Páginas

sábado, 9 de mayo de 2020

Tècnica Fotogràfica II. Segon Curs CFGS Fotografía. M. A. F. Alborés. INTRODUCCIÓ. CONTEXT. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. METODOLOGIA I ACTIVITATS (TEMPORITZACIÓ): METODOLOGIA.


“TÈCNICA FOTOGRÀFICA II (2on Curs)”
PROGRAMACIÓ DEL MÒDUL DEL CICLE D’ENSENYAMENTS ARTÍSTICS DE GRAU SUPERIOR DE FOTOGRAFIA
COS DE MESTRES DE TALLER D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
ESPECIALITAT FOTOGRAFIA I PROCESSOS DE REPRODUCCIÓ 808
Manoel Anxo Fernández Alborés
apartat
tema
post

Index

1
Introducció

2
Context

3
Atenció a la diversitat

4
Metodologia
Activitats (temporització)

5
Recursos
siguiente
6
Competències Bàsiques

7
Objectius

8
Continguts
Continguts Seleccionats

9
Avaluació

10
Unitats Didàctiques
a
11
Programació de les Unitats Didàctiques

12
Relació de Continguts , Criteris d’Avaluació, Competències / Resultats d’Aprenentatge



INTRODUCCIÓ

Aquest document conté el desenvolupament de la programació del mòdul “Tècnica Fotogràfica II”, és a dir: les unitats formatives d’aquest mòdul (que abasta 1er i 2on del cicle formatius) corresponents a les impartides a 2on curs amb les seves respectives unitats de programació. En enllaços o documents annexos procurarem donar informació sobre les unitats formatives i activitats corresponents a 1er curs del cicle.

La intenció del present escrit i la documentació a la qual acompanya és acontentar les expectatives associades a un procés de selecció de personal docent que es basa en la demostració de la seva competència. Els requisits i el desenvolupament de les proves donen per fet que no n'hi ha prou amb desenvolupar per escrit els coneixements d'un tema, entre tants altres, relacionat amb els estudis a impartir, sinó que és imperiós demostrar la capacitat docent per gestionar i administrar els continguts de qualsevol mòdul dels cicles formatius generant una guia pautada i precisa del desenvolupament del curs, punt de partida imprescindible però que l'experiència ens diu sovint que com més detallada és aquesta guia, més probable és que es vegi alterada o reconduïda al llarg de les sovint imprevisibles vicissituds d'un curs concret.

La veritat és que l'atenció a la normativa sol comportar hores de treball pautat i burocràtic que sovint no reflecteix fins a quin extrem no té gaire a veure amb el desenvolupament del curs a la realitat de l'escola i de l'aula, que de vegades ens alegra millorant les nostres expectatives, però que sovint poc té a veure amb el prometedor (i generalment farragós) programa que s'oferia a l'alumnat o, el més important respecte al que ens porta aquí, al professor que s'acaba d'incorporar al mòdul, substitut o interí.

El docent ha de procurar ser coherent amb el pla previst tot i que la realitat li obligui a la capacitat d'improvisació, a la creativitat i a optimitzar les seves capacitats com a comunicador, a saber transmetre les seves experiències artístiques i professionals i a contagiar la seva pròpia competència, la qual cosa no sol reflectir en una documentació pautada, de manera que intentaré en la mesura del possible que així sigui.

El mòdul escollit, "Tècnica Fotogràfica", del cicle artístic de grau superior de Fotografia, ens és proper per diverses raons,  sobretot desprès de defensar aquesta especialitat a la EASD Serra i Abella d’Hospitalet de Llobregat des del curs 2005-2006 fins el 2016-17, tot i haver començat per la compaginació d’activitats professionals i docents diverses:
Després d'anys de compaginar la docència en ensenyament secundari amb la publicitat, el disseny gràfic, la il·lustració, el cinema i les escenografies aplicades, vaig accedir a la docència en cicles artístics com a coordinador de mitjans informàtics, encara que la realitat de les necessitats organitzatives del centre em portessin a cobrir, com tantes vegades ens passa als professors itinerants, matèries com tècniques d'expressió plàstica en il·lustració, cosa que en el meu cas constituïa una afortunada coincidència (els meus inicis van ser al mon de la il·lustració i el còmic) que complementava tot el que aprenia en impartir infografia en el cicle de pintura, o en el de fotografia, per apreciar els diferents objectius específics de cada cicle respecte a temes i continguts comuns.
En ser destinat posteriorment a una plaça com a mestre de taller de fotografia (i comprovar que de nou era impossible limitar-me a impartir la tècnica fotogràfica corresponent a aquesta especialitat -808-, sinó que el complex organigrama que caps d'estudis i coordinadors pedagògics han de conformar al costat dels coordinadors d'àrea reclamen la comprensió i col·laboració del docent en impartir matèries pròpies d'un professor de fotografia -715-) la perspectiva privilegiada d'un oriünd del còmic i la il·lustració en impartir la fotografia comuna als cicles d'il·lustració, gràfica publicitària, gràfica audiovisual i animació audiovisual m'ha permès apreciar tant aspectes diferencials com comuns a través d'un mitjà tan important per a tots ells com la fotografia, i en el cicle específic de fotografia vaig passar per diferents mòduls abans d'assumir el de tècnica fotogràfica entre d’altres.


Dotze anys d'experiència com a docent de la fotografia en què no vaig deixar de madurar pràctiques didàctiques com ara còmics o story-boards fotogràfics, o exercicis de concept-art audiovisual vinculats a diferents cicles artístics mitjançant recursos propis de la fotografia digital.
Així, doncs, la present programació reflecteix el que s'ha après per aplicar-lo, per fi, no només en el camp específic de la fotografia, sinó també a altres àmbits, com per exemple el cicle de còmic al que he treballat amb l’especialitat de dibuix artístic i color (707) els darrers tres cursos, una feliç casualitat que m'ha permès adaptar les programacions desenvolupades pels meus predecessors en el centre per intentar portar-les a un terreny en què els processos manuals i els digitals es trobin allà on  altres estudis artístics com escenografia, volumetria, fotografia, il·lustració i còmic es complementen per enriquir-se.

Només ens restaria afegir fins a quin punt resulta difícil de vegades ajustar  el grau d’exigència de l’estructuració d’aquests continguts a la realitat que ens trobem a l’aula i a la preparació i predisposició de l’alumnat mateix davant l’actual indefensió de la qualitat d’aquests cicles. Això es dona, potser, per part d’una administració pública que no sempre sembla disposar de prou capacitat decisòria o de recursos per promoure als canals adequats, com els salons de l’ensenyament, aquests estudis de caràcter públic davant dels seus homòlegs privats. Els recursos materials i tecnològics es van quedant obsolets cada cop més ràpidament, i l’actualització dels recursos digitals i del software no sempre és fàcil de equiparar a la del món professional, però creiem que, en tot cas,  el més important és conèixer com fer servir les eines i per a què, molt més que disposar de la versió més actual d’aquestes eines.
Quant a la programació i estructuració dels mòduls d’aquests cicles, he de dir que l’elecció de la tècnica fotogràfica de 1er i 2on curs per presentar com a exemple al present procés selectiu es deu també al fet que d’alguna manera estem implicats al seu disseny, doncs l’any 2012 vam formar part dels membres d’equips docents que vam desenvolupar els currículums dels cicles formatius d’arts plàstiques i disseny per al Departament d’Educació, tasca que vaig desenvolupar amb el currículum del mòdul de Tècnica Fotogràfica fins a la seva penúltima fase, que va portar a terme el professor Òscar Alvarado. Sentim, per tant, que formen part del desenvolupament d’aquest mòdul dins del cicle de fotografia i sentim, també, que encara queda molta feina per fer.


