Procediments Fotogràfics Antics. Identificació, conservació i exhibició,

 

PROCESSOS FOTOGRÀFICS ANTICS. DESCRIPCIÓ I CONSERVACIÓ D’EXEMPLARS

DATA: ÚS COMERCIAL (DECADÈNCIA). DENOMINACIÓ
SUPORT, EMMULSIÓ, IMATGE FINAL, TIPUS DE PROCÉS, AGENT SENSIBILITZADOR.
PROCESSAT.
PAIS, AUTOR.

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1839		1860		(1860)		DAGUERROTIP
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PLATA PLATA/COURE	SENSE EMULSIÓ		AMALGAMA Plata-mercuri (+or)		POSSITIU DIRECTE de càmera		IODE IODE-BROM IODE-BROM-IODE
PROCESSAT
Revelat al vapor de mercuri. Fixat en solució concentrada de clorur sòdic/tiosulfat de sodi
PAIS				AUTOR
FRANÇA				Daguerre (Nièpce)
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés DAGUERROTIP AUTOR Louis Jaques Mandé Daguerre PAIS FRANÇA DATA: 1839 DECLIVI: 1860 ÚS COMERCIAL 1839 - 1860
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE Objecte complex. La placa vé sempre protegida per VIDRE i un SEPARADOR. Aquest conjunt, anomenat PAQUET DAGUERRIÀ estava sempre segellat mitjanjant l’ús d’una tira de paper engomat. POSSITIU DIRECTE DE CÀMERA. Freqüentment presenta la inversió de la imatge. Angle de visió crític. SUPORT METALL: Argent; Argent i Coure. EMULSIÓ/BINDER No en té. IMATGE FINAL AMALGAMA d’argent i mercuri. Amalgama d’argent, mercuri i òr. AGENT SENSIBILTZADOR IODE. Iode/brom. Iode/brom/Iode. PROCESSAT Revelat al vapor de mercuri. Fixat amb solució concentrada de clorur sodic/tiosulfat de sodi.
MILLORES				1840: Virat a l’or (Fizeau) 1841: Càmera Wolcott. Càmera Voigtländer-Petzval Ús del bromur (Barnard) 1850: Electro argentat. 1853: “Union Cases” (Peck)
ANÀLISI VISUAL				La imatge pot aparèixer com a possitiva o negativa depenent de l’angle de iluminació. Llums i ombres (tons mitjos) formades per l’amalgama de mercuri i argent. Ombres fosques (negres) formades per la capacitat especular de l’argent polit en reflectir les robes fosques dels espectadors.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Sulfuració i oxidació de l’argent. Rajadures. Indentacions. Exfoliació de la llàmina d’argent. Taques alcalines derivats del sodi i el potasi del vidre protector. EMMAGATZEMATGE 40/50% Humitat Relativa. 65ºF / 18ºC
EMMAGATZEMATGE				40/50% Humitat Relativa. 65ºF / 18ºC Paper, cuir, pell i fusta presents en marcs i capses es degraden en ambients secs.
EXHIBICIÓ				40 / 50 % HR
ANOTACIONS
-LA PERMANÈNCIA DE LA IMATGE ve condicionada per l’actuació del segell com a barrera davant els gasos oxidants. El SEGELLAT és INEXCUSABLE. Els especimens sobreexposats presenten un COLOR BLAU en LLUMS que cal no confondre amb la il·luminació aplicada a mà. -A la DAGUERROTÍPIA el suport és l’argent, LA PLATA. La presència de coure resta rigidesa però no és pas indispensable. NO TÉ EMULSIÓ. El resultat final és amalgama argent-mercuri (tot i que molts exemplars van ser virats a l’or). -PRIMERA GENERACIÓ D’ICONES QUE DETENEN EL TEMPS. -MANUAL 1839 DE DAGUERRE: Protegir sota vidre amb segell engomat de paper (evitatnt oxidació) Fràgil al tacte tot i la seva gran longevitat. -EL PROCÉS ERA CAR: 5$/daguerrotip + una setmana a Nova Iork. -TENDÊNCIES: americana- Capsa transportable (trashumància colonialista) europea- Marc penjable (fix) -Es tracta del PRIMER SUPORT DOCUMENTAL. Anterior. Comunicacionalment, al telèfon. Producció massiva però ús individual. -Als primers dos anys de divulgació daguerriana, el POLIT era CIRCULAR. -S’utilitzava un estàndar de 18x24 (o un més gran més aviat que de més petit) a les plaques. -Calia polir-les en una direcció amb pedra tosca o altre abrassiu. Es tractava d’una litúrgia LENTA prèvia a la LENTA EXPOSSICIÖ amb IOUDUR i revelata amb LETAL MERCURI, que era fixat amb HIPOSULFIT. -Cal destacar els DAGUERROTIPS al “cor de la natura” del REVEREND HILL. -D’altres es pigmentàven sobre una capa de gelatina o presentàven colors aplicats en sec (també oli i aquarel·la) -A la seva identificació, el segell de l’argenter a la placa és una dada freqüentment útil, tot i què no imprescindible. El segell “Scotville”, per exemple, indica nacionalitat nord-americana. -Cal considerar Daguerrotip el PAQUET DAGUERRIÂ inclosos el separadors, no imprescindibles (el vidre directament aplicat podia exhudar-hi alcalins destructors de la placa). Els SEPARADORS o espaiadors podien ser de paper, òr pur o coure. -Si l’artefacte és anterior a 1850 el coure pot ser visible a la part posterior. -En electroplatejar posteriorment, apareixen restes de lacre vermell per evitar-hi pèrdues de plata. El “SEGELL DAGUERRIÀ” aïlla els elements i elimina l’aire del interior. -“LA CAPSA DAGUERRIANA” preserva més. El “Preserver” embelleix i preserva el paquet separant materials de diferent dilatació. -Quan menys antic o pioner és l’objecte, més barroc és. -El daguerrotip va acollit per una banda de pressió. La capsa té un coixinet que protegeix el vidre i expulsa l’aire en tancar-la (les més antigues són de seda llisa) que amb el pas del temps adoptaràn velluts barroquitzants. -Els marcs europeus degraden i deterioren freqüentment la placa, tot i què embelleixen la visió, en augmentar les capes adhesives (coles de discutibles qualitats i cartrons més o menys en la mateixa línia) -ELS DAGUERROTIPS ESTEREOSCOPICS van ser freqüentment venuts pre separat o recomposats amb diferents separadors i preservadors. -Dençà 1853, S.PECK patenta les capses daguerrianes (“Union Cases”) amb PLÀSTIC INJECTAT la qual cosa suposa la PRIMERA APLICACIÓ DEL PLÀSTIC ALS EEUU. -És “ètic” substituir el segell daguerrià només si augmenta la qualitat (el problema es troba normalment al vidre i no pas a la placa) tot documentant l’operació. -Al daguerrotip, la imatge final es forma a les llums (les ombres negres es corresponen a la placa polida) Els FONGS son freqüents a les pigmentacions. El “Boulevard du temps”, per exemple, va ser destruït per un malament aplicat tractament a la diurea (no pas pel bombardeig aliat) -Cal recordar que els PRIMERS EXEMPLARS eren de GRAN FORMAT, menys contrastats i de més petit separador. -Els resultats, temàticament, eren freqüentment pictorics, però moltes vegades no (detanció del temps a voluntat) Cal destacar els exemplars de caire pornogràfic i els post-mortem.

 

