lunes, 25 de junio de 2012

Manifest contra les retallades del departament d'ensenyament


Manifest contra les retallades de l’EASD Serra i Abella de L’Hospitalet de Llobregat

Els sotasignants, professionals de l’ensenyament públic de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Josep Serra i Abella de L’Hospitalet de Llobregat, volem manifestar el nostre malestar davant les mesures adoptades pels polítics en aquest context de crisi, que estan minvant considerablement drets i serveis socials que han costat molt d’aconseguir.
Concretament, en el sector de l’educació s’estan aplicant mesures com:

·      l’augment de la ratio d’alumnat per aula;
·      l’increment de les hores lectives del personal docent;
·      la rebaixa dels salaris del personal;
·      la reducció de l’assignació econòmica als centres;
·      la manca de cobriment d’algunes baixes per la nova política de substitucions;
·      l’empitjorament de les condicions laborals del personal interí/substitut;
·      la implantació de taxes en les matrícules dels estudis professionals.
·      l’aturada en la implantació de nous cicles formatius.

Totes elles, mesures que no només suposen un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors sinó que també estan provocant un progressiu deteriorament de la qualitat de l’ensenyament públic, a causa de:

·      la massificació de les aules;
·      la dificultat en l’adquisició i la renovació dels equipaments;
·      l’augment en la precarietat de les condicions laborals del personal docent i PAS;
·      la dificultat en atendre de forma personalitzada l’alumnat;
·      la dificultat en l’accés a l’educació per part de les persones amb menys recursos.

I, el que és més greu, algunes de les conseqüències d’aquesta política són:

·      el desprestigi a nivell social del propi ensenyament públic, ja prou malmès;
·      l’augment de les desigualtats socials a causa de la dificultat d'accés a l'educació      pública que suposarà la implantació de taxes de matrícula en estudis fins ara gratuïts (CFGS), la considerable pujada de les mateixes en les universitats, etc.;
·      la dificultat per poder atendre les necessitats específiques de cada alumne, que és un dels puntals de la llei d’educació vigent;
·      l’impediment en portar endavant la tasca docent amb l’eficàcia professional que seria desitjable, ja que un augment d’hores lectives es tradueix en una considerable rebaixa del temps de preparació de les classes, disseny de models i activitats, recerca i innovació i reciclatge professional del professorat, temps que sovint ja ens ocupa gran part de les nostres vacances i temps lliure;
·      la sensació per part dels professors de ser menystinguts i exclosos en el procés de presa de decisions sobre aspectes cabdals en la tasca docent, sobre la qual, com a professionals que som de l’ensenyament, tenim moltes coses a dir i volem que la nostra opinió es tingui en compte.


Per tot això volem expressar el nostre rebuig a com s’estan aplicant les anomenades “mesures contra la crisi” en el sector de l’educació. Considerem que, lluny de solucionar la situació, l’agreujaran, ja que les actuacions que s'estan fent no van en la direcció de garantir una millor formació, sinó que responen a una política d'estalvi sense criteri de futur, ja que ara més que mai serà necessària una societat ben formada que sigui capaç de canviar els errors del passat i d'inventar un nou model productiu.
Reclamem un model realment "pensat" i "consensuat" d’ensenyament públic, on no es supeditin les decisions únicament a les necessitats econòmiques del moment, ni als interessos canviants derivats de l'alternança del poder polític.
L'actual situació fa necessari, més que mai, definir un model d'ensenyament públic coherent i adequat a les circumstàncies, on veritablement predominin criteris de formació i amb uns objectius, pensats i pactats per tots els agents socials implicats. Un autèntic model educatiu ha de fugir  de la immediatesa i la improvisació i apuntar a mig o llarg termini. I és obligació de l’administració de l’estat establir les condicions i facilitar els recursos per a fer-lo possible. Hem de caminar cap a un model del que tots estiguem convençuts, que valori realment la importància d’una educació de qualitat per la nostra  societat.

Necessitem creure en un model d'ensenyament públic que garanteixi el dret de qualsevol ciutadà a tenir accés a una formació de qualitat que li pugui obrir expectatives de futur. Un model al servei de la societat i que no sigui moneda de canvi dels politics, i on els professionals de l'ensenyament puguin abocar els seus esforços convençuts que és el millor model possible.
Entre tots, hem d’aconseguir canviar la visió pessimista de gran part de la nostra societat, i especialment dels joves,  que veuen de poca utilitat per al seu futur invertir temps i esforços en formació. I això no s’aconsegueix precisament retallant recursos, massificant aules, reduint professors, aturant la implantació de nous cicles formatius...
Potser hem de recordar que l’educació no ha estat la causant de la crisi, i que no es poden retallar així com així els serveis públics només perquè resulta més senzill que enfrontar-se als veritables causants d’aquesta situació.

Una societat que no cuidi i millori la seva educació pública tindrà veritables problemes per a sortir d’una situació d’enfonsament econòmic com l’actual, ja que vivim en un context global on les idees, la innovació i la investigació es revelen com a factors cabdals per a la pròpia prosperitat econòmica. I, per a això, l’educació és essencial. El context present demana obrir nous horitzons que permetin el reciclatge professional de moltes persones avui dia a l’atur. En això, també, l’educació és essencial i, molt especialment, la formació professional. Si volem un model educatiu realment eficaç i en consonància amb els temps hem d’apostar clarament per aquesta formació a través de la dotació de recursos i de fomentar i facilitar-ne l’accés al conjunt de la població, sense discriminacions.

Hipotecar l’educació és hipotecar el futur de tota una societat i limitar greument les seves possibilitats de progrés.  L’educació no és el problema, és part essencial de la solució.


Signat:
Professors d’Arts Plàstiques i Disseny de l’Escola d’Arts i Superior de Disseny “Josep Serra i Abella” de l’Hospitalet de Llobregat.


 
A continuació teniu alguns exemples d’accions que ha fet altra gent que, com nosaltres, vol defensar una educació pública de qualitat. 


Blog d'una professora on explica la diferència entre privilegis i drets (intenta aclarir alguns tòpics de la tasca dels docents (està molt bé i pot servir per treure idees).

Vídeo  “Yo estudié en la pública”,  de “Ciudadan@s por la Educación Pública”, d’una associació ciutadana que ha fet aquest documental que recull testimonis de famosos a favor de l’educació pública


L'educació no és retallable (masnifest de les comarques gironines). Blog que centralitza les accions antiretallades en educació d’un col·lectiu gironí; també acull una iniciativa de recollida de signatures digitals a nivell estatal


Exemple d’un audiovisual que no tracta directament de educació (tracta sobre l’atur), però que em sembla una peça molt ben feta que podria servir de model per als nostres temes.


El Bages es mou en defensa de l'ensenyament públic de qualitat


“Ruta de les retallades”  (iniciativa d’un grup de professors de l’escola Pasífae de Vilanova per recórrer en bici una ruta que passa per 10 centres públics que CiU ha anunciat que vol tancar properament).


Twitter estudiants mobilitzats


1 comentario:

master televisió dijo...

La cosa està complicada, però s'ha de fer un esforç. Els nostres fills no han de deixar d'estudiar i d'apendre. Vindràn temps millors.

Salutacions,
Anna