 |
| Jaques Henri Lartigue |
|
HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA:
ORIGENS i naixement de la fotografia vernacla i d’aficionat |
ANOTACIONS / BREVIARI
Metàfora de la modernitat: menció especial a la fotografia “Meudon” per André Kertész (1928) amb el rerefons d l’alt viaducte ferroviari i la presència de la locomotora. |
COMENTARIS
No és casual el context romàntic en el qual neix la fotografia |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
1839: Anunci de Fox Talbot Presentació de Daguerre |
Importància conceptual del procés de Fox Talbot |
PROCÉS=---REPRODUCTIBILITAT=---LLIBRES (objectiu ja present a Nièpce) |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
Daguerrotip |
Destacable la bellesa i precissió icònica del daguerreotip des de la perspectiva de l’artista de l’espectacle visual |
Imatges úniques=---“Miralls amb memòria” |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Els grans de la imatge es depositen sobre la superfície: precisió i detall=- |
=---Connexió amb l’hiperrealisme CHUCK CLOSE- Pintor analític i hiperrealista, és amés un exemple de daguerrotipista modern. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
Es va produir (en consonància amb el context històric) una veritable LLUITA DARWINIANA pel triomf dels diferents processos |
Fox Talbot, home de gran privacitat, va propiciar el procés de divulgació pública. Daguerre, amb aspiracions d’home públic, creà un procés de consum privat |
1a època: ·incredulitat, misteri, màgia, sorpresa. ·Falta de costum per anticipar-se a la visió d’allò fotografiat: El marc de la imatge ho tanca tot plegat, allò enregistrat, tot alterant el seu significat, tot i que encara hi ha un esforç per l’enquadrament pictòric i la selecció dels subjectes fotografiats sense tallar figures significatives tal i com es produirà amb la popularització de les imatges fotogràfiques
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
COINCIDÈNCIA AMB L’APARICIÓ/IMPLANTACIÓ=--- |
=---RELACIÓ
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
ESTUDIS DEL MOVIMENT d’EDWARD MUYBRIDGE a San Francisco financiats per Leland Stanford (=--Ferrocarril Transcontinental) |
Muybridge havia fet panoràmiques espectaculars, incloent-hi una de 360º. Stanford volia demostrar que el cavall s’enlaira durant un instant amb totes les potes del terre durant el trot, al seu hipòdrom privat en Palo Alto, on Muybridge va col·locar 24 càmeres amb obturadors elèctrics que serien disparats en seqüència (4 per segon). |
DISECCIÓ DEL MOVIMENT=--- Enciclopèdia del moviment zoològic. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
IMPERATIUS COMERCIALS |
DEL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA FOTOGRÀFICA: RETRAT |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
1854 (França) DISDÈRI |
Patenta al Novembre la “CARTE DE VISITE”: una càmera de 8 lents disparava en seqüència 8 posats diferents en pocs minuts. |
Tamany petit =--- ús postal =--- fenomen global
Tetrats, fotografia documental: guerres, arquitectura, viatges, països, monuments... |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
ESTUDI FOTOGRÀFIC = |
MODERNITAT |
MISTERI INQUIETANT |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
Destaca: · Gaspar Felix Tournachon (NADAR) |
Sentit comercial de la seva obra. ESTIL de producció d’AUTOR. Com era pèl-roig, el segell de la seva firma era reproduït en roig, fins i tot a gran escala a la façana de l’edifici del Boulevard dels Caputxins on estava el seu estudi. Era un NOM COMERCIAL, inventat, que es va tornar FAMÓS COOM UN COPY-RIGHT. (de fet, es va produir un plet comercial amb el seu germà sobre si podia fer servir aquest nom) |
Sabia armar un programa publicitari. Fou l’Andy Warhol del Paris bohemi: un artista famós que fotografiava estrelles joves i prometedores.
Marcà un ESTIL SENSE FONS NI ARTIFICIS: LLUM NATURAL I FONS NEUTRE. (Baudelaire, Sara Bernhardt, Gustave Doré...)
“el mitjà més senzill en el qual ser competent, però el més difícil en el que tenir visió personal” (Chuck Close) |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
CERCA DE REAFIRMACIÓ ARTÍSTICA EN LA PINTURA =- |
=--- PICTORIALISME |
ROGER FENTON: emula la ubicació del cavallet del pintor. SAMUEL PALMER: versions modernes d’antigues aquarel·les. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
LA VISIÓ INVERTIDA DEL VISOR |
|
La FOTOGRAFIA influeix també en la PINTURA (exemple: Degas) DEGAS talla subjectes en l’enquadrament i observa posats i actituds en fotos i parelles fotogràfiques estereoscòpiques. (popularitat de les vistes estereoscòpiques dels boulevards de Paris)
De fet, el casual enquadrament fotogràfic va ajudar a canviar la tradició de les Belles Arts (pintura progressiva, parts tallades en les figures...): El MÓN FRAGMENTAT, no pas en conjunts perfectes. NOVA NATURALITAT en els gestos i els posats. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
TOT I AIXÒ... |
Degas només considerava instrumental, eina útil, la fotografia, de caràcter comercial, INDUSTRIAL, però NO ARTÍSTIC. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
ROCHESTER: primer motiu fotogràfic i ciutat natal de GEORGE EASTMAN (KODAK) Caixer de banc. Aficionat a la fotografia. Va ser el primer en desenvolupar un ROTLLO DE PEL·LÍCULA. |
1888: El rotllo de pel·lícula, inicialment en paper.
Anys més tard, perfecciona el concepte en una CÀMERA PORTÀTIL petita: KODAK (1a paraula comercial inventada i registrada) El preu de la càmera més barata voltava els 25 dòlars i 10 dòlars el processat. Amb l’arribada del model BROWNIE, concebuada inicialment per a nens:
|
PAUL TOURNACHON (fill de NADAR) representant de KODAK a França.
REVOLUCIÓ: Canvia l’actitud
La immediatesa de la presa propicia POSATS SOMRIENTS i desenfadats =--- diversió (“Cheese”!)
MITJÀ OBERT, INDISCIPLINAT creat pels aficionats.
ARRIBEN ELS EXPERIMENTS, DESCOBRIMENTS I ACCIDENTS. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
DELS INICIS DEL SEGLE XX als any 20s i 30 |
ELS ARTISTES PLÀSTICS APRENEN DE LES VELLES FOTOS SENSE PENSAR EN SI SON ARTÍSTIQUES O NO, però sí pedagògiques, a més d’inspiració de grans fot`grafs dels anys 3o, com WALKER EVANS.
PICTORIALISTES: miraven cap al passat VERNACLES: miraven cap al futur |
“No n’hi, d’obres mestres accidentals, a la pintura, però sí que n’hi ha en fotografia” (Chuck Close) |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
Sorgeix la fotografia d’aficionat com a subgènere de l’anomenada FOTOGRAFIA VERNACLA |
FOTOGRAFIA VERNACLA
|
La seva experimentació en tòpics fotogràfics passa exemplarment a la Història de la Fotografia com a un FUNDADOR DE LA FOTOGRAFIA ARTÍSTICA.
Albums familiars, retrat de la societat benestant de la França de principis de segle durant una dècada -des dels 8 als 18 anys d’edat-)
50 anys desprès, el món va descobrir Lartigue i se li va presentar com a precursor de fotògrafs d’avantguarda com Garry Winogrand.
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
·Els àlbums de Lartigue resumirien tota la fotografia amateur del segle XX. ·Tenia diners, un bo equipament, un pare amant de la fotografia i subscripcions a moltes revistes. ·Va comprendre l’aparença de les coses, del món, a través de la càmera.
El seu pare que era banquer tenia afició per la fotografia i quan Lartigue tenia set anys li va regalar una càmera fotogràfica de plaques de format 13x18 cm. Amb ella va destacar per les seves fotos espontànies de les carreres d'automòbils, avions i fotografies de les dones de classe mitjana i benestant de París passejant pel Bois de Boulogne. Va crear imatges noves mitjançant l'ús d'enquadraments poc usuals, de diverses velocitats d'obturació i treballant gairebé sempre en blanc i negre i només algunes vegades emprant el color.
L'efecte Lartigue Una de les seves imatges més cèlebres és aquella on un cotxe de carreres de l'època se'ns presenta deformat. Aquest fenomen va obtenir el nom d ' "efecte Lartigue". El 1906 França acull per primer cop la primera cursa organitzada per l'Automobile Club de France. Lartigue, que és un gran amant dels cotxes i li encanta fotografiar per l'efecte de dinamisme que produeixen, decideix anar i el 26 de juny de 1912, amb només 18 anys, pren la famosa fotografia. A la fotografia apareix un cotxe de carreres Dalage amb les rodes ovalades i amb les persones del fons inclinades cap a l'esquerra. La fotografia se'ns mostra deformada per la velocitat. La càmera que va utilitzar Lartigue va ser una càmera Ica rèflex amb plaques de 9x12cm fabricada per la companyia Ica A.G. a Dresden, Alemanya. Les imatges es capturaven amb plaques de vidre. En aquella època els temps d'exposició eren molt alts i amés l'obturador era una persiana que pujava de dalt a baix en el moment de fer la fotografia. Així doncs, es produïa una impressió gradual de les plaques. No hi havia cap problemes amb els subjectes estàtics però quan el fotògraf intentava fotografiar alguna cosa en moviment, aquestes apareixien amb aquest efecte produït per la impressió gradual de la imatge en la pel·lícula. A la fotografia de Lartigue, a més de la deformació de les rodes, hi ha una deformació del públic, que està estàtic a l'fons. Això és degut al fet que Lartigue, en el moment de fer la fotografia, es va desplaçar lleugerament cap al sentit del cotxe. Això també justifica el perquè els conductors apareixen enfocats gairebé a la perfecció. |
L’alegria familiar es reflecteix a les seves fotos. Les instantànies congelen el moment: És freqüent i típic “congelar” salts (no tocar de peus a terra). Això esdevé un clixé humorístic dels aficionats.