Manoel Anxo Fernández Alborés



1- CONTEXT
Tot i treballar actualment a l’EASD Pau Gargallo de Badalona on ens agradaria continuar exercint les nostres tasques docents, entenem que en presentar com a proposta de programació didàctica el mòdul de Tècnica Fotogràfica hem de proposar igualment el context d’un centre on s'imparteixi el cicle de grau superior de Fotografia, el que ens porta a contemplar dos casos que coneixem bé, com l'EASD d'Olot o l'EASD de l'Hospitalet de Llobregat / Serra i Abella. I encara que qualsevol dels dos centres constitueix un context adequat per desenvolupar els continguts proposats, utilitzarem com a marc ideal en principi l'EASD Serra i Abella donat que no només imparteix el cicle de grau superior de Fotografia al que correspon el mòdul de Tècnica Fotogràfica II de segon curs que proposem, sinó que també inclou currículums específics amb el perfil de  Fotografia dins l’àmbit dels cicles formatius de grau mig (concretament al d’assistent al producte gràfic imprès). Hem d’entendre que en altres centres s’imparteixen estudis que poden requerir de la presència d’un mestre de taller de fotografia i processos de reproducció, com ara al context de l’EASD de Vic al cicle de Serigrafia, per exemple, que inclou al seu pla d’estudis el taller de fotografia a més d’altres mòduls que poden ser impartits per un docent d’aquesta especialitat.
Entenem, però, que és en el context de l'EASD Serra i Abella on és més interessant la presència d'un especialista 808 que pugui a més assumir altres tasques que puguin sorgir de les necessitats organitzatives de centre. Un centre que, a més, ofereix unes instal·lacions adequades per al desenvolupament de les activitats docents relatives a la Tècnica Fotogràfica, com el seu Laboratori de Fotografia Analògica, la seva Aula d'Impressió Digital i Reprografia, els seus tres platós de llum discontínua, els seus dos platós de llum contínua i / o natural, i els espais de taller vinculats al gravat i la serigrafia, dotats de insoladora i altres elements idonis per a aquestes pràctiques. L'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella és un centre públic dedicat a l'ensenyament artístic on s'imparteixen els cicles formatius de grau superior i mitjà de la Família de la Comunicació Gràfica i Audiovisual, amés dels Estudis Superiors de Disseny (ESDAP), equivalents al Grau Universitari de Disseny Gràfic. En qualsevol cas, el que motiva l’elecció d’aquest centre on ja vam desenvolupar la nostra activitat docent a l’especialitat implicada a aquesta convocatòria durant més d’una dècada és sobretot el seu tarannà fotogràfic pioner i distintiu, fins el punt d’oferir, com dèiem més amunt, no només el Cicle Formatiu de Grau Superior de Fotografia, sinó a més una adaptació curricular de CFGM d’APGI amb perfil de Fotografia, traient encara més partit de les seves instal·lacions i dels seu personal docent especialitzats.
Per motius d’espai no exposarem aquí el detalls sobre l’organigrama de l’escola, professorat, coordinacions dels estudis, serveis, P.A.S., estructuracions dels estudis, instal·lacions, recursos i serveis i ens limitarem a enllaçar-los als llocs corresponents mentre no sigui imprescindible per a la nostra exposició.
Estudis impartits a l’Escola Serra i Abella:
ESTUDIS SUPERIORS EN DISSENY GRÀFFIC (ESDAP)
CFGS ANIMACIÓ
CFGS FOTOGRAFIA
CFGS GRÀFICA PUBLICITÀRIA
CFGS GRÀFICA AUDIOVISUAL
CFGS IL·LUSTRACIÓ
CFGM D’ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC IMPRÉS
CFGM D’ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC INTERACTIU
Tots els Ensenyaments impartits són reglats.
CFGS fotografia
Els estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior Fotografia s’orienten a formar professionals de la fotografia en els camps artístic i tècnic, amb capacitat per projectar, programar i realitzar preses fotogràfiques amb mitjans analògics i digitals, així com treballs de postproducció. La feina del fotògraf es desenvolupa en els àmbits de l’art, la publicitat, el disseny gràfic, la moda, el món editorial, la documentació, la producció audiovisual, etc. Els diferents mòduls que s’imparteixen (Teoria Fotogràfica, Projectes, Història de la Fotografia, Mitjans Informàtics, Llenguatge i tecnologia audiovisual, Laboratori, Pràctiques en Empresa…) combinen pràctica i teoria per tal de capacitar l’alumnat en el seu futur professional.
Els estudis es complementen amb conferències, visites a tallers de fotògrafs, sessions pràctiques als platós o a l’exterior, exposicions, etc, entre altres activitats.
L’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella, especialitat Fotografia, aposta per la formació tècnica i artística de l’alumnat per tal d’oferir una formació professional completa.
Objectius
L’objectiu dels estudis és capacitar per a la realització de projectes professionals de fotografia, la qual cosa implica l’aprenentatge de:
           Introducció a la història de la Fotografia.
           Analitzar documents i materials de referència del projecte fotogràfic.
           Concretar les característiques temàtiques, estilístiques i comunicatives d’un encàrrec fotogràfic a partir de les especificacions donades.
           Elaborar obra original de fotografia a partir d’un encàrrec professional determinat o d’un projecte propi.
           Valorar i integrar en la proposta gràfica els elements informatius, identificatius i persuasius adequats als objectius comunicatius del projecte.
           Organitzar i desenvolupar les diferents fases del projecte fotogràfic.
           Tècniques avançades d’il·luminació d’estudi.
           Tècniques de Postproducció: retoc i tractament de la imatge.
           Tècniques d’exposició i presentació oral d’un projecte.
           Comprendre i aplicar el marc legal i normatiu que regula i condiciona l’activitat professional.
Al final dels estudis cada alumne realitza el seu portafoli de treballs creatius realitzats durant el curs.

Estructura
Primer curs
Fonaments de la representació i l’expressió visual
Teoria de la imatge
Mitjans informàtics
Història de la fotografia
Projectes de fotografia I
Teoria fotogràfica I
Tècnica fotogràfica I
Segon curs
Projectes de fotografia II
Projecte integrat
Teoria fotogràfica II
Tècnica fotogràfica II
Llenguatge i tecnologia audiovisual
Formació i orientació laboral

