jueves, 5 de junio de 2014

Animalidad humana y parecido (revisión). El reconocimiento de los rostros y los retratos de familia.

Ulric Collette (genetic portraits)
Ja sabeu que en aquest bloc ens agrada exposar tot tipus de reflexions artístiques sobre els límits de la nostra percepció, condicionada per la nostra pròpia animalitat. En aquest sentit la fotografia constitueix una mena de paradigma de què és rellevant en el nostre camp visual i per què .Ja havíem dedicat entrades força denses sobre el problema del reconeixement de rostres il·lustrades amb projectes fotogràfics de diferents autors especialment reveladors.Sens dubt, el nostre favorit per a això és Ulric Collette, per el seu projecte "Retrats genètics", la contrapartida més evident del qual seria el projecte de François Brunelle dedicat a retratar persones aparentment emparentades a causa de la seva semblança física (I'm not a look-like).
François Brunelle (I'm not a look-like)
Inspirant-se en aquests precedents referencials , alguns dels meus alumnes han sentit la temptació d'emular i generar un bucle d'analogies produint retrats que s'assemblen a projectes fotogràfics que s'assemblen pel fet de retratar persones que s'assemblen.

Si us sembla ... anem a veure'ls :En alguns casos, l'anàlisi de la simetria i les proporcions de les cares emparentàdes és l'objectiu primordial de les imatges; en altres és només un recurs per generar futuribles envellits (digitalment) del propi rostre de manera més o menys convincent, i en altres, més lúdics i experimentals, s'ha buscat intencionadament generar noves cares reconstruïts amb trets procedents de diferents persones. En conjunt, serveixen igualment per fer-nos reflexionar sobre què ens diferencia i què ens fa semblants ... fins i tot a nosaltres mateixos .




Ya sabéis que en este blog nos gusta exponer todo tipo de reflexiones artísticas acerca de los límites de nuestra percepción, condicionada por nuestra propia animalidad. En este sentido la fotografía constituye una especie de paradigma de qué es relevante en nuestro campo visual y porqué.

Ya habíamos dedicado entradas bastante densas acerca del problema del reconocimiento de rostros ilustradas con proyectos fotográficos de diferentes autores especialmente reveladores.

Sin duda, nuestro favorito a este respecto es Ulric Collette, debido a su proyecto "Retratos genéticos", cuya contrapartida más evidente sería el proyecto de François Brunelle dedicado a retratar personas aparentemente emparentadas debido a su parecido físico.

Inspirándose en estos precedentes referenciales, algunos de mis alumnos han sentido la tentación de emularlos y generar un bucle de analogías produciendo retratos que se parecen a proyectos fotográficos que se parecen por retratar a personas que se parecen.

Si os parece...vamos a verlos:

En algunos casos, el análisis de la simetría y las proporciones de los rostros emparentados es el objetivo primordial de las imágenes, en otros es sólo un recurso para generar futuribles envejecidos (digitalmente) del propio rostro de manera más o menos convincente, y en otros, más lúdicos y experimentales, se ha buscado intencionadamente generar nuevos rostros reconstruídos con rasgos procedentes de diferentes personas. En conjunto, sirven igualmente para hacernos reflexionar sobre qué nos diferencia y qué nos hace parecidos...incluso a nosotros mismos.


Anna Pagès:













 Victor Baladoch:















Luna Igor:













 Luna Igor. Fotos originals:

















Laura Chueco:


















Carla Diaz:










No hay comentarios: