Recreación de Iluminaciones ejemplares. Jordi Vendrell.

Jordi Vendrell:

Pintar la Luz.

Fotografiar es dibujar o pintar con luz, y la luz puede ser, por tanto, imitada o simulada sobre las superficies aclarando u oscureciendo las superficies de los objetos, maquillando la realidad, tal y como se viene haciendo en fotografía y cine desde sus inicios. La relación entre pintura y fotografía ha sido suficientemente analizada por teóricos e historiadores del arte.

Hace años, allá por el 1993, inicié un proyecto fotográfico que he ido retomando sucesivamente hasta principios de la década siguiente.

En realidad, mi inspiración eran los pintores fotorrealistas como Don Eddy o Chuck Close, pero también me sentía muy influído por el tratamiento pictórico de ciertas obras de fotógrafos como Sandy Skoglund o Cindy Sherman.

Hace un par de años descubrí el trabajo, con no pocos puntos en común con el mío, de Alexa Meade, de quien os ofrezco unos cuantos ejemplos al final de esta entrada, después de repasar algunos ejemplos de las escenografías coloreadas y fotografiadas por Skoglund, las caracterizaciones de los autorretratos de Cindy Sherman, o las fotografías de decorados artificiales de Alexander Timschenko.

Mafa Alborés (Fujichrome)

Mafa Alborés (Fujichrome)

Mafa Alborés (Fujichrome)

Mafa Alborés (Fujichrome)

Mafa Alborés

Mafa Alborés: "Lolo y el aro", Acrílico y Técnica Mixta sobre papel

Mafa Alborés

Sandy Skoglund

Sandy Skoglund

Sandy Skoglund

Cindy Sherman

Cindy Sherman

Yo pintaba a mis modelos para imitar la iluminación representada en las pinturas, Skoglund pintaba las escenografías que fotografiaba aparentando manipulación fotográfica (o infográfica, hoy en día), Sherman se maquillaba y caracterizaba en escenarios que daban a sus copias en Cibachrome el aspecto de retratos pictóricos. Timtschenko Fotografió escenografías naturalistas en zoológicos y museos de Historia Natural simulando fotografías en paisajes reales, y, como podéis ver a continuación, Alexa Meade pinta los rostros, los cuerpos y los ropajes de sus modelos para darles la apariencia de trabajos pictóricos.

Os recomiendo ver la obra de A. Meade en el port folio de su web, o su trabajo más reciente en  Alexa's Flickr page.

• 
  Transit
   
•  
• 
  Curated
• 
  Concealed
• 
  Alexa Split in Two
• 
  Nocturne
• 
  Flux
• 
  Jaimie
• 
  The Struggle
• 
  Mediation

• 
  Portrait of a Self Portrait 

• 
  Ann
• 
  Natura Morta
• 
  Blueprint

gregory crewdson

Fotomontaje Digital.

Os recuerdo que estamos en el módulo de técnica fotográfica, así que el fotomontaje no constituye un fin, sino un medio para obsrvar aspectos técnicos de la toma fotográfica que hemos de observar para conseguir coherencia en un fotomontaje realista. Es una excusa para que observéis el comportamiento de la luz en distintas tomas y escoger sólo aquellas que guarden coherencia entre sí en cuanto a iluminación se refiere (mismo ángulo de incidencia, misma calidad -luz dura, luz difusa-, misma temperatura de color...) y a calidad general de la imagen (tamaño de imagen, resolución, nitidez, temperatura y profundidad de color).

Así pues, para este ejercicio hay ejemplos perfectamente válidos como los siguientes:

En cambio, hay otro tipo de criterio en los fotomontajes que prefiere la expresividad de la imagen, que, como veréis en los ejemplos a continuación, no son obstáculo para la calidad artística de ésta o su dificultad técnica. En estos casos no se logra el objetivo propuesto desde el módulo de Técnica Fotográfica, pero no cabe duda (y por eso los publico en el blog) que constituyen ejemplos de collage digital de apreciable calidad artística y expresiva:


Luna Igor:

Xènia Lau:

Cuando los ejercicios de fotomontaje tienen la calidad técnica y expresiva de los aquí mostrados merecen ser valorados aunque no se ajusten a nuestros requisitos específicos, que son, os lo recuerdo, la selección y ajuste de imágenes de iluminación semejante y su montaje en imágenes finales con coherencia cromática, lumínica y de resolución. Así pues, las imágenes resultantes no deben evidenciar que son fotomontajes sin una observación detallada, tal y como se ha planteado el desarrollo del ejemplo que sigue:

LLUMINÀRIES I ACCESORIS D'IL·LUMINACIÓ (2on de Tècnica Fotogràfica)

LLUMINÀRIES

Artefactes que allotgen les làmpades distribuint la llum de diferents formes, segons la seva finalitat.

1) PROJECTORS AMB LENT FRESNEL

2) PROJECTORS SOFTLIGHT (LLUM DIFUSA)


3) PROJECTORS OBERTS:

-Quartz
-Bombetes tipus Nitra
-“Arturo”
-Font freda
-Ciclorama

4) PROJECTOR DE RETALL / ELIPSOIDAL / “LEKO”


5) LÀMPADES PAR


6) LLUMINÀRIES D’EQUIPAMENTS DE FLAIX (actualment existeixen versions per a flaix de gairebé totes les categories descrites per a llum contínua als apartats precedents, però els descrits a continuació son el aparells tipics d'un estudi fotogràfic fent servir unitats de flaixos estàndard)


Limitadors d’amplada del faig:
-cons
-reixetes de bresca d’abella


Paraigües:
-reflectors
-difusors

Finestres de llum difusa (de totes les formes i tamanys)
Lents fresnel per simular llum puntual (de recent aplicació)


ACCESORIS D’IL•LUMINACIÓ
Alguns elements son imprescindibles per:
- retallar la llum
- suavitzar-la
- reflectir-la
- disminuir-la

Perquè:
- les viseres que poseeixen la major part de les lluminàries estàn tan properes a la llum que no poden retallar-la bé.
- Hi ha lluminàries, com ara els projectors de fresnel, que produeixen ombres molt imprecisses 
-  això suposa que cal utilitzar elements anomenats negres, de diversos tamanys i formes, que impedeixen el pas de llum, com ara

-Teles negres (feltre)
-Kremels
-Altres elements pintats de negre

- PER REFLECTIR LA LLUM:
-sedes
-gases
-difusors (tela, metall)

- PER DIFONDRE LA LLUM:
- (Materials sintètics) Rotllos de gran tamany (permeten grans superfícies sobre bastidors)
- PER SUBJECTAR I ORIENTAR AQUESTS ELEMENTS:
- Assortits de peces mecàniques per a subjeccions a:
- trípodes
- pantògrafs (penjats del sostre o a les vores del decorat) i “Ceferinos”
- peus auxiliars 

 

Lluminàries de llum contínua (2on Tècnica Fotogràfica) per M. Vilimelis

FONTS DE LLUM (2on de Tècnica Fotogràfica)

FONTS DE LLUM

a) NATURAL

b) ARTIFICIAL:
1)Contínua
2) De descàrrega


LLUM CONTÍNUA

1879
abril: REGNE UNIT: JOSEPH SWAN
octubre: ESTATS UNITS: THOMAS A. EDISON
 PRIMERES LÀMPADES ELÈCTRIQUES
Donàven un rendiment de 1’7 lm/w


1910: Filament llis de TUNGSTÉ (WOLFRAMI)  rendiment 10 lm/w

1915: Augment de la superfície emissora cargolant el filament en ESPIRAL o en DOBLE ESPIRAL.
L’augment de temperatura es combat refrigerant el filament amb gasos inerts (HIDROGEN, ARGÓ)

El calor suposa  emigració de tungsté cap a l’ampolla de vidre  :

a)  Debilitament de l’espesor del filament (afegit a la major vibració del corrent altern produeix trencament)
b)  Enfosquiment del vidre disminuint el FLUX LLUMINÓS.

...per això:  Introducció de IODE, doncs a la temperatura del filament (3000 graus C), l’Iode s’evapora, combinant-se amb el tungsté i viatjant plegats capa a zones més fredes.
A la distància a la qual s’arriba als 1400 graus C, tots dos elements es separen, tot tornant el tungsté cap al filament i tornant un altre cicle.
Tot i així, la duració de la làmpada no és indefinida perquè EL METALL NO TORNA A LA MATEIXA POSICIÓ DE LA QUAL VA PARTIR.

La temperatura de separació de IODE i TUNGSTÉ s’alcança no lluny del filament i això implica que es va veure que es podria DISMINUIR el TAMANY DE L’AMPOLLA DE VIDRE si aquest fos resistent donant lloc a la utilització del QUARÇ , que suposava disminució del tamany de les làmpades + augment de la vida mitjana i del corresponent rendiment (27-28 lumens per watt)

La disminució de tamany va suposar tota una repercussió sobre el volum/cost/pés dels equips d’il•luminació.

L’EMISSIÓ DE LES LÀMPADES DE TUNGSTÉ ÉS MÉS RICA EN LONGITUD D’ONA VERMELLA QUE NO PAS VERD I BLAVA.

Això suposa un PROBLEMA respecte a les pel•lícules b/n:

-inicialment eren sensibles a les longituds d’ona BLAVA (MONOCROMÀTIQUES)
-després van ser sensibles també al verd (ORTOCROMÀTIQUES)
-finalment van ser sensibles a totes les longituds (PANCROMÀTIQUES)
Fins i tot en aquest cas, la sensibilitat a la llum artificial (- blava, + vermella/groga) és inferior que a la llum solar


LÀMPADES

LÀMPADES METALL-HALÒGENES i d’altres tipus (Nitra, etc.) augmenten el rendiment encara més i disminueixen el tamany però son molt cares.
Especial interés als ESTUDIS DE TELEVISIÓ I CINEMA.
Als de fotografia s’han extés com a font fonamental les làmpades de descàrrga anomenades FLAIX (intensitats molt altes en temps molt breus)


LLUM DE DESCÀRREGA (FLAIX) / INICIS

Als inicis es va utilitzar el MAGNESI:

Avantatges:
- COMBUSTIÓ RÀPIDA
- LLUM BLANCA MOLT BRILLANT

Inconvenients:
- FUM que desprèn en la combustió
- PERILL de cremades
- CÀLCUL de la quantitat idònia

ANYS 30: LÀMPADES DE BULB:
Tipus de flaix introduït ràpidament entre periodistes gràfics.
Contenien magnesi i alumini en tires, dins d’un BULB DE VIDRE amb una pressió interior inferior a l’atmosfèrica (per compensar l’increment que es produïa en el moment de la ignició provocada pel circuit elèctric)

Al moment del cim màxim d’intensitat s’arribava passats uns milisegons, temps que es va anar allargant i amb una combustió de més llarga durada, fins arribar a les…


…LÀMPADES FP (FOCAL PLANE)
Sincronitzàven amb les càmeres de pla focal (lús de les quals es va començar a extendre en aquella època) en retardar encara més el cim de màxima intensitat, de manera que tot acurría quan s’havia obert totalment la primera cortineta de l’obturador.
TENIEN UN SOL ÚS I CALIA REPOSAR-LES PER CONTINUAR TREBALLANT.

FLAIX ELECTRÒNIC
Presentat pel Dr. Harold Edgerton, del MIT
(Massachusetts Institute of Technology)

-Refinat durant els anys 1920 i 1930
-Ús EXTÉS dençà els anys 50, finalitzada la II Guerra Mundial.

Existèixen UNITATS PORTÀTILS.
Fins i tot, la immensa majoria de les càmeres actuals en porten incorporada una petita unitat.

Per abordar la il•luminació d’estudi  s’han dissenyat UNITATS MÉS POTENTS

N’hi ha amb el generador:
-incorporat
-compartit

La PEÇA CLAU d’un flaix elctrònic és un
TUB DE VIDRE on es troben DOS ELECTRODES en una
ATMOSFERA DE XENÓN que, quan reben la descàrrega d’un
CONDENSADOR D’ALTA CAPACITAT ( arriba a varis milers de volts) produeixen una
LLUM DE GRAN INTENSITAT durant un TEMPS MOLT BREU

El tub es disposa de manera que envolti una bombeta de poca potència (- o + 100w) o llum de modelat per veure prou per ajustar el contrast de la llum de l’escena.