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1839 1840		1855		(1850)		CALOTIP
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	SENSE EMULSIÓ		PLATA-revelat fisic (reducció)		NEGATIU DIRECTE de càmera POP		IMMERSIÓ EN IODUR POTÀSIC=IODUR DE PLATA. BANY EN GALONITRAT DE PLATA
PROCESSAT
Imatge latent processada en galomitrat de plata.Reducció: Dipòsit de plata als halurs exposats
PAIS				AUTOR
Anglaterra				Fox Talbot
DESCRIPCIÓ TÈCNICA TALBOTIP / CALOTIP AUTOR WILLIAM NENRY FOX TALBOT PAIS ANGLATERRA DATA___________________1839 DECLIVI: 1850 ÚS COMERCIAL 1840 - 1855
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE Procés negatiu* sobre suport de PAPER, freqüentment encerat o tractat amb oli per augmentar la seva transparència. *S’entén per CALOTIP tots aquells negatius obtinguts sobre PAER pel mètode descrit i quantes còpies sobre paper a la sal foren realitzades en contacte amb un negatiu calotipic. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER NO EN TË IMATGE FINAL ARGENT. Plata de revelat fisic. AGENT SENSIBILTZADOR Solució saturada de NITRAT DE PLATA. Aixugat. Immersió en solució de IODUR DE POTASI =- IODUR DE PLATA. Bany en en GALONITRAT DE PLATA (àcid gàlic, àcid acètic, nitrat de plata) PROCESSAT Imatge latent processada en galonitrat de plata. Imatge formada PER REDUCCIÓ: dipòsit de l’argent de la solució als halurs d’argent exposats = REVELAT FISIC.
MILLORES				Encerat i tractament a l’oli. Fixat al tiosulfat sodic. Virat a la plantxa. Virat a l’or. Atur en bany d’àcid acètic.
ANÀLISI VISUAL				Imatge negativa sobre suport de paper. Color marronòs o vermellòs.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Totes les associades al paper. Factors associats a la cera (craquel·lat –clivellatge-, esquerdes, trencadures, dipòsits, rasgats, pèrdues, taques anulars de color vermellòs)
EMMAGATZEMATGE				30-40 % HR, 65ªF / 18ºC. Suport secundari de PH neutre, ric en alfa.cal·lulosa, més funda de mylar.
EXHIBICIÓ				CALDRIA PROHIBIR-LA
ANOTACIONS
AL voltant de LA CALOTÍPIA / TALBOTÍPIA: -A la dècada del 1830, Fox Talbot aconseguirà èxits en material negatiu. -La imatge final és argent en revelat fisic sobre paper. -Els papers van ser tractats amb oli o amb cera per augmentar la seva transparència, però no sempre. No tots els encerats son més moderns, perquè d’una tirada múltiple pot èsser encerat només l’escollit. -PER UTILITZAR el sistema de Talbot CALIA PAGAR LA PATENT (no com al cas del daguerrotip) -El possitiu en aquells papers tenia menys resolució tonal que el negatiu. -Als papers a la sal és força comú que estiguin esvaïts. També, lògicament, presenten les degradacions característiques associades al paper que no siguin 100% cotó o li (=- “FOXING” = taques tronges) i també les pròpies de la cera. És rara la cantonada d’un calotip que romani sencera. És material de molt delicada manipulació. -És freqüent que els cels o els fons estiguin lacats. -Es solia usar per a GRANDIOSOS TEMES (memòries geogràfiques –primeres fotos d’Egipte-) -NORMAL ÚS PER A LA IL·LUSTRACIÓ : SORGEIX LA TARJETA POSTAL -FIXAT AMB HIPOSULFIT: Freqüentment en queden poc contrastàdes, la qual cosa justifica el freqüent ús del virador: el seu grau d’alcalinitat o acidesa influeix a la seva conservació.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1839 1841		1890		(1850)		PAPERS A LA SAL
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	SENSE EMULSIÓ		PLATA FOTOLÍTICA		ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P		SOLUCIÓ DE SAL (ClNa) EN AIGUA. AIXUGAT. SOLUCIÓ SATURADA DE NITRAT DE PLATA=CLORUR DE PLATA
PROCESSAT
Rentat en aigua. Fixat amb solució concentrada de sal
PAIS				AUTOR
Anglaterra				Fox Talbot
DESCRIPCIÓ TÈCNICA PAPERS A LA SAL AUTOR William Henry Fox Talbot PAIS ANGLATERRA DATA___________________1839 DECLIVI: 1850 ÚS COMERCIAL 1841 – 1850 (Breu resorgiment l’any 1890)
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE Procés d’ennegriment directe d’una sola capa. Imatge “embeguda”, impregnada, a les fibres del paper. Si es tracta d’un calotip, es pot veure l’estructura del negatiu de paper i la pèrdua de detall. SUPORT PAPER 100% COTÓ O LLI EMULSIÓ/BINDER NO EN TÉ. Només la pròpia d’un paper d’escriptura (gelatina o almidó) IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA (freqüentment virada a l’or) AGENT SENSIBILTZADOR Flotació o gratat en solució de clorur de sodi diluït en aigua. Aixugat. Flotació o gratat en solució saturada de nitrat de plata =- clorur de plata PROCESSAT Rentat en aigua. Fixat amb solució concentrada de ClNa.
MILLORES				Fixat al tiosulfat de sodi. Virat a la plantxa calent. Virat a l’òr. Recobriment de capa d’albúmina per evitar deterioraments.
ANÀLISI VISUAL				Còpies amb evident esvaïment de la imatge. Planes o de pobre contrast. Tò càlid. Muntades sovint en suport secundari.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Factors associats a la degradació del paper. Factors associats als adhesius del muntatge. Pèrdua de detall en llums o tons mitjans. Esvaïment general de la imatge. Tendència trencadissa. Degradacions mecàniques.
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 65ºF / 18ºC. SUPORT SECUNDARI DE PH NEUTRE, ric en alfa-celulosa + funda de mylar.
EXHIBICIÓ				30 LUX / 3 fotocandel·les. NO SOMETRE MAI A RADIACIÓ U.V.
ANOTACIONS
-SENSE ÒXID REDUCCIÓ: L’ÒXID-REDUCCIÓ ES DONA A TOTS ELS PROCESSOS TRET DEL PAPER A LA SAL. -Son objectes que no haurien de patir les degradacions que comporta la seva exhibició. -Es tracta d’artefactes de gran valor històric. Una solució actualment recomanada és la seva facsimilació, la qual cosa permet estudiar el seu contingut icònic sense arriscar els originals. -El procés de Fox Talbot és un procediment P.O.P / PRINTING OUT PAPER, es a dir: es tracta d’un procés d’ENNEGRIMENT DIRECTE, que PRECISA SER FIXAT però NO NECESSITA LA MEDIACIÓ D’UN AGENT REVELADOR COM ALS PROCESSOS D.O.P. (Developing Out Paper) -Cal també recordar que el problema del fixat va condicionar el seu declivi a l’època de l’esplendor del col·lodió humit i l’albúmina. -L’emulsió (binder) no és altra que la del paper. Donat que la imatge final és composta d’ARGENT FOTOLITIC (PRÒPIA DELS PROCESSOS P.O.P.) té una acusada tendència a l’emmarronament que indueix a l’ús de viradors, sovint de tò púrpura. La imatge s’observa embeguda a la fibra del paper La salinificació del paper al fixat va deteriorar les primeres còpies. La seva lentitud condicionava els temes urbans i les natures mortes. La seva conservació és crítica per qüestions d’humitat, temperatura, processat… -Per les característiques del paper emprat, s’aplicaven suports de més alta rigidesa, i els adhesius, per la seva acidesa, el deterioraven. Les zones de llum són les més deteriorades (menys abundància de plata i més petita grandària de partícules) -És significatiu i curiòs observar el seguiment d’Egipte en paper salat evolucionar cap a l’albúmina tot descobrint l’emergent figura de l’Esfinge de Gizeh (la seva excavació) -El virat a l’or millora la conservació però no evita pas la destrucció.

 

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1847						NEGATIUS A L’ALBÚMINA
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
VIDRE	ALBÚMINA		PLATA FOTOLÍTICA		ENNEGRIMENT DIRECTE		ALBÚMINA PLATA FOTOLÍTICA ENNEGRIMENT DIRECTE
PROCESSAT
(Nièpce de Saint Victor) VIDRE ALBÚMINA PLATA FOTOLÍTICA ENNEGRIMENT DIRECTE
PAIS				AUTOR
FRANÇA				Nièpce de Saint Victor

 

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1840/48		1880   1940		(1920)		CIANOTIP
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	SENSE EMULSIÓ		SALS DE FERRO		ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P negatiu		AMONI-CITRAT DE FERRO-FERROCIANUR POTASIC
PROCESSAT
Embegut el paper amb la mescla, s’exposa a la llum (contacte negatiu) i rentar
PAIS				AUTOR
Anglaterra				HERSCHEL
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés CIANOTIP / CIANOTÍPIA /CÒPIA BLAVA AUTOR Sir JOHN HERSCHEL PAIS ANGLATERRA DATA_____________1840 / 1848 DECLIVI: 1920 ÚS COMERCIAL 1880 - 1940
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE Procés d’ennegriment directe d’una sola capa. Imatge embeguda a les fibres del paper. CÒPIES D’UN MARCAT COLOR BLAU. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER NO EN TÉ IMATGE FINAL SALS DE FERRO AGENT SENSIBILTZADOR AMONI/CITRAT DE FERRO/FERROCIANUR POTASIC PROCESSAT Embeure el paper amb la mescla. Exposar a la llum en contacte amb el negatiu. Rentar.
MILLORES				Alteracions químiques del color.
ANÀLISI VISUAL				Superfície mat. Color Blau.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Esborrat fotoquímic. Factors associats al deteriorament del suport de paper.
EMMAGATZEMATGE				40-50% HR, 65ºF / 18ºC. No emmagatzemar mai en sobres o capses dotats de reserva alcalina (2% carbonat càlcic) ni tractar en solucions alcalines. Cal que que el suport secundari sigui neutre, i tots dos amb mylard (polyèster) si pot ser, o bé triacetat de polietiré)
EXHIBICIÓ				30-40 lux / 3-5 fotocandel·les. Periodes curts.
ANOTACIONS
LA CIANOTÍPIA ÉS L’ÚNIC PROCÉS FOTOGRÀFIC QUE, PATINT L’ESBORRAT FOTOQUIMIC ALCANÇA, EMMAGATZEMAT A LA FOSCOR, UNA CERTA REGENERACIÓ DE LA IMATGE. UTILITZAT DE MODE MASSIU PELS FOTÒGRAFS AFICIONATS I DE FORMA INDUSTRIAL PER AL COPIAT DE PLÀNOLS. -HERSCHEL la desenvolupa l’any 1840, tot i què no té la seva explosió comercial fins als 1880s. -ECONÒMIC. RÀPID. FÀCIL.

 

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1850		1900		(1855)		ALBÚMINA
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	ALBÚMINA		PLATA FOTOLÍTICA		ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P		CLORUR DE PLATA +ÀCID NÍTRIC
PROCESSAT
Rentat.Fixat al tiosulfit.Virat.Aixugat.Muntatge en suport secundari.
PAIS				AUTOR
FRANÇA				B. Èvrard
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés ALBÚMINA AUTOR LOUIS DÈSIRÈ BLANQUAR ÈVRARD PAIS FRANÇA DATA___________________1850 DECLIVI: 1885 ÚS COMERCIAL 1850 - 1900
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE Procés d’ENNEGRIMENT DIRECTE DE DUES CAPES. Imatge final suspesa en emulsió. Fibres de paper visibles. SUPORT PAPER. Alta qualitat. 100% lli o cotó. EMULSIÓ/BINDER ALBÚMINA (clara d’ou) IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA (sovint virada a l’or) AGENT SENSIBILTZADOR Clorur de sodi o d’amoni + nitrat de plata = clorur de plata (més àcid nitric usat per dotar el paper sensibiltzat d’una més gran longevitat) PROCESSAT Rentat. Fixat al tiosulfit. Virat a l’or. Aixugat i muntat en suport secundari.
MILLORES				1855: virat a l’or alcalí. 1860s: Tintat. Esmaltat a l’albúmina amb corrò (“rodet”) Utilització de suports de paper colorit. Recobriment amb Col·lodió per augmentar la protecció davant de degradacions mecàniques i per dotar les còpies d’una més gran lluentor.
ANÀLISI VISUAL				Muntades en suport secundari. Originalment, púrpures o marrons, sovint grogues.Tendència a pèrdua de densitat de la imatge.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Les asociades al suport de paper. Esvaïment de la imatge. Craquel·lat de l’emulsió. Engrogament general de l’albúmina. Es poden afegir pèrdues o esvaïments a causa de factors del paper o suport secundari, o d’excessos d’exposició a la llum. Els tons ataronjats poden provenir del vernissat o de l’albúmina. Els vernissos es grogueeixen no més enllà dels 20 anys.
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 55ºF / 13ºC. Un règim més gran d’humitat relativa dispara el ramg de degradació. Cal tenir en compte la composició del suport secundari. Convé la protecció d’un segon supor secundari de PH neutre, ric en alfa-cel·lulosa més funda de mylar.
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandel·les. Metacrilat, filtre U.V. MAI LLUM SOLAR DIRECTA.
ANOTACIONS				EL PROCÉS SUPOSA LA NECESSITAT DE MUNTATGE D’UN SUPORT SECUNDARI. L’ALBÚMINA TIRA A POC A POC DEL PAPER I L’ENROTLLA. AQUESTS “CIGARROS” NO ES PODEN DESENROTLLAR SENSE PRÈVIAMENT ESTAR HUMIFICATS (PERÒ MAI MULLATS). EN CERTS CASOS ES DESPREN DEL PAPER O ES DELAMINA EL SUPORT SECUNDARI.
LES ALBÚMINES ES VAN INTRODUÏR ALS LLIBRES ELS ANYS 1860s -Van suposar un gran ús (massiu) d’ous, apartant el rovells per a reposteria. Les CLARES es batien a punt de neu en contenidors i es deixaven tornar a liquar. -La plata fotolítica col·lodial és fàcilment oxidable, sulfurable, etc. -A les degradacions que acompanyen els procediments fotografics de còpia, de la qual la imatge final és d’aquest tipus de plata, hem d’afegir, al cas de l’albúmina, degradacions consubstancials a aquesta emulsió, com ara l’engrogament (“yellowing”) i el “MAILLARD”, reacció de la proteïna del sucre als aminoàcids de l’ou amb altes temperatures. -APAREIX TOT JUST QUAN COMENÇA A PERFECCIONAR-SE EL TALBOTIPUS. L’albúmina és un PROCÉS DE DUES CAPES. La seva imatge final és del tipus PLATA FOTOLÍTICA. L’ALBÚMINA pròpiament dita és una EMULSIÓ TRANSAPARENT que AÏLLA LA IMATGE DE LA FIBRA DEL PAPER: a les zones d’ombres és menys visible la fibra del paper. -ESGROGUEÏMENT ENDÈMIC. -Tractant-se d’un procés P.O.P. (d’ennegriment directe) és imprescindible el paper d’alta qualitat (cotó, lli) -Va constituïr un procediment barat i senzill, el que va faccilitar la seva utilització en TARGETES DE VISITA i GRANS CÒPIES. -Va perdurar fins als anys 1920 i als 90s encara una empresa segueix fabricant-lo a Chicago. -REQUERIA SEMPRE DEL VIRAT A L’OR =- Partícules més groses i lluminoses. -1860: Es tenyeixen les emulsions. -1880: Es tenyeixen els papers -Cap al 1880 es formulen els COLORANTS SINTÈTICS =- L’albúmina es tenyeix, es tinta, de verdòs, rosat, o bé es tinta el paper per combinar per contrast menys crític amb el groguejar de la imatge d’albúmina. -El paper s’albuminava per flotació i s’emmagatzemava encara no sensibiltzat, per evitar la seva ràpida oxidació, fins que l’ús de l’àcid nítric va evitar l’esmentada oxidació de la plata. -Una albúmina sol mantenir un bon contrast conservada a les fosques i bones condicions. - Amb el virat a l’or va arribar el freqüent costum d’acolorir-ne. En son tipics exemples les anomenades ALBÚMINES JAPONESES. · Els “TISSUES” (albúmina acolorida) sense suport secundari tenien colors visibles al trasllum. · De vegades, els sobris preserven el tint, i d’altres vegades el liquen de la fusta el deteriora. · D’altres cops, l’albúmina es dota d’una segona capa (albúmina o col·lodi) allisada entre dos roleus (corrons, “rodets”) per tal de tenir lluentor. El col·lodi, com que no és soluble, protegia de l’aigua. En son freqüents a Catalunya. -“BRONZING”: DETERIORAMENT de les partícules de bronze desprès del pas dels roleus, en forma de motes amb origen als tints. Cal, si és possible, comparar còpies idèntiques. -Es dona una més gran pèrdua d’argent a les zones de més baixa densitat (generalment rostres) -L’ABARATAMENT DE L’ALBÚMINA VA “DEMOCRATITZAR” LA FOTOGRAFIA, la qual cosa va impulsar NOUS PLANTEJAMENTS dels fotògrafs per competitivitat. -HEROIS: La GUERRA CIVIL AMERICANA i els seus personatges (fotògrafs com MATTHEW BRADY, i d’altres celebritats) així com els seus herois anònims van passar a la Història en albúmina. La fotografia de viatges, etc. (als USA és el fons fotografic paissagistic, botànic, etc.) -FOTO A DOMICILI: de les noves propietats (cavall, cotxe..), una peculiaritat que SUPOSA UNA PERMANÈNCIA DE 70 ANYS (50 sense competència) viatjant amb l’evolució de les càmeres i les òptiques. -L’albúmina il·lustra les bones formes i els bons costums victorians, estampes bíbliques, recreacions de la passió, “toreros”… …LA QUAL COSA MARCA EL COMENÇAMENT DE L’UTILLATGE PER A ESTUDI I UNA POPULARITZACIÓ DEL RETRAT POST-MORTEM.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1853		1856  1920		(1915)		FERROTIP (TINTIP)
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
METALL	COL·LODIÓ HUMIT (sobre laca)		PLATA DE REVELAT FISIC		POSSITIU DIRECTE DE CÀMERA		COL·LODIÓ IODAT SUBMERGIT EN NITRAT DE PLATA aplicat humit al suport
PROCESSAT
SULFATFerròs+ÀCIDnitric/sulf/acètic Clorur mercuri=llums+blanques. Fixat amb cianur potàsic o tiosulfit.Rentat,aixugat,vernissat
PAIS				AUTOR
FRANÇA				MARTIN
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés MELANOTIP / TINTIPUS / FERROTIP AUTOR ADOLPHE ALEXANDRE MARTIN PAIS FRANÇA DATA___________________1853 DECLIVI: 1915 ÚS COMERCIAL 1856 – 1920
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE POSITIU DIRECTE DE CÀMERA. Reprodueix sovint el sistema de protecció del “PAQUET DAGUERRIÀ”. Altres cops, era presentat amb un “passe.partout” de paper amb el format de les “CARTES DE VISITE”. 1850: PANOTIPUS: Suport de pany, tela encerada (negra), cuir, pedra o hule. Idèntica emulsió de col·lodió però acabat final amb revelat fisic en plata. SUPORT METALL: Full de llauna lacada en negre per totes dues cares. EMULSIÓ/BINDER Col·lodió humit. IMATGE FINAL ARGENT DE REVELAT FISIC AGENT SENSIBILTZADOR Col·lodi iodat, submergit en nitrat d’argent, aplicat en humit sobre el suport metàlic, gratat i net de ditades i vestigis. PROCESSAT Sulfat ferròs més àcid nítric, sulfúric, acètic o citric. El clorur de mercuri fou usat per augmentar la blancor de les llums. Fixat amb cianur potàsic o tiosulfat de sodi. Rentat, aixugat i vernissat.
MILLORES				Usat sovint en joieria. Albums: gemmes.
ANÀLISI VISUAL				Si no estan muntats son inconfundibles. Protegits del mode daguerrià es poden confondre amb els ambrotips. Contrast pobre. Imatge molt plana. Llumns altes riques en argent. Ombres transparents.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Sulfuració i oxidació de l’argent. Pèrdua d’adhesió de la capa de col·lodi. Els especimens que no tenen la protecció daguerriana mostren totes les formes de degradació física. Factors associats a la descomposició del vernís. Factors associats a l’oxidació del suport de llautò.
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 65ºF / 18ºC. A règims d’humitat més alta, la degradació del ferro present al suport s’accel·lera notablement.
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles.
ANOTACIONS				Els ferrotips carents de protecció es poden guardar en sobres de plàstic, com ara olyèster, o triacetat de cel·lulosa, dotant-los d’un suport secundari rigid, com cartró lliure d’àcid, per tal de prevenir els damnis mecànics tipics de suports metalics tan flexibles. A diferència dels Daguerrotips i Ambrotips, els ferrotips no obeeixen necessàriament al criteri de talles predeterminades, ja què eren tallats a tissora. EL FERROTIP ÉS L’EVOLUCIÓ LÒGICA DE L’AMBROTIP. Suport de full de llauna lacada per totes dues cares, els primitius comparteixen la presentació de daguerrotips i ambrotips (paquet daguerrià)
EL FERROTIP APORTA FRESCOR I ECONOMIA (12 ferrotips/1$) Es poden exposar moltes imatges i tallar-les amb tissores. -PROLIFERACIÓ DE FOTOS D’EXTERIORS, DE GOSSOS, DE POST-MORTEM. -S’abandonen les capses i S’ADOPTEN ELS PASSE-PARTOUT EN FORMAT CARTA DE VISITA. Constitueix L’INICI SISTEMATIC DE LA FOTOGRAFIA AMBULANT (noces, cartes de visita…) Primeres immortalitzacions dels herois i mites de l’Oest americà. És significatiu, al retrat de Billy the Kid, el naixement del mite que era esquerrà per la inversió de la imatge pròpia d’un positiu directe de càmera. -El seu taló d’Aquil·les era la neteja prèvia de la placa. Tot i això, amb el daguerrotip, no desapareix fins 1929 aproximadament. -Oferia multitud de tamanys i van augmentar els diferents tipus temàtics. -El material fotosensible es troba a les llums i als tons mitjos (el negre = placa lacada). Sovint en paquet dagerrià, porten freqüentment el segell “TAX” engantxat al darrere. -Freqüent absència de vernís als pioners, també reconeixibles pel seu més gran pes. -Tendeixen del negre neutre als marrons (període “chocolating lack”). Els groguejaments son causats pel vernís. La textura, les bombolles, fan sovint perdre l’adherència de la placa. Les taques verds i blaves son segell del col·lodi. Si la mancança de col·lodi no implica la de la laca (romana, doncs, el fons negre) encara no n’hi ha, d’oxidació. Sovint, aquesta comença a les motes de pols abans d’emulsionar. ELS FERROTIPS ES PRESERVEN, PERÒ NO ES NETEGEN: L’aigua causa oxidació. L’alcohol causa esvaïment.

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1854		1860		(1865)		AMBROTIP
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
VIDRE	COL·LODIÓ HUMIT		PLATA DE REVELAT FISIC		POSSITIU DIRECTE de càmera		IODUR DE PLATA+SOLUCIÓ ACUOSA DE NITRAT DE PLATA=IODUR DE PLATA
PROCESSAT
Sulfat Ferròs+àcid nitrica/sulfúric/acètic/cítric Clorur mercuri (blancor llums) Fixat amb cianur potàsic o tiosulfat de sodi
PAIS				AUTOR
USA				James Ambrose Cutting
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés AMBROTIP AUTOR J.R. LE MAYNE va utlitzar al 1851 el procediment a l’albúmina de Nièpce de Saint Victor per a l’obtenció dels seus positius directes. JAMES AMBROSE CUTTING va ser qui va PATENTAR als USA el procés l’any 1854 PAIS USA DATA___________________1854 DECLIVI: 1865 ÚS COMERCIAL 1854-1860
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE NEGATIU SUBEXPOSAT SOBRE COL·LODIÓ HUMIT. Observat mitjançant llum transmesa, la imatge apareix negativa. Amb llum reflectida i fons negre, la imatge apareix positiva. Reprodueix les mides de protecció del paquet daguerrià. SUPORT VIDRE EMULSIÓ/BINDER COL·LODI HUMIT, COTÓ MÉS ÀCID NITRIC I SULFURIC DISOLTS AMB ÈTER IMATGE FINAL PLATA DE REVELAT FISIC. AGENT SENSIBILTZADOR Iodur de potasi+solució aquosa de nitrat de plata = = Iodur de plata PROCESSAT Sulfat ferròs més àcid nitric, sulfuric, acetic o citric. El clorur de mercuri fou usat per augmentar la blancor de les llums. Fixat amb cianur potàsic o tiosulfit de sodi.
MILLORES				1860: COL·LODI PRE-MANUFACTURAT. CRISTALL RUBÍ. Segellat al bàlsam de Canadà (sovint origen de degradacions)
ANÀLISI VISUAL				Es poden confondre amb els daguerrotips o amb els ferrotips a causa del paquet daguerrià. Fora d’aquet es tracta d’un negatiu subexposat de col·lodió. Es pot confondre amb un negatiu de col·lodió (per a contacte amb papers a la sal) subexposat: el tipus de resultat és idèntic. La seva estètica és idèntica a la del daguerrotip, tot i ser molt més barat, quant als elements de la capsa. Fragilitat del suport de vidre. La seva reversibilitat fa possibles imatges no especulars. Acabat del fons negre: -Interior de la capsa negre -Vidre lacat en negre -Vernís negre directament sobre l’emulsió, eliminant, doncs, el segon vidre.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Sulfuració i oxidació de la plata. Pèrdua d’adhesió de la capa de col·lodió. Rajadures, pèrdues, exfoliacions. Factors associats a la descomposició del vidre, present al suport i a la protecció de l’artefacte.
EMMAGATZEMATGE				40- 50% HR, ; 65ºF / 18ºC
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				GUSTAVE LE GRAY va ser el primer en descriure el mètode del col·lodió l’any 1850 al seu “Traité practique de photographie sur paper et sur verre” El primer exemple d’ambrotip (Catarates del Niàgara al costat Canadenc) presenta una excelent qualitat tonal. El seu avantatge consistia en què només calia emulsionar amb col·lodió humit un vidre, però segueix estant un objecte complex.
-Cal VERNISSAR. Depèn de la qualitat del col·lodió. La seva identificació depèn d’identificar la localització del material fotosensible. Tenen sovint un to cremòs i són freqüents additius com el clorur de mercuri (potencia lluentor a les llums). -Les quatre cantonades del vidre gairebé mai estan estàn cobertes del material : només una (la que va evacuar el col·lodió restant, amb caracteristics restes verds, per la qual cosa es pot confondre amb un negatiu de col·lodió per a contacte amb papers a la sal subexposat ( de fet, físicament ho és). -Calia revelar-lo abans d’aixugar (la melassa del col·lodi, un cop seca és impermeable) i havia que fer el procés a l’acte.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1855		1990s				PHOTOTYPE / COLLOTIP
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	LA DEL PAPER		TINTA D’IMPRESSIÓ		FOTOLITOGRAFIC		GELATINA BICROMATADA
PROCESSAT
BICROMATS EXPOSATS A LA LLUM per GENERAR UN MOTLLE QUE TRANSFERIRÀ LA TINTA AL PAPER.
PAIS FRANÇA				AUTOR ALPHONSE POITEVIN
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés PHOTOTYPE / ALBERTYPE / HELIOTYPE /AUTOTYPE REPRODUCTION / PHOTOTINT / HUMPHREY’S PROCESS/ collotip AUTOR ALPHONSE POITEVIN PAIS FRANÇA DATA___________________1855 DECLIVI: ÚS COMERCIAL …FINS L’ACTUALITAT
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PRIMER PROCÉS FOTOLITOGRAFIC Bona qualitat de reproducció. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER LA DEL PAPER IMATGE FINAL TINTA D’IMPRESSIÓ AGENT SENSIBILTZADOR GELATINA BICROMATADA PROCESSAT Aquesta tècnica utlitza la CAPACITAT D’INSOLUBILITAT DELS BICROMATS EXPOSATS A LA LLUM per GENERAR UN MOTLLE QUE TRANSFERIRÀ LA TINTA AL PAPER.
MILLORES				Vernissat final. Recobriment de la capa de gelatina. 1873: JOSEPH ALBERT introdueix la PRIMERA ROTATIVA PER A PREMSA QUE UTILTZA AQUEST PROCÉS
ANÀLISI VISUAL				Es pot presentar en acabat lluent o mat. De vegades en color. Retícula o patró d’impressió format per fils (o troques) debanats (o debanàdes). No té to continuu.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Els associats a la qualitat del paper i les tintes.
EMMAGATZEMATGE				40-50% HR, 65ºF – 18ºC
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				PROCEDIMENTS FOTOMECANICS Hem de remarcar la coexistència del gravat i la fotografia, portant-se el gravat la palma a la divulgació. Tot i així, cal destacar que LES ALBÚMINES ES VAN INTRODUÏR ALS LLIBRES ELS ANYS 1860s -El “LETTER PRESS”, o “half-tone”, s’ajustaria a una de les més acceptades i generaltzades accepcions de “plom” de les arts gràfiques, i, bàsicament, és el mateix procés actualment a la premsa diària. -Làparició del COLLOTIPUS va comportar una més gran qualitat tonal que es va aprofitar en altres tipus de publicacions. -Una característica del FOTOGRAVAT a la seva observació visual és que conserva en una més o menys gran mesura la marca del roleu.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1855		1940…		(1940…)		CARBÓ
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	GELATINA BICROMATADA		TINTA d’impressió DUES CAPES (imatge EN l’emusió)		TINTA d’impressió DUES CAPES (imatge EN l’emusió) BICROMATS +POLS DE CARBÓ Tissue+Gelatina.		BICROMATS
PROCESSAT
Gelatina Pigmentada sobre paper.Aixugat.Bicromat potàsic.Copiat(contacte)Rentat.Transferència.
PAIS				AUTOR
FRANÇA				A.Poitevin
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés CARBÓ AUTOR ALPHONSE L. POITEVIN PAIS FRANÇA DATA___________________1855 DECLIVI: ENCARA EN ÚS ÚS COMERCIAL 1855-1940
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCÉS DE DUES CAPES. Paper / emulsió. Imatge final continguda a una emulsió de gelatina pigmentada. Fibres del paper visibles a l’area de llums (no tant com a les albúmines). De vegades es veuen partícules de pigment. Absoluta permanència de la imatge. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER GELATINA BICROMATADA PIGMENTADA IMATGE FINAL PIGMENTS AGENT SENSIBILTZADOR BICROMATS MÉS POLS DE CARBÓ. 1839: MUNGO PONTON DESCOBREIX LA CAPACITAT FOTOSENSIBLE DELS BICROMATS. PROCESSAT Tissue+gelatina. Gelatina pigmentada extesa sobre paper. Assecat. Bicromat potàsic. COPIAT PER CONTACTE. Rentat. TRANSFERÈNCIA DE LA IMATGE a l’altre suport (procediment del “Carbó-transfer”, introduït per Fargier a França al voltant de 1860)
MILLORES				1864: SIR JOHN SWAN introdueix els tissues ja preparats en tres grans de diferents contrast, i en tres colors: sèpia, violat, tinta índia. 1868: “AUTOTIP PRINT” COMPRA ELS DRETS 1892: FRESSON/ARTIGUE desenvolupen un mètode de copiat al carbó que no requereix transferències. 1893: “AUTOTIP PRINT” posa al mercat tissues de 15 colors diferents. Es fan sovint els tissues o tisús gelatinats afegint-hi bicromat potàsic.
ANÀLISI VISUAL				To continuu. La qualitat i permanència de la imatge és sorprenent. Possible tridimensionalitat de les ombres. Gran detall. Superfície dura i llisa. Imatge normalment sense alteracions. Els tisús, inicialment en sèpia, violeta o tinta índia, es possible trobar-ne de vermells, verds i encara d’altres colors en exemplars de finals del secle. Es caracteritzen tots, també els més primitius, per la dificultat per veure la fibra del paper a les ombres. Aquestes tenen, sovint, lluentors.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Les associàdes al paper. Possibles esquerdes a la zona de màxima densitat
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 65ºF / 18ºC
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				AMB AQUEST PROCÉS ES FAN LES PRIMERES FOTOGRAFIES A COLOR D’UN SOL TRET, a registre, de tres exposicions, el que suposa una notable manifestació de L’EXPLOSIÓ DEL GLAMOUR AMERICÀ. El cert és que es tractava d’un PROCÉS MOLT CAR a càrrec de dos estudis: un a Chicago i un altre a Hollywood.
A ESPANYA més que destacable la qualitat dels carbons de JOSÉ ORTIZ ECHAGÜE A unes imatges teatrals, dramàtiques i grandiloqüents que alguns obliden destacar potser pel seu passat franquista (que al seu moment li va faccilitar estar membre honorífic de l’Opus Dei o President Honorífic de Seat, pilot pioner, enginyer) que al pais basc va provocar l’actual impopularitat d’aquest molt acre antinacionalista entre els especialistes d’Euskadi, tot i què reconeguin (això és inevitable) l’enorme qualitat de les seves magnífiques còpies (+- 50 x 60)

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1864		1865    1900		(1895)		WOODBURYTIP (FOTOGLITIPUS)
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	GELATINA BICROMATADA		PIGMENTS DUES CAPES		(bicromats sota negatiu de col·lodió)		GELATINA BICROMATADA
PROCESSAT
PIGMENTS DUES CAPES (bicromats sota negatiu de col·lodió) CAPA GRUIXUDA DE GELATINA BICROMATADA SOTA NEGATIU DE COL·LODIÓ REVELADA EN AIGUA CALENTA=RELLEU GELATINA PIGMENTADA TRANSFERIDA AL PAPER (+_1000 CÒPIES x MOTLLO)
PAIS				AUTOR
USA				W.B. Woodbury
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés FOTOGLITIPUS /WOODBURYTIPUS AUTOR WALTER BENTLEY WOODBURY PAIS USA DATA___________________1864 DECLIVI: 1895 ÚS COMERCIAL 1865 - 1900
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCÉS FOTOMECÀNIC DE DUES CAPES, BASAT EN LA INSOLUBILITAT DELS BIROMATS EXPOSATS A LA LLUM. No té grà ni talls a la gradació tonal. Van ser emprats massivament per a la il·lustració de llibres. En aquest cas, el procediment stà sempre acreditat SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER GELATINA PIGMENTADA BICROMATADA IMATGE FINAL PIGMENTS AGENT SENSIBILTZADOR Capa gruixuda de gelatina bicromatada sota negatiu de col·lodi, revelada en aigua calenta fins a generar el relleu necessari per transferir-lo a un motlle de plom. PROCESSAT Gelatina pigmentada transferida al paper (1000 còpies per motlle)
MILLORES
ANÀLISI VISUAL				Resposta idèntica a les còpies al carbó. Presència de pigments a l’emulsió. Perfecta permanència de la imatge. Ombres amb relleu. ÉS IMPOSSIBLE DE DISTINGIR D’UN CARBÓ si no està pautat, perquè els pigments son generalment carbó.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Les associàdes al paper. Possibles esquerdes a la zona de màxima densitat.
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 65ºF / 18ºC. Cal atorgar la protecció d’un segon suport secundari de PH neutre, ric en alfacel·lulosa més funda de mylar.
EXHIBICIÓ				L’absoluta permanència dels procediments dels quals la imatge està constituïda per pigments permet la seva exhibició sense més grans limitacions que les que s’apliquen als documents gràfics.
ANOTACIONS				-Tot i que es tracta d’un mètode fotomecanic, és el membre honorífic que CONSERVA L’OBRA DE NADAR. -Aquest procés de paper i gelatina va ser posat al mercat per Walter Woodbury als Estats Units, i destaca la seva utilització a la IL·LUSTRACIÓ DE LLIBRES dixant-nos una herència de llibres il·lustrats amb REPRODUCCIONS EXCEL·LENTS. -FA SERVIR UN NEGATIU FOTOGRÀFIC (GENERALMENT DE COL·LODI) endurit per un bany d’alum i aplicant-hi sota pressió una planxa de plom de contramotlle. -ÉS NORMAL QUE SIGUIN MOLT SOVINT ELS ÚNICS SUPORTS QUE ES CONSERVEN D’ORIGINALS D’ALBÚMINES I CARBONS.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1871						NEGATIUS AL COL·LODI (PLAQUES SEQUES DE MADDOX)
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
VIDRE	GELATINO-BROMUR		Plata		Es va fonamentar en els estudis de Poitevin sobre l'ús de gelatina seca i en els de Marc-Antoine Gaudin sobre la sensibilitat a la llum de l'bromur de plata.		BROMUR de PLATA
PROCESSAT
humitejar la gelatina amb aigua, estendre sobre ella bromur de cadmi i nitrat de plata perquè reaccionessin i s'obtingués bromur de plata i finalment dipositar el resultat en un vidre fins que s'assequés
PAIS				AUTOR
Anglaterra				Richard Leach Maddox

 

El gelatinobromur és un procediment fotogràfic creat l'any 1871 per R. L. Maddox i millorat en l'any 1878 gràcies als treballs de Charles Harper Bennett que va acabar desplaçant el col·lodió humit, a partir de l'any 1882.

Aquest procés bàsicament suposa en els seus inicis l'ús d'una placa de vidre sobre la qual s'estén una solució de bromur de cadmi, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata, que ja no necessita mantenir humida la placa en tot moment, la qual cosa posa fi a un dels grans inconvenients de l'col·lodió humit.

