PROCESSOS
FOTOGRÀFICS ANTICS. DESCRIPCIÓ I CONSERVACIÓ D’EXEMPLARS
DATA: ÚS COMERCIAL
(DECADÈNCIA). DENOMINACIÓ
SUPORT, EMMULSIÓ, IMATGE FINAL, TIPUS DE PROCÉS, AGENT SENSIBILITZADOR.
PROCESSAT.
PAIS, AUTOR.
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1839
|
1860
|
(1860)
|
DAGUERROTIP
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PLATA PLATA/COURE
|
SENSE EMULSIÓ
|
AMALGAMA
Plata-mercuri (+or)
|
POSSITIU DIRECTE de càmera
|
IODE
IODE-BROM
IODE-BROM-IODE
|
|
PROCESSAT
|
|
Revelat al vapor de mercuri. Fixat en solució
concentrada de clorur sòdic/tiosulfat de sodi
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
FRANÇA
|
Daguerre
(Nièpce)
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés DAGUERROTIP
AUTOR Louis Jaques Mandé Daguerre
PAIS FRANÇA
DATA: 1839 DECLIVI: 1860
ÚS COMERCIAL 1839 - 1860
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
Objecte complex. La placa vé sempre protegida per
VIDRE i un SEPARADOR.
Aquest conjunt, anomenat PAQUET DAGUERRIÀ estava sempre segellat mitjanjant
l’ús d’una tira de paper engomat.
POSSITIU DIRECTE DE CÀMERA. Freqüentment presenta la inversió de la imatge.
Angle de visió crític.
SUPORT METALL: Argent; Argent i Coure.
EMULSIÓ/BINDER No en té.
IMATGE FINAL AMALGAMA d’argent i mercuri. Amalgama d’argent, mercuri i òr.
AGENT SENSIBILTZADOR IODE. Iode/brom. Iode/brom/Iode.
PROCESSAT Revelat al vapor de mercuri. Fixat amb solució concentrada de
clorur sodic/tiosulfat de sodi.
|
|
MILLORES
|
1840: Virat a l’or (Fizeau)
1841: Càmera Wolcott.
Càmera Voigtländer-Petzval
Ús del bromur (Barnard)
1850: Electro argentat.
1853: “Union Cases” (Peck)
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
La imatge pot aparèixer com a possitiva o negativa
depenent de l’angle de iluminació.
Llums i ombres (tons mitjos) formades per l’amalgama de mercuri i argent.
Ombres fosques (negres) formades per la capacitat especular de l’argent polit
en reflectir les robes fosques dels espectadors.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Sulfuració i oxidació de l’argent. Rajadures.
Indentacions. Exfoliació de la llàmina d’argent. Taques alcalines derivats
del sodi i el potasi del vidre protector.
EMMAGATZEMATGE 40/50% Humitat Relativa. 65ºF / 18ºC
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
40/50% Humitat Relativa. 65ºF / 18ºC
Paper, cuir, pell i fusta presents en marcs i capses
es degraden en ambients secs.
|
|
EXHIBICIÓ
|
40 / 50 % HR
|
|
ANOTACIONS
|
|
|
-LA PERMANÈNCIA DE LA IMATGE ve condicionada per
l’actuació del segell com a barrera davant els gasos oxidants. El SEGELLAT és
INEXCUSABLE. Els especimens sobreexposats presenten un COLOR BLAU en LLUMS
que cal no confondre amb la il·luminació aplicada a mà.
-A la DAGUERROTÍPIA el suport és l’argent, LA PLATA. La presència de coure
resta rigidesa però no és pas indispensable. NO TÉ EMULSIÓ. El resultat final
és amalgama argent-mercuri (tot i que molts exemplars van ser virats a l’or).
-PRIMERA GENERACIÓ D’ICONES QUE DETENEN EL TEMPS.
-MANUAL 1839 DE DAGUERRE: Protegir sota vidre amb segell engomat de paper (evitatnt
oxidació)
Fràgil al tacte tot i la seva gran longevitat.
-EL PROCÉS ERA CAR: 5$/daguerrotip + una setmana a Nova Iork.
-TENDÊNCIES: americana- Capsa transportable (trashumància colonialista)
europea- Marc penjable (fix)
-Es tracta del PRIMER SUPORT DOCUMENTAL. Anterior. Comunicacionalment, al
telèfon.
Producció massiva però ús individual.
-Als primers dos anys de divulgació daguerriana, el POLIT era CIRCULAR.
-S’utilitzava un estàndar de 18x24 (o un més gran més aviat que de més petit)
a les plaques.
-Calia polir-les en una direcció amb pedra tosca o altre abrassiu. Es
tractava d’una litúrgia LENTA prèvia a la LENTA EXPOSSICIÖ amb IOUDUR i
revelata amb LETAL MERCURI, que era fixat amb HIPOSULFIT.
-Cal destacar els DAGUERROTIPS al “cor de la natura” del REVEREND HILL.
-D’altres es pigmentàven sobre una capa de gelatina o presentàven colors
aplicats en sec (també oli i aquarel·la)
-A la seva identificació, el segell de l’argenter a la placa és una dada
freqüentment útil, tot i què no imprescindible.
El segell “Scotville”, per exemple, indica nacionalitat nord-americana.
-Cal considerar Daguerrotip el PAQUET DAGUERRIÂ inclosos el separadors, no
imprescindibles (el vidre directament aplicat podia exhudar-hi alcalins
destructors de la placa).
Els SEPARADORS o espaiadors podien ser de paper, òr pur o coure.
-Si l’artefacte és anterior a 1850 el coure pot ser visible a la part
posterior.
-En electroplatejar posteriorment, apareixen restes de lacre vermell per
evitar-hi pèrdues de plata. El “SEGELL DAGUERRIÀ” aïlla els elements i
elimina l’aire del interior.
-“LA CAPSA DAGUERRIANA” preserva més. El “Preserver” embelleix i preserva el
paquet separant materials de diferent dilatació.
-Quan menys antic o pioner és l’objecte, més barroc és.
-El daguerrotip va acollit per una banda de pressió. La capsa té un coixinet
que protegeix el vidre i expulsa l’aire en tancar-la (les més antigues són de
seda llisa) que amb el pas del temps adoptaràn velluts barroquitzants.
-Els marcs europeus degraden i deterioren freqüentment la placa, tot i què
embelleixen la visió, en augmentar les capes adhesives (coles de discutibles
qualitats i cartrons més o menys en la mateixa línia)
-ELS DAGUERROTIPS ESTEREOSCOPICS van ser freqüentment venuts pre separat o
recomposats amb diferents separadors i preservadors.
-Dençà 1853, S.PECK patenta les capses daguerrianes (“Union Cases”) amb
PLÀSTIC INJECTAT la qual cosa suposa la PRIMERA APLICACIÓ DEL PLÀSTIC ALS
EEUU.
-És “ètic” substituir el segell daguerrià només si augmenta la qualitat (el
problema es troba normalment al vidre i no pas a la placa) tot documentant
l’operació.
-Al daguerrotip, la imatge final es forma a les llums (les ombres negres es
corresponen a la placa polida)
Els FONGS son freqüents a les pigmentacions.
El “Boulevard du temps”, per exemple, va ser destruït per un malament aplicat
tractament a la diurea (no pas pel bombardeig aliat)
-Cal recordar que els PRIMERS EXEMPLARS eren de GRAN FORMAT, menys
contrastats i de més petit separador.
-Els resultats, temàticament, eren freqüentment pictorics, però moltes
vegades no (detanció del temps a voluntat)
Cal destacar els exemplars de caire pornogràfic i els post-mortem.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1839 1840
|
1855
|
(1850)
|
CALOTIP
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
SENSE EMULSIÓ
|
PLATA-revelat fisic (reducció)
|
NEGATIU DIRECTE de càmera POP
|
IMMERSIÓ EN IODUR POTÀSIC=IODUR DE PLATA. BANY EN
GALONITRAT DE PLATA
|
|
PROCESSAT
|
|
Imatge latent processada en galomitrat de
plata.Reducció:
Dipòsit de plata als halurs exposats
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
Anglaterra
|
Fox Talbot
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
TALBOTIP / CALOTIP
AUTOR WILLIAM NENRY FOX TALBOT
PAIS ANGLATERRA
DATA___________________1839 DECLIVI: 1850
ÚS COMERCIAL 1840 - 1855
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
Procés negatiu* sobre suport de PAPER, freqüentment
encerat o tractat amb oli per augmentar la seva transparència.
*S’entén per CALOTIP tots aquells negatius obtinguts sobre PAER pel mètode
descrit i quantes còpies sobre paper a la sal foren realitzades en contacte
amb un negatiu calotipic.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER NO EN TË
IMATGE FINAL ARGENT. Plata de revelat fisic.
AGENT SENSIBILTZADOR Solució saturada de NITRAT DE PLATA. Aixugat. Immersió
en solució de IODUR DE POTASI =- IODUR DE PLATA. Bany en en GALONITRAT DE
PLATA (àcid gàlic, àcid acètic, nitrat de plata)
PROCESSAT Imatge latent processada en galonitrat de plata. Imatge formada PER
REDUCCIÓ: dipòsit de l’argent de la solució als halurs d’argent exposats =
REVELAT FISIC.
|
|
MILLORES
|
Encerat i tractament a l’oli. Fixat al tiosulfat
sodic. Virat a la plantxa. Virat a l’or. Atur en bany d’àcid acètic.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Imatge negativa sobre suport de paper. Color
marronòs o vermellòs.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Totes les associades al paper. Factors associats a
la cera (craquel·lat –clivellatge-, esquerdes, trencadures, dipòsits,
rasgats, pèrdues, taques anulars de color vermellòs)
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40 % HR, 65ªF / 18ºC. Suport secundari de PH
neutre, ric en alfa.cal·lulosa, més funda de mylar.
|
|
EXHIBICIÓ
|
CALDRIA PROHIBIR-LA
|
|
ANOTACIONS
|
|
|
AL voltant de LA CALOTÍPIA /
TALBOTÍPIA:
-A la dècada del 1830, Fox Talbot aconseguirà èxits en material negatiu.
-La imatge final és argent en revelat fisic sobre paper.
-Els papers van ser tractats amb oli o amb cera per augmentar la seva
transparència, però no sempre.
No tots els encerats son més moderns, perquè d’una tirada múltiple pot èsser
encerat només l’escollit.
-PER UTILITZAR el sistema de Talbot CALIA PAGAR LA PATENT (no com al cas del
daguerrotip)
-El possitiu en aquells papers tenia menys resolució tonal que el negatiu.
-Als papers a la sal és força comú que estiguin esvaïts. També, lògicament,
presenten les degradacions característiques associades al paper que no siguin
100% cotó o li (=- “FOXING” = taques tronges) i també les pròpies de la cera.
És rara la cantonada d’un calotip que romani sencera. És material de molt
delicada manipulació.
-És freqüent que els cels o els fons estiguin lacats.
-Es solia usar per a GRANDIOSOS TEMES (memòries geogràfiques –primeres fotos
d’Egipte-)
-NORMAL ÚS PER A LA IL·LUSTRACIÓ : SORGEIX LA TARJETA POSTAL
-FIXAT AMB HIPOSULFIT: Freqüentment en queden poc contrastàdes, la qual cosa
justifica el freqüent ús del virador: el seu grau d’alcalinitat o acidesa
influeix a la seva conservació.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1839 1841
|
1890
|
(1850)
|
PAPERS A LA SAL
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
SENSE EMULSIÓ
|
PLATA FOTOLÍTICA
|
ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P
|
SOLUCIÓ DE SAL (ClNa) EN AIGUA. AIXUGAT. SOLUCIÓ
SATURADA DE NITRAT DE PLATA=CLORUR DE PLATA
|
|
PROCESSAT
|
|
Rentat en aigua. Fixat amb solució concentrada de
sal
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
Anglaterra
|
Fox Talbot
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
PAPERS A LA SAL
AUTOR William Henry Fox Talbot
PAIS ANGLATERRA
DATA___________________1839 DECLIVI: 1850
ÚS COMERCIAL 1841 – 1850 (Breu resorgiment l’any 1890)
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
Procés d’ennegriment directe d’una sola capa.
Imatge “embeguda”, impregnada, a les fibres del paper.
Si es tracta d’un calotip, es pot veure l’estructura del negatiu de paper i
la pèrdua de detall.
SUPORT PAPER 100% COTÓ O LLI
EMULSIÓ/BINDER NO EN TÉ. Només la pròpia d’un paper d’escriptura (gelatina o
almidó)
IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA (freqüentment virada a l’or)
AGENT SENSIBILTZADOR Flotació o gratat en solució de clorur de sodi diluït en
aigua. Aixugat. Flotació o gratat en solució saturada de nitrat de plata =-
clorur de plata
PROCESSAT Rentat en aigua. Fixat amb solució concentrada de ClNa.
|
|
MILLORES
|
Fixat al tiosulfat de sodi. Virat a la plantxa
calent. Virat a l’òr. Recobriment de capa d’albúmina per evitar
deterioraments.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Còpies amb evident esvaïment de la imatge. Planes o
de pobre contrast. Tò càlid. Muntades sovint en suport secundari.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Factors associats a la degradació del paper. Factors
associats als adhesius del muntatge. Pèrdua de detall en llums o tons
mitjans. Esvaïment general de la imatge. Tendència trencadissa. Degradacions
mecàniques.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 65ºF / 18ºC. SUPORT SECUNDARI DE PH
NEUTRE, ric en alfa-celulosa + funda de mylar.
|
|
EXHIBICIÓ
|
30 LUX / 3 fotocandel·les. NO SOMETRE MAI A RADIACIÓ
U.V.
|
|
ANOTACIONS
|
|
|
-SENSE ÒXID REDUCCIÓ:
L’ÒXID-REDUCCIÓ ES DONA A TOTS ELS PROCESSOS TRET DEL PAPER A LA SAL.
-Son objectes que no haurien de patir les degradacions que comporta la seva
exhibició.
-Es tracta d’artefactes de gran valor històric. Una solució actualment
recomanada és la seva facsimilació, la qual cosa permet estudiar el seu
contingut icònic sense arriscar els originals.
-El procés de Fox Talbot és un procediment P.O.P / PRINTING OUT PAPER, es a
dir: es tracta d’un procés d’ENNEGRIMENT DIRECTE, que PRECISA SER FIXAT però
NO NECESSITA LA MEDIACIÓ D’UN AGENT REVELADOR COM ALS PROCESSOS D.O.P.
(Developing Out Paper)
-Cal també recordar que el problema del fixat va condicionar el seu declivi a
l’època de l’esplendor del col·lodió humit i l’albúmina.
-L’emulsió (binder) no és altra que la del paper. Donat que la imatge final
és composta d’ARGENT FOTOLITIC (PRÒPIA DELS PROCESSOS P.O.P.) té una acusada
tendència a l’emmarronament que indueix a l’ús de viradors, sovint de tò púrpura.
La imatge s’observa embeguda a la fibra del paper La salinificació del paper
al fixat va deteriorar les primeres còpies.
La seva lentitud condicionava els temes urbans i les natures mortes. La seva
conservació és crítica per qüestions d’humitat, temperatura, processat…
-Per les característiques del paper emprat, s’aplicaven suports de més alta
rigidesa, i els adhesius, per la seva acidesa, el deterioraven. Les zones de
llum són les més deteriorades (menys abundància de plata i més petita
grandària de partícules)
-És significatiu i curiòs observar el seguiment d’Egipte en paper salat
evolucionar cap a l’albúmina tot descobrint l’emergent figura de l’Esfinge de
Gizeh (la seva excavació)
-El virat a l’or millora la conservació però no evita pas la destrucció.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1847
|
|
|
NEGATIUS A L’ALBÚMINA
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
VIDRE
|
ALBÚMINA
|
PLATA FOTOLÍTICA
|
ENNEGRIMENT DIRECTE
|
ALBÚMINA PLATA FOTOLÍTICA ENNEGRIMENT DIRECTE
|
|
PROCESSAT
|
|
(Nièpce de Saint Victor) VIDRE
ALBÚMINA PLATA FOTOLÍTICA ENNEGRIMENT DIRECTE
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
FRANÇA
|
Nièpce de Saint Victor
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1840/48
|
1880 1940
|
(1920)
|
CIANOTIP
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
SENSE EMULSIÓ
|
SALS DE FERRO
|
ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P
negatiu
|
AMONI-CITRAT DE FERRO-FERROCIANUR POTASIC
|
|
PROCESSAT
|
|
Embegut el paper amb la mescla, s’exposa a la llum (contacte negatiu) i
rentar
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
Anglaterra
|
HERSCHEL
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés CIANOTIP / CIANOTÍPIA /CÒPIA BLAVA
AUTOR Sir JOHN HERSCHEL
PAIS ANGLATERRA
DATA_____________1840 / 1848 DECLIVI: 1920
ÚS COMERCIAL 1880 - 1940
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
Procés d’ennegriment directe d’una sola capa. Imatge
embeguda a les fibres del paper. CÒPIES D’UN MARCAT COLOR BLAU.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER NO EN TÉ
IMATGE FINAL SALS DE FERRO
AGENT SENSIBILTZADOR AMONI/CITRAT DE FERRO/FERROCIANUR POTASIC
PROCESSAT Embeure el paper amb la mescla. Exposar a la llum en contacte amb
el negatiu. Rentar.
|
|
MILLORES
|
Alteracions químiques del color.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Superfície mat. Color Blau.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Esborrat fotoquímic. Factors associats al
deteriorament del suport de paper.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
40-50% HR, 65ºF / 18ºC. No emmagatzemar mai en
sobres o capses dotats de reserva alcalina (2% carbonat càlcic) ni tractar en
solucions alcalines.
Cal que que el suport secundari sigui neutre, i tots dos amb mylard
(polyèster) si pot ser, o bé triacetat de polietiré)
|
|
EXHIBICIÓ
|
30-40 lux / 3-5 fotocandel·les. Periodes curts.
|
|
ANOTACIONS
|
|
|
LA CIANOTÍPIA ÉS L’ÚNIC
PROCÉS FOTOGRÀFIC QUE, PATINT L’ESBORRAT FOTOQUIMIC ALCANÇA, EMMAGATZEMAT A
LA FOSCOR, UNA CERTA REGENERACIÓ DE LA IMATGE.
UTILITZAT DE MODE MASSIU PELS FOTÒGRAFS AFICIONATS I DE FORMA INDUSTRIAL PER
AL COPIAT DE PLÀNOLS.
-HERSCHEL la desenvolupa l’any 1840, tot i què no té la seva explosió
comercial fins als 1880s.
