Páginas

martes, 25 de septiembre de 2012

UNITATS DE MESURA DE LA LLUM (1er i 2on de Tècnica Fotogràfica)



La llum, igual que les ones de ràdio, els raigs X o els gamma és una forma d'energia. Si l'energia es mesura en joules (J) en el sistema internacional, per a què necessitem noves unitats? La raó és més simple del que sembla:

No tota la llum emesa per una font arriba a l'ull i produeix sensació lluminosa, ni tota l'energia que consumeix, per exemple, una bombeta es converteix en llum.

Tot això s'ha d'avaluar d'alguna manera i per a això definirem noves magnituds: el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la il · luminació, la luminància, el rendiment o eficiència lluminosa i la quantitat de llum.

Flux lluminós

Per fer-nos una primera idea considerarem dues bombetes, una de 25 W i una altra de 60 W. Està clar que la de 60 W donarà una llum més intensa. Doncs bé, aquesta és la idea: quin llueix més? o dit d'una altra manera quant llueix cada bombeta?

Bombeta de 25 W Bombeta de 60 W

Quan parlem de 25 W o 60 W ens referim només a la potència consumida per la bombeta de la qual només una part es converteix en llum visible, és l'anomenat flux lluminós. Podríem mesurar en watts (W), però sembla més senzill definir una nova unitat, el lumen, que prengui com a referència la radiació visible. Empíricament es demostra que a una radiació de 555 nm de 1 W de potència emesa per un cos negre li corresponen 683 lumen.

Es defineix el flux lluminós com la potència (W) emesa en forma de radiació lluminosa a la que l'ull humà és sensible. El seu símbol és i la seva unitat és el lumen (lm). A la relació entre watts i lúmens se l'anomena equivalent lluminós de l'energia i equival a:

1 watt-llum a 555 nm = 683 lm
Flux lluminós Símbol:
Unitat: lumen (lm)

Intensitat lluminosa

El flux lluminós ens dóna una idea de la quantitat de llum que emet una font de llum, per exemple una bombeta, en totes les direccions de l'espai. Per contra, si pensem en un projector és fàcil veure que només il.lumina en una direcció. Sembla clar que necessitem conèixer com es distribueix el flux en cada direcció de l'espai i per això definim la intensitat lluminosa.
Flux lluminós. Intensitat lluminosa.
Diferència entre flux i intensitat lluminosa.

Es coneix com a intensitat lluminosa al flux lluminós emès per unitat d'angle sòlid en una direcció concreta. El seu símbol és I i la seva unitat la candela (cd).
Intensitat lluminosa Símbol: I Intensitat lluminosa.
Unitat: candela (cd)



"Il · luminància" (Il·luminació)

Potser hagi jugat mai a il • luminar amb una llanterna objectes situats a diferents distàncies. Si es posa la mà davant de la llanterna podem veure aquesta fortament il luminada per un cercle petit i si es lumina una paret llunyana el cercle és gran i la llum feble. Aquesta senzilla experiència recull molt bé el concepte d'il·luminació.
Objecte proper i llunyà.
Concepte d'il · luminància.

Es defineix il·luminació (="il·luminància") com el flux lluminós rebut per una superfície. El seu símbol és E i la seva unitat el lux (lx) que és un lm/m2.
Il · luminància
Símbol: E Lux.
Unitat: lux (lx)

Existeix també una altra unitat, el foot-candle (fc), utilitzada en països de parla anglesa la relació amb el lux és:
1 fc 10 lx
1 lx 0,1 fc

En l'exemple de la llanterna ja vam poder veure que la il · depèn de la distància del focus a l'objecte il luminat. És una cosa similar al que passa quan sentim allunyar-se a un cotxe, al principi es sent alt i clar, però després va disminuint fins a perdre's. El que passa amb la il · es coneix per la llei inversa dels quadrats que relaciona la intensitat lluminosa (I) i la distància a la font. Aquesta llei només és vàlida si la direcció del raig de llum incident és perpendicular a la superfície.

La il·luminació ("iluminancia") és allò que mesurem amb l'exposímetre de mà quan fem servir el tipus de mesura incident.

Llei inversa dels quadrats.






Què passa si el raig no és perpendicular? En aquest cas cal descompondre la il · rebuda en una component horitzontal i en una altra vertical a la superfície.

Llei del cosinus.

A la component horitzontal de la il · (EH) se li coneix com la llei del cosinus. És fàcil veure que si = 0 ens queda la llei inversa dels quadrats. Si expressem EH i EV en funció de la distància del focus a la superfície (h) ens queda:

En general, si un punt està il.luminat per més d'un llum la seva il · total és la suma de les il · rebudes:




Luminància

Fins ara hem parlat de magnituds que informen sobre propietats de les fonts de llum (flux lluminós o intensitat lluminosa) o sobre la llum que arriba a una superfície (il ·). Però no hem dit res de la llum que arriba a l'ull que al cap ia la fi és la que veiem. D'això tracta la luminància. Tant en el cas que vegem un focus lluminós com en el que vegem llum reflectida procedent d'un cos la definició és la mateixa.

Es diu luminància a la relació entre la intensitat lluminosa i la superfície aparent vista per l'ull en una direcció determinada. El seu símbol és L i la seva unitat és la cd/m2. També és possible trobar altres unitats com el stilb (1 sb = 1 cd/cm2) o la nit (1 nt = 1 cd/m2).

Luminància
Símbol: L Luminància.
Unitat: cd/m2

És important destacar que només veiem luminàncies, no Il · luminància.

La luminància d'una escena depèn de la il·luminació i la reflectància de cada objecte, i és allò que mesurem amb l'exposímetre de mà quan apliquem el tipus de medició reflectida, el mateix tipus de medició que fa servir l'exposímetre incorporat a la nostra càmera fotogràfica.

Rendiment lluminós o eficiència lluminosa

Ja esmentem en parlar del flux lluminós que no tota l'energia elèctrica consumida per un llum (bombeta, fluorescent, etc.) Es transformava en llum visible. Part es perd per calor, part en forma de radiació no visible (infraroig o ultraviolada), etc.

Diagrama del rendiment lluminós.

Per fer-nos una idea de la porció d'energia útil definim el rendiment lluminós com el quocient entre el flux lluminós produït i la potència elèctrica consumida, que ve amb les característiques de les làmpades (25 W, 60 W. ..). Mentre més gran sigui millor serà la llum i menys gastarà. La unitat és el lumen per watt (lm / W).
Rendiment lluminós
Símbol: Fórmula rendiment.
Unitat: lm / W

Quantitat de llum

Aquesta magnitud només té importància per conèixer el flux lluminós que és capaç de donar un flash fotogràfic o per comparar diferents làmpades segons la llum que emeten durant un cert període de temps. El seu símbol és Q i la seva unitat és el lumen per segon (lm · s).
Quantitat de llum
Q = · t Símbol: Q
Unitat: lm · s


UNA LLIÇÓ DE CONTRAST I PERCEPCIÓ

El contrast entre les diferents zones de grisos que constitueixen allò que anomenem ombres i llums d'una escena, depèn totalment de la llum que cau en un objecte concret i del to dels objectes que l'envolten.

lunes, 2 de julio de 2012

Recreando a Hitchcock (Vanity Fair)


Recreando a Hitchcock [Cine, Fotografía]


A la espera de mi propio comentario, os copio un post de Javier Fuentes sobre las recreaciones fotográficas del mundo cinematográfico de Hitchcock, a sabiendas de que más tarde o más temprano hemos de conceder una entrada a comentar las diferencias entre "fotograma" (fragmento del trabajo de realizador de una película  de cine) y foto fija", generalmente obras fotográficas a efectos de promoción realizadas por autores al margen del proceso estricto del rodaje y que en ocasiones están dotadas de estilo propio por ciertos autores dignos de particular mención (en alguna ocasión de la talla de Capa, ya que mencionamos el caso de imágenes promocionales concebidas por el maestro del suspense)


SÁBADO, 30 DE JUNIO DE 2012

Recreando a Hitchcock [Cine, Fotografía]

Recreando a Hitchcock (Vanity Fair)




En marzo del año 2008, y ante la proximidad de la 
entrega de los Oscars, la revista Vanity Fair publicó 
una serie de fotografías recreando escenas clásicas 
de la obra de Hitchcock, pero con actores actuales.
Me ha gustado mucho porque las escenas 
están representadas, y no copiadas 
simplemente como ocurrió en una publicación 
(creo que chilena) en la cual, 
al rebufo de las de Vanity Fair, se intentó lo mismo 
con resultados desastrosos.
Tal vez algunos ya las conozcan, pero para los que no, 
se trata de un muy buen trabajo 
que me interesa compartir, 
como siempre aportando alguito de información.












































"Rear Window (La ventana indiscreta)", 1954Scarlett Johansson y Javier Bardem 
(como Grace Kelly y James Stewart)Fotografía de Norman Jean Roy













































"To Catch a Thief (Atrapa a un ladrón)", 1955Gwyneth Paltrow y Robert Downey Jr. (como Grace Kelly y Cary Grant)Fotografía de Norman Jean Roy
























"Lo que hace a éstas escenas tan impresionantes es que no duran demasiado en las películas, 
pero se han convertido en clásicos" dice el fotógrafo Art Streiber quien tomó dos de las fotos del álbum. Tomado de aquí.






















"The Birds (Los pájaros)", 1963Jodie Foster (como Tippi Hedren)Fotografía de Norman Jean Roy






























































"Psycho (Psicosis)", 1960
Marion Cotillard (como Janet Leigh)Fotografías de Mark Seliger

































Charlize Theron (como Grace Kelly)Fotografía de Norman Jean Roy



















Alfred Hitchcock created some of the most arresting images in film history. 
For this year’s Hollywood Portfolio, the heart of our 14th annual Hollywood Issue, 
21 of the finest actors working today have joined with four regular Vanity Fair photographers to re-create 
11 of Hitchcock’s most iconic scenes.
“What makes these scenes so impressive is that they don’t last long in the movies, but they have become classic,” 
says photographer Art Streiber, who shot two of the portfolio pictures. 
“They hold up 50, 60 years later, as stills, without dialogue. You know immediately what it is.”Excerpt from here.
























"Rebecca (Rebeca)", 1940Keira Knightley y Jennifer Jason Leigh 
(como Joan Fontaine y Judith Anderson)Fotografía de Julian Broad












































Emile Hirsch y James McAvoy (como Farley Granger y Robert Walker)Fotografía de Art Streiber














































"Lifeboat (Náufragos)", 1944
(Tang Wei, Josh Brolin, Casey Affleck, Eva Marie Saint, Ben Foster, Omar Metwally y Julie Christiecomo Mary Anderson, Hume Cronyn, Walter Slezak, Tallulah Bankhead, John Hodiak, Henry Hull y Heather Angel)Fotografía de Mark Seliger














































"North by Northwest (Con la muerte en los talones)", 1959
(Seth Rogen como Cary Grant)Fotografía de Art Streiber

"Marnie (Marnie, la ladrona)", 1954Naomi Watts (como Tippi Hedren)Fotografía de Julian Broad

"Vertigo (Vértigo. De entre los muertos)", 1958Renée Zellweger (como Kim Novak)Fotografía de Norman Jean Roy
Las estrellas no debían simplemente posar, sino comprometerse en una actuación real. Especialmente notable fue Renée Zellweger, quien posó como la heroína de "Vertigo" Kim Novak. "Renée estuvo mirando la escena una y otra vez mientras la peinaban y maquillaban", dice Grinnell, "y cuando llegó al set estaba respirando realmente muy fuerte, casi hiperventilando", dice el fotógrafo Norman Jean Roy, "Ella explotó abosolutamente en el set y realmente se convirtió en el personaje como yo nunca había visto antes. Estábamos asombrados."

The stars didn’t merely model, but engaged in some real acting. Especially notable was Renée 
































































































Zellweger, who stood in for Kim Novak’s Vertigo heroine. 
“Renée was watching the scene over and over while getting her hair and makeup done,” 
says Grinnell, “and when she came on set she started breathing really hard, almost hyperventilating.” 
Says contributing photographer Norman Jean Roy, 
“She just absolutely exploded on the set and truly became that character like I’ve never seen before. We were in awe.”