Fase de formació pràctica en empreses, estudis o tallers

Sortides acadèmiques

Un cop finalitzats aquests estudis, es pot accedir a d’altres cicles formatius superiors de la mateixa família per complementar la formació, com ara: Animació, Gràfica Audiovisual o Il·lustració. També es pot accedir als Estudis Superiors de Disseny Gràfic (equivalents al Grau Universitari). En tots aquest estudis, els alumnes poden sol·licitar RECONEIXEMENT dels coneixements adquirits. Els mòduls subjectes a reconeixement o convalidació depenen dels estudis als que es vulgui accedir.
Sortides professionals
El tècnic superior en fotografia desenvolupa treballs professionals, amb domini de la tècnica i del llenguatge fotogràfic, amb finalitat i intenció comunicativa, des dels diferents camps de la fotografia: publicitat, moda, reportatge, fotoperiodisme, fotografia científica o d’altres.
El professional en fotografia treballa en empreses relacionades amb la comunicació visual: publicitat, editorials, estudis de disseny, fotografia, premsa, cine i TV.
Pots professionalitzar-te com:
           Cobertura gràfica de la informació per als diferents mitjans de comunicació.
           Fotògraf de reportatge social. Documentació d’actes socials i retrats.
           Fotògraf publicitari. Treballs per a agències de publicitat, estudis de disseny gràfic i bancs d’imatges.
           Fotògraf de moda. Encàrrecs de dissenyadors, fabricants, distribuïdors i revistes de moda.
           Fotògraf d’arquitectura i interiorisme. Treballs editorials, documentació i seguiment d’obra.
           Fotògraf artístic. Realització d’obra pròpia per al circuit comercial de l’art.
Postproducció fotogràfica digital.
És una Escola jove, nascuda el 1989, pionera en la implantació dels nous plans d'estudis artístics, i especialment cal dir que pionera en la implantació dels estudis artístics de Fotografia als cicles formatius de grau superior. Es defineix com una escola catalana integrada en l'Espai Europeu, amb els plans d'estudis adaptats a Bolonya. Les relativament reduïdes ràtios d'alumnes a l'aula permeten l'atenció propera i personalitzada, i cada alumne pot ser atès d’acord amb la seva evolució personal. L'escola treballa en la formació de professionals del món visual i gràfic, creadors amb capacitat crítica, oberts a idees innovadores en el disseny i amb recursos intel·lectuals i tècnics. Entén l'art i el disseny com una creació amb valor intern, plena de conceptes, i no merament com un bonic embolcall, sense contingut.
El seu objectiu és, per tant, aportar a la societat persones preparades en les diferents disciplines de la comunicació visual i gràfica, professionals creatius i sensibles amb l'entorn, Conscienciats de què la seva tasca hauria de ser útil per al desenvolupament i millora de la societat. Potenciant sempre el respecte i la conservació de l'entorn, és a dir, fent un bon ús dels recursos i el reciclatge, així com el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge. Tot això queda reflectit en el seu PEC, i tanmateix a la seva normativa oficial de centre (NOFC) o Reglament de Règim Intern, on podem comprovar, per exemple, l’especificació d’especialitats docents associades a la composició dels Seminaris: El professorat depenent del seu nomenament i en funció de les matèries impartides estarà adscrit a un o altre seminari. Els seminaris estaran composats per el professorat nomenat per les especialitats de:
Seminari de Dibuix: 707 dibuix artístic, 708 dibuix tècnic, 814 tècniques de gravat i estampació
Seminari de Fotografia: 715 fotografia, 808 fotografia i processos de reproducció
Seminari d’Audiovisuals: 721 mitjans audiovisuals
Seminari de Disseny gràfic: 712 dissenys gràfic
Seminari de Ciències Socials: 716 història de l‟art, 723 organització industrial i legislació
Seminari d’Informàtica: 722 mitjans informàtics
També caldrà tenir en compte que estem parlant de la programació d’un mòdul vinculat als continguts contemplats a  la Fotografia comuna a altres cicles, i que és objecte de convalidació amb experiències professionals o laborals, tal i com s’especifica a l’apartat referent als mòduls que poden ser objecte de correspondència amb la pràctica laboral, i que són:
Gràfica publicitària: Tipografia, fotografia, tècniques gràfiques industrials, llenguatge audiovisual, formació i orientació laboral.
Il·lustració: Tècniques gràfiques industrials, tècniques gràfiques tradicionals, disseny gràfic assistit per ordinador, formació i orientació laboral.
Fotografia artística: Tècnica fotogràfica, formació i orientació laboral.
Hem d’entendre, a més el context acadèmic del mòdul específic de Tècnica Fotogràfica al CFGS de Fotografia, que podem concretar amb l’identificació del títol i la distribució horària dels ensenyaments i, per tant de la relació dels mòduls i les seves unitats formatives:
1. Identificació del títol

1.1  Denominació: tècnic superior d'arts plàstiques i disseny en fotografia.

1.2  Nivell: Grau superior dels ensenyaments professionals d'Arts Plàstiques i Disseny. El nivell de Tècnic Superior es constitueix en el nivell 1 de l'ensenyament superior en el Marc Espanyol de Qualificacions per a la Educació Superior (Reial Decret 1027/2011, de 15 de juliol, pel qual s’estableix el Marc espanyol de qualificacions per a l’educació superior).