-ECONÒMIC. RÀPID. FÀCIL.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1850
|
1900
|
(1855)
|
ALBÚMINA
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
ALBÚMINA
|
PLATA FOTOLÍTICA
|
ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P
|
CLORUR DE PLATA +ÀCID NÍTRIC
|
|
PROCESSAT
|
|
Rentat.Fixat al tiosulfit.Virat.Aixugat.Muntatge en suport secundari.
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
FRANÇA
|
B. Èvrard
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés ALBÚMINA
AUTOR LOUIS DÈSIRÈ BLANQUAR ÈVRARD
PAIS FRANÇA
DATA___________________1850 DECLIVI: 1885
ÚS COMERCIAL 1850 - 1900
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
Procés d’ENNEGRIMENT DIRECTE DE DUES CAPES. Imatge
final suspesa en emulsió. Fibres de paper visibles.
SUPORT PAPER. Alta qualitat. 100% lli o cotó.
EMULSIÓ/BINDER ALBÚMINA (clara d’ou)
IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA (sovint virada a l’or)
AGENT SENSIBILTZADOR Clorur de sodi o d’amoni + nitrat de plata = clorur de
plata (més àcid nitric usat per dotar el paper sensibiltzat d’una més gran
longevitat)
PROCESSAT Rentat. Fixat al tiosulfit. Virat a l’or. Aixugat i muntat en
suport secundari.
|
|
MILLORES
|
1855: virat a l’or alcalí.
1860s: Tintat. Esmaltat a l’albúmina amb corrò (“rodet”)
Utilització de suports de paper colorit.
Recobriment amb Col·lodió per augmentar la protecció davant de degradacions
mecàniques i per dotar les còpies d’una més gran lluentor.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Muntades en suport secundari. Originalment, púrpures
o marrons, sovint grogues.Tendència a pèrdua de densitat de la imatge.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Les asociades al suport de paper.
Esvaïment de la imatge.
Craquel·lat de l’emulsió.
Engrogament general de l’albúmina.
Es poden afegir pèrdues o esvaïments a causa de factors del paper o suport
secundari, o d’excessos d’exposició a la llum. Els tons ataronjats poden
provenir del vernissat o de l’albúmina. Els vernissos es grogueeixen no més
enllà dels 20 anys.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 55ºF / 13ºC.
Un règim més gran d’humitat relativa dispara el ramg de degradació.
Cal tenir en compte la composició del suport secundari.
Convé la protecció d’un segon supor secundari de PH neutre, ric en
alfa-cel·lulosa més funda de mylar.
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandel·les. Metacrilat, filtre U.V. MAI
LLUM SOLAR DIRECTA.
|
|
ANOTACIONS
|
EL PROCÉS SUPOSA LA NECESSITAT DE MUNTATGE D’UN
SUPORT SECUNDARI. L’ALBÚMINA TIRA A POC A POC DEL PAPER I L’ENROTLLA.
AQUESTS “CIGARROS” NO ES PODEN DESENROTLLAR SENSE PRÈVIAMENT ESTAR HUMIFICATS
(PERÒ MAI MULLATS).
EN CERTS CASOS ES DESPREN DEL PAPER O ES DELAMINA EL SUPORT SECUNDARI.
|
|
LES ALBÚMINES ES VAN INTRODUÏR
ALS LLIBRES ELS ANYS 1860s
-Van suposar un gran ús
(massiu) d’ous, apartant el rovells per a reposteria. Les CLARES es batien a
punt de neu en contenidors i es deixaven tornar a liquar.
-La plata fotolítica col·lodial és fàcilment oxidable, sulfurable, etc.
-A les degradacions que acompanyen els procediments fotografics de còpia, de
la qual la imatge final és d’aquest tipus de plata, hem d’afegir, al cas de
l’albúmina, degradacions consubstancials a aquesta emulsió, com ara
l’engrogament (“yellowing”) i el “MAILLARD”, reacció de la proteïna del sucre
als aminoàcids de l’ou amb altes temperatures.
-APAREIX TOT JUST QUAN COMENÇA A PERFECCIONAR-SE EL TALBOTIPUS.
L’albúmina és un PROCÉS DE DUES CAPES. La seva imatge final és del
tipus PLATA FOTOLÍTICA.
L’ALBÚMINA pròpiament dita és una EMULSIÓ TRANSAPARENT que AÏLLA LA IMATGE DE
LA FIBRA DEL PAPER: a les zones d’ombres és menys visible la fibra del paper.
-ESGROGUEÏMENT ENDÈMIC.
-Tractant-se d’un procés P.O.P. (d’ennegriment directe) és imprescindible el
paper d’alta qualitat (cotó, lli)
-Va constituïr un procediment barat i senzill, el que va faccilitar la
seva utilització en TARGETES DE VISITA i GRANS CÒPIES.
-Va perdurar fins als anys 1920 i als 90s encara una empresa segueix
fabricant-lo a Chicago.
-REQUERIA SEMPRE DEL VIRAT A L’OR =- Partícules més groses i lluminoses.
-1860: Es tenyeixen les emulsions.
-1880: Es tenyeixen els papers
-Cap al 1880 es formulen els COLORANTS SINTÈTICS =- L’albúmina es
tenyeix, es tinta, de verdòs, rosat, o bé es tinta el paper per combinar
per contrast menys crític amb el groguejar de la imatge d’albúmina.
-El paper s’albuminava per flotació i s’emmagatzemava encara no sensibiltzat,
per evitar la seva ràpida oxidació, fins que l’ús de l’àcid nítric va evitar
l’esmentada oxidació de la plata.
-Una albúmina sol mantenir un bon contrast conservada a les fosques i bones
condicions.
- Amb el virat a l’or va arribar el freqüent costum d’acolorir-ne. En son
tipics exemples les anomenades ALBÚMINES JAPONESES.
· Els “TISSUES” (albúmina acolorida) sense suport secundari tenien
colors visibles al trasllum.
· De vegades, els sobris preserven el tint, i d’altres vegades el liquen de
la fusta el deteriora.
· D’altres cops, l’albúmina es dota d’una segona capa (albúmina o col·lodi)
allisada entre dos roleus (corrons, “rodets”) per tal de tenir lluentor. El
col·lodi, com que no és soluble, protegia de l’aigua. En son freqüents a
Catalunya.
-“BRONZING”: DETERIORAMENT de les partícules de bronze desprès del pas
dels roleus, en forma de motes amb origen als tints. Cal, si és possible,
comparar còpies idèntiques.
-Es dona una més gran pèrdua d’argent a les zones de més baixa densitat
(generalment rostres)
-L’ABARATAMENT DE L’ALBÚMINA VA “DEMOCRATITZAR” LA FOTOGRAFIA, la qual
cosa va impulsar NOUS PLANTEJAMENTS dels fotògrafs per competitivitat.
-HEROIS: La GUERRA CIVIL AMERICANA i els seus personatges (fotògrafs
com MATTHEW BRADY, i d’altres celebritats) així com els seus herois
anònims van passar a la Història en albúmina. La fotografia de viatges,
etc. (als USA és el fons fotografic paissagistic, botànic,
etc.)
-FOTO A DOMICILI: de les noves propietats (cavall, cotxe..), una
peculiaritat que SUPOSA UNA PERMANÈNCIA DE 70 ANYS (50 sense competència)
viatjant amb l’evolució de les càmeres i les òptiques.
-L’albúmina il·lustra les bones formes i els bons costums victorians,
estampes bíbliques, recreacions de la passió, “toreros”…
…LA QUAL COSA MARCA EL COMENÇAMENT DE L’UTILLATGE PER A ESTUDI I UNA
POPULARITZACIÓ DEL RETRAT POST-MORTEM.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1853
|
1856 1920
|
(1915)
|
FERROTIP (TINTIP)
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
METALL
|
COL·LODIÓ HUMIT (sobre laca)
|
PLATA DE REVELAT FISIC
|
POSSITIU DIRECTE
DE CÀMERA
|
COL·LODIÓ IODAT SUBMERGIT EN NITRAT DE PLATA aplicat
humit al suport
|
|
PROCESSAT
|
|
SULFATFerròs+ÀCIDnitric/sulf/acètic
Clorur mercuri=llums+blanques.
Fixat amb cianur potàsic o tiosulfit.Rentat,aixugat,vernissat
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
FRANÇA
|
MARTIN
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés MELANOTIP / TINTIPUS / FERROTIP
AUTOR ADOLPHE ALEXANDRE MARTIN
PAIS FRANÇA
DATA___________________1853 DECLIVI: 1915
ÚS COMERCIAL 1856 – 1920
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
POSITIU DIRECTE DE CÀMERA.
Reprodueix sovint el sistema de protecció del “PAQUET DAGUERRIÀ”.
Altres cops, era presentat amb un “passe.partout” de paper amb el format de
les “CARTES DE VISITE”.
1850: PANOTIPUS: Suport de pany, tela encerada (negra), cuir, pedra o
hule.
Idèntica emulsió de col·lodió però acabat final amb revelat fisic en plata.
SUPORT METALL: Full de llauna lacada en negre per
totes dues cares.
EMULSIÓ/BINDER Col·lodió humit.
IMATGE FINAL ARGENT DE REVELAT FISIC
AGENT SENSIBILTZADOR Col·lodi iodat, submergit en nitrat d’argent, aplicat en
humit sobre el suport metàlic, gratat i net de ditades i vestigis.
PROCESSAT Sulfat ferròs més àcid nítric, sulfúric, acètic o citric.
El clorur de mercuri fou usat per augmentar la blancor de les llums.
Fixat amb cianur potàsic o tiosulfat de sodi.
Rentat, aixugat i vernissat.
|
|
MILLORES
|
Usat sovint en joieria. Albums: gemmes.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Si no estan muntats son inconfundibles.
Protegits del mode daguerrià es poden confondre amb els ambrotips.
Contrast pobre.
Imatge molt plana. Llumns altes riques en argent. Ombres transparents.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Sulfuració i oxidació de l’argent. Pèrdua d’adhesió
de la capa de col·lodi. Els especimens que no tenen la protecció daguerriana
mostren totes les formes de degradació física. Factors associats a la
descomposició del vernís. Factors associats a l’oxidació del suport de
llautò.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 65ºF / 18ºC. A règims d’humitat més alta,
la degradació del ferro present al suport s’accel·lera notablement.
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles.
|
|
ANOTACIONS
|
Els ferrotips carents de protecció es poden guardar
en sobres de plàstic, com ara olyèster, o triacetat de cel·lulosa, dotant-los
d’un suport secundari rigid, com cartró lliure d’àcid, per tal de prevenir
els damnis mecànics tipics de suports metalics tan flexibles.
A diferència dels Daguerrotips i Ambrotips, els ferrotips no obeeixen
necessàriament al criteri de talles predeterminades, ja què eren tallats a
tissora.
EL FERROTIP ÉS L’EVOLUCIÓ LÒGICA DE L’AMBROTIP.
Suport de full de llauna lacada per totes dues cares, els primitius
comparteixen la presentació de daguerrotips i ambrotips (paquet daguerrià)
|
|
EL FERROTIP APORTA FRESCOR I
ECONOMIA (12 ferrotips/1$)
Es poden exposar moltes imatges i tallar-les amb tissores.
-PROLIFERACIÓ DE FOTOS D’EXTERIORS, DE GOSSOS, DE POST-MORTEM.
-S’abandonen les capses i S’ADOPTEN ELS PASSE-PARTOUT EN FORMAT CARTA DE
VISITA.
Constitueix L’INICI SISTEMATIC DE LA FOTOGRAFIA AMBULANT (noces,
cartes de visita…)
Primeres immortalitzacions dels herois i mites de l’Oest americà. És
significatiu, al retrat de Billy the Kid, el naixement del mite que era
esquerrà per la inversió de la imatge pròpia d’un positiu directe de càmera.
-El seu taló d’Aquil·les era la neteja prèvia de la placa. Tot i això, amb el
daguerrotip, no desapareix fins 1929 aproximadament.
-Oferia multitud de tamanys i van augmentar els diferents tipus temàtics.
-El material fotosensible es troba a les llums i als tons mitjos (el negre =
placa lacada). Sovint en paquet dagerrià, porten freqüentment el segell “TAX”
engantxat al darrere.
-Freqüent absència de vernís als pioners, també reconeixibles pel seu més
gran pes.
-Tendeixen del negre neutre als marrons (període “chocolating lack”). Els
groguejaments son causats pel vernís. La textura, les bombolles, fan sovint
perdre l’adherència de la placa. Les taques verds i blaves son segell del
col·lodi.
Si la mancança de col·lodi no implica la de la laca (romana, doncs, el fons
negre) encara no n’hi ha, d’oxidació.
Sovint, aquesta comença a les motes de pols abans d’emulsionar.
ELS FERROTIPS ES PRESERVEN, PERÒ NO ES NETEGEN:
L’aigua causa oxidació.
L’alcohol causa esvaïment.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1854
|
1860
|
(1865)
|
AMBROTIP
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
VIDRE
|
COL·LODIÓ
HUMIT
|
PLATA
DE REVELAT FISIC
|
POSSITIU
DIRECTE de càmera
|
IODUR
DE PLATA+SOLUCIÓ ACUOSA DE NITRAT DE PLATA=IODUR DE PLATA
|
|
PROCESSAT
|
|
Sulfat
Ferròs+àcid nitrica/sulfúric/acètic/cítric
Clorur mercuri (blancor llums) Fixat amb cianur potàsic o tiosulfat de sodi
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
USA
|
James
Ambrose Cutting
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés AMBROTIP
AUTOR J.R. LE MAYNE va utlitzar al 1851 el procediment a l’albúmina de Nièpce
de Saint Victor per a l’obtenció dels seus positius directes.
JAMES AMBROSE CUTTING va ser qui va PATENTAR als USA el procés l’any 1854
PAIS USA
DATA___________________1854 DECLIVI: 1865
ÚS COMERCIAL 1854-1860
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
NEGATIU SUBEXPOSAT SOBRE COL·LODIÓ HUMIT.
Observat mitjançant llum transmesa, la imatge apareix negativa. Amb llum
reflectida i fons negre, la imatge apareix positiva.
Reprodueix les mides de protecció del paquet daguerrià.
SUPORT VIDRE
EMULSIÓ/BINDER COL·LODI HUMIT, COTÓ MÉS ÀCID NITRIC I SULFURIC DISOLTS AMB
ÈTER
IMATGE FINAL PLATA DE REVELAT FISIC.
AGENT SENSIBILTZADOR Iodur de potasi+solució aquosa de nitrat de plata =
= Iodur de plata
PROCESSAT Sulfat ferròs més àcid nitric, sulfuric, acetic o citric.
El clorur de mercuri fou usat per augmentar la blancor de les llums. Fixat
amb cianur potàsic o tiosulfit de sodi.
|
|
MILLORES
|
1860: COL·LODI PRE-MANUFACTURAT. CRISTALL RUBÍ.
Segellat al bàlsam de Canadà (sovint origen de degradacions)
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Es poden confondre amb els daguerrotips o amb els
ferrotips a causa del paquet daguerrià. Fora d’aquet es tracta d’un negatiu
subexposat de col·lodió. Es pot confondre amb un negatiu de col·lodió (per a
contacte amb papers a la sal) subexposat: el tipus de resultat és idèntic.
La seva estètica és idèntica a la del daguerrotip, tot i ser molt més barat,
quant als elements de la capsa. Fragilitat del suport de vidre. La seva
reversibilitat fa possibles imatges no especulars.
Acabat del fons negre:
-Interior de la capsa negre
-Vidre lacat en negre
-Vernís negre directament sobre l’emulsió, eliminant, doncs, el segon vidre.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Sulfuració i oxidació de la plata. Pèrdua d’adhesió
de la capa de col·lodió. Rajadures, pèrdues, exfoliacions. Factors associats
a la descomposició del vidre, present al suport i a la protecció de
l’artefacte.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
40- 50% HR, ; 65ºF / 18ºC
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
GUSTAVE LE GRAY va ser el primer en descriure el mètode
del col·lodió l’any 1850 al seu “Traité practique de photographie sur
paper et sur verre”
El primer exemple d’ambrotip (Catarates del Niàgara al costat Canadenc)
presenta una excelent qualitat tonal. El seu avantatge consistia en què només
calia emulsionar amb col·lodió humit un vidre, però segueix estant un objecte
complex.
|
|
-Cal VERNISSAR. Depèn de la
qualitat del col·lodió. La seva identificació depèn d’identificar la
localització del material fotosensible. Tenen sovint un to cremòs i són
freqüents additius com el clorur de mercuri (potencia lluentor a les llums).
-Les quatre cantonades del vidre gairebé mai estan estàn cobertes del
material : només una (la que va evacuar el col·lodió restant, amb
caracteristics restes verds, per la qual cosa es pot confondre amb un negatiu
de col·lodió per a contacte amb papers a la sal subexposat ( de fet,
físicament ho és).
-Calia revelar-lo abans d’aixugar (la melassa del col·lodi, un cop seca és
impermeable) i havia que fer el procés a l’acte.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1855
|
1990s
|
|
PHOTOTYPE / COLLOTIP
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
LA DEL PAPER
|
TINTA D’IMPRESSIÓ
|
FOTOLITOGRAFIC
|
GELATINA BICROMATADA
|
|
PROCESSAT
|
|
BICROMATS EXPOSATS A LA LLUM per GENERAR UN MOTLLE
QUE TRANSFERIRÀ LA TINTA AL PAPER.
|
|
PAIS FRANÇA
|
AUTOR ALPHONSE POITEVIN
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés PHOTOTYPE / ALBERTYPE / HELIOTYPE
/AUTOTYPE REPRODUCTION / PHOTOTINT / HUMPHREY’S PROCESS/
collotip
AUTOR ALPHONSE POITEVIN
PAIS FRANÇA
DATA___________________1855 DECLIVI:
ÚS COMERCIAL …FINS L’ACTUALITAT
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PRIMER PROCÉS FOTOLITOGRAFIC
Bona qualitat de reproducció.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER LA DEL PAPER
IMATGE FINAL TINTA D’IMPRESSIÓ
AGENT SENSIBILTZADOR GELATINA BICROMATADA
PROCESSAT Aquesta tècnica utlitza la CAPACITAT D’INSOLUBILITAT DELS BICROMATS
EXPOSATS A LA LLUM per GENERAR UN MOTLLE QUE TRANSFERIRÀ LA TINTA AL PAPER.
|
|
MILLORES
|
Vernissat final. Recobriment de la capa de gelatina.
1873: JOSEPH ALBERT introdueix la PRIMERA ROTATIVA PER A PREMSA
QUE UTILTZA AQUEST PROCÉS
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Es pot presentar en acabat lluent o mat.