Com a paradigma, es fa famós el salt en una escala de la seva cosina Bishonard. 
Fins a 1960 no va obtenir reconeixement com a fotògraf, però a partir d'aquest moment va aconseguir gran prestigi exposant en 1963 al MOMA després que la revista Life publiqués una sèrie de fotografies seves en 1962. A partir d'aquest moment es van publicar nombrosos llibres i la seva obra es va exposar per nombroses galeries i museus.
La seva obra plàstica inclou pintures, fotografies de premsa, de moda, de temes generals. També va ser qui va fer la fotografia oficial el 1974 a Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa entre 1974 i 1981.
El 1979 va cedir les seves fotografies a l'Estat francès, incloent negatius, discos originals, diaris i càmeres. El conjunt d'aquesta obra eren un centenar d'àlbums i diverses desenes de milers de negatius, els més antics dels quals daten de 1902. Les seves pintures que consistien en més de tres-cents quadres els va donar al seu amic l'alcalde de L'Isle-Adam i la seva dona. Aquesta donació va donar lloc a la creació a la ciutat de Val-d'Oise de el Centre d'Exposicions Jacques-Henri Lartigue.
El 2000 es va crear la Fundació Lartigue que es va unir a l'Associació d'Amics de Jacques Henri Lartigue creada el 1979 amb el que es disposa d'una àmplia documentació sobre el seu treball.
El 2010 es va realitzar a Espanya la seva primera exposició retropectiva titulada Un Món Flotant. Fotografies de Jacques Henri Lartigue (1894-1986) amb unes 230 peces representatives de les diferents etapes i temàtiques que va abordar al llarg de la seva vida.3 L'exposició va començar a Barcelona i després es va exhibir a Madrid.
Entre els reconeixements que ha rebut es troba donar el seu nom a un carrer en el V Districte de París de París en 1995 i també a una estació de la línia 2 de l'tramvia que és la més propera a la Ile-de-France.
 
|
CONTRAST amb el SEVER I FORMALISTA PICTIORALISME de l’època. Una èlit de començaments de segle XX rebutjava l’explosió vernacla, assenyala Peter Galassy, que constitueix el veritable gran èxit creatiu d’aquell període, i es van aïllar en un món molt més estret que imitava el gravat o el dibuix: Whistler i una mena d’art whistlerià (un absolut punt mort artístic): La fotografia es fusiona amb el moviment de les belles arts allunyant-se artísticament dels estudis dels amateur en termes de contingut (eludeixen automòbils i màquines a les seves composicions, o fins i tot una persona pobre o qualsevol signe de misèria: Món Fotogràfic idealitzat: Harmonia amb allò natural i bell -nus, paisatges, subjectes absorts als seus grans salons...La tecnologia només apareix de forma estàtica i arcaica. Lartigue capta el dinamisme, l’emoció, d’aquesta era de velocitat.
En 1915 va ser deixeble de Jean-Paul Laurens i Marcel Baschet a l'Académie Julian pel que va començar a dedicar-se a la pintura i va abandonar en gran mesura la fotografia. El 1922 va exposar les seves pintures als passadissos a l'entrada de la galeria Georges Petit de París. Posteriorment va exposar al Saló des Sports, el Saló de Tardor, el Saló d'Hiver, Saló de la Société Nationale des Beaux-Arts, la galeria Bernheim Jeune i el Grand Palais. En particular, les pintures d'aquest període tenen com a tema principal les flors i els cotxes, però també retrats de personatges famosos com Kees Van Dongen, Sacha Guitry, Marlene Dietrich, Greta Garbo, Georges Carpentier, Joan Crawford, Maurice Chevalier, Abel Gance, Yvonne Printemps i el 1930 Renée Perle, qui es va convertir en una de les models favorites i la seva acompanyant.
L’any 1932 va ser assistent de direcció i fotògraf de la pel·lícula d'Alexis Granowsky, Les Aventures du Roi Pausole que era una adaptació a el cinema d'una novel·la de Pierre Louÿs. El 1934 es va casar amb la seva segona dona, Marcella "Coco" Paolucci, però el matrimoni va durar només un parell d'anys. En 1942 va conèixer a Florette Ormea que tenia vint anys i que el 1945 es va convertir en la seva tercera esposa.   
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
1a GUERRA MUNDIAL |
CANVI TRÀGIC DEL CONCEPTE ALEGRE DE MODERNITAT I TECNOLOGIA
El mateix Edward Steichen, inicialment pictorialista, volcat cap a la fotografia de reconeixement aeri, que suposa PRECISSIÓ I NITIDESA. |
CANVI INEVITABLE DE LA VISIÓ FOTOGRÀFICA DEL MÓN
EL REBUIG DEL FORA DE FOCUS és la filosofia present els anys 20 i 30. |
Jaques Henri Lartigue:
No hay comentarios:
Publicar un comentario