1.3  Durada total del cicle: Dos mil hores lectives. 120 ECTS

1.4  Família professional artística: Comunicació gràfica i audiovisual.

1.5  Referent europeu: CINE 5-b (Classificació Internacional Normalitzada de l'Educació).

Continuïtat:
Les persones que superen el cicle formatiu de grau superior obtenen un títol de tècnic superior,
 que els permet accedir a qualsevol estudi universitari oficial de grau
(es dona preferència als cicles formatius de les mateixes branques de coneixement),
als ensenyaments artístics superiors de disseny,
als ensenyaments artístics superiors
de conservació i restauració de béns cultural i al món laboral.
Aules, espais específics i mobiliari: (per a especificacions més amples veure apartat 5 -recursos- i annex)
MÒDULS COMPARTITS, DESDOBLAMENT, AGRUPACIÓ I ASSIGNACIÓ.
Existeix la possibilitar compartir i assignar a més d’un professor/a aquells mòduls de més de 90 hores, també ho són aquells que el Consell Escolar ha aprovat la seva docència i desenvolupament en dos anys acadèmics.
Els desdoblaments d’alumnat de determinats mòduls ve establert en el currículum publicat al DOGC. Es poden desdoblar els classificats com a pràctics (taller).
Donat el cas de no poder desdoblar tots els mòduls–taller es prioritzarà aquells que necessitin d’una ràtio menor d’alumnes per a la utilització d’un espai i/o material molt més específic. Donat el cas la Capçalera d’Estudis consultarà al Departament de l’especialitat.
L’agrupació de mòduls que han de ser impartits per un mateix professor especialista es determina des dels Departaments de l’especialitat del Centre.




2- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L'Escola es declara laica i plural. Com a escola pública i, en el marc legal que prescriu la igualtat en drets de tots els ciutadans davant l'Administració, és respectuosa amb les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida, així com amb el pluralisme ideològic de la societat que ens envolta, amb l’intenció de seguir treballant per fer una escola democràtica i participativa, establint relacions positives amb els altres, facilitant la cooperació, el treball en equip i la construcció d'estratègies col·lectives.
Tot això queda reflectit en el seu PEC, i tanmateix a la seva normativa oficial de centre (NOFC) o Reglament de Règim Intern, on podem comprovar el detalls que no tenen prou espai en aquest document sobre el drets i deures de la comunitat educativa, la declaració de l’escola coma plural i laica, la seva acofenssionalitat i el seu seguiment de la normativa d’atenció a la diversitat, etc.
Normativa (excloent-hi els articles referents e educación primaria i educación compilats a http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/normativa/)

·        Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6945, de 28.8.2015).
·        Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa
·        Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010).
·        Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
·        Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
·        Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn
·        Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat
·        Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a
l'educació secundària obligatòri. Modificada per l’Ordre ENS/56/2012, de 8 de març (DOGC núm. 6088, de 15.3.2012).
·        Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de professorat del Departament d'Educació.
·        Llei orgànica 2/2006 d'Educació-LOE. Títol II Equitat en l'educació. Capítol I
·        Decret 299/1997 de 25 de novembre Sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials
·        Carta europea dels drets de l'infant hospitalitzat - 1986 - Resolució del Parlament Europeu
·        Decret 117/1984, sobre ordenació de l'Educació Especial per a la seva integració en el sistema ordinari

Més enllà del que estableix la normativa vigent a Catalunya, una guia sens dubte valuosa però extensament densa, voldria reflectir en aquest apartat el que el sentit comú i l'experiència m'han portat a prioritzar en el dia a dia i exemplificar-ho amb alguns casos significatius , a més d'intentar reflectir les particularitats de les tècniques d'expressió gràfica en còmic en aquest sentit.
Per començar caldria remarcar que l'atenció a la diversitat la hauríem de considerar literalment. La diversitat dels alumnes en els cicles artístics de grau superior està supeditada primerament a la diversitat de personalitats de qualsevol grup social, però, des d'un punt de vista acadèmic, l'alumnat d'estudis artístic opta per aquesta opció per molt diversos motius. Hem de reconèixer que els batxillerats artístics solen acollir alguna cosa més que estudiants amb aptituds o vocació artístiques, atès que els que no es veuen en opcions humanístiques, científiques o tecnològiques busquen en l'opció artística un refugi d'espera on seguir estudiant a l'espera d'una sortida professional excessivament hipotètica i llunyana, així que d'entrada és freqüent que gairebé la meitat d'un nou grup pertanyi a la categoria, el que implica que hem d'optimitzar recursos expositius i pedagògics que despertin el seu interès i la seva curiositat esbrinant quins són els seus interessos per intentar connectar amb ells. Buscar exemples de diversos àmbits culturals, de diversos estils artístics i intentar fomentar que ampliïn els seus propis referents és estratègicament prioritari per a qualsevol professor que no vulgui ser testimoni directe del desinterès o fins i tot l'abandonament acadèmic dels seus alumnes.

Dit això, i sobrevolant qüestions bàsiques com l'atenció bàsica a alumnes amb problemes de mobilitat (el centre disposa de rampes d'accés i ascensors interiors per a casos d'aquesta índole) o amb problemes d'audició (als quals es prioritza en els llocs més avançats de l'aula, a més d'assegurar-los tutories personalitzades perquè segueixin el ritme del curs), podríem esmentar alguns problemes específicament relacionats amb la percepció visual, lògicament poc freqüents en aquest tipus d'estudis, però sorprenentment menys del que es podria esperar, atès que ens hem trobat amb casos de dislèxia, casos de dificultat per a l'apreciació de l'estereoscòpia (majoritàriament per hipermetropia, ull vague o falta de visió parcial), casos de percepció cromàtica problemàtica (daltonismes, acromatòpsies ...) que dificulten l'assimilació d'alguns continguts o l'execució d'algunes pràctiques, però la superació pot comportar alguns resultat s sorprenentment satisfactoris i rellevants per al grup classe.