De vegades en color.
Retícula o patró d’impressió format per fils (o troques) debanats (o
debanàdes). No té to continuu.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Els associats a la qualitat del paper i les tintes.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
40-50% HR, 65ºF – 18ºC
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
PROCEDIMENTS FOTOMECANICS
Hem de remarcar la coexistència del gravat i la fotografia, portant-se el
gravat la palma a la divulgació.
Tot i així, cal destacar que
LES ALBÚMINES ES VAN INTRODUÏR ALS LLIBRES ELS ANYS 1860s
-El “LETTER PRESS”, o “half-tone”, s’ajustaria a una de les més acceptades i
generaltzades accepcions de “plom” de les arts gràfiques, i, bàsicament, és
el mateix procés actualment a la premsa diària.
-Làparició del COLLOTIPUS va comportar una més gran qualitat tonal que es va
aprofitar en altres tipus de publicacions.
-Una característica del FOTOGRAVAT a la seva observació visual és que
conserva en una més o menys gran mesura la marca del roleu.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1855
|
1940…
|
(1940…)
|
CARBÓ
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
GELATINA
BICROMATADA
|
TINTA
d’impressió DUES CAPES (imatge EN l’emusió)
|
TINTA
d’impressió DUES CAPES (imatge EN l’emusió) BICROMATS
+POLS DE CARBÓ Tissue+Gelatina.
|
BICROMATS
|
|
PROCESSAT
|
|
Gelatina
Pigmentada sobre paper.Aixugat.Bicromat potàsic.Copiat(contacte)Rentat.Transferència.
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
FRANÇA
|
A.Poitevin
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés CARBÓ
AUTOR ALPHONSE L. POITEVIN
PAIS FRANÇA
DATA___________________1855 DECLIVI: ENCARA EN ÚS
ÚS COMERCIAL 1855-1940
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCÉS DE DUES CAPES. Paper / emulsió.
Imatge final continguda a una emulsió de gelatina pigmentada. Fibres del
paper visibles a l’area de llums (no tant com a les albúmines). De vegades es
veuen partícules de pigment.
Absoluta permanència de la imatge.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER GELATINA BICROMATADA PIGMENTADA
IMATGE FINAL PIGMENTS
AGENT SENSIBILTZADOR BICROMATS MÉS POLS DE CARBÓ.
1839: MUNGO PONTON DESCOBREIX LA CAPACITAT FOTOSENSIBLE DELS
BICROMATS.
PROCESSAT Tissue+gelatina. Gelatina pigmentada extesa sobre paper. Assecat.
Bicromat potàsic. COPIAT PER CONTACTE. Rentat. TRANSFERÈNCIA DE LA IMATGE a
l’altre suport (procediment del “Carbó-transfer”, introduït per Fargier a
França al voltant de 1860)
|
|
MILLORES
|
1864: SIR JOHN SWAN introdueix els tissues ja
preparats en tres grans de diferents contrast, i en tres colors: sèpia,
violat, tinta índia.
1868: “AUTOTIP PRINT” COMPRA ELS DRETS
1892: FRESSON/ARTIGUE desenvolupen un mètode de copiat al carbó que no
requereix transferències.
1893: “AUTOTIP PRINT” posa al mercat tissues de 15 colors diferents.
Es fan sovint els tissues o tisús gelatinats afegint-hi bicromat
potàsic.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
To continuu.
La qualitat i permanència de la imatge és sorprenent. Possible
tridimensionalitat de les ombres.
Gran detall. Superfície dura i llisa.
Imatge normalment sense alteracions.
Els tisús, inicialment en sèpia, violeta o tinta índia, es possible trobar-ne
de vermells, verds i encara d’altres colors en exemplars de finals del secle.
Es caracteritzen tots, també els més primitius, per la dificultat per veure
la fibra del paper a les ombres. Aquestes tenen, sovint, lluentors.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Les associàdes al paper. Possibles esquerdes a la
zona de màxima densitat
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 65ºF / 18ºC
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
AMB AQUEST PROCÉS ES FAN LES PRIMERES FOTOGRAFIES
A COLOR D’UN SOL TRET, a registre, de tres exposicions, el que suposa una
notable manifestació de L’EXPLOSIÓ DEL GLAMOUR AMERICÀ.
El cert és que es tractava d’un PROCÉS MOLT CAR a càrrec de dos estudis:
un a Chicago i un altre a Hollywood.
|
|
A ESPANYA més que
destacable la qualitat dels carbons de JOSÉ ORTIZ ECHAGÜE
A unes imatges teatrals, dramàtiques i grandiloqüents que alguns obliden
destacar potser pel seu passat franquista (que al seu moment li va faccilitar
estar membre honorífic de l’Opus Dei o President Honorífic de Seat, pilot
pioner, enginyer) que al pais basc va provocar l’actual impopularitat
d’aquest molt acre antinacionalista entre els especialistes d’Euskadi, tot i
què reconeguin (això és inevitable) l’enorme qualitat de les seves
magnífiques còpies (+- 50 x 60)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1864
|
1865 1900
|
(1895)
|
WOODBURYTIP
(FOTOGLITIPUS)
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
GELATINA BICROMATADA
|
PIGMENTS DUES CAPES
|
(bicromats sota
negatiu de col·lodió)
|
GELATINA BICROMATADA
|
|
PROCESSAT
|
|
PIGMENTS DUES CAPES
(bicromats sota negatiu de col·lodió) CAPA GRUIXUDA DE GELATINA BICROMATADA
SOTA NEGATIU DE COL·LODIÓ REVELADA EN AIGUA CALENTA=RELLEU GELATINA PIGMENTADA
TRANSFERIDA AL PAPER (+_1000 CÒPIES x MOTLLO)
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
USA
|
W.B. Woodbury
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés FOTOGLITIPUS /WOODBURYTIPUS
AUTOR WALTER BENTLEY WOODBURY
PAIS USA
DATA___________________1864 DECLIVI: 1895
ÚS COMERCIAL 1865 - 1900
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCÉS FOTOMECÀNIC DE DUES CAPES, BASAT EN LA
INSOLUBILITAT DELS BIROMATS EXPOSATS A LA LLUM.
No té grà ni talls a la gradació tonal.
Van ser emprats massivament per a la il·lustració de llibres. En aquest cas,
el procediment stà sempre acreditat
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER GELATINA PIGMENTADA BICROMATADA
IMATGE FINAL PIGMENTS
AGENT SENSIBILTZADOR Capa gruixuda de gelatina bicromatada sota negatiu de
col·lodi, revelada en aigua calenta fins a generar el relleu necessari per
transferir-lo a un motlle de plom.
PROCESSAT Gelatina pigmentada transferida al paper (1000 còpies per motlle)
|
|
MILLORES
|
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Resposta idèntica a les còpies al carbó.
Presència de pigments a l’emulsió.
Perfecta permanència de la imatge.
Ombres amb relleu.
ÉS IMPOSSIBLE DE DISTINGIR D’UN CARBÓ si no està pautat, perquè els
pigments son generalment carbó.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Les associàdes al paper. Possibles esquerdes a la
zona de màxima densitat.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 65ºF / 18ºC. Cal atorgar la protecció
d’un segon suport secundari de PH neutre, ric en alfacel·lulosa més funda de
mylar.
|
|
EXHIBICIÓ
|
L’absoluta permanència dels procediments dels quals la
imatge està constituïda per pigments permet la seva exhibició sense més grans
limitacions que les que s’apliquen als documents gràfics.
|
|
ANOTACIONS
|
-Tot i que es tracta d’un mètode fotomecanic, és el
membre honorífic que CONSERVA L’OBRA DE NADAR.
-Aquest procés de paper i gelatina va ser posat al mercat per Walter Woodbury
als Estats Units, i destaca la seva utilització a la IL·LUSTRACIÓ DE LLIBRES
dixant-nos una herència de llibres il·lustrats amb REPRODUCCIONS EXCEL·LENTS.
-FA SERVIR UN NEGATIU FOTOGRÀFIC (GENERALMENT DE COL·LODI) endurit per un
bany d’alum i aplicant-hi sota pressió una planxa de plom de contramotlle.
-ÉS NORMAL QUE SIGUIN MOLT SOVINT ELS ÚNICS SUPORTS QUE ES CONSERVEN
D’ORIGINALS D’ALBÚMINES I CARBONS.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1871
|
|
|
NEGATIUS AL COL·LODI (PLAQUES SEQUES DE MADDOX)
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT SENSIBILITZADOR
|
|
VIDRE
|
GELATINO-BROMUR
|
Plata
|
Es va fonamentar en
els estudis de Poitevin sobre l'ús de gelatina seca i en els de Marc-Antoine
Gaudin sobre la sensibilitat a la llum de l'bromur de plata.
|
BROMUR de PLATA
|
|
PROCESSAT
|
|
humitejar la gelatina
amb aigua, estendre sobre ella bromur de cadmi i nitrat de plata perquè reaccionessin
i s'obtingués bromur de plata i finalment dipositar el resultat en un vidre
fins que s'assequés
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
Anglaterra
|
Richard
Leach Maddox
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El gelatinobromur és un procediment fotogràfic
creat l'any 1871 per R. L. Maddox i millorat en
l'any 1878 gràcies als treballs de Charles Harper Bennett que va acabar desplaçant
el col·lodió humit, a partir de l'any 1882.
