viernes, 19 de octubre de 2012

"L'hegemonia de la cultura visual"



Acte de presentació de curs, amb Daniel Giralt-Miracle

CaixaForum de Barcelona. Fotografia: http://barcelona.de
Us convidem a tots a l’acte d'inici de curs 2012-2013, amb la lliçó inaugural a càrrec del Sr. Daniel Giralt-Miracle: L’hegemonia de la cultura visual, que tindrà lloc a l’auditori del CaixaForum de Barcelona, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. L'acte està previst per al dimarts 30 d’octubre a les 11:00 h. Us deixem l'enllaç de com arribar-hi.

Us detallem a continuació l'estructura de l'acte de presentació del curs.
-Presentació  a càrrec del director del centre, Eduard Ducròs.
-Ponència de Daniel Giralt-Miracle:
L’hegemonia de la cultura visual.
-Presentació i visionat del projecte final de cinc alumnes del curs 2011-2012.
-Cloenda i agraïments a càrrec del director del centre, Sr. Eduard Ducròs.


Informació a la viquipèdia sobre el ponent, Daniel Giralt-Miracle a l'enllaç següent.
DANIEL GIRALT-MIRACLE.  Fotografia: EL Punt Avui.
Moltes gràcies per endavant per la vostra assistència.

miércoles, 17 de octubre de 2012

LLUMINÀRIES I ACCESORIS D'IL·LUMINACIÓ (2on de Tècnica Fotogràfica)

LLUMINÀRIES

Artefactes que allotgen les làmpades distribuint la llum de diferents formes, segons la seva finalitat.

1) PROJECTORS AMB LENT FRESNEL

2) PROJECTORS SOFTLIGHT (LLUM DIFUSA)


3) PROJECTORS OBERTS:

-Quartz
-Bombetes tipus Nitra
-“Arturo”
-Font freda
-Ciclorama

4) PROJECTOR DE RETALL / ELIPSOIDAL / “LEKO”


5) LÀMPADES PAR


6) LLUMINÀRIES D’EQUIPAMENTS DE FLAIX (actualment existeixen versions per a flaix de gairebé totes les categories descrites per a llum contínua als apartats precedents, però els descrits a continuació son el aparells tipics d'un estudi fotogràfic fent servir unitats de flaixos estàndard)


Limitadors d’amplada del faig:
-cons
-reixetes de bresca d’abella


Paraigües:
-reflectors
-difusors

Finestres de llum difusa (de totes les formes i tamanys)
Lents fresnel per simular llum puntual (de recent aplicació)


ACCESORIS D’IL•LUMINACIÓ
Alguns elements son imprescindibles per:
- retallar la llum
- suavitzar-la
- reflectir-la
- disminuir-la

Perquè:
- les viseres que poseeixen la major part de les lluminàries estàn tan properes a la llum que no poden retallar-la bé.
- Hi ha lluminàries, com ara els projectors de fresnel, que produeixen ombres molt imprecisses 

-  això suposa que cal utilitzar elements anomenats negres, de diversos tamanys i formes, que impedeixen el pas de llum, com ara

-Teles negres (feltre)
-Kremels
-Altres elements pintats de negre

- PER REFLECTIR LA LLUM:
-sedes
-gases
-difusors (tela, metall)

- PER DIFONDRE LA LLUM:
- (Materials sintètics) Rotllos de gran tamany (permeten grans superfícies sobre bastidors)
- PER SUBJECTAR I ORIENTAR AQUESTS ELEMENTS:
- Assortits de peces mecàniques per a subjeccions a:
- trípodes
- pantògrafs (penjats del sostre o a les vores del decorat) i “Ceferinos”
- peus auxiliars 


 

Lluminàries de llum contínua (2on Tècnica Fotogràfica) per M. Vilimelis







FONTS DE LLUM (2on de Tècnica Fotogràfica)

FONTS DE LLUM

a) NATURAL

b) ARTIFICIAL:
1)Contínua
2) De descàrrega


LLUM CONTÍNUA


1879
abril: REGNE UNIT: JOSEPH SWAN
octubre: ESTATS UNITS: THOMAS A. EDISON
 PRIMERES LÀMPADES ELÈCTRIQUES
Donàven un rendiment de 1’7 lm/w


1910: Filament llis de TUNGSTÉ (WOLFRAMI)  rendiment 10 lm/w

1915: Augment de la superfície emissora cargolant el filament en ESPIRAL o en DOBLE ESPIRAL.
L’augment de temperatura es combat refrigerant el filament amb gasos inerts (HIDROGEN, ARGÓ)

El calor suposa  emigració de tungsté cap a l’ampolla de vidre  :

a)  Debilitament de l’espesor del filament (afegit a la major vibració del corrent altern produeix trencament)
b)  Enfosquiment del vidre disminuint el FLUX LLUMINÓS.

...per això:  Introducció de IODE, doncs a la temperatura del filament (3000 graus C), l’Iode s’evapora, combinant-se amb el tungsté i viatjant plegats capa a zones més fredes.
A la distància a la qual s’arriba als 1400 graus C, tots dos elements es separen, tot tornant el tungsté cap al filament i tornant un altre cicle.
Tot i així, la duració de la làmpada no és indefinida perquè EL METALL NO TORNA A LA MATEIXA POSICIÓ DE LA QUAL VA PARTIR.

La temperatura de separació de IODE i TUNGSTÉ s’alcança no lluny del filament i això implica que es va veure que es podria DISMINUIR el TAMANY DE L’AMPOLLA DE VIDRE si aquest fos resistent donant lloc a la utilització del QUARÇ , que suposava disminució del tamany de les làmpades + augment de la vida mitjana i del corresponent rendiment (27-28 lumens per watt)

La disminució de tamany va suposar tota una repercussió sobre el volum/cost/pés dels equips d’il•luminació.

L’EMISSIÓ DE LES LÀMPADES DE TUNGSTÉ ÉS MÉS RICA EN LONGITUD D’ONA VERMELLA QUE NO PAS VERD I BLAVA.

Això suposa un PROBLEMA respecte a les pel•lícules b/n:

-inicialment eren sensibles a les longituds d’ona BLAVA (MONOCROMÀTIQUES)
-després van ser sensibles també al verd (ORTOCROMÀTIQUES)
-finalment van ser sensibles a totes les longituds (PANCROMÀTIQUES)
Fins i tot en aquest cas, la sensibilitat a la llum artificial (- blava, + vermella/groga) és inferior que a la llum solar


LÀMPADES

LÀMPADES METALL-HALÒGENES i d’altres tipus (Nitra, etc.) augmenten el rendiment encara més i disminueixen el tamany però son molt cares.
Especial interés als ESTUDIS DE TELEVISIÓ I CINEMA.
Als de fotografia s’han extés com a font fonamental les làmpades de descàrrga anomenades FLAIX (intensitats molt altes en temps molt breus)


LLUM DE DESCÀRREGA (FLAIX) / INICIS

Als inicis es va utilitzar el MAGNESI:

Avantatges:
- COMBUSTIÓ RÀPIDA
- LLUM BLANCA MOLT BRILLANT

Inconvenients:
- FUM que desprèn en la combustió
- PERILL de cremades
- CÀLCUL de la quantitat idònia

ANYS 30: LÀMPADES DE BULB:

Tipus de flaix introduït ràpidament entre periodistes gràfics.
Contenien magnesi i alumini en tires, dins d’un BULB DE VIDRE amb una pressió interior inferior a l’atmosfèrica (per compensar l’increment que es produïa en el moment de la ignició provocada pel circuit elèctric)

Al moment del cim màxim d’intensitat s’arribava passats uns milisegons, temps que es va anar allargant i amb una combustió de més llarga durada, fins arribar a les…


…LÀMPADES FP (FOCAL PLANE)
Sincronitzàven amb les càmeres de pla focal (lús de les quals es va començar a extendre en aquella època) en retardar encara més el cim de màxima intensitat, de manera que tot acurría quan s’havia obert totalment la primera cortineta de l’obturador.
TENIEN UN SOL ÚS I CALIA REPOSAR-LES PER CONTINUAR TREBALLANT.

FLAIX ELECTRÒNIC
Presentat pel Dr. Harold Edgerton, del MIT
(Massachusetts Institute of Technology)

-Refinat durant els anys 1920 i 1930
-Ús EXTÉS dençà els anys 50, finalitzada la II Guerra Mundial.

Existèixen UNITATS PORTÀTILS.
Fins i tot, la immensa majoria de les càmeres actuals en porten incorporada una petita unitat.

Per abordar la il•luminació d’estudi  s’han dissenyat UNITATS MÉS POTENTS

N’hi ha amb el generador:
-incorporat
-compartit

La PEÇA CLAU d’un flaix elctrònic és un
TUB DE VIDRE on es troben DOS ELECTRODES en una
ATMOSFERA DE XENÓN que, quan reben la descàrrega d’un
CONDENSADOR D’ALTA CAPACITAT ( arriba a varis milers de volts) produeixen una
LLUM DE GRAN INTENSITAT durant un TEMPS MOLT BREU

El tub es disposa de manera que envolti una bombeta de poca potència (- o + 100w) o llum de modelat per veure prou per ajustar el contrast de la llum de l’escena.

FUNCIONS I CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM (1er i 2on Tècnica Fotogràfica)

FUNCIONS I CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM
És posible que necessitem una quantitat concreta de DOF (Deep Of Field / Profunditat De Camp), la qual cosa determinarà el nivell de llum adequat per aconseguir-lo amb aquest objectiu i aquest diafragma.

No parlem només d’ajustar el nivell de llum per poder enregistrar adequadament la imatge, sinò que parlem de SIGNIFICACIÓ.

El caràcter dramàtic pot venir assenyalat per:

CONTRAST de l’escena = INTENSITAT
COLOR de l’escena = TEMPERATURA
APARIÈNCIA de les ombres = QUALITAT
DIRECCIÓ de la il•luminació = DIRECCIÓ

A més de…:

CAPACITAT DE DESVELAR OMBRES
CAPACITAT DE CREAR SENSACIÓ DE:
-Volum/textura
-Espai

Quan analitzem una imatge fotogràfica o pre-fotogràfica, ho fem en funció de les seves característiques principals, que, en resum, podem expresar com:


CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM:

DIRECCIÓ
INTENSITAT
QUALITAT
TEMPERATURA DE COLOR

jueves, 11 de octubre de 2012

L’Espai Fotogràfic Can Basté convoca el 12è Fòrum Fotogràfic

Actualment estem preparant el 12è Fòrum Fotogràfic. En aquests moments estem en el període de recepció de projectes fins el 26 d'octubre. És per això que us agraïrem poguessiu realitzar difusió entre el vostre alumnat, equip docent i contactes de la convocatòria o la vostra secció de notícies a la web.
Us adjunto la imatge del Fòrum d'enguay i a continuació un petit text introductori,
Gràcies per endavant i salutacions,
 
-----
L’Espai Fotogràfic Can Basté convoca el   12è Fòrum Fotogràfic, un punt de trobada entre novells creadors i experts en l’àmbit de la fotografia i l’art contemporani.
El Fòrum atorga cada edició dues beques de   1.200 € cadascuna per a la producció de   projectes expositius fotogràfics.  
La data límit de presentació és el dia   26 d'octubre de 2012. Més informació i bases:
-----


Eva Clemente
Comunicació Can Basté

lunes, 8 de octubre de 2012

Ho Fan (o Fan Ho, si lo preferís)



Os ofrezco un extracto de una entrada de "El Hurgador del Arte" de Javier Fuentes para admirar la obra de un polifacético maestro de la fotografía. Tenéis más información en su ubicación original



何藩 Fan Ho

Fan Ho en la Modernbook Gallery

Ho Fan es un célebre fotógrafo, director de cine y actor chino nacido en Shanghai en 1937. Emigró con su familia a Hong Kong a edad muy temprana.
Comenzó a fotografiar desde muy jóven con una cámara Rolleiflex que le regaló su padre. Autodidacta, sus fotografías muestran su fascinación por la vida urbana, callejones, barriadas, mercados y calles.

"Lonely Stroll (Paseo solitario)", 1958

"On the Stage of Life (En el escenario de la vida)", 1954

"Sun Rays (Rayos de Sol)", de Shadows and Silhouettes

En sus inicios, revelaba en la bañera de su casa y pronto desarrolló un volumen de trabajo significativo, haciendo una crónica del Hong Kong de los 50 y 60s en tiempos en que la ciudad se convertía en un importante centro metropolitano.

"Arrow (Flecha)", 1958, de Shadows and Silhouettes

"Approaching Shadow (Sombra aproximándose)", 1954

"Les Misérables", Hong Kong, 1963, de The Living Theatre

Ha ganado más de 280 premios en exhibiciones y competiciones en todo el mundo desde 1956.
Es miembro de la Sociedad Fotográfica de América, de la Royal Photographic Society y de la Royal Society of Arts, de Inglaterra, Miembro Honorario de las Sociedades Fotográficas de Alemania, Francia, Italia, Bélgica, Brasil, Argentina y Singapur.
Actualmente reside en California.

"Boat Girl (Barquera)", 1952, de The Living Theater

"Life in a Slum (Vida en una barriada)", 1966, de The Living Theater

Su trabajo se caracteriza por una singular observación de la vida cotidiana en las calles, las sombras y claroscuros por los que se le ha identificado como un descendiente de la Bauhaus. Trabaja en blanco y negro, sepias y hay un especial cuidado por la luz y el encuadre, creando unas atmósferas sobrias, melancólicas y altamente estéticas.
Está representado por la Modernbook Gallery de San Francisco, en cuyo sitio web se puede disfrutar de una buena muestra de su obra.

viernes, 5 de octubre de 2012

LLEI DE RECIPROCITAT (1er Tècnica Fotogràfica)

LLEI DE RECIPROCITAT


3 PILARS FONAMENTALS DE LA FOTOGRAFIA:

1) DIAFRAGMA : Abertura específica per on ingresa el faig lluminós.
2) VELOCITAT D’OBTURACIÓ : Temps que romana oberta la cortineta de l’obturador.
3) SENSIBILITAT: Capacitat de reacció d’un material fotosensible davant la presència d’un faig lluminós.

Si exposem una pel•lícula de 100 ISO en un dia assolejat amb una velocitat de 125 i un f16, també podrem establir la següent relació:

250 v / f8, 500 v / f4, ...

En obrir un punt més de diafragma hi entra el doble de llum, però en augmentar al doble la velocitat d’obturació, ens arriba a la pel•lícula la mateixa quantitat d’energia lluminosa i, per tant, la presa estarà ben, o, si més no, igualment exposada (es manté el mateix EV -valor d'exposició-).

Per tant, si partint d’una combinació determinada, podem aconseguir el mateix EV (valor d’exposició) obrint o tancant els mateixos pases de diafragma que disminuïnt o augmentant el temps d’exposició, ¿Quina diferència hi haura entre totes aquestes imatges amb el mateix EV i, per tant, amb el mateix contrast?

El factors que variarem a la nostra imatge tenen a veure amb la NITIDESA de la imatge (òptima amb diafragmes intermitjos, doncs estem afectant a la PROFUNDITAT DE CAMP.

El Balanç de Blancs. Llum i color. Sensibiltat cromàtica. (2on Tècnica Fotogràfica)

 

La mateixa imatge amb 4 paràmetres diferents de balanç de blancs. Un ajustament incorrecte produeix dominants de color.


 

 

 

El Balanç de Blancs

Contingut
1 Necessitat del Balanç de blancs
2 Descripció
3 Implementació programari del Balanç de blancs
4 Vegeu també
5 Enllaços externs

Necessitat del Balanç de blancs

Els colors capturats per les càmeres depenen, com és evident, de la il luminació. La llum que travessa l'objectiu i excita el CCD o la pel.lícula no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, i dins d'aquestes, n'hi ha de diferents tipus que depèn d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.
El principal problema que plantejava la temperatura de color a la càmera fotogràfica analògica, era que no podia distingir si la llum present era blanca pura o no. Les pel lícules es calibren, en general, per la llum del dia, la temperatura de color és idèntica a la llum del flaix. A més també es feien servir filtres fotogràfics de color per contrarestar els efectes de la temperatura de color.
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de manera aproximadament igual en les tres components de color (RGB). No obstant això, amb il luminació artificial és molt probable que una de les components de color sigui més important que les altres. Per exemple, en l'enllumenat de tungstè predomina la component vermella, molt útil en escenaris càlids on predominen els tons vermellosos.
Una càmera no té la possibilitat de processar la llum com ho fa el cervell humà, ja que està calibrada de manera que el CCD identifica com a llum blanca, una llum amb una determinada temperatura de color: la llum solar. Els efectes de la il luminació a la imatge es poden compensar actuant a la cambra sobre el guany de cada una dels components del color.

DESCRIPCIÓ

La majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de balanç de blancs automàtic. Aquest el que fa és ajustar la part més brillant de la escena per que aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.
Algunes càmeres digitals disposen d'opcions més avançades que l'ajustament automàtic, però no completament manuals, donant així algunes opcions més del automàtic:
Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent o halògena (il luminació típica de la llar: bombeta).
Sol: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
Ombra: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.
Aquestes opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual poques vegades notem ja que ens és massa quotidià.
L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals s'ha simplificat notablement i només cal enfocar la càmera cap a un full de paper o objecte blanc i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera, el guany de les tres components de color s'ajusta automàticament per tal que donin el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il luminació. D'aquesta manera, els colors obtinguts en la nostra imatge s'apropessin el màxim possible als colors reals de l'escena fotografiada.
Implementació programari del Balanç de blancs

El balanç de blancs és una operació programari que altera els nivells de la imatge. Es podria pensar que és un procés de gran complexitat tècnica donat el complicat que és desfer-se d'dominants indesitjades un cop la imatge ha estat revelada amb un balanç de blancs insatisfactori.
Res més lluny de la realitat, la càmera (en estirar en JPEG) o el nostre revelador (al tirar en RAW) implementen el balanç de blancs com un simple escalat de tots els nivells RGB per un valor quan la imatge està encara en estat lineal ( per això és tan complicat corregir a posteriori en imatges amb gamma compensada), existint un factor diferent per a cada canal. Així per exemple, i si prenem com a referència el canal verd (que deixem inalterable), per aplicar un balanç de blancs 'tungstè' a la Canon 350D s'utilitzen uns factors: R: 1.392498, G: 1.000000 i B: 2.375114, és dir tots els nivells vermells s'incrementen en un 39% i els blaus en un 138% respecte als seus valors lineals de partida, tan simple com això.

Temes relacionats
Temperatura de color
Correcció gamma
La temperatura de color: la importància del balanç de blancs
Balanç de blancs
Equilibrar blancs

BALANÇ DE BLANCS

El balanç de blancs (White Balanç, WB) és un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre. Aquest control, depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual. Si no tens clar com funciona aquesta opció de la teva càmera o, simplement, mai t'has plantejat el seu ús, el que ara t’explicaré t'interessa. En aquest article explico què és el balanç de blancs i com configurar-lo correctament per millorar notablement el resultat de les teves fotos.


Per Què Necessitem el Balanç de Blancs?
Els colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La llum que entra per el diafragma i registra el CCD no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components de color Vermell-Verd-Blau (RGB). No obstant això, amb il luminació artificial una de les components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en il.luminació obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungstè) el color vermell és predominant.
Una càmera no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja que està calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol Per compensar els efectes de la il•luminació hem d'ajustar a la càmera el guany de cada una de les components de color.




El Balanç de Blancs a les Cambres Digitals
La majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de balanç de blancs automàtic. Com hem explicat anteriorment, el que fa aquest sistema és ajustar la part més brillant de la escena per que aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.

Els Modes del Balanç de Blancs
Algunes càmeres digitals disposen de configuracions del balanç de blancs amb valors per defecte que es poden seleccionar en els seus menús. Aquestes configuracions de balanç de blancs solen ser les següents:

_. Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent (bombetes) o halògena.
_. Assolellat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
_. Ennuvolat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
_. Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.

Aquestes opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual cosa poques vegades notem ja que ens és massa quotidià. En aquests casos és molt útil disposar d'una manera d'ajust manual del balanç de blancs.



Ajust Manual del Balanç de Blancs
L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals és bastant senzill. Només cal enfocar un objecte de color blanc (un paper, per exemple) i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera el guany de les tres components de color s'ajustarà automàticament per donar el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il luminació, obtenint d'aquesta manera en la nostra imatge uns colors propers als reals de l'escena fotografiada.
Alguns mètodes per ajustar el balanç de blancs són l'ús d'eines com el Expodisc o la cartolina de grisos, i els mètodes casolans del balanç de blancs mitjançant l'ús d'un filtre de cafè o una tapa de Pringles. 



 







































Relacionat: un article força interessant al voltant de la nostra capacitat per distingir matissos cromàtics (teniu en compte que tenim cèl·lules ocular -bastonets- sensibles al vermell, el blau i el verd i que per això els dispositius electrónics de imatge es basen en la tríada RGB):


martes, 2 de octubre de 2012

FOTOMETRIA/IL·LUMINACIÓ (TIPUS DE MESURES DE LA LLUM) (NOMBRE GUIA)


Cal fer una mesura de la llum en cadascuna de les imatges que realitzem.
Aquesta anàlisi ens permetrà establir el valor d’exposició EV adequat per a la sensibilitat de pel·lícula o d’ajustament digital que disposem.

SEMPRE HAUREM D’ESTABLIR UNA COMBINACIÓ DE DIAFRAGMA I OBTURACIÓ

Com més gran sigui la potència d’una determinada font de llum, més gran serà l’EV

La unitat d’emisió (= emitància = intensitat) és la candela. Dins una esfera d’un metre de radi, una candela emet un lumen d’energia radiant (flux lluminós) i aquest lumen il·lumina l’interior de l’esfera amb un lux (de il·luminància).

El lux és el veritable valor d’il·luminació de l’escena, i allò que veritablement analitza un fotòmetre de Llum Incident.

COM MÉS GRAN IL·LUMINACIÓ EN LUX, UN EV MAJOR

Si la distància de la font és més gran, la il·luminació baixa en funció inversa al quadrat d'aquesta distància.

Si a 1m una font dòna 4000 lx a 2m no tindrem la meitat sinò la quarta part de lux, és a dir: dos EV menys.

EL NOMBRE GUIA És el producte del DIAFRAGMA PER LA VELOCITAT per a una determinada sensibilitat.
És un valor que habitualment ens dòna el fabricant del flaix i que defineix la seva potència.

El podem calcular també multiplicant la distància entre la font i el subjecte fotografiat per el diafragma, de manera que:

NG=Distància x Diafragma (f) ⇒ NG=D·F ⇒ D=NG/F ⇒ F=NG/D

PER EXEMPLE:
Si un flaix té NG 45 per a una sensibilitat de 100 ASA, podem deduir què diafragma farà servir per a totes les distàncies.

a 1m, f45 perquè 1 x 45 = 45
a 2m, f22 perquè 2 x 22 = 44
a 4m, f11 perquè 4 x 11 = 44
a 8m, f5.6 perquè 8 x 5.6 = 44.8
a 16m, f2.8 perquè 16 x 2.8= 44.8 y tots aquests resultats son el més semblant possible a 45