En estudiar el color i el tractament del color a la tècnica fotogràfica, i en fer servir l’anàglif com a sistema de visualització estereoscòpica, per exemple, ens hem trobat amb casos d’alumnes amb problemes de percepció del color o diferents graus d’acromatòpsia. Evidentment, s’han de buscar activitats alternatives o trobar la manera de fer entendre l’alumne la seva peculiar limitació i portar a terme un treball alternatiu o passar per sobre d’aquestes dificultats i fer d’allò un al·licient partint de la pròpia curiositat. 
Per a això es vam servir, entre d'altres orientacions per part dels professors, d'una recomanació per part meva d'accedir a un


projecte d'un antic alumne de Gràfica Publicitària que, interessat per un cas similar, va desenvolupar un projecte final ( "El germà Dalton")  va veure també la seva menció al blog de seguiment de continguts dels mòduls impartits per aquest professor a http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2014/11/el-hermano-dalton-y-la-ceguera.html) que va despertar l'interès de la resta de la classe per una cosa tan fonamental i objectivament subjectiu com la percepció del color.
Un altre problema bàsic, sobretot en els primers cursos de cicles artístics, i molt especialment en els d'il·lustració i còmic, és la diversitat de capacitats pràctiques per al dibuix, llenguatge bàsic de qualsevol artista gràfic, i el grau de pràctica, habilitat o experiència que mostren els diferents alumnes del grup, que poden ser molt pobres (compensades sovint per una bona predisposició a afrontar les pràctiques perquè resultin fructíferes) o realment bones (en aquest cas cal evitar que porten l'alumne a la desídia o la repetició de recursos o fins i tot vicis adquirits que poden limitar tan prometedores aptituds).
Sens dubte és freqüent també la detecció de problemes per a l'expressió oral o escrita, emparats sovint en una enganyosa priorització dels recursos visuals, de manera que fomentar una conscienciosa supervisió dels treballs escrits (cosa d'altra banda molt important en còmic) és fonamental, però també és cert (ho sé bé perquè també tinc estudis superiors de filologia i certa experiència docent en àrees de llengües) hem de procurar que es faci de forma lleugera, amena i divertida, perquè llevat d'excepcions els alumnes solen ser refractaris a aquest tipus d'observacions.
Quan les dificultats lingüístiques provenen d'una immersió en una llengua aliè, sempre hem procurat assegurar-nos que l'alumne o l'alumna han comprès l'essencial del que transmès a classe, donant marge a que amb el temps i la pràctica de l'idioma els resulti més fàcil comprendre-ho i expressar- se en ell oralment i per escrit.
Però considerem important procurar, amb persistència però sense pesada insistència, no conformar-nos amb un acceptable nivell d'expressió, sinó buscant en la mesura dels possible apropar les exigències a les que aplicaríem a qualsevol altre alumne natiu. En el cas concret del context bilingüe català, la preferència pel castellà o el català ha d'estar supeditada a un diàleg natural amb l'alumne sigui castellà o catalanoparlant, encara que prioritzem una de les llengües com a vehicular.
En certs contextos locals, circumstancials o temporals, he prioritzat l'ús d'una o altra llengua sense que resultés en cap moment problemàtic, encara que he de reconèixer que em sòl preocupar per que utilitzin amb propietat les dues i minimitzin les mistificacions pròpies de la diglòssia, donat que en impartir matèries eminentment pràctiques, matèriques o visuals, hi ha la temptació de tolerar treballs escrits que barregen gramàtiques, lèxics i grafies de tots dos idiomes i considero important cridar l'atenció sobre això. El meu back-ground com a lingüista i la meva condició triglòsica (soc gallec vernacle) m'empeny a això de forma constant i ajuda a donar cos al discurs teòric que acompanya les explicacions dels exercicis pràctics.
Altres particularitats d'índole circumstancial, laboral, mèdica o personal dels alumnes també es tenen en compte a l'hora d'avaluar l'assistència o el grau de seguiment del curs, però no m'estendré en el seu comentari més enllà de que generalment depenen de tutories directes o de consultes al tutor, així com de reunions informatives amb la resta de professors del grup.



3- METODOLOGIA I ACTIVITATS (TEMPORITZACIÓ):

 METODOLOGIA
Cada professor/a, de fet, arriba a l’Escola aportant el seu propi estil
docent, fonamentat en un conjunt de principis psicopedagògics que la seva formació i la seva experiència han anat sedimentant i validant. Això figura als estatuts del centre  i ho posem en pràctica tot seguint les seves recomanacions: Revisar en comú amb els companys del claustre la manera de fer de cadascun,
analitzar i reflexionar sobre la pràctica docent i tractar de donar coherència a l ’acció col· lectiva del claustre sovint exigeix certs canvis,
certes renúncies a plantejaments personals i, tal vegada, la necessitat de vèncer la inèrcia. Per això ens proposem:

a)   Propiciar el diàleg i el consens entre el professorat en les reunions de coordinació, una mensual.
b)   Possibilitar entre el professorat un coneixement i una concepció de l ’Escola com un tot, no únicament una visió parcel· lada i
incompleta del pas dels alumnes pel nivell, cicle o mòdul que li  és propi, en les reunions d’ avaluació de continguts i d’alumnes.
c)   Enfocar el treball en funció de les necessitats dels alumnes, atenent a la diversitat, quedant injustificades actituds i
conductes individualistes. Compartir experiències i resultats, sempre enriquidors en la formació del professorat, en les
reunions de coordinació i avaluació.
d)   Seguir una metodologia activa, globalitzada i interdisciplinar, individualitzada i creativa. La metodologia activa vol dir que practiquem una metodologia de l ’experimentació i el
descobriment a partir d’uns paràmetres aportats pel col· lectiu del professorat. L’ ensenyament per matèries proporciona un
coneixement allunyat de una relació vivencial i significativa. La interdisciplinaritat contribueix a la integració del coneixement, seleccionant i organitzant les diferents estructures conceptuals
( teories, terminologia, conceptes, principi s bàsics) i estructures fàctiques ( la matèria, els individus que intervenen en el procés, els medis, etcètera) de les disciplines. És el mitjà d’organització del coneixements especialitzats, modificant les f ronteres
imposades per cada disciplina unint - les sota un nou concepte.
orientar la tasca escolar des d’una perspectiva de futur



Principis i estratègies metodològiques:
Pel que fa a la metodologia emprada hauríem d’observar-la en tres àmbits diferenciats: les introduccions teòriques, les explicacions pràctiques i l'extracció de conclusions en visualitzar de manera crítica el treball realitzat.
Per a això hem trobat un suport important en la gestió de mostres i continguts a través de recursos on line, mitjançant el bloc de seguiment de temes d'interès per a la classe seleccionats o elaborats directament pel professor.
Aquest espai compartit serveix també com a espai d'exposició de treballs d'alumnes per a la seva discussió crítica a l'aula, o per al seu visionat immediat durant els exercicis pràctics, cosa a la qual solen estar acostumats des dels seus propis dispositius mòbils. Així mateix la disponibilitat de continguts selectes fàcilment assequibles des de casa fa que sempre tinguin accés a aquests en qualsevol fase del desenvolupament dels seus treballs. Per això, en establir una certa coordinació amb altres mòduls, com teoria de la imatge o fonaments de la representació i l’expressió visual en el primer curs, i el professor pot permetre avançar qüestions teoricopràctiques que contextualitzin la finalitat dels exercicis de caràcter instrumental, tècnic i pràctic que es desenvolupen en aquestes tècniques fotogràfiques des de primer curs quant als principis bàsics de la captació de la imatge fotogràfica ins a les particularitats dels formats flexibles, per exemple, que observem a segon..
I és en el cas d'aquest mòdul concret en el qual no queda més remei que generar un ambient de taller agradable, tranquil i amè en què l'ús de les successives tècniques generi treballs pràctics a un ritme el més sincronitzat possible tot i permetent que cada alumne s'adapti al seu propi tempo sense excessives pressions si és de caràcter pausat ni desmotivant-se al ralentí si és un alumne resolutiu i ràpid, donant temps sempre a contrastar els seus propis resultats amb els dels seus companys, dels que més aprenen, i tenint accés immediat a les demostracions directes del professor a nivell instrumental.
Per optimitzar aquest tipus de desenvolupament de les pràctiques es procura que estiguin concisament estructurades per permetre la seva flexibilitat en cas necessari, i el seu plantejament sol ser un tipus de desenvolupament fotogràfic concret molt pautat per al seu desenvolupament individual o en grup, sobretot en el cas d’activitats de segon desenvolupades a plató i amb lluminàries de flaix i recursos específics com a fons, etc. En aquests casos, sovint els alumnes fan els treballs formant equips de treball per poder compartir uns espais amb recursos limitats.
Cal tenir en compte també la transversalitat que pot trobar la fotografia com a mòdul comú d’altres cicles amb les possibilitats expressives que parteixen dels principis bàsics de la tècnica fotogràfica sigui al context de la fotografia o d’altres com la gràfica o l’animació audiovisual. Així hem contemplat les possibilitats de la fotografia en formats d’arxiu que la converteixen en unitat bàsica de produccions audiovisuals, i així mateix, a gràfica audiovisual o a animació audiovisual hem procurat incloure una opció alternativa d’activitat afegint-hi il·lustracions o escenificacions fotogràfiques editades com a GIF animat amb moviment, desenvolupant tècniques pròpies del cinemagraph, (veure http://animalinvisible.blogspot.com.es/p/blog-page.html) sovint de realització poc complexa però força expressiva si es planifica amb un mínim de deteniment, tot i què de vegades els alumnes més avançats i hàbils amb eines infogràfiques entreguen treballs més elaborats i sofisticats. En tot cas, i el que és més important, el visionat conjunt d’aquestes activitats és especialment interessant i divertit per al conjunt de la classe i reforça la seva actitud crítica, positiva i enriquidora cap als treballs dels companys.
Els límits de lliurament de les activitats són determinants per acostumar l'alumne a temporitzar el treball i acostumar-lo a preveure els condicionants normals en qualsevol encàrrec professional i saber gestionar el seu propi ritme de treball, així que creiem convenient intercalar petites pràctiques complementàries encaminades a exercitar habilitats manuals bàsiques respecte a l'ús dels instruments i els diferents suports i tècniques de fotometria i il·luminació. Això exigeix estructurar-les i temporitzar-les de forma precisa només per admetre sempre la possibilitat de mostrar-nos flexibles d’acord amb les aptituds i capacitats de cada alumne.
En resum, el plantejament metodològic es basa en una pràctica continuada de les diferents apartats  tècnics des de les compatibles amb el món analògic per assolir una predisposició a entendre el seu ús expressiu i les seves particularitats un cop les abordem amb eines digitals. Sovint, amb el programari d’edició d’imatges, l’alumne s’obsessiona amb quantes eines pot fer servir, més que amb què vol fer i com resoldre-ho amb les eines bàsiques que coneix. Si tot va bé i sense incidències que interrompin el desenvolupament del curs, en arribar a la culminació de l’últim quadrimestre mostren una evolució positiva en els seus recursos tècnics i expressius i tendeixen a no compartimentar tant el continguts dels diferents mòduls sense aïllar-los, la qual cosa els fa treure major profit de tot allò que aprenen i practiquen a l’escola, sigui amb eines digitals o practicant les seves habilitats amb recursos gràfics i fotogràfics de tota mena.
Remarquem que ens centrem en capacitats procedimentals molt pràctiques, i son aquestes les que avaluem i valorem, però no deixem mai d’incentivar mitjançant les qualificacions altres aspectes més relacionats amb temes, plantejament, expressió visual, creativitat, expressivitat o composició. Tot i pertànyer a àmbits d’altres mòduls específics, constitueixen el context natural de l'aplicació d'aquestes tècniques.
- ACTIVITATS (TEMPORITZACIÓ)
Un altre cop, les limitacions d’espai i extensió d’aquest document ens impedeixen incloures les especificacions del centre al respecte, exposades al PEC, i tanmateix a la seva normativa oficial de centre (NOFC) o Reglament de Règim Intern. Fem referència, és clar, a les activitats extraescolars, com ara sortides culturals, viatges culturals i de fi de curs, sortides satèl·lit (activitat teòric-pràctica, integrada en la programació curricular del mòdul o assignatura, el resultat de la qual és un treball avaluable, tutorat i realitzat fora del Centre), i el procediments a seguir per a la seva tramitació. En tot cas, fins i tot en el cas de veure'ns ocasionalment implicats per motius horaris o circumstancials, el fet és que el caràcter instrumental i pràctic del mòdul en qüestió no suposa en cap cas l'organització de cap d'aquestes activitats, atès que el seu desenvolupament es confina sempre als límits de les instal·lacions i l'horari lectiu de l'escola.
A l’apartat específic d’activitats d’ensenyament/aprenentatge vinculades al desenvolupament de les unitats de programació incloses en les unitats formatives que exposem resta palès tot detall referent a la temporització específica de cadascuna durant l’horari lectiu i no lectiu del curs i la seva vinculació als espais i instal·lacions d’us específic.
Espais formatius
Els centres que imparteixin els cicles formatius d’arts plàstiques i disseny han de complir, com a mínim, els requisits d'instal·lacions i condicions materials que estableix el Reial Decret 303/2010 , de 15 de març i a l’Ordre ENS/30/2012, de 10 de febrer, per la qual s’especifica la superfície determinades instal·lacions dels centres que imparteixen els ensenyaments artístics.
Els espais disposaran de la superfície necessària i suficient per a desenvolupar les activitats d'ensenyament dels mòduls professionals que s'imparteixen.
A més a més, hauran de complir les següents condicions:
a) La superfície s'establirà en funció del nombre de persones que ocupin l'espai formatiu i del tipus d'ensenyament i ha de permetre el desenvolupament de les activitats formatives amb l'ergonomia i la mobilitat requerides dins el mateix.
b) Hauran de cobrir la necessitat espacial de mobiliari, equipament i instruments auxiliars de treball.
c) Hauran de respectar els espais o superfícies de seguretat que exigeixin les màquines i equips en funcionament.
d) Respectaran la normativa sobre prevenció de riscos laborals, la normativa sobre seguretat i salut en el lloc de treball i totes les altres normes siguin d'aplicació.
Això ens porta al següent apartat:




(veure següent post)



No hay comentarios: