 |
| Albert Pastó |
La proposta era explicar una història de caire eròtic en quatre pàgines. El desig sexual havia de ser el motor de les accions protagonitzàdes pels personatges i / o la via de connexió empàtica amb el/la lector/a/espectador/a, per explicar-ho amb molta barra. Amb aquesta proposta, a més, es demanava marcar el canvi en el temps o en l'estat d'ànim mitjançant el color com a marcador d'una atmosfera anímica, tot un repte per a qualsevol, però especialment per a l'Albert Pastó, que , com deiem a l'entrada dedicada a aprofundir sobre diferents aspectes de laprogramació d'aquest curs " podríem esmentar alguns problemes específicament relacionats amb la percepció visual, lògicament poc freqüents en aquest tipus d'estudis, però sorprenentment menys del que es podria esperar, atès que ens hem trobat amb casos de dislèxia, casos de dificultat per a l'apreciació de l'estereoscòpia (majoritàriament per hipermetropia, ull vague o falta de visió parcial) o casos de percepció cromàtica problemàtica (daltonismes, acromatopsies ...) que dificulten l'assimilació d'alguns continguts o l'execució d'algunes pràctiques, però la superació pot comportar alguns resultat s sorprenentment satisfactoris i rellevants per al grup classe.
Va aconseguir resultats molt interessants precisament per intentar
comprendre els límits de la seva percepció cromàtica establint un fructífer
protocol que incloïa observacions amb els seus companys i anàlisi de la
informació oferta pels canals de color de les aplicacions digitals emprades."
Això el va portar a digitalitzar els seus treballs manuals i el va conduir a gestionar les barreges cromàtiques amb pigments de manera molt més resolutiva.
Per a això es va servir, entre d'altres orientacions per part dels professors,
d'una recomanació per part meva d'accedir a un projecte d'un antic alumne de
Gràfica Publicitària que, interessat per un cas similar, va desenvolupar un
projecte final ("El germà Dalton" ,
veure també la
seva menció al blog de seguiment de continguts dels mòduls impartits per aquest
profesor a
http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2014/11/el-hermano-dalton-y-la-ceguera.html) que va
despertar l'interès de la resta de la classe per una cosa tan fonamental i
objectivament subjectiu com la percepció del color."
Dit això, tot i aprofitar l'oportinitat oferida per una proposta didàctica, la qualitat del resultat és un mèrit que pertany només al talent i la investigació de l'artista, la circunstància acadèmica del qual és arribat a aquest punt anecdòtica. Però el professor i els seus companys aprenen una mica més cada dia gràcies a la feina colectiva.
Veieu uns quants exemples més, i n'esteu pendents que vindràn més:
Eros Marcos:
Gerard Pallarés:
Gerard Vicedo:
Jason Sánchez:
No hay comentarios:
Publicar un comentario