Aquest procés bàsicament suposa en els seus
inicis l'ús d'una placa de vidre sobre la qual s'estén una solució de bromur de
cadmi, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata, que ja no necessita
mantenir humida la placa en tot moment, la qual cosa posa fi a un dels grans inconvenients de l'col·lodió humit.
A l'aconseguir Charles E. Bennett millorar la
sensibilitat de l'gelatinobromur deixant assecar durant més temps la placa
emulsionada, va aconseguir rebaixar el temps
d'exposició a un quart de segon, el que ens permet apropar-nos a l'concepte
d'instantània fotográfica.
Les plaques seques "a l'gelatinobromur de
plata" es fabricaven a indústries. Es compraven en caixes que havien de
obrir-se en una cambra fosca, amb feble llum vermella, per carregar els xassís.
I un cop exposades, es podien revelar sense presses, dies després, en tornar
dels viatges. Un dels fabricants de plaques seques va ser A. Lumière & ses
fils, de Lió (França), que va rebre grans premis entre els anys 1889 i 1900. A
més de la societat Lumière, altres destacats fabricants van ser: Guilleminot et
Cie., I Agfa .
A la fi de segle XIX va començar a sensibilitzar-se el paper
mitjançant aquest procediment emprant el bromur de plata convertint-se en el
tipus de paper fotogràfic més emprat en el segle XX.
La creació d'aquest mètode va suposar la culminació de l'invent
de la fotografia, quedant bàsicament constituïda fins a l'aparició de la
fotografia digital.
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1873/79
|
1880 – 1930
|
|
PLATINOTIP
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
SENSE EMULSIÓ
|
METALL (PLATÍ)
|
PROCÉS D’UNA CAPA
(imatge en la fibra del paper)
|
CLORO-PLATÍ POTÀSIC,
OXALAT FÈRRIC, ÀCID OXÀLIC, CLORAT POTÀSIC
|
|
PROCESSAT
|
|
CLORO-PLATÍ POTÀSIC,
OXALAT FÈRRIC, ÀCID OXÀLIC, CLORAT POTÀSIC I AIGUA. REVELAT EN OXALAT FÈRRIC.
ATUR EN ÀCID HIPOCLÒRIC EXPOSICIÓ PER CONTACTE
LLUM+OXALAT FÈRRIC=
=PRECIPITACIÓ SALS DE PLATÍ
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
USA/UK
|
W.Willis
A.Clements
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés PLATINOTIP
AUTOR WILL WILLIS & ALFRED CLEMENTS (anglesos)
PAIS USA
DATA_______________1873 - 79 DECLIVI: encara en ús als anys 1990s
ÚS COMERCIAL 1880 – 1930
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCÉS D’UNA SOLA CAPA.
Imatge embeguda a les fibres del paper.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER NO EN TÉ
IMATGE FINAL METALL. PLATÍ.
AGENT SENSIBILTZADOR Clor-Platí potàsic, oxalat fèrric, àcid oxàlic, clorat
potàsic i aigua.
Revelat en solució d’oxalat fèrric. Atur en àcid hidroclòric.
Rentat.
PROCESSAT EXPOSICIÓ PER CONTACTE. La sensibilitat a la llum de l’oxalat
fèrric produeix la precipitació de les sals de platí.
|
|
MILLORES
|
VIRATS A L’URANI.
Ombres blàves, vermelles, verds, marrons.
Agegint-hi bromur de mercuri al revelador s’onté una imatge més càlida.
Colorejat del paper.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
EXCEL·LENT PERMANÈNCIA DE LA IMATGE.
Escala tonal completa, però una mica més petita que l’obtinguda en còpies
d’argent.
NO TÉ TENDÈNCIA AL CORVAT (en no tenir emulsió)
IMATGE DE NEGRE NEUTRE
(EXQUISIT, DE MOLT ALTA QUALITAT)
El paper no pot ser neutre: la imatge està embeguda en i sobre el paper.
És possible variar la calides del to durant el revelat.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Suport de paper trencadís: els banys àcids utilitzats
al procés enfebleixen l’estructura de les fibres del paper. Cantonades
especialment febles.
Pèrdua del color de la base del paper.
LA CAPACITAT CATALITZADORA DEL PLATÍ, PER A LES FIBRES DE CEL·LULOSA, PROVOCA
LA TRANSFERÈNCIA DE LA IMATGE CAP ALTRES SUPORTS DE PAPER EN CONTACTE.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
40-50% HR, 65ºF / 18ºC
Si està persent en àlbums, cal que interfoliem aquestes pàgines amb paper
dotat de reserva alcalina.
Degut a la capacitat cataltzadora del platí, cal segregar-los d’altres còpies
d’una col·lecció, i esser emmagatzemades plegades, interfoliades i en capses
dotades d’una reserva de carbonat càlcic al 2%. (DEIXA UNA IMPRONTA PER
CONTACTE, una crema de la fibra)
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
1913 “PLATINOTYPE Co.” Va fabricar un paper a la
plata-platí sota la denominació de “SATISTA”, fàcil de distingir dels
autentics platins per la tendància a mostrar els símptomes de l’òxid-reducció
de la plata (MIRRORING)
-LA IMATGE FINAL va ser de platí (d’alta estabilitat) abans de disparar-se el
preu. Un succedani és el Pal·ladi.
-Desprès de la I Guerra Mundial, que va disparar els preus del platí, la
indústria fotogràfica va comercialitzar com alternativa el PROCÉS AL
PAL·LADI, obtenint còpies de trets semblants als platinotips, però amb un to
més calid. Aquest tipus de papers encara es comercialitzen als 1990s.
-FALSOS PLATINS:
-SATISTA: paper a la plata-platí =- problemes d’oxid reducció
-COL·LODIS MATS VIRATS A L’OR-PLATÍ
-A la primera formulació, l’atur hidrocloric afevtava el paper.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1879 1880
|
vigent
|
|
FOTOGRAVAT
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
SENSE EMULSIÓ
|
TINTA d’impressió
|
PROCÉS FOTOMECÀNIC
|
(BICROMATS)
|
|
PROCESSAT
|
|
PROCÉS FOTOMECÀNIC GELATINA FOTOGRÀFICAMENT (BICROMATS) EN RELLEU PER
GRAVAR EN AIGUAFORT PROCEDIMENT D’ARTS GRÀFIQUES
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
AUSTRIA
|
Karl Klic
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés FOTOGRAVAT
AUTOR KARL KLIC
PAIS AUSTRIA
DATA___________________1879 DECLIVI:
ÚS COMERCIAL 1880 -…FINS L’ACTUALITAT
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCÉS FOTOMECANIC d’alta qualita de reproducció.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER LA DEL PAPER
IMATGE FINAL TINTA D’IMPRESSIÓ
AGENT SENSIBILTZADOR Placa de coure gravada a l’aiguafirt a través d’una
IMATGE DE GELATINA EN RELLEU PREPARADA FOTOGRÀFICAMENT.
PROCESSAT PROCÉS D’ARTS GRÀFIQUES.
|
|
MILLORES
|
“HUECOGRABADO”, GRAVAT EN RELLEU.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
QUALITAT FOTOGRÀFICA.
Visible el gra d’aiguatinta o el patró d’impressió.
Ombres profundes amb possible relleu.
L’ALTA QUALITAT D’AQUEST PROCÉS L’HI VA PORTAR A ESTAR UTILITZAT PER A
L’EDICIÓ DE LA PRESTIGIOSA REVISTA “CAMERA WORK”
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
ELS RELATIUS AL PAPER
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30 – 40% HR, 65ºF / 18ºC
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
EL FOTOGRAVAT PLOMA té el seu antecedent a la
PANICOGRAFIA (o bé “guillotage”, del nom del seu inventor Guillot).
La invenció de FERMIN GUILLOT (1850) consistia en transformar per mossegat
una imatge litogràfica sobre zinc a un cliché tipus. El seu fill Charles va
fer la còpia directa d’una imatge fotogràfica sobre metall. El seu mètode era
gairebé el mateix emprat a l’actualitat pels gravats ploma.
Quan l’original és una fotografia, estampa, figura etc., els mitjos tons de
la imatge s’obtenen per interposició entre la planxa sensible i l’objectiu
d’una retícula o trama.
|
|
AL FOTOGRAVAT AL GRÀ DE RESINA
els mitjos tons no s’obtenen, com al fotogravat directe, per intervenció
d’una trama, sinò per “granejat” i fusió de pols de resina.
Al tramat, les diferents tonalitats estàn representades per punts de
diferents tamanys i tant més grans quant més fos sigui el to: s’obté així un
clixé de “similigravat”.
Per a la preparació dels clixés per a la impressió a color (bicromia,
tricromia, quatricromia) es recorre a les tècniques de selecció fotogràfica.
A fi d’obtenir una reproducció fidel o agradable de l’original, cal una
feina, sovint molt laboriosa, de retoc fotogràfic.
EL RETOC MANUAL O FOTOGRÀFIC D’UN FOTOGRAVAT S’ANOMENA EMMASCARAMENT.
Un cop rematats els clixés, l’assaijador treu les proves.
Una nova tècnica que es va afegir a les tècniques del fotogravat clàssic
consisteix en les MÀQUINES DE GRAVAR, que treballen seguint els principis
anàlegs als del BELINOGRAMA (desprès de 1935) i de la TELEVISIÓ, i que
produeixen clixés sense necessitat d’operació fotogràfica.
ELS SCANNERS, fundats als mateixos principis, produeixen automàticament els
clixés de selecció d’un original a color.
EL FOTOGRAVAT OFFSET proporciona negatius o positius, tramats o “plomes”, per
a la seva còpia sobre planxa d’impressió.
HALF-TONE (LETTER-PRESS)
-sense trama: PLOMA
-darrere trama: SEMITO
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1880’s
|
vigent
|
|
HALF-TONE (LETTER-PRESS)
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
SENSE EMULSIÓ
|
TINTA d’impressió
|
PROCÉS FOTOMECÀNIC
|
BICROMATS
|
|
PROCESSAT
|
|
BETUM DE JUDEA
+GELATINA DE PEIX (SENSIBILTZAT) TRAMA NEGATIVA OBTINGUDA D’UNA FOTOGRAFIA
TRANSFERIDA A UNA PLACA DE COURE RECOBERTA PER UNA EMULSIÓ, LLAVORS
LLUM+RENTAT I BANY DE GRAVAT.
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
USA/Anglaterra (Alemanya)
|
Stephen H. Horgan / Georg
Meisenbach / Berchtold i Swan / Louis i Max Levy /
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés LETTER-PRESS / HALF-TONE
AUTOR
PAIS
DATA__________________1880s DECLIVI: encara en ús
ÚS COMERCIAL 1880s – fins l’actualitat
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCEDIMENT D’IMPREMTA PLANOGRAFIC
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER LA DEL PAPER
IMATGE FINAL TINTA D’IMPRESSIÓ
AGENT SENSIBILTZADOR BETUM DE JUDEA
o GELATINA DE PEIX SENSIBILTZADA
PROCESSAT Trama negativa obtinguda d’una fotografia, transferida a una
placa de coure recoberta per una emulsió sensible de cola de peix i exposada
a la llum.
Desprès del rentat és sotmesa a un bany de gravat i utilitzada com a matriu
d’impressió
|
|
MILLORES
|
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
QUALITAT DE REPRODUCCIÓ DOLENTA. No té to continuu.
No té tons mitjos. Patró d’impressió detectable a simple vista.
De vegades en color.
Com a tot procediment planografic, les llums i les ombres a la placa
d’impressió estàn al mateix pla. No hi ha relleu, sinò àrees que accepten o
repel·leixen la tinta d’impressió.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
El associats a la qualitat del paper i les tintes d’impressió.
EMMAGATZEMATGE 40-50% HR, 65ºF /18ºC
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
40-50% HR, 65ºF /18ºC
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La idea de la impressió amb semitons és
acreditada a William Fox Talbot. En els primers anys de la dècada de l'any
1830, va suggerir utilitzar trames o vels fotogràfics connectats amb un procés
fotogràfic de gravat de relleu
Diversos tipus de vels es van anar proposant
al llarg de les següents dècades. Un dels intents més coneguts va ser de
Stephen H. Horgan mentre treballava per al New York Daily Graphic. La primera
fotografia impresa va ser una imatge de l'Steinway Hall a Manhattan, publicada
el 2 de desembre de 1873. Després, el Graphic va publicar la "primera
reproducció d'una fotografia amb una gamma tonal completa en un diari" en
4 de març de 1880, sota el títol de "a Scene in Shantytown" (en
castellà, "Una escena en un barri de barraques") amb una trama tosca
de semitons.
El primer mètode comercial realment reeixit va
ser patentat per Frederic Ives de Filadèlfia en 1881.3 5 Tot i que el va trobar
la manera de trencar la imatge en diversos punts de mides variables, no va
utilitzar cap vel. El 1882, l'alemany Georg Meisenbach va patentar un procés de
semitons a Anglaterra. La seva invenció estava basada en les idees prèvies de
Berchtold i Swan. Va utilitzar trames d'una sola línia que eren transformades
durant l'exposició per produir efectes d'encreuament de línies. Ell va ser el
primer a aconseguir èxit comercial amb semitons en relieve.3
Poc després, Ives, aquesta vegada en
col·laboració amb Louis i Max Levy, van millorar el procés amb la invenció i
producció comercial de trames de qualitat d'encreuament de línies.
El procés dels semitons en relleu va ser gairebé
immediatament un èxit. L'ús de molts semitons en diaris populars es va tornar
regular durant els inicis de la dècada de 1890.
El desenvolupament de mètodes d'impressió de
semitons per litografies sembla que va seguir un camí independent. En els
1860 's, A. Hoen & Co Es van centrar en mètodes que permetessin als
artistes la manipulació dels tons de les pedres d'impressió treballades a mà.
Cap a la dècada de 1880, Hoen estava treballant en mètodes de semitons que
poguessin ser utilitzats en conjunció amb pedres treballades a mà o
fotolitogràfiques.
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1880’s 1881
|
Fins la irrupció dels
procediments d’impressió digital però vigent
|
1990s / vigent
|
GELATINA D.O.P.
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
GELATINA D.O.P.
|
PLATA FILAMENTÀRIA
|
ENNEGRIMENT PER REVELAT D.O.P
|
Clorur, bromur, clor-bromur de plata.
|
|
PROCESSAT
|
|
Clorur, bromur, clor-bromur de plata. HALURS DE
PLATA+ALCALÍ REVELAT QUÍMIC. EL REVELADOR PROPORCIONA L’ELECTRÓ NECESSARI PER
REDUIR ELS IONS DE PLATAaPLATAFILAMENTÀRIA(metàlica)
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
|
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés GELATINA D.O.P. (DEVELOPING OUT PAPER)
CREYONS
AUTOR El procés de
PAPER AL CLORUR DE PLATA
REVELAT QUÍMICAMENT
fou basat en una
FÒRMULA DESENVOLUPADA L’ANY 1881
PER JOSEPH MARIA EDER I GIUSSEPPE PIZZIGHELI
PAIS
DATA_______________1880 - 81 DECLIVI: encara en ús
ÚS COMERCIAL 1881 -…actualitat
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCESSAT DE REVELAT QUÍMIC DE 3 CAPES.
Imatge final suspesa a una emulsió de gelatina.
Fibres de paper invisibles sota capa de BARITA.
DE 1885 A 1895 ALGUNS PAPERS D.O.P. AL BROMUR DE PLATA VAN SER FABRICATS
SENSE AQUESTA CAPA INTERMITJA DE BARITA.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER GELATINA
IMATGE FINAL PLATA FILAMENTÀRIA
AGENT SENSIBILTZADOR CLORUR, BROMUR, CLOR-BROMUR DE PLATA
(HALURS DE PLATA + ALCALÍ)
PROCESSAT REVELAT QUÍMIC.
El revelador proporciona l’electró necessari per reduïr els ions de plata a
plata metàlica filamentària.
|
|
MILLORES
|
1890: Virat al sulfur.
1940- Eliminador d’hiposulfit
(hidròxid d’amoni i/o peròxid d’hidrògen, PH 9’5, oxida/en l’hiposulfat de
sodi soluble en aigua)
1970s: PAPERS R.C. (“RESIN COATED”)
totes dues care recobertes per una capa de polietiré.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Còpies en b/n de to neutre
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
L’estructura de la plata filamentària permet una més
gran permanència de imatge davant les formes comuns de degradació presents
als processos de còpia fotografics dels quals la imatge final està composta
de plata.
SULFURACIÓ de la plata.
ÒXID REDUCCIÓ (MIRRORING)
ESVAÏMENT (FADING) de la imatge.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 65ºF / 18ºC. Atorgar la protecció d’un
segon suport secundari de PH neutre, ric en alfa-cel·lulosa més funda de
mylar.
|
|
EXHIBICIÓ
|
(el procés de paper al clorur de plata de revelat
quimic)
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
LA GELATINA és una PROTEÏNA ALTAMENT PURIFICADA.
MÉS ESTABLE I HOMOGÈNIA A LA SEVA COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA QUE L’ALBÚMINA.
És una emulsió transparent perfecta per contenir els halurs microcristalins
de plata en suspensió.
Pot reaccionar davant els canvis d’humitat relativa, passant de sòlida a
líquida i, per tant, es pot trencar o fondre.
El seu PH depèn de la relació entre l’humitat relativa i la temperetura,
VARIANT D’ÀCID A BASE.
|
|
GELATINA D.O.P. / CREYONS
-Aquest procés de imatge final
en PLATA FILAMENTÀRIA VEHICULITZADA MANCAVA INICIALMENT DE BARITA.
Rebutjat PEL SEU DOLENT CONTRAST, SOVINT LES CÒPIES S’UTILITZÀVEN PER PINTAR
(generalment retrats), la qual cosa es va anomenar CREYONS que usaven només
les línies mestres.
UN CREYON és, generalment, difícilment identificable com a fotografia,
Tot i així, la seva comercialització (des de 1940) no trigaria en fer-se
popular, ja què es tractava d’un PROCÉS BARAT, especialment en eliminar el
problema del contrast adoptant la barita.
-AVANTATGES: BARAT (no requereix virats cars –or, platí…-)
DIFERENTS TONS (clor-bromur, bromur, clorur…)
-DESAVANTATGES: EXIGIA QUART FOSC I AMPLIADORA
Les restes de plata son eliminades al fixat, però encara la plata fixada pot
estar agredida.
Les agresions poden ser per subrevelats, fixats dolents, etc.
EN PROCESSOS D’IMATGE FINAL DE PLATA EN EMULSIÓ D.O.P. LA PLATA S’OXIDA EN
PERDRE UN ELECTRÓ: ALLIBERA IONS SENSE COLOR QUE VAGUEN PER L’EMULSIÓ.
ÉS A DIR:
LA PLATA CANVIA DE LLOC PRODUÏNT-HI UN TO GENERAL BLAVÓS, I MÉS ENCARA ALS DE
PLATA FILAMENTÀRIA.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1882
|
1930
|
(1915)
|
GELATINA P.O.P.
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
GELATINA
|
PLATA FOTOLÍTICA
|
ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P
|
CLORUR DE PLATA EN EMMULSIÓ DE GELATINA
|
|
PROCESSAT
|
|
(INDUSTRIALMENT) COPIAT PER CONTACTE.
RENTAT.
FIXAT AL TIOSULFIAT
SOVINT VIRAT A L’OR
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
UK
|
Sir William Abney
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés GELATINA P.O.P. (PRINTING OUT PAPER)
AUTOR SIR WILLIAM ABNEY
PAIS REGNE UNIT
DATA___________________1882 DECLIVI: 1915
ÚS COMERCIAL 1882 - 1930
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCÉS DE ENNEGRIMENT DIRECTE DE 3 CAPES.
Imatge final suspesa en una emulsió de gelatina.
Fibres del paper invisibles sota capa de Barita.
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER GELATINA
IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA.
AGENT SENSIBILTZADOR CLORUR DE PLATA DISPERS EMULSIÓ INDUSTRIALMENT
PROCESSAT COPIAT PER CONTACTE.
Rentat. Fixat al tiosulfit. Sovint virat a l’or.
|
|
MILLORES
|
1881: PAPER DE GAS (EDER-PIZZIGHELI)
1893: VELOX (BAEKELAND) Tota sort d’acabats:
virats a l’or, tintat de la capa de barita.
APLICACIÓ MANUAL DEL COLOR
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
Presència de sulfat de bari com a capa intermitja
que impedeix veure la fibra del paper i augmenta la lluminositat i el
contrast.
Tons calids per virat a l’or.
Muntats en suport secundari.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
Les associàdes a la qualitat del suport secundari.
Les associàdes al paper. Les associàdes als adhesius emprats al muntatge.
Quimicament inestable: MIRRORING i FADING
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
30-40% HR, 65ºF / 18ºC
Atorgar protecció d’un segòn suport secundari de PH neutre, ric en
alfa-cel·lulosa més funda de mylar (polyèster reflectant 99% UV)
|
|
EXHIBICIÓ
|
50 lux / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
LES INICIALS P.O.P. indicatives dels PAPERS
D’ENNEGRIMENT DIRECTE, van ser utilitzades per primer cop per la
companyia ILFORD l’any 1891.
ELS ULTIMS PAPERS P.O.P. ELABORATS INDUSTRIALMENT VAN SER ELS “KODAK
STUDIO PROOF PAPER”, deixats de fabricar l’any 1987.
Aquest tipus de material va ser utilitzat de forma massiva pels fotògrafs,
per fer les proves prèvies als tiratges, pel que resulta fàcil
trobar-ne sense la protecció d’un suport secundari.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1865
|
1880 - 1920
|
DECLIVI: 1915
|
col·lodió p.o.p
(“PRINTING OUT PAPER”)
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT
SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
COL·LODIÓ
|
PLATA FOTOLÍTICA
|
PROCÉS D’ENNEGRIMENT DIRECTE DE 3 CAPES
|
CLORUR DE PLATA DISPERS EN COL·LODI INDUSTRIALMENT
|
|
PROCESSAT
|
|
COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT EL TIOSULFIT.
VIRAT SOVINT A L’OR.
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
USA
|
WHARTON SIMPSON
|
|
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
procés col·lodió p.o.p
(“PRINTING OUT PAPER”)
AUTOR WHARTON SIMPSON
PAIS USA
DATA___________________1865 DECLIVI: 1915
ÚS COMERCIAL 1880 - 1920
|
|
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE
PROCÉS D’ENNEGRIMENT DIRECTE DE 3 CAPES.
IMATGE FINAL SUSPES EN EMULSIÓ DE COL·LODI.
FIBRES DE PAPER INVISIBLES SOTA CAPA DE BARIITA (SULFAT DE BARI)
SUPORT PAPER
EMULSIÓ/BINDER COL·LODIÓ
IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA
AGENT SENSIBILTZADOR CLORUR DE PLATA DISPERS EN COL·LODI INDUSTRIALMENT
PROCESSAT COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT EL TIOSULFIT.
VIRAT SOVINT A L’OR.
|
|
MILLORES
|
TOTA MENA D’ACABATS:
Virats a l’or. Tintat de l’emulsió de col·lodió. Tintat de la capa de barita.
Aplicació manual del color.
|
|
ANÀLISI VISUAL
|
PRESÈNCIA DEL SULFAT DE BARI COM A CAPA INTERMITJA
que impedeix veure la fibra del paper i augmentar la lluminositat i el
contrast.
To càlid per virat a l’or. To verdòs per virat a l’or-platí. Muntats en
SUPORT SECUNDARI.
ÉS PRACTICAMENT IMPOSSIBLE ESTABLIR LA DIFERÈNCIA ENTRE EL COL·LODI P.O.P. I
LA GELATINA P.O.P. UTILITZANT L’ULL NU O LUPES BINOCULARS =-
=- PROVA DE LA GOTA D’AIGUA: l’emulsió de col·lodi no reacciona a l’aigua com
ho fa l’emulsió de gelatina, que al seu contacte s’infla.
|
|
DEFECTES I DEGRADACIONS
|
ELS ASSOCIATS A LA QUALITAT DEL SUPORT SECUNDARI.
ELS ASSOCIATS AL PAPER.
Els associats als adhesius emprats en el muntatge.
Quan l’emulsió de col·lodi perd els seus plastificadors, es torna
trencadissa.
FADING:Esvaïment de la imatge
MIRRORING: òxid reducció de la plata (efecte mirall a les ombres)
Sulfuració, etc.
L’EMULSIÓ DE COL·LODI ES DISÒL EN ALCOHOL. PER AIXÒ AQUEST DISOLVENT NO S’HA
DE EMPRAR MAI A LA SEVA NETEJA.
|
|
EMMAGATZEMATGE
|
20-40% HR, 65ºF / 18ºC. Cal atorgar la protecció
d’un segon suport secundari de PH neutre, ric en alfa-cel·lulosa més funda de
mylar.
|
|
EXHIBICIÓ
|
Els especimens que presenten el tintat de l’emulsió
de col·lodi patiran l’esborrat foquimic d’aquest i no es recomana la seva
exhibició. En qualsevol cas, no excedir els 30/50 lux – 3 / 5 fotocandeles
|
|
ANOTACIONS
|
es tracta dels PRIMERS PAPERS BARITATS
|
|
COL·LODI P.O.P. (PRINT OUT
PAPER) ENNEGRIMENT DIRECTE
Als processos de 3 capes el que s’afegeix es BARITA (sulfat de bari)
La BARITA, molt lluminosa, tapa la fibra del paper.
ELS PROCESSOS DE 3 CAPES inclouen:
-P.O.P.
-D.O.P. Difícilment discernibles sense analítica química.
-El COL·LODI o COL·LODIÖ va ser formulat per WALTER SIMPSON els anys 1860s
-LA GELATINA ÉS POSTERIOR: fou formulada als 80s
-TOTS DOS SOBRE SUPORT DE PAPER.
-Cal dir, per distingirr-los, que el col·lodió és més erosionable
(esgarrapable), però, lògicament, el més recomanable és utilitzar el TEST DE
LA GOTA D’AIGUA DESTILADA que es basa al fet de que, amb l’humitat la gelatina
pateix:
-enfigassament (es torna enganxosa)
-inflament
-Cal recordar el fet que JA NO PARLEM DE COL·LODIÓ HUMIT (ara porten
plastificants)
-SORGIRÀ EL PROCÉS KODAK (“NOSALTRES FEM LA RESTA”)
La càmera es tornada a l’usuari amb 100 exposicions.
“FALS PLATÍ”:
Fou un procés d’ennegriment directe COMERCIALMENT ENVERS EL PLATINOTIP
Adopta un acabat MAT, perquè la BARITA va ser DEVASTADA, TEXTURITZADA, per la
qual cosa LA FIBRA ÉS VISIBLE.
-SUPORT: PAPER
-EMULSIÓ: COL·LODIÓ
-IMATGE FINAL: ARGENT FOTOLITIC VIRAT A L’OR-PLATÍ
-IMATGE NEUTRAL. NEGRES “ABSOLUTS”
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DATA
|
ÚS COMERCIAL
|
(DECADÈNCIA)
|
DENOMINACIÓ
|
|
1894
|
1940
|
(1930)
|
COL·LODI MAT P.O.P. virat a l’or-platí
|
|
SUPORT
|
EMULSIÓ
|
IMATGE FINAL
|
TIPUS DE PROCÉS
|
AGENT SENSIBILITZADOR
|
|
PAPER
|
COL·LODI
|
AMALGAMA (PLATA FOTOLÍTICA,OR,PLATÍ)
|
ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P
|
CLORUR DE PLATA DISPERS EN COL·LODIÓ
(Industrialment)
|
|
PROCESSAT
|
|
(Industrialment) COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT
AL TIOSULFAT DE SODI, DESPRÈS D’UN VIRAT A L’OR I AL PLATÍ.
|
|
PAIS
|
AUTOR
|
|
UK
|
Sir W. Abney
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario