lunes, 25 de junio de 2012

Fotografiar hamburguesas


McDonald's revela por qué sus hamburguesas parecen más grandes en las fotos

En las fotografías siempre parecen más grandes y apetitosas que en la realidad: preguntado por sus clientes, McDonald's reveló por fin cómo se realizan las sesiones de fotografía de sus hamburguesas en un vídeo que ha causado furor en YouTube.
El reportaje, de tres minutos, elaborado minuciosamente por la filial canadiense del gigante estadounidense de la comida rápida, lleva al espectador al estudio de fotografía de la empresa Watt International, donde McDonald's inmortaliza habitualmente sus productos.
[Relacionado: Trabajador de McDonald's escupe en las bebidas de sus clientes]

Es entonces cuando se ve cómo preparan y cocinan minuciosamente para la ocasión una 'cheeseburger' disponiendo los ingredientes de la misma forma en la que aparecerán en la fotografía. El resultado muestra una hamburguesa redondeada y con volumen, mucho más espesa que una 'cheeseburguer' "testigo" comprada en un establecimiento de la cadena al azar y utilizada para comparar.

"Constatamos ante las evidencias que existe una diferencia de tamaño", reconoce Hope Bagozzi, directora de marketing de McDonald's Canadá, quien es la encargada de presentar el reportaje. Si las "verdaderas" hamburguesas parecen más pequeñas es porque "las cajas en las que las vendemos sirven para conservarlas calientes, lo que provoca un cierto vapor que puede contraer el pan", explica Bagozzi.
Sin embargo, en la 'cheeseburger' de la fotografía, "pusimos los ingredientes que normalmente quedan comprimidos por la rebanada de pan en primer plano para que se puedan contemplar correctamente", añade la responsable.
[Relacionado: El McDonald's más grande del mundo]

El jueves por la tarde, apenas dos días después de haber sido colgado en YouTube, el vídeo había sido visto más de 2,3 millones de veces.
Un empleado de un restaurante parisino de la cadena de comida rápida McDonald's prepara unas hamburguesas el 20 de agosto de 2009. En las fotografías siempre parecen más grandes y apetitosas que en la realidad: preguntado por sus clientes, McDonald's reveló por fin cómo se realizan las sesiones de fotografía de sus hamburguesas en un vídeo que ha causado furor en YouTube.

Manifest contra les retallades del departament d'ensenyament


Manifest contra les retallades de l’EASD Serra i Abella de L’Hospitalet de Llobregat

Els sotasignants, professionals de l’ensenyament públic de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Josep Serra i Abella de L’Hospitalet de Llobregat, volem manifestar el nostre malestar davant les mesures adoptades pels polítics en aquest context de crisi, que estan minvant considerablement drets i serveis socials que han costat molt d’aconseguir.
Concretament, en el sector de l’educació s’estan aplicant mesures com:

·      l’augment de la ratio d’alumnat per aula;
·      l’increment de les hores lectives del personal docent;
·      la rebaixa dels salaris del personal;
·      la reducció de l’assignació econòmica als centres;
·      la manca de cobriment d’algunes baixes per la nova política de substitucions;
·      l’empitjorament de les condicions laborals del personal interí/substitut;
·      la implantació de taxes en les matrícules dels estudis professionals.
·      l’aturada en la implantació de nous cicles formatius.

Totes elles, mesures que no només suposen un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors sinó que també estan provocant un progressiu deteriorament de la qualitat de l’ensenyament públic, a causa de:

·      la massificació de les aules;
·      la dificultat en l’adquisició i la renovació dels equipaments;
·      l’augment en la precarietat de les condicions laborals del personal docent i PAS;
·      la dificultat en atendre de forma personalitzada l’alumnat;
·      la dificultat en l’accés a l’educació per part de les persones amb menys recursos.

I, el que és més greu, algunes de les conseqüències d’aquesta política són:

·      el desprestigi a nivell social del propi ensenyament públic, ja prou malmès;
·      l’augment de les desigualtats socials a causa de la dificultat d'accés a l'educació      pública que suposarà la implantació de taxes de matrícula en estudis fins ara gratuïts (CFGS), la considerable pujada de les mateixes en les universitats, etc.;
·      la dificultat per poder atendre les necessitats específiques de cada alumne, que és un dels puntals de la llei d’educació vigent;
·      l’impediment en portar endavant la tasca docent amb l’eficàcia professional que seria desitjable, ja que un augment d’hores lectives es tradueix en una considerable rebaixa del temps de preparació de les classes, disseny de models i activitats, recerca i innovació i reciclatge professional del professorat, temps que sovint ja ens ocupa gran part de les nostres vacances i temps lliure;
·      la sensació per part dels professors de ser menystinguts i exclosos en el procés de presa de decisions sobre aspectes cabdals en la tasca docent, sobre la qual, com a professionals que som de l’ensenyament, tenim moltes coses a dir i volem que la nostra opinió es tingui en compte.


Per tot això volem expressar el nostre rebuig a com s’estan aplicant les anomenades “mesures contra la crisi” en el sector de l’educació. Considerem que, lluny de solucionar la situació, l’agreujaran, ja que les actuacions que s'estan fent no van en la direcció de garantir una millor formació, sinó que responen a una política d'estalvi sense criteri de futur, ja que ara més que mai serà necessària una societat ben formada que sigui capaç de canviar els errors del passat i d'inventar un nou model productiu.
Reclamem un model realment "pensat" i "consensuat" d’ensenyament públic, on no es supeditin les decisions únicament a les necessitats econòmiques del moment, ni als interessos canviants derivats de l'alternança del poder polític.
L'actual situació fa necessari, més que mai, definir un model d'ensenyament públic coherent i adequat a les circumstàncies, on veritablement predominin criteris de formació i amb uns objectius, pensats i pactats per tots els agents socials implicats. Un autèntic model educatiu ha de fugir  de la immediatesa i la improvisació i apuntar a mig o llarg termini. I és obligació de l’administració de l’estat establir les condicions i facilitar els recursos per a fer-lo possible. Hem de caminar cap a un model del que tots estiguem convençuts, que valori realment la importància d’una educació de qualitat per la nostra  societat.

Necessitem creure en un model d'ensenyament públic que garanteixi el dret de qualsevol ciutadà a tenir accés a una formació de qualitat que li pugui obrir expectatives de futur. Un model al servei de la societat i que no sigui moneda de canvi dels politics, i on els professionals de l'ensenyament puguin abocar els seus esforços convençuts que és el millor model possible.
Entre tots, hem d’aconseguir canviar la visió pessimista de gran part de la nostra societat, i especialment dels joves,  que veuen de poca utilitat per al seu futur invertir temps i esforços en formació. I això no s’aconsegueix precisament retallant recursos, massificant aules, reduint professors, aturant la implantació de nous cicles formatius...
Potser hem de recordar que l’educació no ha estat la causant de la crisi, i que no es poden retallar així com així els serveis públics només perquè resulta més senzill que enfrontar-se als veritables causants d’aquesta situació.

Una societat que no cuidi i millori la seva educació pública tindrà veritables problemes per a sortir d’una situació d’enfonsament econòmic com l’actual, ja que vivim en un context global on les idees, la innovació i la investigació es revelen com a factors cabdals per a la pròpia prosperitat econòmica. I, per a això, l’educació és essencial. El context present demana obrir nous horitzons que permetin el reciclatge professional de moltes persones avui dia a l’atur. En això, també, l’educació és essencial i, molt especialment, la formació professional. Si volem un model educatiu realment eficaç i en consonància amb els temps hem d’apostar clarament per aquesta formació a través de la dotació de recursos i de fomentar i facilitar-ne l’accés al conjunt de la població, sense discriminacions.

Hipotecar l’educació és hipotecar el futur de tota una societat i limitar greument les seves possibilitats de progrés.  L’educació no és el problema, és part essencial de la solució.


Signat:
Professors d’Arts Plàstiques i Disseny de l’Escola d’Arts i Superior de Disseny “Josep Serra i Abella” de l’Hospitalet de Llobregat.


 
A continuació teniu alguns exemples d’accions que ha fet altra gent que, com nosaltres, vol defensar una educació pública de qualitat. 


Blog d'una professora on explica la diferència entre privilegis i drets (intenta aclarir alguns tòpics de la tasca dels docents (està molt bé i pot servir per treure idees).

Vídeo  “Yo estudié en la pública”,  de “Ciudadan@s por la Educación Pública”, d’una associació ciutadana que ha fet aquest documental que recull testimonis de famosos a favor de l’educació pública


L'educació no és retallable (masnifest de les comarques gironines). Blog que centralitza les accions antiretallades en educació d’un col·lectiu gironí; també acull una iniciativa de recollida de signatures digitals a nivell estatal


Exemple d’un audiovisual que no tracta directament de educació (tracta sobre l’atur), però que em sembla una peça molt ben feta que podria servir de model per als nostres temes.


El Bages es mou en defensa de l'ensenyament públic de qualitat


“Ruta de les retallades”  (iniciativa d’un grup de professors de l’escola Pasífae de Vilanova per recórrer en bici una ruta que passa per 10 centres públics que CiU ha anunciat que vol tancar properament).


Twitter estudiants mobilitzats


miércoles, 20 de junio de 2012

jueves, 7 de junio de 2012

Superhéroes fotográficos 2012 últimas entregas

Jocker por Bárbara Ordóñez


Wonder Woman por Miriam Higueras
Spiderwoman por Alicia Oteo





Superman por Daniel Rosa

Agan Harahap y sus superhéroes fotográficos.

Agan Harahap y sus superhéroes fotográficos se unen a los de nuestro blog, constatando con ironía que en momentos críticos tenían que haber venido a rescatarnos de las situaciones en las que los gobiernos habían a la población mundial. Claro está, cabría la posibilidad de fuesen los emblemáticos supervillanos quienes se añadiesen a guerras y conflictos, empeorando la situación, y, al fin y al cabo, algunos de estos personajes, como el capitán América, habían nacido históricamente en el contexto de la 2ª Guerra Mundial, con lo cual su presencia no resulta anacrónica, y su posicionamiento siempre ha estado tan claro como el de Superman, o, si lo prefieren, tan oscuro como el de Batman.











Agan Harahap