Páginas

Mostrando entradas con la etiqueta color. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta color. Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de marzo de 2018

Cómic eròtic condicionat pel color


Albert Pastó
Tornem amb una nova mostra de treballs al context dels condicionants suggerits pels ensenyaments artístics optimitzant l'encreuament de tècniques d'expressió plàstica encreuades, de recursos molt amnuals i matèrics i d'edició digital inspirada en els seus resultats visual, alhora d'aprofitar la fotografia com a recurs escòpic per recrear somnis que semblen reals o enregistrar la realitat com si fos una endevinalla.
La proposta era explicar una història de caire eròtic en quatre pàgines. El desig sexual havia de ser el motor de les accions protagonitzàdes pels personatges i / o la via de connexió empàtica amb el/la lector/a/espectador/a, per explicar-ho amb molta barra. Amb aquesta proposta, a més, es demanava marcar el canvi en el temps o en l'estat d'ànim mitjançant el color com a marcador d'una atmosfera anímica, tot un repte per a qualsevol, però especialment per a l'Albert Pastó, que , com deiem a l'entrada dedicada a aprofundir sobre diferents aspectes de laprogramació d'aquest curs " podríem esmentar alguns problemes específicament relacionats amb la percepció visual, lògicament poc freqüents en aquest tipus d'estudis, però sorprenentment menys del que es podria esperar, atès que ens hem trobat amb casos de dislèxia, casos de dificultat per a l'apreciació de l'estereoscòpia (majoritàriament per hipermetropia, ull vague o falta de visió parcial) o casos de percepció cromàtica problemàtica (daltonismes, acromatopsies ...) que dificulten l'assimilació d'alguns continguts o l'execució d'algunes pràctiques, però la superació pot comportar alguns resultat s sorprenentment satisfactoris i rellevants per al grup classe.
En aquest sentit, per exemple, un alumne amb daltonisme (concretament protanòpsia) va realitzar un còmic en què s'exigia expressar variacions ambientals mitjançant el color. 
 Va aconseguir resultats molt interessants precisament per intentar comprendre els límits de la seva percepció cromàtica establint un fructífer protocol que incloïa observacions amb els seus companys i anàlisi de la informació oferta pels canals de color de les aplicacions digitals emprades."

Això el va portar a digitalitzar els seus treballs manuals i el va conduir a gestionar les barreges cromàtiques amb pigments de manera molt més resolutiva.
Per a això es va servir, entre d'altres orientacions per part dels professors, d'una recomanació per part meva d'accedir a un projecte d'un antic alumne de Gràfica Publicitària que, interessat per un cas similar, va desenvolupar un projecte final ("El germà Dalton" , veure també la seva menció al blog de seguiment de continguts dels mòduls impartits per aquest profesor a
http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2014/11/el-hermano-dalton-y-la-ceguera.html) que va despertar l'interès de la resta de la classe per una cosa tan fonamental i objectivament subjectiu com la percepció del color."
Dit això, tot i aprofitar l'oportinitat oferida per una proposta didàctica, la qualitat del resultat és un mèrit que pertany només al talent i la investigació de l'artista, la circunstància acadèmica del qual és arribat a aquest punt anecdòtica. Però el professor i els seus companys aprenen una mica més cada dia gràcies a la feina colectiva.
Veieu uns quants exemples més, i n'esteu pendents que vindràn més:







Eros Marcos:






Gerard Pallarés:







Gerard Vicedo:






Jason Sánchez:







lunes, 8 de diciembre de 2014

Imagen y percepción. Los principios de la imagen raster, los telares y el ejemplo de los retratos bordados de Cayce Zavaglia




Siguiendo la estela de nuestra anterior entrada, volvemos a los mundos fronterizos entre pintura y fotografía, pero ahora no desde la recreación fotográfica de pinturas ilustres  o la sustitución digital de elementos o personajes de imágenes bien conocidas de la historia del arte sino desde el análisis de los elementos físicos que componen el soporte ópticamente visible, perceptible, de la imagen.
Del mismo modo que Seurat analizó mediante el puntillismo la composición del color, o, tal y como constataron los primeros experimentos de Du Hauron para componer imágenes fotográficas en color (que le llevaron casualmente al redescubrimiento de los anaglifos de Rollman para patentar el primer sistema 3D con gafas), los artistas han experimentado con todo aquello que sirve a nuestro cerebro para identificar objetos y colores en la realidad y en sus diferentes formas de reproducción y representación.
La pintura impresionista delataba las enseñanzas de la fotografía y de los nacientes sitemas fotomecánicos de reproducción de imágenes en una nueva era marcada por la revolución industrial y los descubrimientos científicos. El tiempo se aceleraba al acelerarse los medios industriales utilizados por los medios de difusión cultural escritos e impresos, así como los transportes de los que se servían para su distribución. Nacía la locomotora, la fotografía y los sistemas industriales de producción, cuyo primer representante indiscutible fue el telar. Pero el telar no solamente constituye la primera máquina que encarna el espíritu de la revolución industrial y el advenimiento de una nueva sociedad, sino que produce telas estampadas bajo pautas ortogonales que constituyen una forma embrionaria de imagen digital rasterizada, como ya lo fueran en su día las pautas aplicadas a los cartones para la elaboración de tapices.
Hoy en día, tanto los sitemas de estampación como en general todos los procesos de reproducción de imágenes han evolucionado tanto y se han combinado tanto entre sí que a menudo no sosmos del todo conscientes de lo poco que han cambiado sus principios básicos. El ojo sigue siendo engañado por la aliteración de partículas cromáticas que componen la imagen, y, con esta premisa, artistas como Don Eddy, Chock Close, John de Andrea o Ron Mueck imitan hasta el más mínimo detalle las texturas que creemos observar en la realidad o en sus repoducciones fotomecánicas para darnos lecciones de hiperrealismo. Y es en este sentido que hallamos una artista que, literalmente, lo borda: se trata de Cyce Zavaglia, que se mueve entre los terrenos propios de la pintura y la fotografía a través del retrato de fuerte carga psicológica, de empático cruce de miradas, pero Zavaglia retorna a la composición cromática de las imágenes de los telares. No obstante, aunque recurre al uso de hilos multicolores para componer multiplicidad de matices cromáticos, su mano es libre de direccionar dichos hilos al igual que un mosaico romano se adapta a los contornos de las figuras que compone, a diferencia de la rigidez ortogonal de las rejillas de píxeles de las imágenes digitales de mapas de bits. El resultado, no obstante, resulta sorprendentemente exacto y "fotográfico".
Lo que me decide a traer a Cayce Zavaglia a nuestro blog no es tanto la hiprrealista y pseudo pictórica calidad de sus retratos bordados, sino su decisión de mostrar como obra de aunténtico interés el reverso de éstos, que apuntan tanto a su exactitud como a su mera sugerencia visual, recordándonos todavía más a una pintura, a medio camino entre el impresionismo y el expresionismo, como si Kokoschka sustituyese sus pinceles por carretes de hilo, agujas y bastidores de tela.

COLOSSAL ha dedicado ya tres posts a esta artista, de los que extraemos parte de las imágenes de nuestra entrada, junto con algunas seleccionadas de su página web, que os recomiendo visitéis, así como las entradas de COLOSSAL para disfrutar al completo de los comentarios de Chrsitopher Jobson y de los videos que muestran los procesos de trabajo de Zavaglia.












Cayce Zavaglia creates these impossibly layered embroidered portraits using methods more akin to delicate brush strokes with perfectly mixed paint than your mother’s cross-stitch. Via her website:
Initially, working with an established range of wool colors proved frustrating. Unlike painting, I was unable to mix the colors by hand. Progressively, I created a system of sewing the threads in a sequence that would ultimately give the allusion of a certain color or tone. The direction in which the threads were sewn had to mimic the way lines are layered in a drawing to give the allusion of depth, volume, and form. Over time the stitches have become tighter and more complex but ultimately more evocative of flesh, hair, and cloth.


 Stitch by stitch and color by color St. Louis based figurative artist Cayce Zavaglia (previously) utilizes her background as a painter to embroider excruciatingly detailed portraits that look almost like photographs. The process, which she refers to as a “renegade approach to embroidery”, begins with a photo-shoot consisting of 100-150 portraits from which she selects the best image and then moves to the canvas where she works with one ply embroidery thread on Belgian linen to create each piece which is often not larger than 8″ x 10″. Her four most recent works, some of which are included above, will be shown at Art Miami through Lyons Wier Gallery in December. I highly encourage you to watch the video above by Garrett Zavaglia to see quite a bit more detail about how she works.

When scouring through the minute details of artist Cayce Zavaglia’s embroidered portraits (previously),  it’s difficult imagine each work is scarecely larger than 8″ x 10″. Her process, which she refers to as both “thread painting” and “renegade embroidery,” begins with a photoshoot of each subject, namely friends, family, and fellow artists. Roughly 100-150 photos are winnowed down to a single selection which she then begins to embroider with one-ply embroidery thread on Belgian linen. She shares via her artist statement:
Over the years, I have developed a sewing technique that allows me to blend colors and establish tonalities that resemble the techniques used in classical oil painting. The direction in which the threads are sewn mimic the way brush marks are layered within a painting which, in turn, allows for the allusion of depth, volume, and form. My stitching methodology borders on the obsessive, but ultimately allows me to visually evoke painterly renditions of flesh, hair, and cloth.
Zavaglia is also interested with the backs of her portraits, a tangled mesh of thread and knots resembling a more abstract version of the exacting portrait on the reverse. In a return to her roots as a painter, she creates gouache and large format acrylic paintings of the backsides, effectively creating a painting of an emboirdery of a photograph. Included here are several works from the last two years including works that will be on view at Art Miami this December through Lyons Wier Gallery. (via Booooooom)