A l'aconseguir Charles E. Bennett millorar la sensibilitat de l'gelatinobromur deixant assecar durant més temps la placa emulsionada, va aconseguir rebaixar el temps d'exposició a un quart de segon, el que ens permet apropar-nos a l'concepte d'instantània fotográfica.

Les plaques seques "a l'gelatinobromur de plata" es fabricaven a indústries. Es compraven en caixes que havien de obrir-se en una cambra fosca, amb feble llum vermella, per carregar els xassís. I un cop exposades, es podien revelar sense presses, dies després, en tornar dels viatges. Un dels fabricants de plaques seques va ser A. Lumière & ses fils, de Lió (França), que va rebre grans premis entre els anys 1889 i 1900. A més de la societat Lumière, altres destacats fabricants van ser: Guilleminot et Cie., I Agfa .

A la fi de segle XIX va començar a sensibilitzar-se el paper mitjançant aquest procediment emprant el bromur de plata convertint-se en el tipus de paper fotogràfic més emprat en el segle XX.

La creació d'aquest mètode va suposar la culminació de l'invent de la fotografia, quedant bàsicament constituïda fins a l'aparició de la fotografia digital.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1873/79		1880 – 1930				PLATINOTIP
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	SENSE EMULSIÓ		METALL (PLATÍ)		PROCÉS D’UNA CAPA (imatge en la fibra del paper)		CLORO-PLATÍ POTÀSIC, OXALAT FÈRRIC, ÀCID OXÀLIC, CLORAT POTÀSIC
PROCESSAT
CLORO-PLATÍ POTÀSIC, OXALAT FÈRRIC, ÀCID OXÀLIC, CLORAT POTÀSIC I AIGUA. REVELAT EN OXALAT FÈRRIC. ATUR EN ÀCID HIPOCLÒRIC EXPOSICIÓ PER CONTACTE LLUM+OXALAT FÈRRIC= =PRECIPITACIÓ SALS DE PLATÍ
PAIS				AUTOR
USA/UK				W.Willis A.Clements
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés PLATINOTIP AUTOR WILL WILLIS & ALFRED CLEMENTS (anglesos) PAIS USA DATA_______________1873 - 79 DECLIVI: encara en ús als anys 1990s ÚS COMERCIAL 1880 – 1930
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCÉS D’UNA SOLA CAPA. Imatge embeguda a les fibres del paper. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER NO EN TÉ IMATGE FINAL METALL. PLATÍ. AGENT SENSIBILTZADOR Clor-Platí potàsic, oxalat fèrric, àcid oxàlic, clorat potàsic i aigua. Revelat en solució d’oxalat fèrric. Atur en àcid hidroclòric. Rentat. PROCESSAT EXPOSICIÓ PER CONTACTE. La sensibilitat a la llum de l’oxalat fèrric produeix la precipitació de les sals de platí.
MILLORES				VIRATS A L’URANI. Ombres blàves, vermelles, verds, marrons. Agegint-hi bromur de mercuri al revelador s’onté una imatge més càlida. Colorejat del paper.
ANÀLISI VISUAL				EXCEL·LENT PERMANÈNCIA DE LA IMATGE. Escala tonal completa, però una mica més petita que l’obtinguda en còpies d’argent. NO TÉ TENDÈNCIA AL CORVAT (en no tenir emulsió) IMATGE DE NEGRE NEUTRE (EXQUISIT, DE MOLT ALTA QUALITAT) El paper no pot ser neutre: la imatge està embeguda en i sobre el paper. És possible variar la calides del to durant el revelat.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Suport de paper trencadís: els banys àcids utilitzats al procés enfebleixen l’estructura de les fibres del paper. Cantonades especialment febles. Pèrdua del color de la base del paper. LA CAPACITAT CATALITZADORA DEL PLATÍ, PER A LES FIBRES DE CEL·LULOSA, PROVOCA LA TRANSFERÈNCIA DE LA IMATGE CAP ALTRES SUPORTS DE PAPER EN CONTACTE.
EMMAGATZEMATGE				40-50% HR, 65ºF / 18ºC Si està persent en àlbums, cal que interfoliem aquestes pàgines amb paper dotat de reserva alcalina. Degut a la capacitat cataltzadora del platí, cal segregar-los d’altres còpies d’una col·lecció, i esser emmagatzemades plegades, interfoliades i en capses dotades d’una reserva de carbonat càlcic al 2%. (DEIXA UNA IMPRONTA PER CONTACTE, una crema de la fibra)
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				1913 “PLATINOTYPE Co.” Va fabricar un paper a la plata-platí sota la denominació de “SATISTA”, fàcil de distingir dels autentics platins per la tendància a mostrar els símptomes de l’òxid-reducció de la plata (MIRRORING) -LA IMATGE FINAL va ser de platí (d’alta estabilitat) abans de disparar-se el preu. Un succedani és el Pal·ladi. -Desprès de la I Guerra Mundial, que va disparar els preus del platí, la indústria fotogràfica va comercialitzar com alternativa el PROCÉS AL PAL·LADI, obtenint còpies de trets semblants als platinotips, però amb un to més calid. Aquest tipus de papers encara es comercialitzen als 1990s. -FALSOS PLATINS: -SATISTA: paper a la plata-platí =- problemes d’oxid reducció -COL·LODIS MATS VIRATS A L’OR-PLATÍ -A la primera formulació, l’atur hidrocloric afevtava el paper.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1879 1880		vigent				FOTOGRAVAT
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	SENSE EMULSIÓ		TINTA d’impressió		PROCÉS FOTOMECÀNIC		(BICROMATS)
PROCESSAT
PROCÉS FOTOMECÀNIC GELATINA FOTOGRÀFICAMENT (BICROMATS) EN RELLEU PER GRAVAR EN AIGUAFORT PROCEDIMENT D’ARTS GRÀFIQUES
PAIS				AUTOR
AUSTRIA				Karl Klic
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés FOTOGRAVAT AUTOR KARL KLIC PAIS AUSTRIA DATA___________________1879 DECLIVI: ÚS COMERCIAL 1880 -…FINS L’ACTUALITAT
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCÉS FOTOMECANIC d’alta qualita de reproducció. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER LA DEL PAPER IMATGE FINAL TINTA D’IMPRESSIÓ AGENT SENSIBILTZADOR Placa de coure gravada a l’aiguafirt a través d’una IMATGE DE GELATINA EN RELLEU PREPARADA FOTOGRÀFICAMENT. PROCESSAT PROCÉS D’ARTS GRÀFIQUES.
MILLORES				“HUECOGRABADO”, GRAVAT EN RELLEU.
ANÀLISI VISUAL				QUALITAT FOTOGRÀFICA. Visible el gra d’aiguatinta o el patró d’impressió. Ombres profundes amb possible relleu. L’ALTA QUALITAT D’AQUEST PROCÉS L’HI VA PORTAR A ESTAR UTILITZAT PER A L’EDICIÓ DE LA PRESTIGIOSA REVISTA “CAMERA WORK”
DEFECTES I DEGRADACIONS				ELS RELATIUS AL PAPER
EMMAGATZEMATGE				30 – 40% HR, 65ºF / 18ºC
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				EL FOTOGRAVAT PLOMA té el seu antecedent a la PANICOGRAFIA (o bé “guillotage”, del nom del seu inventor Guillot). La invenció de FERMIN GUILLOT (1850) consistia en transformar per mossegat una imatge litogràfica sobre zinc a un cliché tipus. El seu fill Charles va fer la còpia directa d’una imatge fotogràfica sobre metall. El seu mètode era gairebé el mateix emprat a l’actualitat pels gravats ploma. Quan l’original és una fotografia, estampa, figura etc., els mitjos tons de la imatge s’obtenen per interposició entre la planxa sensible i l’objectiu d’una retícula o trama.
AL FOTOGRAVAT AL GRÀ DE RESINA els mitjos tons no s’obtenen, com al fotogravat directe, per intervenció d’una trama, sinò per “granejat” i fusió de pols de resina. Al tramat, les diferents tonalitats estàn representades per punts de diferents tamanys i tant més grans quant més fos sigui el to: s’obté així un clixé de “similigravat”. Per a la preparació dels clixés per a la impressió a color (bicromia, tricromia, quatricromia) es recorre a les tècniques de selecció fotogràfica. A fi d’obtenir una reproducció fidel o agradable de l’original, cal una feina, sovint molt laboriosa, de retoc fotogràfic. EL RETOC MANUAL O FOTOGRÀFIC D’UN FOTOGRAVAT S’ANOMENA EMMASCARAMENT. Un cop rematats els clixés, l’assaijador treu les proves. Una nova tècnica que es va afegir a les tècniques del fotogravat clàssic consisteix en les MÀQUINES DE GRAVAR, que treballen seguint els principis anàlegs als del BELINOGRAMA (desprès de 1935) i de la TELEVISIÓ, i que produeixen clixés sense necessitat d’operació fotogràfica. ELS SCANNERS, fundats als mateixos principis, produeixen automàticament els clixés de selecció d’un original a color. EL FOTOGRAVAT OFFSET proporciona negatius o positius, tramats o “plomes”, per a la seva còpia sobre planxa d’impressió. HALF-TONE (LETTER-PRESS) -sense trama: PLOMA -darrere trama: SEMITO

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1880’s		vigent				HALF-TONE (LETTER-PRESS)
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	SENSE EMULSIÓ		TINTA d’impressió		PROCÉS FOTOMECÀNIC		BICROMATS
PROCESSAT
BETUM DE JUDEA +GELATINA DE PEIX (SENSIBILTZAT) TRAMA NEGATIVA OBTINGUDA D’UNA FOTOGRAFIA TRANSFERIDA A UNA PLACA DE COURE RECOBERTA PER UNA EMULSIÓ, LLAVORS LLUM+RENTAT I BANY DE GRAVAT.
PAIS				AUTOR
USA/Anglaterra (Alemanya)				Stephen H. Horgan / Georg Meisenbach / Berchtold i Swan / Louis i Max Levy /
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés LETTER-PRESS / HALF-TONE AUTOR PAIS DATA__________________1880s DECLIVI: encara en ús ÚS COMERCIAL 1880s – fins l’actualitat
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCEDIMENT D’IMPREMTA PLANOGRAFIC SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER LA DEL PAPER IMATGE FINAL TINTA D’IMPRESSIÓ AGENT SENSIBILTZADOR BETUM DE JUDEA o GELATINA DE PEIX SENSIBILTZADA PROCESSAT Trama negativa obtinguda d’una fotografia, transferida a una placa de coure recoberta per una emulsió sensible de cola de peix i exposada a la llum. Desprès del rentat és sotmesa a un bany de gravat i utilitzada com a matriu d’impressió
MILLORES
ANÀLISI VISUAL				QUALITAT DE REPRODUCCIÓ DOLENTA. No té to continuu. No té tons mitjos. Patró d’impressió detectable a simple vista. De vegades en color. Com a tot procediment planografic, les llums i les ombres a la placa d’impressió estàn al mateix pla. No hi ha relleu, sinò àrees que accepten o repel·leixen la tinta d’impressió.
DEFECTES I DEGRADACIONS				El associats a la qualitat del paper i les tintes d’impressió. EMMAGATZEMATGE 40-50% HR, 65ºF /18ºC
EMMAGATZEMATGE				40-50% HR, 65ºF /18ºC
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS

 

La idea de la impressió amb semitons és acreditada a William Fox Talbot. En els primers anys de la dècada de l'any 1830, va suggerir utilitzar trames o vels fotogràfics connectats amb un procés fotogràfic de gravat de relleu

Diversos tipus de vels es van anar proposant al llarg de les següents dècades. Un dels intents més coneguts va ser de Stephen H. Horgan mentre treballava per al New York Daily Graphic. La primera fotografia impresa va ser una imatge de l'Steinway Hall a Manhattan, publicada el 2 de desembre de 1873. Després, el Graphic va publicar la "primera reproducció d'una fotografia amb una gamma tonal completa en un diari" en 4 de març de 1880, sota el títol de "a Scene in Shantytown" (en castellà, "Una escena en un barri de barraques") amb una trama tosca de semitons.

El primer mètode comercial realment reeixit va ser patentat per Frederic Ives de Filadèlfia en 1881.3 5 Tot i que el va trobar la manera de trencar la imatge en diversos punts de mides variables, no va utilitzar cap vel. El 1882, l'alemany Georg Meisenbach va patentar un procés de semitons a Anglaterra. La seva invenció estava basada en les idees prèvies de Berchtold i Swan. Va utilitzar trames d'una sola línia que eren transformades durant l'exposició per produir efectes d'encreuament de línies. Ell va ser el primer a aconseguir èxit comercial amb semitons en relieve.3

Poc després, Ives, aquesta vegada en col·laboració amb Louis i Max Levy, van millorar el procés amb la invenció i producció comercial de trames de qualitat d'encreuament de línies.

El procés dels semitons en relleu va ser gairebé immediatament un èxit. L'ús de molts semitons en diaris populars es va tornar regular durant els inicis de la dècada de 1890.

El desenvolupament de mètodes d'impressió de semitons per litografies sembla que va seguir un camí independent. En els 1860 's, A. Hoen & Co Es van centrar en mètodes que permetessin als artistes la manipulació dels tons de les pedres d'impressió treballades a mà. Cap a la dècada de 1880, Hoen estava treballant en mètodes de semitons que poguessin ser utilitzats en conjunció amb pedres treballades a mà o fotolitogràfiques.

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1880’s 1881		Fins la irrupció dels procediments d’impressió digital però vigent		1990s / vigent		GELATINA D.O.P.
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	GELATINA D.O.P.		PLATA FILAMENTÀRIA		ENNEGRIMENT PER REVELAT D.O.P		Clorur, bromur, clor-bromur de plata.
PROCESSAT
Clorur, bromur, clor-bromur de plata. HALURS DE PLATA+ALCALÍ REVELAT QUÍMIC. EL REVELADOR PROPORCIONA L’ELECTRÓ NECESSARI PER REDUIR ELS IONS DE PLATAaPLATAFILAMENTÀRIA(metàlica)
PAIS				AUTOR
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés GELATINA D.O.P. (DEVELOPING OUT PAPER) CREYONS AUTOR El procés de PAPER AL CLORUR DE PLATA REVELAT QUÍMICAMENT fou basat en una FÒRMULA DESENVOLUPADA L’ANY 1881 PER JOSEPH MARIA EDER I GIUSSEPPE PIZZIGHELI PAIS DATA_______________1880 - 81 DECLIVI: encara en ús ÚS COMERCIAL 1881 -…actualitat
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCESSAT DE REVELAT QUÍMIC DE 3 CAPES. Imatge final suspesa a una emulsió de gelatina. Fibres de paper invisibles sota capa de BARITA. DE 1885 A 1895 ALGUNS PAPERS D.O.P. AL BROMUR DE PLATA VAN SER FABRICATS SENSE AQUESTA CAPA INTERMITJA DE BARITA. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER GELATINA IMATGE FINAL PLATA FILAMENTÀRIA AGENT SENSIBILTZADOR CLORUR, BROMUR, CLOR-BROMUR DE PLATA (HALURS DE PLATA + ALCALÍ) PROCESSAT REVELAT QUÍMIC. El revelador proporciona l’electró necessari per reduïr els ions de plata a plata metàlica filamentària.
MILLORES				1890: Virat al sulfur. 1940- Eliminador d’hiposulfit (hidròxid d’amoni i/o peròxid d’hidrògen, PH 9’5, oxida/en l’hiposulfat de sodi soluble en aigua) 1970s: PAPERS R.C. (“RESIN COATED”) totes dues care recobertes per una capa de polietiré.
ANÀLISI VISUAL				Còpies en b/n de to neutre
DEFECTES I DEGRADACIONS				L’estructura de la plata filamentària permet una més gran permanència de imatge davant les formes comuns de degradació presents als processos de còpia fotografics dels quals la imatge final està composta de plata. SULFURACIÓ de la plata. ÒXID REDUCCIÓ (MIRRORING) ESVAÏMENT (FADING) de la imatge.
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 65ºF / 18ºC. Atorgar la protecció d’un segon suport secundari de PH neutre, ric en alfa-cel·lulosa més funda de mylar.
EXHIBICIÓ				(el procés de paper al clorur de plata de revelat quimic) 50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				LA GELATINA és una PROTEÏNA ALTAMENT PURIFICADA. MÉS ESTABLE I HOMOGÈNIA A LA SEVA COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA QUE L’ALBÚMINA. És una emulsió transparent perfecta per contenir els halurs microcristalins de plata en suspensió. Pot reaccionar davant els canvis d’humitat relativa, passant de sòlida a líquida i, per tant, es pot trencar o fondre. El seu PH depèn de la relació entre l’humitat relativa i la temperetura, VARIANT D’ÀCID A BASE.
GELATINA D.O.P. / CREYONS -Aquest procés de imatge final en PLATA FILAMENTÀRIA VEHICULITZADA MANCAVA INICIALMENT DE BARITA. Rebutjat PEL SEU DOLENT CONTRAST, SOVINT LES CÒPIES S’UTILITZÀVEN PER PINTAR (generalment retrats), la qual cosa es va anomenar CREYONS que usaven només les línies mestres. UN CREYON és, generalment, difícilment identificable com a fotografia, Tot i així, la seva comercialització (des de 1940) no trigaria en fer-se popular, ja què es tractava d’un PROCÉS BARAT, especialment en eliminar el problema del contrast adoptant la barita. -AVANTATGES: BARAT (no requereix virats cars –or, platí…-) DIFERENTS TONS (clor-bromur, bromur, clorur…) -DESAVANTATGES: EXIGIA QUART FOSC I AMPLIADORA Les restes de plata son eliminades al fixat, però encara la plata fixada pot estar agredida. Les agresions poden ser per subrevelats, fixats dolents, etc. EN PROCESSOS D’IMATGE FINAL DE PLATA EN EMULSIÓ D.O.P. LA PLATA S’OXIDA EN PERDRE UN ELECTRÓ: ALLIBERA IONS SENSE COLOR QUE VAGUEN PER L’EMULSIÓ. ÉS A DIR: LA PLATA CANVIA DE LLOC PRODUÏNT-HI UN TO GENERAL BLAVÓS, I MÉS ENCARA ALS DE PLATA FILAMENTÀRIA.

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1882		1930		(1915)		GELATINA P.O.P.
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	GELATINA		PLATA FOTOLÍTICA		ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P		CLORUR DE PLATA EN EMMULSIÓ DE GELATINA
PROCESSAT
(INDUSTRIALMENT) COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT AL TIOSULFIAT SOVINT VIRAT A L’OR
PAIS				AUTOR
UK				Sir William Abney
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés GELATINA P.O.P. (PRINTING OUT PAPER) AUTOR SIR WILLIAM ABNEY PAIS REGNE UNIT DATA___________________1882 DECLIVI: 1915 ÚS COMERCIAL 1882 - 1930
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCÉS DE ENNEGRIMENT DIRECTE DE 3 CAPES. Imatge final suspesa en una emulsió de gelatina. Fibres del paper invisibles sota capa de Barita. SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER GELATINA IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA. AGENT SENSIBILTZADOR CLORUR DE PLATA DISPERS EMULSIÓ INDUSTRIALMENT PROCESSAT COPIAT PER CONTACTE. Rentat. Fixat al tiosulfit. Sovint virat a l’or.
MILLORES				1881: PAPER DE GAS (EDER-PIZZIGHELI) 1893: VELOX (BAEKELAND) Tota sort d’acabats: virats a l’or, tintat de la capa de barita. APLICACIÓ MANUAL DEL COLOR
ANÀLISI VISUAL				Presència de sulfat de bari com a capa intermitja que impedeix veure la fibra del paper i augmenta la lluminositat i el contrast. Tons calids per virat a l’or. Muntats en suport secundari.
DEFECTES I DEGRADACIONS				Les associàdes a la qualitat del suport secundari. Les associàdes al paper. Les associàdes als adhesius emprats al muntatge. Quimicament inestable: MIRRORING i FADING
EMMAGATZEMATGE				30-40% HR, 65ºF / 18ºC Atorgar protecció d’un segòn suport secundari de PH neutre, ric en alfa-cel·lulosa més funda de mylar (polyèster reflectant 99% UV)
EXHIBICIÓ				50 lux / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				LES INICIALS P.O.P. indicatives dels PAPERS D’ENNEGRIMENT DIRECTE, van ser utilitzades per primer cop per la companyia ILFORD l’any 1891. ELS ULTIMS PAPERS P.O.P. ELABORATS INDUSTRIALMENT VAN SER ELS “KODAK STUDIO PROOF PAPER”, deixats de fabricar l’any 1987. Aquest tipus de material va ser utilitzat de forma massiva pels fotògrafs, per fer les proves prèvies als tiratges, pel que resulta fàcil trobar-ne sense la protecció d’un suport secundari.

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1865		1880 - 1920		DECLIVI: 1915		col·lodió p.o.p (“PRINTING OUT PAPER”)
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	COL·LODIÓ		PLATA FOTOLÍTICA		PROCÉS D’ENNEGRIMENT DIRECTE DE 3 CAPES		CLORUR DE PLATA DISPERS EN COL·LODI INDUSTRIALMENT
PROCESSAT
COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT EL TIOSULFIT. VIRAT SOVINT A L’OR.
PAIS				AUTOR
USA				WHARTON SIMPSON
DESCRIPCIÓ TÈCNICA procés col·lodió p.o.p (“PRINTING OUT PAPER”) AUTOR WHARTON SIMPSON PAIS USA DATA___________________1865 DECLIVI: 1915 ÚS COMERCIAL 1880 - 1920
ANÀLISI DE L’ARTEFACTE PROCÉS D’ENNEGRIMENT DIRECTE DE 3 CAPES. IMATGE FINAL SUSPES EN EMULSIÓ DE COL·LODI. FIBRES DE PAPER INVISIBLES SOTA CAPA DE BARIITA (SULFAT DE BARI) SUPORT PAPER EMULSIÓ/BINDER COL·LODIÓ IMATGE FINAL PLATA FOTOLÍTICA AGENT SENSIBILTZADOR CLORUR DE PLATA DISPERS EN COL·LODI INDUSTRIALMENT PROCESSAT COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT EL TIOSULFIT. VIRAT SOVINT A L’OR.
MILLORES				TOTA MENA D’ACABATS: Virats a l’or. Tintat de l’emulsió de col·lodió. Tintat de la capa de barita. Aplicació manual del color.
ANÀLISI VISUAL				PRESÈNCIA DEL SULFAT DE BARI COM A CAPA INTERMITJA que impedeix veure la fibra del paper i augmentar la lluminositat i el contrast. To càlid per virat a l’or. To verdòs per virat a l’or-platí. Muntats en SUPORT SECUNDARI. ÉS PRACTICAMENT IMPOSSIBLE ESTABLIR LA DIFERÈNCIA ENTRE EL COL·LODI P.O.P. I LA GELATINA P.O.P. UTILITZANT L’ULL NU O LUPES BINOCULARS =- =- PROVA DE LA GOTA D’AIGUA: l’emulsió de col·lodi no reacciona a l’aigua com ho fa l’emulsió de gelatina, que al seu contacte s’infla.
DEFECTES I DEGRADACIONS				ELS ASSOCIATS A LA QUALITAT DEL SUPORT SECUNDARI. ELS ASSOCIATS AL PAPER. Els associats als adhesius emprats en el muntatge. Quan l’emulsió de col·lodi perd els seus plastificadors, es torna trencadissa. FADING:Esvaïment de la imatge MIRRORING: òxid reducció de la plata (efecte mirall a les ombres) Sulfuració, etc. L’EMULSIÓ DE COL·LODI ES DISÒL EN ALCOHOL. PER AIXÒ AQUEST DISOLVENT NO S’HA DE EMPRAR MAI A LA SEVA NETEJA.
EMMAGATZEMATGE				20-40% HR, 65ºF / 18ºC. Cal atorgar la protecció d’un segon suport secundari de PH neutre, ric en alfa-cel·lulosa més funda de mylar.
EXHIBICIÓ				Els especimens que presenten el tintat de l’emulsió de col·lodi patiran l’esborrat foquimic d’aquest i no es recomana la seva exhibició. En qualsevol cas, no excedir els 30/50 lux – 3 / 5 fotocandeles
ANOTACIONS				es tracta dels PRIMERS PAPERS BARITATS
COL·LODI P.O.P. (PRINT OUT PAPER) ENNEGRIMENT DIRECTE Als processos de 3 capes el que s’afegeix es BARITA (sulfat de bari) La BARITA, molt lluminosa, tapa la fibra del paper. ELS PROCESSOS DE 3 CAPES inclouen: -P.O.P. -D.O.P. Difícilment discernibles sense analítica química. -El COL·LODI o COL·LODIÖ va ser formulat per WALTER SIMPSON els anys 1860s -LA GELATINA ÉS POSTERIOR: fou formulada als 80s -TOTS DOS SOBRE SUPORT DE PAPER. -Cal dir, per distingirr-los, que el col·lodió és més erosionable (esgarrapable), però, lògicament, el més recomanable és utilitzar el TEST DE LA GOTA D’AIGUA DESTILADA que es basa al fet de que, amb l’humitat la gelatina pateix: -enfigassament (es torna enganxosa) -inflament -Cal recordar el fet que JA NO PARLEM DE COL·LODIÓ HUMIT (ara porten plastificants) -SORGIRÀ EL PROCÉS KODAK (“NOSALTRES FEM LA RESTA”) La càmera es tornada a l’usuari amb 100 exposicions. “FALS PLATÍ”: Fou un procés d’ennegriment directe COMERCIALMENT ENVERS EL PLATINOTIP Adopta un acabat MAT, perquè la BARITA va ser DEVASTADA, TEXTURITZADA, per la qual cosa LA FIBRA ÉS VISIBLE. -SUPORT: PAPER -EMULSIÓ: COL·LODIÓ -IMATGE FINAL: ARGENT FOTOLITIC VIRAT A L’OR-PLATÍ -IMATGE NEUTRAL. NEGRES “ABSOLUTS”

 

DATA		ÚS COMERCIAL		(DECADÈNCIA)		DENOMINACIÓ
1894		1940		(1930)		COL·LODI MAT P.O.P. virat a l’or-platí
SUPORT	EMULSIÓ		IMATGE FINAL		TIPUS DE PROCÉS		AGENT SENSIBILITZADOR
PAPER	COL·LODI		AMALGAMA (PLATA FOTOLÍTICA,OR,PLATÍ)		ENNEGRIMENT DIRECTE/P.O.P		CLORUR DE PLATA DISPERS EN COL·LODIÓ (Industrialment)
PROCESSAT
(Industrialment) COPIAT PER CONTACTE. RENTAT. FIXAT AL TIOSULFAT DE SODI, DESPRÈS D’UN VIRAT A L’OR I AL PLATÍ.
PAIS				AUTOR
UK				Sir W. Abney