Páginas

Tècniques d'expressió gràfica

ANNEX A TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRÀFICA AL CICLE DE GRAU SUPERIOR DE CÒMIC

Aplicable a l'us instrumental de la fotografia, el dibuix, la pintura la il·lustració i l'edició digital d'imatges als ensenyaments artístics

 
ANNEX A TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRÀFICA AL CICLE DE GRAU SUPERIOR DE CÒMIC

per Mafa Alborés

1-Currículum
2-Exemples d'articles, continguts i exemples a la eina didàctica del Blog de Seguiment de les classes
3-Exemples d'activitats i treballs d'alumnes seleccionats al Blog
4-Transversalitat amb altres mòduls i altres cicles
5-Bibliografia i enllaços d'interès





1-Currículum

Tot i haver començat amb estudis superiors de filologia, sóc doctor en l'especialitat d'Imatge de Belles Arts per la Facultat de BBAA de Barcelona. El meu temps professional l'he emprat en activitats de dissenyador gràfic, il·lustrador, fotògraf, ajudant de decoració (cinema), decorador, direcció artística, escultor-modelista i professor.

Principals tasques directament relacionades amb el ensenyaments artístics:

Professor de Tècniques d'Expressió Gràfica i Projectes de Còmic en EASD Pau Gargallo (1 curs)Mestre de Taller de Fotografia i Processos de Reproducció en EASD Serra i Abella (12 cursos)

Coordinador de mitjans informàticas a EASD d´Olot (2 cursos)

Professor de volum a Batxillerat artístic a Escola Pia Nostra Senyora (1 curs)

Professor de Dibuix Tècnic i Educació visual i Plàstica a ESO i Batxillerat a Escola Estel·la (7 cursos)


Docent dels ensenyaments artístics des de fa anys, les seves experiències artístiques van començar en l'àmbit de la pintura, la il·lustració i la publicitat. Doctorat en Belles Arts en l'especialitat d'Imatge, ha cursat estudis superiors de Filologia. El seu interès per temes relatius a la divulgació de continguts científic a través de formes d'expressió plàstica l'ha portat a àmbits de treball acadèmic i professional propers a la divulgació zoològica. Ha experimentat en la pintura, l'escultura, el cinema, vídeo, fotografia i infografia.Seleccionat el 1992 per al premi Luis Navarro de Fotografia (Associació Fotogràfica de Catalunya)Seleccionat al Saló del Còmic de Barcelona de 1984Autor de la portada de "The Refrescs" (Polygram) i "Broemeaoqué" (GASA)Il·lustracions i Còmics per "Tintimán", "Valiundiez" i altres publicacions gallegues.


Doctor en Teoria i Història de la Imatge per la Facultat de Belles Arts de Barcelona
 "L'Animal Invisible" aborda problemes iconogràfics i culturals en les imatges d'animals que il·lustren el material de divulgació científica i del dominant paradigma fotogràfic als mitjans. Recull aspectes de la pròpia experiència de l'autor en la reproducció i recreació d'ambientacions naturalistes per espais museístics i d'exposició zoològica. Actualment encara es desenvolupa en forma de projecte polidisciplinar amb projecció en una espai web amb centenars de milers de visites arreu el mòn, amb articles periòdics i pàgines permanents vinculades a la trajectòria acadèmica i professional de l'autor:
1-Currículum
Professor de Tècniques d'Expressió Gràfica i Projectes de Còmic en EASD Pau Gargallo



Mestre de Taller de Fotografia i Processos de Reproducció en EASD Serra i Abella


Encara tinc estudis superiors de filologia, sóc doctor en l'especialitat d'Imatge de Belles Arts per la Facultat de BBAA de Barcelona. El meu temps professional ho he emprat en activitats de dissenyador gràfic, il·lustrador, fotògraf, ajudant de decoració (cinema), decorador, direcció artística, escultor-modelista i professor.


Docent dels ensenyaments artístics des de fa anys, les seves experiències artístiques van començar en l'àmbit de la pintura, la il·lustració i la publicitat. Doctorat en Belles Arts en l'especialitat d'Imatge, ha cursat estudis superiors de Filologia. El seu interès per temes relatius a la divulgació de continguts científic a través de formes d'expressió plàstica l'ha portat a àmbits de treball acadèmic i professional propers a la divulgació zoològica. Ha experimentat en la pintura, l'escultura, el cinema, vídeo, fotografia i infografia.


Seleccionat el 1992 per al premi Luis Navarro de Fotografia (Associació Fotogràfica de Catalunya)

Seleccionat al Saló del Còmic de Barcelona de 1984

Autor de la portada de "The Refrescs" (Polygram) i "Broemeaoqué" (GASA)

Il·lustracions i Còmics per "Tintimán", "Valiundiez" i altres publicacions gallegues.


Doctor en Teoria i Història de la Imatge per la Facultat de Belles Arts de Barcelona
 "L'Animal Invisible" aborda problemes iconogràfics i culturals en les imatges d'animals que il·lustren el material de divulgació científica i del dominant paradigma fotogràfic als mitjans. Recull aspectes de la pròpia experiència de l'autor en la reproducció i recreació d'ambientacions naturalistes per espais museístics i d'exposició zoològica. Actualment encara es desenvolupa en forma de projecte polidisciplinar amb projecció en una espai web amb centenars de milers de visites arreu el mòn, amb articles periòdics i pàgines permanents vinculades a la trajectòria acadèmica i professional de l'autor:



Manuel Àngel ( "Mafa") Fernández Alborés

professor arts plàstiques / artista multimèdia Barcelona (Espanya)


Àrees d'interès: Comunicació - Publicitat, Construcció - Manteniment, Disseny - Creativitat, Educació - Formació, Fotografia, Imatge.


Idiomes: Gallec, Català, Espanyol, Anglès


Formació acadèmica:


2013: Il·luminació per a Cinema i Audiovisuals (curs de 20h impartit per Nacho Doctor en EASD Srra i Abella)

2012-2013 Seminari "Plagues, Monstres i Quimeres" UOC (coordinat per Pau Alsina i Raquel Rennó) Facultat BBAA Bcn, COLBACAT et alt.

2002-2011 
Postgraus diversos. Barcelona, ​​l'Hospitalet de Llobregat (Espanya) et alt .:

Identificació i conservació de material fotosensible. Tècniques i processos de positivat fotogràfic i fotogravat.

Col·laborador Bibliogràfic del Museu de Zoologia de Barcelona.

Tesi doctoral (excel·lent cum laude unànime).

Postgraus de Geometria descriptiva. Cursos d'Infografia: Flash, Photoshop, 3D Studio MAX, Autocad. Edició de Vídeo Digital. Imatge Digital (Format RAW). Edició PDF.

1993 - 2001

Departament Imatge i Disseny Facultat Belles Arts Barcelona

Doctorat

Barcelona (Espanya)

Història i fotografia. Fotografia i llenguatge. Fotògraf-autor, Estètica i Fotografia. Vídeo com Art. Foto i Imatge Digital. Sociologia i Fotografia. Escenografia. El Paisatge en els Textos.

1987 - 1991 Facultat de Belles Arts / Escola Sant Jordi / Barcelona

2n cicle (especialitat: Imatge) de Belles Arts. Llicenciatura

Barcelona (Espanya)

Metodologia i tecnologia de foto, cinema i vídeo. Teoria i història de la imatge. Cinema d'animació. Narrativa Figurativa. Còmic.

1985 - 1987 Facultat de Belles Arts Districte Universitari La Llacuna

1r cicle Belles Arts / Preespecialitat Disseny

Santa Cruz de Tenerife (Espanya)

Pintura. Tècniques pictòriques. Anàlisi de formes. Geometria Descriptiva. Sistemes de representació. Fotografia i vídeo. Modelatge. Escultura. Disseny gràfic i tridimensional.

1982 - 1985 Col·legi Universitari de Vigo

Facultat de Filologia Germànica

1r, 2n i 3r de Filologia Germànica (Anglès) Vigo (Espanya)

Teoria i pràctica de la Lingüística. Llengua i literatura anglesa, espanyola i gallega. Fonètica. Filosofia. Laboratori d'idiomes. Llatí.




 

Experiència laboral:


2017-Actualitat: Professor de Tècniques d'Expressió Gràfica i Projectes de Còmic en EASD Pau Gargallo


2012-2013: Col·laborador en l'elaboració dels mòduls de la Família de Comunicació Gràfica i Audiovisual (CFGS Fotografia: Tècnica Fotogràfica) per al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

2005 - 2017 EASD Serra i Abella / Departament d'Ensenyament Gen. Cat.

Mestre de Taller de Fotografia i Processos de Reproducció, Dep. De Tecnologia. Suport i Aplicacions

Sector: Educació

L'Hospitalet de Llobregat (Espanya) Mestre de Taller de fotografia analògica i digital i de processos de reproducció.

Docent de tècnica fotogràfica, expressió plàstica, tècniques d'expressió gràfica, infografia, laboratori fotogràfic i diverses àrees de teoria de la imatge en els cicles de Fotografia, Gràfica Publicitària, Il·lustració, Gràfica Multimèdia i Animació Audiovisual.


2007 - 2007 PYMEC / Complements Formació

Formador, Sector: EducaciónMolins de Rei (Espanya)

Formador en curs de2007 - 2007 PYMEC / Complements Formació

Formador, Sector: EducaciónMolins de Rei (Espanya)

Formador en curs de Formació per a adults organitzat per PIMEC a través d'Complements Formació en l'àrea de Photoshop, curs presencial de 30 h impartit els dissabtes de novembre i desembre de 2007.


2006 - 2006 Complements Activitats Pedagògiques SL

Formador / Imatge Digital, Dep. De Tecnologia. Desenvolupament de Software Sector: Educació

Corbera de Llobregat (Espanya) Professor de curs de formació de 50 hores subvencionat per PIMEC: Photoshop i recursos gràfics digitals


2006 - 2006 Esfera Formació per a Supermercats CondisFormador / Imatge Digital, Dep. De Tecnologia. Desenvolupament de Software.

Sector: Educació

Montcada i Reixac (Espanya)

Formador de Recursos Gràfics i Creatius en Imatge Digital / Photoshop per a treballadors del departament d'Imatge Gràfica de Supermercats Condis a la seva seu central de Montcada i Reixac


2003 - 2005 Escola d'Art d'OlotCoordinador de Mitjans Informàtics-Professor interí, Dep. De Tecnologia. Suport i Aplicacions

Sector: EducaciónOlot (Espanya) Optimització de recursos informàtics del centre.

Professor d'Infografia, tècniques d'Il·lustració, Projectes d'Il·lustració, Teoria i Història de la Imatge, dibuix artístic (àrees de gràfica publicitària, il·lustració, fotografia i pintura)


2002 - 2003 Escola Pia Nostra Senyora

professor de Volum / Batxillerat Artístic, Sector: EducaciónBarcelona (Espanya)

Professor de taller de modelatge i volum (1r de Batxillerat artístic) a temps parcial.


1993 - 2003 Zoo de Barcelona, ​​atrox, Natura Misteriosa, Projectes zoològics, Planeta Planetari, Planetari Municipal et alt.

Decorador, escultor-modelista, Dep. D'Oficis Professionals Sector: Divulgació, Oci, Cultura, Activitats Educatives.

Barcelona (Espanya)

Escultor i pintor naturalista i hiperrealista. Constructor d'estructures efímeres i fixes. Instal·lador d'elements de manteniment d'instal·lacions zoològiques. Decorador. Direcció Artística. Escultor col·laborador. Dibuixant.

Instal·lació / terrari per rèptils de l'exposició "El misteriós món del verí". Mafa Alborés i Geno Rei per atrox / Projectes Zoològics / Zoo de Barcelona 1998

 
1996 - 2002 Col·legi Estela / Centre Concertat ESO, BatxilleratProfesor de dibuix tècnic, Educació Visual i Plàstica, i Tecnologia., Dep. De altre Sector: Educació

Barcelona (Espanya) Professor d'ensenyament secundari i batxillerat. Col·laborador-decorador grup tetral.


Referència periodística a l'arbre artificial de la instal·lació "Madagascar", en la qual Mafa alborés va participar com a ajudant de decoració del Museu de Cera de Barcelona.


1992 - 1994 Museu de Cera de Barcelona: ajudant de decoració, escultor-modelista, Dep. De Construcció - Arquitectura Sector: Activitats recreatives, culturals i esportives

Barcelona (Espanya) Dibuixant i il·lustrador. Modelista, escultor, pintor-forillista. Decorador.




Obra gràfica (Mafa Alborés)

1983 - 1992 Santiblanc, Faro de Vigo, Tintimán, Zinc, Polygram, Gasa, Camper-Air WAIR, Desigual ... et alt.Ilustrador-dibuixant, fotògraf, dissenyador ..., Dep. D'Oficis Professionals Sector: Serveis de publicitat

Vigo, Barcelona, ​​Madrid, Santa Cruz de Tenerife (Espanya)





Seleccionat Saló Còmic Barcelona

1983. Publicació de Còmics, Dibuixos i Il·lustracions a Faro de Vigo i la revista de tendències "Tintimán", així com publicitat gràfica per a la cadena d'estilisme "Santiblanc". Decoracions Murals. publicitat Gràfica
Mafa Alborés: Portada i contraportada per Polygram (direcció fotogràfica, disseny gràfic i escultura, 1988), disseny gràfic per a targeteria (grup de teatre "L'Oca underground" 1998, Portada per GASA, 1990.



Campanya Grafica: The Refrescos-Polygram i Bromeaoque? -GASA. Logotips, portades de discos, models tridimensionals.








Grafisme i il.lustració.

Fotografia. Il·lustrador, dissenyador i fotògraf per ZINC


Carlos Canella / Mafa alborés per Camper (Fotografia i disseny gràfic)

Direcció artística.

Carlos Canella / Mafa alborés per Camper (Fotografia i disseny gràfic)


1991 - 1991 La Productora SA
Director Artístic / atrezzista / Decorador, Dep. D'Oficis Professionals
Sector: Edició, arts gràfiques i reproducció de suports gravats (cinema)
Barcelona (Espanya)

Decorador. Atrezzista.
Referència a Mafa albors a "Directors Artístics del Cinema Espanyol", de Jorge Gorostiza


1990 - 1990 EMAV. Ajudant de decoració i atrezzista, Dep. D'Oficis Professionals Sector: EducaciónBarcelona (Espanya) Ajudant del director artístic Freddy Hdez. Chinea en el curtmetratge "És amooooor ..." produït pel centre d'estudis de mitjans audiovisuals de Barcelona i elaborador del story board del film.
Direcció Artística.
Carlos Canella / Mafa alborés per Camper (Fotografia i disseny gràfic)

1981 - 1985 Acadèmia DeltaProfesor de reforç escolar, Dep. De altre Sector: EducaciónNigrán (Espanya) Professor de reforç escolar per nivells d'EGB, BUP i COU. Preparació de les proves de selectivitat de Llengua Espanyola i Llengua Anglesa.






http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/p/mafa-albores.html

https://www.linkedin.com/in/manoel-anxo-fern%C3%A1ndez-albor%C3%A9s-b5a73217/ 

www.academia.edu/12294987/CURRÍCULUM_iLUSTRADO


Específicament a còmic i il·lustració (mostres):

http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/p/mafa-albores-pintura-dibujo-comic-e.html



(en podeu veure mostres al final d'aquest post o clicant l'enllaç)

Enllaços a activitats artístiques, professionals i acadèmiques:




2-Exemples d'articles, continguts i exemples a la eina didàctica del Blog de Seguiment de les classes

http://animalinvisible.blogspot.com.es/2015/05/ejemplo-de-analisis-documental-de-un.html

http://animalinvisible.blogspot.com.es/2015/05/ejemplo-de-analisis-documental-de-un.html

 http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2016/12/bellas-y-bestias-bestializacion.html


EXAGERAR ES HUMANÍSIMO y en este blog encontraréis múltiples exageraciones de la cultura visual y la percepción a través de la obra gráfica y de otras índoles del temible suscriptor y sus secuaces desde el ámbito de la enseñanza de la fotografía, la ilustración y la imagen digital y/o analógica



3-Exemples d'activitats i treballs d'alumnes seleccionats al Blog





 

 4-Transversalitat amb altres mòduls i altres cicles 

Un exemple de projecte final al cicle de fotografia d'indubtable valor polidisciplinar basat en continguts, activitats i procediments comuns als desenvolupats en tècniques d'expressió gràfica i a disseny de personatges (projectes de segon curs) del cicle de còmic: "Mundos de Ficción", un projecte fotogràfic de Rubén Madrid (Hydrico) que combina un reportatge sobre el mon del cosplayer amb l'anàlisi del disseny de personatges i del concept art de videojocs i còmics. Es pot veure a http://animalinvisible.blogspot.com.es/p/visio.html


Tammateix, fins i tot des de l'àmbit dels treballs de recerca de Batxillerat, hem tingut l'oportunitat de rebre a l'aula a una alumna interessada per les tècniques d'expressió gràfica pròpies del còmic aplicades a l'art conceptual per a cinema, i la mixtificació de tècniques plàstiques tradicionals amb digitals van donar forma a gairebé a un projecte perfectament assimilable a les exigències d'un cicle de grau mitjà o superior. Es tracta del projecte de la Sofia Medina, Concept Art para Romeo, el llop negre documentat pel fotògraf i escriptor por Nick Jans, que també va ocupar un lloc destacat a les seleccions de les publicacions del blog de classe, vinculat al lloc web de desenvolupament de continguts al voltant de la iconografía zoológica i la antrozoologia de l'art per part del professor, despertant interés i moltes visites. http://animalinvisible.blogspot.com.es/2018/01/de-la-caza-la-fotografia-documental-de.html

 

 

Pràctiques de Tècniques d'expressió Gràfica 

(concept-art i disseny de personatges) 

transversals al cicles de:

 Còmic, Il·lustració, Gràfica Audiovisual, Animació audiovisual, Gràfica Publicitària i Fotografia. 

En destacariem exemples com ara l'estudi de caracterització i creació de personatges de l'alumna Xènia Lau, tot basant-se en el mètode de traball del dissenyador i fotògraf Christian Girotto ("L'enfant exterieur") amb participació de company i professors de l'escola: 








  Exemples de fotomuntatges/cadàver exquisit (tècniques d'expressió gràfica -còmic, gràfica publicitària...-i disseny de personatges -projectes de cómic-)

Sempre es contempla l'opció de portar a terme activitats alternatives i complementàries endreçades a objectius específics de cada cicle, com ara practicar l'estereoscòpia a foto (també es va arribar a practicarla als altres cicles) i el format del gif animat per a vinyetes on line i treballs específics d'animació audiovisual i gràfica audiovisual






























































 

Superherois fotogràfics i concept art partint de fotografia i edicio digital en combinació am tècniques gràfiques manuals 

 




































































 

Transversalitat entre cicles de fotografia, còmic, animació audiovisual y gràfica audiovisual
Transversalitat entre els moduls de fotografia comuna, tècniques d'expressió gràfica, guió i estructura narrativa i mitjans informàtics

còmics fotográfics i recursos d'acció narrativa i elements animats en format Gif como a recursos per a la realització de còmics impresos i còmics web























































 

 

Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs 2010-11

Mòdul
durada
  Fotografia                                    
135h
Unitat  de programació
durada
3
Imatge Analògica I Imatge Digital. Fotomuntatge.
15h
Objectius terminals (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig)
-Emprar amb propietat les càmeres i formats.
-Usar i treure profit dels codis del llenguatge fotogràfic.
Desenvolupament de continguts / seqüenciació
Fets, conceptes i sistemes
Procediments
Actituds, valors i normes
12.Format de les fotografies per a vídeo.
20.El croquis d’iluminació.
29.La imatge electrònica.
30.Conversió de la llum en imatge electrònica: CCD, càmera digital, escàners.
31.Arxius informàtics. Estimació de mesures.
32.Representació digital del color: RGB, CMYK.
33. Formats dels arxius comuns: tif, psd, gif, jpeg, png, eps, etc.
34.Laboratori digital : Photoshop.
35.Eines de Photoshop aplicades a la fotografia.
36.Formats d’aplicació  a l’animació.
13.Selecció de les eines òptimes per a cada tècnica.
15.Automatització d’accions de Photoshop.
16.Transformació i deformació d’imatges.
17.Clonació de segments de la imatge.
18.Manipulació i millora de l’exposició fotogràfica.
21.Optimització dels recursos de Photoshop aplicats al fotomuntatge.
22.Fusió entre diferents imatges.
2.Cura del material informàtic i fotogràfic.
4.Autonomia i autocrítica en la realització de treballs.
8.Receptivitat a les observacions i a les anàlisis crítiques.
11.Interès per tota la informació de l’àmbit professional.
Activitats d’ensenyament - aprenentatge
1: Previsó I realització d’imatges (figures en acció per a exercici de recreació digital de superherois da Marvel I DC Comics com a activitat alternativa))
2: Manipulació digital de les imatges (recreació d’escenes d’acció a vinyetes I portades de còmic com a activitat alternativa)
3: Edició digital de les imatges
4: Realització de la memòria de l’activitat.
Avaluació
Inicial - diagnòstica
Contínua - formativa
Final - sumativa
Qüestionari previ sobre la imatge digital i les eines de  Photoshop.
Seguiment del procés en la pràctica del programa de manipulació de la imatge a l’aula d’informàtica.
Presentació d’una sèrie d’activitats on es valorarà la correcta utilització de les eines de Photoshop explicades. Es farà una prova escrita on es valorarà si l’alumne ha assimilat els continguts referents a la U.P. En aquesta avaluació no es farà la mitjana aritmètica entre totes les activitats, sinó que se’ls assignarà un valor d’un 20% a la primera i un 40% tant a la segona com a la tercera, ja que en aquesta U.P es considera més important el control sobre la part pràctica.





Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
3
Imatge analògica i imatge digital. Fotomuntatge.
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
3.1
Introducció al programa de manipulació digital.
Recreació fotogràfica d’un referent gràfic (superheroi).
3h
Objectius didàctics
-Aprendre continguts bàsics teòrics de fotografia digital.
-Interpretar la documentació tècnica del sistemes d’intervenció informàtica d’imatges.
-Analitzar els diferents suports informàtics en què es pot subministrar la imatge.
-Veure les possibilitats del programa informàtic a treballar.
-Descriure les prestacions i les característiques d’un sistema d’intervenció informàtica d’imatges.
Enunciat / descripció de l’activitat
-Explicació teòrica de la introducció a Photoshop, amb el suport d’una presentació d’imatges I exemples publicat al blog de la classe que inclou esquemes, gràfics i fotografies per entendre els principis bàsics i certs recursos bàsics del programa.
-Prova escrita dels conceptes explicats.
-Realització dels croquis per a la planificació de les preses fotogràfiques encaminades a reproduir fotogràficament una vinyeta o portada d’un artista reconegut d’una sèrie reconeguda de còmic de superherois de Marvel o DC.
-Edició I manipulació digital d’aquestes imatges per aconseguir l’efecte expressiu desitjat.
-Realització de Scanogrames I fotografies d’objectes, miniatures zoològiques, reproduccions, figures o joguines per a la realització d’un fotomuntatge destinat a una activitat posterior a Animació de segon. 
Eines i material de l’alumne
-Paper i bolígraf.
-Ordinador portàtil sempre que sigui possible.
-Càmera dslr o slr sempre que sigui possible.
-Referents gràfics (Còmics, imatges d’internet…)
-Elements d’atrezzo (escanogrames)
Bibliografia
Ross, Alex: “Marvels”
Recursos de l’escola i el professor
-Projector de vídeo.
-Material de suport: esquemes, gràfics i fotografies.
-Aula d’informàtica amb ordinadors.
-Un mínim d’una càmera dslr per cada dos alumnes.
-Plató equipat.
-Trípodes.
-Fotòmetres.
Avaluació
-Resultats de la prova teòrica.
-Es valorarà la participació activa en les explicacions teòriques fomentant el debat.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, interès).
-Es valorarà la idea original, i que els motius i elements triats siguin els adequats per a la seva consecució.
-La correcta planificació del procés de treball.
-La bona resolució tècnica en la pressa fotogràfica.
-Organització del material obtingut.
-Grau d’aprenentatge adquirit en la utilització de Photoshop.
-S’avaluarà la correcta resolució tècnica del procés de transformació.
-Es valorarà que el resultat s’adapti al plantejament de la proposta original.
-La creativitat i originalitat en el resultat.
-La presentació en els terminis fixats.
-Nivell d’autoexigència en el compliment de les normes de seguretat al plató fotogràfic.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte, sentit autocrític, i constància).




Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
3
Imatge analògica I imatge digital. Fotomuntatge.
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
3.2
Preses fotogràfiques per a la visualització en un Zoòtrop (durada: 3 h)
3h
Objectius didàctics
Experimentar amb el ritme i el moviment.
-Domini de tots els mecanismes de la càmera reflex.
-Composar i enquadrar correctament la imatge.
-Control del comportament de la llum sobre l’objecte.
-Utilitzar correctament les fonts d’il·luminació artificial i natural, segons el resultat desitjat.
Enunciat / descripció de l’activitat
-Visionar exemples de tires fotogràfiques en el  Zoòtrop, aparell òptic que s’utilitza per comprendre els principis bàsics de l’animació.
-Realitzar una sèrie de dotze fotografies d’una acció cíclica. Les imatges, una vegada seleccionades i  retocades s’imprimiran en una tira de paper fotogràfic per a la seva visualització en el Zoòtrop, praxinoscopi o similar.
-Analitzar els resultats col·lectivament, tant a nivell tècnic com conceptual. 
Eines i material de l’alumne
-Càmera reflex.
-Elements per a fotografiar.
-Paper fotogràfic.
Bibliografia
Mellado, J.M.: “La fotografía digital de alta calidad”,  Madrid, Artual Ediciones 2007, 4ª Ed.
Recursos de l’escola i el professor
-Material de suport gràfic (exemples d’altres exercicis)
-Projector de vídeo.
-Aula d’informàtica amb ordinadors.
-Programes informàtics: Flash i Photoshop.
-Plató fotogràfic totalment equipat amb focus, flaixos d’estudi, trípodes, fons de paper, pantalles difusores ...
-L’aparell del Zoòtrop, praxinoscopi o qualsevol aprell o sistema de visualització seqüenciada d’imatges.
-Càmeres fotgràfiques.
Avaluació
-Originalitat de la idea.
-Assimilació dels continguts relacionats amb l’activitat (il·luminació, enquadrament, composició,...)
-Es valora que els motius i elements triats siguin els adequats per visualitzar amb claredat allò que es demana.
-Correcte ús de les eines infogràfiques.
-Adequació als condicionants de mida i format digital.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, sentit autocrític, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte i constància).
-Moviment i ritme en la visualització en l’aparell Zoòtrop.
-Ubicació correcta dels fotogrames
-Presentació en els terminis fixats.




Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
3
Imatge analògica i imatge digital. Fotomuntatge.
15h
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
3.3
Edició d’imatges fotogràfiques I fotomuntatge amb photoshop
9h
Objectius didàctics
-Utilitzar correctament l’ordinador i el sistema operatiu de Windows: crear carpetes, guardar i copiar arxius, esborrar  arxius, utilitzar els sistemes de emmagatzematge, etc.
-Descobrir les possibilitats del programa informàtic de tractament d’imatges: Photoshop.
-Emprar adequadament les preferències de  Photoshop per a un adequat flux en el procés de treball.
-Prendre consciència de la importància dels factors que influeixen en la qualitat final de les imatges.
-Realitzar de manera pràctica tot el procés de treball pel qual arribem al resultat desitjat.
Enunciat / descripció de l’activitat
-Mostrar les instal·lacions de l’aula d’informàtica i explicar el seu funcionament.
-Explicació pràctica del funcionament de l’equip informàtic.
-Entrar, navegar i sortir de l’entorn de Windows  i de Photoshop.
-Explicació pràctica de les característiques i prestacions del sistema operatiu Windows.
-Visionat d’imatges manipulades amb Photoshop.
-Realització pràctica de les diferents activitats per conèixer totes les possibilitats del programa.
-Es farà una sèrie de exercicis desenvolupant el plantejament proposat a l’activitat “superheroi” i el temps destinat per a cadascun serà de 3h.
Eines i material de l’alumne
-Paper i bolígraf.
-Ordinador portàtil sempre que sigui possible.
-Càmera dslr o slr sempre que sigui possible.
-Referents gràfics (Còmics, imatges d’internet…)
-Elements d’atrezzo (escanogrames)
Bibliografia
Recursos de l’escola i el professor
-Mostres d’imatges per a la realització dels exercicis.
-Aula d’informàtica amb ordinadors.
-Programa d’edició d’imatges:  Photoshop.
-Projector.
-Fotocòpies amb les explicacions, pas a pas, dels exercicis.
-Tauleta gràfica.
Avaluació
               -Resolució tècnica de cada exercici.
-El nivell adquirit en la utilització de  Photoshop.
-La presentació en els terminis fixats.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, sentit autocrític, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte i constància).




Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs 2010-11

Mòdul
durada
  Fotografia                                    
135h
Unitat  de programació
durada
4
Preproducció Audiovisual. La fotografia com a eina.
15
Objectius terminals (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig)
-Usar i treure profit dels codis del llenguatge fotogràfic.
-Defensar un projecte fotogràfic realitzat amb un plantejament innovador.
Desenvolupament de continguts / seqüenciació
Fets, conceptes i sistemes
Procediments
Actituds, valors i normes
8.La funció expressiva de les diferents focals.
9.El format, l’enquadrament i l’angle visual.
12.Format de les fotografies per a vídeo.
20. El croquis d’il·luminació.
37.Connotacions d’una imatge.
7.Anàlisi i lectura d’imatges.
10.Recollida d’informació tècnica.
11.Recollida d’observacions artístiques.
12.Previsualització del resultat a partir del guió tècnic.
3.Ús de la metodologia de treball adequada a cada projecte.
4.Autonomia i autocrítica en la realització de treballs.
5.Creativitat en la realització de treballs.
7.Refús de les actituds i dels continguts violents o discriminatoris.
8.Receptivitat a les observacions i a les anàlisis crítiques.
10.Participació activa i constructiva a la dinàmica de la classe i als treballs en equip.
11.Interès per tota la informació de l’àmbit professional.
13.Hàbit de planificació del treball i de concepció d’un projecte.
14.Compliment dels terminis fixats i dels horaris de classe.
15.Aplicació dels continguts interdisciplinaris dels diferents mòduls.
Activitats d’ensenyament - aprenentatge
Activitat 4.1: Creació d’un storyboard per a un videoclip en Stop Motion (durada: 15 h)
Avaluació
Inicial - diagnòstica
Contínua - formativa
Final - sumativa
Qüestionari previ sobre els coneixements de la realització d’un storyboard.
Seguiment del procés de planificació en la resolució del storyboard.
Es valorarà la idea i el resultat de la realització del storyboard.





Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
4
Preproducció audiovisual. La fotografia com a eina.
15h
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
4.1
Creació d’un storyboard per a un videoclip en Stop Motion
15 h
Objectius didàctics
Objectius didàctics
-Desenvolupar amb viabilitat i coherència la idea d’un projecte audiovisual.
-Aplicar el llenguatge narratiu en un projecte d’animació amb Pixilació, tècnica de Stop Motion amb fotografies.
-Estimular la creativitat.
-Suggerir idees a partir d’un tema musical.
-Sintetitzar gràfica i tècnicament una idea per a la seva posterior producció.
-Planificar tota la informació tècnica i artística d’un projecte d’animació.
Enunciat / descripció de l’activitat
Enunciat de l’activitat
-Analitzar amb exemples la utilització de la tècnica de Pixilació en el videoclip.
-Visualitzar guions tècnics i storyboards.
-Realització d’un storyboard per a la creació del projecte d’animació audiovisual : el videoclip.
-Visionat col·lectiu del resultat obtingut, per a la seva revisió i correcció.
Descripció de l’activitat
-Escollir, col·lectivament, un tema musical amb lletra o sense, apropiat per a la realització d’un videoclip d’animació amb la tècnica de Pixilació.
-Divisió i repartiment en fragments del tema escollit.
-Pensar, individualment, una idea que representi o suggereixi cada fragment de música. La proposta escollida ha de ser viable per a la seva realització amb fotografies.
-Exposar col·lectivament  les diferents propostes i analitzar-les per a aportar homogeneïtat i coherència al projecte.
-Seleccionar la idea definitiva de cada alumne.
-Realització del storyboard on es tindran en compte els següents aspectes: tipologia dels plànols, enquadraments, duració, descripció de l’acció, escenaris, lletra de la cançó, observacions, ritme de la música, etc... és a dir, les indicacions tècniques i artístiques necessàries per a la bona planificació del projecte.
-Fusionar les diferents parts del  storyboard.
-El storyboard s’ha de presentar en format DinA4 horitzontal. Totes les pàgines s’han de numerar.
Eines i material de l’alumne
-Llapis i paper.
-Fitxes buides de storyboard.
Bibliografia
Recursos de l’escola i el professor
-Projector.
-Storyboards de videoclips.
-Exemples de videoclips realitzats amb Pixilació.
Avaluació
-Originalitat de la idea.
-Creativitat en el plantejament estètic.
-La correcta adaptació de la idea al tema musical.
-Utilitzar la terminologia adient.
-La correcta  seqüenciació entre fotografies i  plànols.
-Presentació  formal.
-Planificar el procés i la temporització del projecte, adaptant-se als terminis fixats.
-Correcta descripció del plànol  amb el dibuix i indicacions de les línies de moviment.
-Originalitat i coherència en la planificació d’aspectes fotogràfics tècnics i artístics: enquadraments, composició, il·luminació, moviments de càmera,...
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte, sentit autocrític, i constància).




Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs 2010-11

Mòdul
durada
  Fotografia                                    
135h
Unitat  de programació
durada
5
Producció Audiovisual. La presa fotogràfica.
22’5h
Objectius terminals (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig)
-Defensar un projecte fotogràfic realitzat amb un plantejament innovador.
-Usar i treure profit dels codis del llenguatge fotogràfic.
-Emprar amb propietat les càmeres i formats.
-Organitzar el plató i realitzar els elements plàstics prèviament a una específica presa fotogràfica.
Desenvolupament de continguts / seqüenciació
Fets, conceptes i sistemes
Procediments
Actituds, valors i normes
5.Diafragma-obturador.
8.La funció expressiva de les diferents focals.
9.El format, l’enquadrament i l’angle visual.
10.Lectura i composició. Enfocament.
12.Format de les fotografies per a vídeo.
16.La il·luminació fotogràfica.
18.La llum natural: difusa/dura.
19.La llum artificial: qualitat, direcció, contrast, color, intensitat.
20.El croquis d’il·luminació.
22.La profunditat de camp.
23.Definició de la imatge. Distància hiperfocal.
25.El fotòmetre.
37.Connotacions d’una imatge.
1.Realització de preses fotogràfiques.
7.Anàlisi i lectura d’imatges.
13.Selecció de les eines òptimes per a cada tècnica.
26.Utilització de l’exposímetre.
27.Experimentació amb fonts de llum artificial i natural.
28.Aplicació del pla de rodatge i del croquis d’il·luminació a l’hora de treballar a l’estudi.
29.La posta en escena.
1.Cura de les instal·lacions del centre i del material comú.
2.Cura del material informàtic i fotogràfic.
3.Ús de la metodologia de treball adequada per a cada projecte.
4.Autonomia i autocrítica en la realització de treballs.
5.Creativitat en la realització de treballs.
6.Respecte tant als companys de classe com al professor.
7.Refús de les actituds i dels continguts violents o discriminatoris.
8.Receptivitat a les observacions i a les anàlisis crítiques.
9.Interès pel coneixement tècnic, científic i artístic de les formes i imatges referents a l’àmbit fotogràfic.
10.Participació activa i constructiva a la dinàmica de la classe i als treballs en equip.
11.Interès per tota la informació de l’àmbit professional.
12.Responsabilitat en el manteniment del material i de les instal·lacions, de la seva adequació i respecte per les normes de seguretat.
14.Compliment dels terminis fixats i dels horaris de classe.
Activitats d’ensenyament - aprenentatge
5. 1: La presa fotogràfica (durada: 22,5 h)
Avaluació
Inicial - diagnòstica
Contínua - formativa
Final - sumativa
Detecció, a través dels treballs anteriorment realitzats, dels coneixements previs de cada alumne.
Seguiment individualitzat del procés de realització de les preses fotogràfiques. Visualització col·lectiva de les fotografies realitzades, per a corregir els errors i homogeneïtzar criteris en el treball en equip.
Es valorarà la resolució tècnica i conceptual de la selecció de les fotografies realitzades.





Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
5.
PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL: LA PRESA FOTOGRÀFICA
22’5
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
5.1
La presa fotogràfica
22,5 h
Objectius didàctics
-Controlar  tots els aspectes relacionats amb a la presa fotogràfica.
-Desenvolupar amb competència els procediments fotogràfics inclosos en una proposta.
-Traduir un tema musical en imatges fotogràfiques.
-Aplicar la temporització a cada plànol.
-Controlar el moviment de càmera en la creació de la seqüència fotogràfica de l’animació.
-Saber treballar amb el format adequat per a la posterior aplicació a la tècnica d’animació.
-Utilitzar el llenguatge narratiu audiovisual de manera coherent.
-Cenyir-se  al storyboard realitzat.
Enunciat / descripció de l’activitat
-Partint de tota la informació recollida al storyboard, fer les preses fotogràfiques necessàries per a la realització del Stop Motion.
-Transferir les fotografies a l’ordinador.
-Seleccionar les imatges i organitzar –les per carpetes.
-Visionar i analitzar col·lectivament a nivell tècnic i conceptual els resultats. 
Eines i material de l’alumne
-Elements a fotografiar i attrezzo.
-El storyboard realitzat a l’activitat anterior.
-Càmera reflex.
Bibliografia
Recursos de l’escola i el professor
-Plató fotogràfic totalment equipat amb focus, flaixos d’estudi, trípodes, fons de paper, pantalles difusores ...
-Aula amb ordinadors.
Avaluació
               -Es valorarà que els motius i elements triats siguin els més adequats per a la consecució del projecte.
-La correcta planificació del procés de treball.
-Correcta adaptació del resultat al plantejament de la proposta original plasmada en el storyboard.
-Adequació del nombre de fotografies a la duració del fragment del tema musical a representar.
-La bona resolució tècnica en la presa fotogràfica.
-Nivell d’autoexigència en el compliment de les normes de seguretat al plató fotogràfic.
-La creativitat i l’originalitat en el resultat.
-L’organització del material obtingut.
-Planificar el procés i la temporització del projecte, adaptant-se als terminis fixats.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte, sentit autocrític, i constància).




 

 

 

 

 

 

 

 

Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs 2010-11

Mòdul
durada
  Fotografia                                    
135h
Unitat  de programació
durada
6
Postproducció Audiovisual. Edició digital d’imatges fotogràfiques.
30h
Objectius terminals (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig)
-Emprar amb propietat les càmeres i formats.
-Usar i treure profit dels codis del llenguatge fotogràfic.
-Defensar un projecte fotogràfic realitzat amb un plantejament innovador.
Desenvolupament de continguts / seqüenciació
Fets, conceptes i sistemes
Procediments
Actituds, valors i normes
27.Connotacions d’una imatge.
31.Arxius informàtics. Estimació de mesures.
34.Laboratori digital : Photoshop.
35.Eines de Photoshop aplicades a la fotografia.
36.Formats d’aplicació a l’animació.
7.Anàlisi i lectura d’imatges.
8.Recerca de noves solucions en la composició.
13.Selecció de les eines òptimes per a cada tècnica.
14.Aplicació dels recursos de Photoshop  adequats pel retoc fotogràfic.
15.Automatització d’accions al Photoshop.
16.Transformació i deformació d’imatges.
17.Clonació de segments de la imatge.
18.Manipulació i millora de l’exposició fotogràfica.
19.Experimentació en la creació de noves imatges.
20.Aplicació de les tècniques del fotomuntatge.
21.Aplicació dels recursos del Photoshop adequats al fotomuntatge.
22.Fusió entre diferents imatges.
23.Exportació d’un fotomuntatge per a l’animació.
2.Cura del material informàtic i fotogràfic.
3.Ús de la metodologia de treball adequada a cada projecte.
4.Autonomia i autocrítica en la realització de treballs.
5.Creativitat en la realització de treballs.
7.Refús de les actituds i dels continguts violents o discriminatoris.
8.Receptivitat a les observacions i a les anàlisis crítiques.
9.Interès pel coneixement tècnic, científic i artístic de les formes i imatges referents a l’àmbit fotogràfic.
11.Interès per tota la informació de l’àmbit professional.
13.Hàbit de planificació del treball i de concepció d’un projecte.
15.Aplicació dels continguts interdisciplinaris dels diferents mòduls.
Activitats d’ensenyament - aprenentatge
6.1: Manipulació digital de les imatges (durada: 15 h)
6. 2: Edició digital de les imatges (Aplicació de continguts del mòdul de Tècniques d’Animació Audiovisual)  (durada: 9 h)
6. 3: Realització de la memòria  (durada: 6hores)
Avaluació
Inicial - diagnòstica
Contínua - formativa
Final - sumativa
Coneixements previs que l’alumne ha anat adquirint i que tenen relació amb la U.P.
Seguiment del procés de manipulació de la selecció d’imatges.
es valorarà en un 50% la primera activitat, per considerar més important la correcta utilització de les eines de Photoshop i el resultat final de les fotografies que el ritme i moviment en la seva seqüenciació, aspectes que es tenen en compte en la segona activitat, valorada en un 30%. La realització d’una memòria que registri tot el procés de treball del projecte tindrà un valor d’un 20%.





Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
6
Postproducció Audiovisual. Edició d’imatges.
30h
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
6.1.
Manipulació digital de les imatges
15 h
Objectius didàctics
Objectius didàctics
-Manipular una fotografia per ser emprada en l’animació d’un tema determinat.
-Saber utilitzar les eines necessàries de Photoshop per manipular una  imatge.
-Saber treballar amb el format adequat de les fotografies per a la seva aplicació a l’animació.
-Optimitzar els recursos de Photoshop.
-Adquirir  autonomia en la utilització de Photoshop.
Enunciat / descripció de l’activitat
-Analitzar la selecció d’imatges feta a la U.P anterior i decidir els retocs necessaris que haurà de fer cada alumne per arribar a l’homogeneïtzació estètica i conceptual en la realització del videoclip.
-Preparar amb accions les fotografies en el format adequat per a la posterior realització de l’animació.
-Retocar les imatges amb Photoshop.
-Organitzar per carpetes les fotografies manipulades (una carpeta per cada plànol del videoclip).
-Lliurar el treball acabat  en un CD.
-Visionar i analitzar els resultats obtinguts, tant a nivell tècnic com conceptual.
Eines i material de l’alumne
-Preses fotogràfiques realitzades a l’activitat anterior.
-CD’s gravables. 
Bibliografia
Recursos de l’escola i el professor
-Projector.
-Aula d’informàtica amb ordinadors  I programa de edició d’imatges: Photoshop.
Avaluació
-Usar la terminologia adient en les intervencions orals.
-El grau d’aprenentatge adquirit en la utilització de Photoshop.
-L’organització del material obtingut.
-Precisió i metodologia en el procés de manipulació de la imatge.
-La creativitat i l’originalitat en el resultat.
-Planificar el procés i la temporització del projecte, adaptant-se als terminis fixats.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte, sentit autocrític, i constància).




Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
6
Postproducció audiovisual. Edició digital d’imatges.
30h
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
6. 2
 Edició digital de les imatges (Aplicació de continguts del mòdul de Tècniques d’Animació Audiovisual) 
9h
Objectius didàctics
-Crear l’animació Stop Motion amb imatges fotogràfiques.
-Aprendre a exportar el treball segons el destí.
-Utilitzar correctament el programa d’edició de vídeo (Premiere) per fer el muntatge de l’animació.
-Realitzar satisfactòriament la sincronització de les imatges amb la música.
-Assoliment dels coneixements tècnics sobre la tècnica de la Pixilació.
Enunciat / descripció de l’activitat
-Realitzar, amb el programa d’edició de vídeo Premiere, el muntatge de l’animació, important les carpetes de les fotografies retocades i ajustant el temps de cada pla, amb la finalitat de sincronitzar la imatge i el so.
-Una vegada editada l’animació amb les pertinents transicions i efectes de vídeo, s’inclouran els títols de crèdit abans de fer l’exportació final de l’animació.
-Visionar i analitzar col·lectivament els resultats. 
Eines i material de l’alumne
-Fotografies manipulades anteriorment.
-Storyboard del videoclip.
Bibliografia
Recursos de l’escola i el professor
-Aula d’informàtica amb ordinadors.
-El programa d’edició de vídeo Premiere.
Avaluació
               -Grau d’assoliment de coneixements en la utilització de  les eines infogràfiques.
-Adequació estètica de la seqüència d’ imatges en relació a la música.
-Coherència de l’edició respecte al storyboard.
-Precisió i metodologia en el procés d’edició.
-Continuïtat entre els diferents plànols.
-El ritme final en el resultat del videoclip.
-La consecució d’un treball expressiu i creatiu.
-La correcta presentació amb caràtula en CD i  DVD.
-Lliurament en els terminis fixats.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, experimentació, autonomia, interès, participació, respecte, sentit autocrític, i constància).




Cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família del disseny gràfic

Il·lustració (DOGC 2419 – 25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de maig) curs: 2010-11

Unitat de programació
durada
6
Postproducció Audiovisual. Edició digital d’imatges.
30
Activitat d’ensenyament / aprenentatge
durada
6.3
Realització de la memòria 
6h
Objectius didàctics
-Revisar el material realitzat fet a les activitats anteriors.
-Comprovació de l’assimilació dels tots els continguts referents al projecte del videoclip.
-Demostrar l’aprenentatge amb la utilització d’una terminologia específica.
-Tenir registrat i endreçat  tot el procés de treball.
-Fer constar possibles observacions que hagin quedat sense resoldre.
Enunciat / descripció de l’activitat
Fer una memòria del projecte del videoclip que reculli les següents fases del treball:
-Objectius de la proposta i motivació personal.
-Documentació i anàlisi de referents relacionats amb el projecte (recerca, selecció i anàlisi des del punt de vista tècnic, estètic i conceptual)
-Storyboard (amb l’explicació de les corresponents modificacions)
-Metodologia en la presa fotogràfica, en la manipulació digital i en el procés d’edició.
-Valoració personal del resultat final i del curs.
Eines i material de l’alumne
-Material realitzat en el procés de preproducció, producció i postproducció per a il·lustrar la memòria.
-Internet per a la recerca de referents.
Bibliografia
Recursos de l’escola i el professor
-Aula d’informàtica amb ordinadors.
Avaluació
               Clara explicació dels objectius i motivació personal del projecte.
-Anàlisi tècnic, conceptual i estètic dels referents.
-Contingut de l’apartat de guió.
-Contingut de l’apartat de realització de  fotografies.
-Contingut de l’apartat del retoc i la manipulació.
-Contingut de l’apartat d’edició.
-Nivell d’expressió escrita i d’ortografia.
-Presentació formal acurada i degudament enquadernada.
-Lliurament en els terminis fixats.
-Actitud a classe (assistència, puntualitat, motivació, autonomia, interès, participació, respecte, sentit autocrític, i constància).






5-Bibliografia i enllaços d'interès
Bibliografia
(es destaquen amb major cos de lletra els autors de les obres més notables per al estudi del camp al qual pertanyen les tècniques d’expressió gràfica a còmic)
Adsuara, Alberto: "El cuerpo y la fotografía. Entre lo obsceno y lo artístico", Midons, Valencia 1997.
Aramata, Hiroshi:
"Las más bellas imágenes de los naturalistas del s. XIX", Anaya, Madrid 1992 (Heibonsa, Tokio 1990).
"Una historia de Fauna secreta", en Fontcuberta: "Ciencia y fricción", p. 181, de "Fauna secreta", Chikuma Shobo Publishing Co. Ltd., Tokio 1991.
Barbero, Manuel: "La imagen del animal en el s. XVII", en Gómez Molina, J. J. y otros: "Las lecciones del dibujo", Cátedra, Madrid 1996.
Bataille, George: "L'erotisme", les Èditions de Minuit 1957.("El erotismo", Tusquets, Barcelona 1997).
Baum, H.; Ellenger W. & Ditrich: "An Atlas of animal anatomy for artists", edited by Lewis S. Brown, Dover, New York 1956.
Boia, Lucian: "Entre el ángel y la bestia", Andrés Bello, Barcelona 1997.
Benet Ferrando, V: "El tiempo de la narración clásica", Filmoteca G. Valencia,1992.
Bergson, Henri: "Le rire", Presses Universitaires de France, 1940; 4º Ed. 1988.
Black, M., Bloomfield, L.: "Aspectos lingüísticos de la ciencia", Taller de ediciones, Madrid, 1978.
Bright, D.: "Of Mother Nature and Marlboro men", artículo extraído de la revista publicada por el Museo de Arte de Chicago, 1986.
Bronowski, J.: "El sentido común de la ciencia", Ediciones Península, Barcelona 1978.
Nota del editor: "¿Son incompatibles el arte y la ciencia?. He aquí un prejuicio al que un prestigioso científico hace frente."
("The common sense of science", Heinemann Educational Books Ltd., Londres 1951)
Caillois, Roger:
"Approches de l'imaginaire", Gallimard, Paris 1974.("Acercamientos a lo imaginario", Fondo de Cultura Económica, México 1989).
"Le mythe de la licorne", Fata Morgana, Cognac,1991."Mitología del pulpo", Monte de Ávila Editores, Venezuela 1976.
"Medusa & cía.", Fondo de Cultura Económica, México, 1975
Català Doménech, Josep M.: "La violación de la mirada", FUNDESCO, Madrid 1993.
Chion, Michel: "La audiovisión. Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido", Paidós, Barcelona 1993.
Chomsky, Noam:
"Algunas constantes de la teoría lingüística", en Benveniste: "Problemas del lenguaje", Buenos Aires 1969.
"Reflections on language", Pantheon, New YorK 1976.
"Rules and representations", Columbia University Press 1980.
ClarK, Keneth:
"El desnudo"
"El paisaje", Alianza Editorial, Madrid 1981.
Clarke, T. H.: "The rhinoceros from Dürer to Stubbs, 1515-1799", Sothesby, London
Clemente, Julián M.:
SPIDERMAN. LA HISTORIA JAMAS CONTADA
JULIAN M. CLEMENTE
PANINI, 2015
 Coma, Javier:
Company, J.M.: "El trazo de la letra en la imagen", Cátedra, Madrid 1987.
Conan Doyle, Arthur: "El misterio de las hadas", José J. de Olañeta,Editor, Palma de Mallorca 1998.
Da Vinci, Leonardo: "Cuadernos de Notas", Planeta-De Agostini, Barcelona 1995.
Dunkel, Ulrich: "El Brehm Ilustrado", Plaza y Janés, Barcelona 1970.
Darwin, Charles: "La expresión de las emociones en los animales y en el hombre", Alianza Editorial, Madrid 1984.
Derrida, J: "La voz y el fenómeno", Pre-Textos, Valencia 1985.
Dondis, Doris A.: "La sintaxis de la imagen", Gili Gaya, Barcelona 1992.
Dupré, G. L.: "Pathologie de l'imagination et de l'émotivité", Payot, Paris 1936.
Dyson, Freeman: "Mundos del futuro", Crítica, Barcelona 1998.
Eco, Umberto:
"La estructura ausente", Lumen, Barcelona 1973.
"Tratado de semiótica general", Lumen, Barcelona 1977.
"Kant y el ornitorrinco", Lumen, Barcelona 1999.
“Historia de la Belleza”, Lumen, Barcelona 2004.
“Historia de la fealdad”, Lumen, Barcelona 2007.
Eisner, Will:
EL CÓMIC Y EL ARTE SECUENCIAL, Norma, Barcelona, 2002
Finlay, Victoria: “Colores”, Océano, Barcelona 2004
Fontcuberta, Joan y V.V.A.A.: "Bestiario", Siruela, Madrid 1997.
Fontcuberta, Joan & Formiguera, Pere: "Fauna secreta", Fundació Caixa de Catalunya 1990.
Fontcuberta, Joan et alt.:"Ciencia y fricción. Fotografía, naturaleza, artificio", Mestizo A.C., Murcia 1998.
Foucault, Michel:
"Ceci n'est pas une pipe", Fata Morgana,Montpellier 1973.
"Les mots et les choses, une archeologie des sciencies humaines", Gallimard, Paris 1966).
("Las palabras y las cosas", ed. siglo XXI, Madrid 1993.)
Gállego, Julián: "El cuadro dentro del cuadro", Cátedra, Madrid 1991.
Gauthier, Guy: "Veinte lecciones sobre la imagen y el sentido", Cátedra, Madrid 1992.
Gombrich, E. H.:
“Arte e ilusión. Estudio sobre la psicología de la representación pictórica”, Debate/Random House Mondadori, Madrid 1997.
“Historia del arte”, Debate/Random House Mondadori, Madrid 1998
“El sentido del orden. Estudio sobre la psicología de las artes decorativas”, Debate/Random House Mondadori, Madrid, 2004.
“Los usos de las imágenes. Estudios sobre la función social del arte y la comunicación visual”, Debate/Random House Mondadori, Madrid 2003.
.Gombrich, E. H.; Hochberg, J.; Black, M.: "Arte, percepción y realidad", Paidós, Barcelona 1983.
Gómez Molina, J. J. y otros:
"Las lecciones del dibujo", Cátedra, Madrid 1996.
“Máquinas y herramientas de dibujo”, Cátedra, Madrid 2002
“Estrategias del dibujo en el arte contemporáneo”, Cátedra, Madrid 2002
“Los nombres del dibujo”, Cátedra, Madrid 2004
Giedion, Sigfried: "El presente eterno: los comienzos del arte", Alianza, Madrid 1991.
Gorostiza, Jorge: “Directores Artísticos del cine español”, Cátedra/Filmoteca Española, Madrid 1997.
Gould, Stephen Jay:
"La falsa madida del hombre", Crítica, Barcelona 1993.
"El pulgar del panda", Crítica, Barcelona 1994.
"Brontosaurus y la nalga del ministro", Crítica,Barcelona 1993.
"La sonrisa del flamenco", Crítica, Barcelona, 1995.
"Ocho cerditos", Crítica, Barcelona 1994.
"Un dinosaurio en un pajar", Crítica, Barcelona 1997.
Grassi, Ernesto: "Arte y mito", Nueva visión, Buenos Aires 1968.
Gubern, Román:
Del Bisonte a la realidad virtual. La escena y el laberinto”, Anagrama, Barcelona 1996.
“Patologías de la imagen”, Anagrama, Barcelona 2004.
Hammer, F: "Proyecciones en el encuadre clínico",extracto de la sinopsis temática sobre tests proyectivos de N. Dow y C. Amorós (Facultad de Psicología de Barcelona).
Hatje, Ursula (directora de la edició) y VVAA: “Historia de los Estilos Artísticos. Desde el Renacimiento hasta el tiempo presente”, Istmo, Madrid 1982.
Hayes, Colin: “Guía completa de Pintura y Dibujo. Técnicas y Materiales.”, Hermann Blume, Madrid 1980
Hjelmslev: "El lenguaje", Gredos, Madrid 1968.
Hochberg, J.: "Arte, percepción y realidad", Paidós, Barcelona 1983.
Jáuregui, José Antonio: "El ordenador cerebral", Labor, Barcelona 1990.
Jiménez Lozano, José: "Los ojos del icono", Libro sobre la exposición "Las Edades del Hombre", Caja de Salamanca, Valladolid 1988.
Jünger, Ernst:
"La emboscadura", Tusquets, Barcelona 1993.
"La tijera", Tusquets, Barcelona 1993.
Kandinsky, Vasili:
"Punto y línea sobre el plano", Barral-Labor, Barcelona 1984.
"De lo espiritual en el arte", Premiá, México 1989.
La Barre, W.: "The cultural basis of emotions and gestures", HOH, New York 1970.
Lacassin, Francis & V.V.A.A.: "Tarzán al desnudo", Rodolfo Alonso, Buenos Aires 1970.
Laguillo, Manolo: "¿Por qué fotografiar?. Escritos de circunstancias 1982-1994", Mestizo, Murcia 1995.
Levy, Sidney & Levy, Richard: "El simbolismo en los tests de dibujo de animales",(en la sinopsis temática de C. Amorós sobre tests Proyectivos, Facultad de Psicología de Barcelona).
Loewy, Raymond: “Lo feo no se vende”, Iberia, Barcelona 1955.
McCloud, Scott:
ENTENDER EL COMIC
ASTIBERRI, Bilbao, 2016
LA REVOLUCION DE LOS COMICS
NORMA EDITORIAL, S.A., Barcelona, 2001 
COMO SE HACE UN COMIC
EDICIONES B, Barcelona, 1995
ENTENDER EL COMIC: ARTE INVISIBLE
ASTIBERRI, Bilbao, 2005
 HACER COMICS
ASTIBERRI,  2016
Martínez Marzoa, F.: "Historia de la filosofía", Istmo, Madrid 1973.
Morris, Tom:"LOS SUPERHÉROES Y LA FILOSOFÍA",BLACKIE BOOKS, Barcelona, 2013 
Morrison, Grant: "Supergods. Héroes y mitos del cómic", Turner Noema, Barcelona 2012.
Murcia, Félix: “La escenografía en el cine. El arte de la apariencia”, SGAE, Madrid 2002.
Muybridge, E.: "Animals in motion (electro-photographic investigation)", Chapman & Hall 1907.
Nichols Bill: "La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental", Paidós, Barcelona 1997.
Pacheco, Francisco: “Arte de la pintura”, Leda, Barcelona 1982.
Peña-Ardid, Carmen: "Literatura y cine", Cátedra, Madrid 1992.
Pericot, L.; Maluquer, J.: "La humanidad prehistórica", Salvat-Alianza Ed., Madrid 1969.
Pinault, Madeleine: "The painter as naturalist, from Dürer to Redouté", Flamarion, Paris 1991.
Pinillos, José Luís: "La mente humana", T.H., Madrid 1991.
Ricci, Franco María: "Musca depicta", FMR, Parma 1966.
Robins, R. H.: "A Short History of lingüistics", Longman, London 1967.
Rosenblum, Robert: "El perro en el arte. Del rococó al posmoderno", Nerea, Madrid 1989.
Rowlands, J.; Bartrum, G.: "The age of Dürer and Holbein:German Drawins, 1400-1550", British Museum nº65, London 1988.
Sager, P.: "Nuevas formas de realismo", Alianza Forma, Madrid 1981.
Sánchez Biosca,V.: "Teoría del montaje cinematográfico",Filmoteca Gen., Valencia, 1991.
Sapir, E.: "El lenguaje", FCE, México 1966.
Sartre, Jean Paul: "¿Qué es la literatura?", Losada, Buenos Aires 1950.
Scruton, Roger: "La experiencia estética", Breviarios, Fondo de Cultura Económica, 2º ed., México 1987.
Silverberg, Robert: "Bestiario de ciencia ficción", Ultramar, madrid 1976.
Schwartz, Arthur H.: "Obsevaciones sobre el significado de dibujos de animales", Facultad de Psicología de Barcelona.
Schwartz, Marvin: "Psicología fisiológica", Editorial Alhambra, Madrid 1983.
Sebeok, A.; Umiker-Sebeok, J.: "Sherlock Holmes y Charles S. Peirce. El método de la investigación", Paidós, Barcelona 1980.
Sklovski, V.: "Cine y lenguaje", Anagrama, Barcelona 1971.
Steiner, Claude M.: "Los guiones que vivimos", Kairós, Barcelona 1992.
Tusón, Jesús: Aproximación a la historia de la lingüística", Teide, Barcelona 1982.
V.V.A.A.: "La imagen del animal. Arte prehistórico. Arte contemporáneo".
Catálogo de la exposición proyectada y coordinada por Juan Muñoz a cargo de la Caja de ahorros de Madrid entre Diciembre y Enero de 1984.
V.V.A.A.: "Videoculturas de fin de siglo", Cátedra, Madrid 1990
Van Buren, Alice: "Acróbatas, pallasos e trapecistas", artículo publicado en "O Correo da Unesco", Mayo 1992.
Vila, Santiago: "La escenografía. Cine y arquitectura", Cátedra, Madrid 1997.
Walker, John A.: "El arte después del pop", Labor, Madrid 1975.
Xalabarder, Conrado: "Enciclopedia de las bandas sonoras", Ediciones B, Barcelona 1997.
Zunzunegui, Santos: "Paisajes de la forma", Cátedra, Madrid 1994.
Enllaços d'interés i webgrafia:
BIBLIOGRAFIA NATURALISTA COMENTADA 
(un estudi sobre la ilustració als llibres d'historia natural comentada per M. A. F. Alborés, clicar al títol per accedir-hi))
Web-sites de Scott McCloud sobre còmic i web-còmic:
http://scottmccloud.com/7-consulting/index.html
https://www.google.com/googlebooks/chrome/index.html
web/blog de Julián M. Clemente:
http://www.zonanegativa.com/tag/julian-clemente/
Enllaços als blogs de didáctica de l’art de Mafa Alborés:
https://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/
http://animalinvisible.blogspot.com.es
https://www.tebeosfera.com/autores/albores_mafa.html
BLOG "FOTOGRAFIAR ANIMALES INVISIBLES". 
GESTIÓN DE CONTENIDOS DIDÁCTICOS.
ARTICLES D'INTERÉS ESPECÍFIC AL MÒDUL DE TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRÀFICA 
la UF 3 i les seves corresponents unitats didàctiques i activitats contemplan la transversalitat amb el mòduls de fotografia a primer de cicle i hem portat a la pràctica l'opció de fer-la adaptable a la fotografia comuna d'altres cicles com il·lustració, animació audiovisual, gráfica audiovisual, gràfica publicitària i al tècnica fotogràfica del cicle de foto a segon. Tot i que el grau d'exigència en certes habilitats tècniques és diferent, en tots el casos queda palesa l'efectivitat de trobar un espai comú de les diferents disciplines a l'espai de les diferents aplicacions de manipulació digital d'imatge, especialment Photoshop, i cal fer certes modificacions o afegir o substituir activitats per portar-les a objectius específics de cada cicle.
 (podeu clicar al títols o als enllaços corresponents si esteu a la versió digital d'aquest document)

Superhéroes fotográficos y reproducciones en volumetría. Dramatizaciones y parodia escénica por Edy Hardjo. (escenografía, iluminación de estudio, narración figurativa) / especial atención: Gráfica Audiovisual


La vida secreta de los superhéroes, por Edy Hardjo

http://animalinvisible.blogspot.com.es/2015/03/superheroes-fotograficos-y.html 

Animal Man: destilando la esencia del superhéroe de animalidad alternativa. 

http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2015/04/animal-man-destilando-la-esencia-del.html 

Acuarios y fotografía. Takashi Amano y la exposición múltiple con gran formato. Paisajismo, ecologismo y bioarte. 

http://animalinvisible.blogspot.com.es/2017/03/acuarios-y-fotografia-takashi-amano-y.html 

Scott McCloud. El arte de la enseñanza y la enseñanza del arte. (cómic)

http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2017/11/scott-mccloud-el-arte-de-la-ensenanza-y.html

 

 

 



EXTRACTES I FRAGMENTS D'ARTICLES CONCRETS ELABORATS PER AMPLIAR I CONTEXTUALITZAR CONTINGUTS ESPECÍFICS DE TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRÀFICA DE PRIMER I PROJECTES DE CÒMIC (DISSENY DE PERSONATGES) DE SEGON.


Ejemplo de análisis documental de un personaje para el trabajo de concept-art fotográfico: Viuda Negra.

Nacimiento de la imagen moderna de la Viuda Negra a cargo del dibujante John Romita


Ya sabéis que no es la primera vez, ni será la última que hablamos de la Viuda Negra como depositaria de potentes expectativas culturales que han influído en su percepción antrozoológica. De hecho, el perverso fatalismo sexual de toda araña se ha depositado (tal vez, sencillamente, por lo identificable de su aspecto visual y su fama de venenosamente peligrosa) en esta especie arácnida en particular, y este síndrome informativo hiperafectado es similar al que afecta a cualquier información, científica o no, que haga referencia, como también hemos dejado claro, a la mantis religiosa.

La entrada de hoy creo que me quedará excesivamente sazonada, porque pienso tocar muchos temas que ya hemos tocado en algún momento, como los tópicos sobre las especies animales que llegan a la información científica, o los que esta misma promueve (a menudo sin que sean precisamente ciertos), el simbolismo de ciertas especies en la cultura popular, la asociación entre muerte y sexo, la sexualidad implícita en diversas manifestaciones artísticas (y particularmente en los cómics de superhéroes), la asociación establecida entre ciertas especies animales y la mujer (especialmente la mujer fatal, peligrosa y provocativa), la influencia de los medios de reproducción de imágenes en el aspecto emblemático de ciertos personajes surgidos de los cómics y las novelas gráficas y su relación con la moda, una suerte de sublimación de una animalidad humana que aspira a ser mutante. Ahí es nada ¿eh?

Ya sabéis que aquí nos interesamos por los cómics, y, desde un punto de vista antrozoológico e iconográfico nos hemos servido de los cómics de superhéroes para sonsacarles información sobre aspectos culturales relacionados con cómo son percibidos ciertos animales y su significado.

Recreación Fotográfica de Irene Parra
A través del trabajo docente que desarrollo con alumnos de fotografía y artes del diseño, he incluído prácticas que intentan como mínimo analizar los recursos iconográficos de las imágenes de superhéroes mediante técnicas fotográficas. Es una excusa bastante completita para que desarrollen técnicas básicas de fotografía de estudio, concept-art y edición digital de imágenes, además de una invitación a investigar y documentarse sobre el personaje recreado fotográficamente.
Recreación de Eva García-Mohedano
Uno de sus favoritos es  la Viuda Negra (Black Widow) por diversas razones: la mayoría de mis alumnos son mujeres, y como la premisa del ejercicio es un autorretrato manipulado, buscan superheroínas, o supervillanas. La preferencia por estas últimas, más ambiguas y libres, como Black Cat, Cat Woman o Black Widow, de estilismos más sobrios que la mayoría de sus rivales, hacen que se decanten por alguna de estas super-femmes fatales, y el minimalista uniforme de Black Widow invita a eludir problemas de vestuario y edición digital. Todo ello provoca que emular fotográficamente a Natascha Romanova sea habitual, año tras año, entre los trabajos de fin de curso. Y es que, como ya hemos hecho constar en otras ocasiones, la imagen de los superhéroes de cómic es una sublimación de la imagen de los dioses y héroes de la mitología clásica y su ideal de perfección plasmada en sus cuerpos desnudos, ajustados a cánones muy concretos y apenas caracterizados por algún que otro rasgo distintivo. Los superhéroes son cuerpos desnudos aparentemente vestidos con diseños coloristas que representan sus ceñidas vestimentas, con lo cual su potencial erótico queda fuera de toda duda, aunque siempre excusado por las exigencias del guión, que demanda acción violenta y ejercicios gimnásticos. Así como la expresión del éxtasis religioso era la excusa para representar la expresión de éxtasis sexual en los rostros de santas y mártires de la pintura postrenacentista, y la representación de escenas mitológicas o de culturas exóticas y lejanas propiciaban la aparición de desnudos en la pintura o en el cine, las heroínas de acción ofrecían múltiples posibilidades escópicas de sus torneados cuerpos. Si en el caso de las heroínas de ambientes exóticos, como Sheena o Princess Pantha, émulas de Tarzán, su desnudez parecía justificable por la de los indígenas negros (pese a que los estampados de tigre o leopardo apenas disimulaban los modernos -para la época- diseños de sus bikinis), las superheroínas, sobre todo en las ediciones en blanco y negro, eran poco más que desnudos apenas disimulados con una suerte de body.painting casi inapreciable cuyos escorzos y torsiones corporales estaban justificados por el esfuerzo físico de su lucha contra el mal, o contra el bien, en el caso de las supervillanas, generalmente de aspecto todavía más provocador.

Recreación Fotográfica de Ana Martínez Cachón

Sin embargo, hay bastantes aspectos iconográficos del personaje que no suelen ser suficientemente documentados y, desde luego, habría que mencionar no pocas cuestiones culturales, zoológicas y antrozoológicas, que se ocultan tras el personaje que sería oportuno resumir en un espacio oportuno, y no se nos ocurre otro mejor que El Animal Invisible.

Para empezar, deberíamos analizar los diferentes atributos del personaje: se trata de una mujer fuerte e inteligente, seductora, fría y peligrosa, que toma su nombre de una criatura que debe su fama tanto a su peligroso veneno como a su costumbre de devorar al macho tras la cópula. Se trataría, por tanto, de una visión para el cómic de la mujer malvada deudora de las narraciones folletinescas y del cómic americano de la Edad de Oro, básicamente contraria a la imagen sumisa de la mujer buena, honrada y decente que suele asumir la novia del héroe o la víctima del villano que ha de ser rescatada.
Ni que decir tiene que, al carecer de relieve, este personaje benévolo suele ser menos atractivo para los lectores y para las lectoras que el de la mujer fatal, en el fondo más humana y creíble que sus anodinas antagonistas. No quiero extenderme excesivamente en esta cuestión, pero, básicamente, el único modo de mostrar narrativamente a una mujer en igualdad de condiciones con sus rivales masculinos es que se la pueda adscribir con facilidad al mundo de los malvados para recibir su castigo ejemplar al final de la narración, alimentando un esterotipo sumiso con el esquema socioeconómico patriarcal, tal y como analiza de forma clara y concisa José Joaquín Rodríguez Moreno en sus numerosos artículos teóricos sobre el cómic, y muy especialmente en "La imagen de la mujer en los cómics estadounidensenses 1900.1950" y "Sexualidad y representación de los personajes femeninos durante la edad de oro del cómic estadounidense", por mencionar dos de los más significativos para el tema que nos ocupa.
Black Widow, no obstante, es heredera también de una tradición de personajes ambiguos, que, como Cat Woman, no son estrictamente malvadas pero no encajan con el estereotipo de buena chica. Si el cómic de la Edad de Oro debe gran parte de estos personajes a precedentes en las grandes sagas dibujadas por Milton Caniff, Frank Robbins, Al Capp o Will Eysner, lo cierto es que la tradición literaria occidental ya los había hecho surgir de sus páginas, y el cine, principal referente de los narradores clásicos del cómic, los había glorificado en la pantalla.
Iconos como Gloria Swanson, Mae West, Greta Garbo, Bette Davis o Barbara Stanwick, reivindicaban sus bellezas no estandarizadas añadiendo el ingrediente del deseo basado en un ofrecimiento sexual más o menos obvio, acompañado siempre de una fortaleza de carácter reacio a someterse a la voluntad masculina sino más bien a someterla. Sería absurdo intentar negar la influencia iconográfica de Marlene Dietrich en Madame Shangai, de Caniff, por poner un ejemplo claro, aunque también es posible que pudiésemos encontrar no poca inspiración en el mundo del cómic por parte de los grandes estilistas responsables de la imagen definitiva de los rostros icónicos de las grandes estrellas de Hollywood.

Natascha Romanova (erróneamente "Romanoff", seguramente por ignorar los guionistas originales que el apellido en ruso es afectado por el género) conecta con la imagen del moderno agente secreto y sus letales contra-agentes femeninas propias del mundo cinematográfico de James Bond, y con la sublimación que la cultura pop hace de la guerra fría. Las espías célebres que se sirvieron de sus dotes de seducción, como Mata Hari,  se mezclan con los atributos propios de las vampiresas Hollywoodienses y los peores miedos a la frialdad tópica de la cultura soviética para crear una mujer mítica cuya caricatura más célebre tal vez sea la de Cyd Charisse en "La bella de Moscú" ("Silk Stockings" 1957). Hay algo pertubador en una mujer bella que enciende un deseo que ella misma no siente, y es porque es fruto del reverso de las fantasías masculinas de dominación.
El aspecto de la vestimenta original de Black Widow en el Universo Marvel, es heredero de una evocadora revisión de las modas del cine negro con mujeres fatales cuya frialdad cerebral quedaba plasmada por el uso de gafas de corte estilizadamente femenino reproducidas vestigialmente en su antifaz, evocador también de fiestas de disfraces de etiqueta. El carácter del personaje estaba claramente plasmado, pero su aire retro pertenecía más a la edad de oro del cómic que a la edad de plata de los superhéroes que la vio nacer, y es evidente que necesitaba una modernización que no pervirtiese su esencia pero que le ayudase a hacer más contundente su mensaje.
La mujer sexualmente experta intimidaba al sector masculino anterior a la revolución sexual, y las viudas mezclaban la honorabilidad con el conocimiento carnal. La sospecha mítica de que sus parejas hubiesen sido víctimas de su voraz apetito sexual constituye tan sólo el último extremo de toda una serie de posibles especulaciones acomplejadamente machistas al respecto. El apelativo "Viuda Negra", por tanto, no es nuevo, ni creado para el personaje, ni siquiera para la especie de araña de la que toma el nombre y la inspiración de su imagen. Asociar sexo y muerte es poderoso, y uno de los motores culturales más fructíferos, como bien ha hecho constar, por ejemplo, George Bataille. Eros y Tánatos juntos en un mito zoológico: el de una araña mortalmente venenosa que devora al macho durante o inmediatamente después de la cópula. Aunque la realidad zoológica de ambos mitos dista de ser cierta, tal y como explicamos en nuestras entradas específicas, lo que hemos de preguntarnos es porqué precisamente la viuda negra es depositaria de un supuesto comportamiento de canibalismo sexual que, en caso de existir de forma sistemáica, tendría que ser atribuído a todas las especies de arañas y no a una en particular. Si la depredación del macho por parte de la hembra fue observada por vez primera en la viuda negra, o documentada, es algo de lo que yo no tengo constancia, pero sí me resulta fácil imaginar que este comportamiento típicamente arácnido sirviese para redondear la descripción nominal de una especie característica físicamente por su coloración negra (la asociación entre negro y muerte no precisa de excesivas explicaciones en el ámbito de la cultura occidental) que no deja lugar a dudas: no es un animal muy oscuro, sino que luce un impecable color negro brillante resaltado por una peculiar mancha roja en forma de reloj de arena, o la intersección de dos triángulos de bases opuestas y paralelas, que derivará en el emblemático anagrama del personaje de ficción con más o menos distorsiones gráficas. Y ya que hablamos de diseño gráfico y estilismo, es hora de que aclaremos un par de cuestiones sobre el vestuario característico del personaje. Y para hacerlo, hemos de referirnos a ciertas cuestiones estilísticas que atañen al emblemático editor de Marvel, Stan Lee, y a un artista especialmente significativo de la editorial: John Romita.
Romita autocaricaturizado con sus féminas
En la época en que Marvel alcanzaba grandes cotas de éxito y notoriedad en la cultura pop americana e internacional, Spiderman constituía unos de us principales atractivos y, muy posiblemente, su personaje más popular y emblemático. Aunque el personaje había sido una creación del propio Stan Lee y del mítico Jack Kirby, lo cierto es que el novedoso e indudable carisma del peculiar uniforme y actitud corporal del trepamuros se la debemos a Steve Ditko. No dedicaremos más tiempo ni extensión a analizar los pormenores del distanciamiento entre Lee y Ditko, pero el astuto editor, a sabiendas de que el dibujante podría dejar la serie en cualquier momento, ideó un plan para poner a prueba a uno de sus dibujantes de estilo más prometedor para el personaje: John Romita, un todoterreno muy experimentado en ilustración publicitaria y en cómics románticos en los que el perfeccionismo estético y la regularidad de los rostros de los personajes iba acompañada de una pulcra puesta en escena y diseño de vestuario. Ditko, especialmente dotado para expresar la atlética y peculiar motricidad de Spiderman, un tanto extremada y expresionista (tal vez sólo equiparable en el futuro a a la gomosa elasticidad que Todd McFarlane imprimiría en su época dibujando al personaje) lo cierto es que todavía abordaba una estética un tanto trasnochada en algunos aspectos y resultaba un tanto irregular en el dibujo de rostros y figuras vestidas de paisano (curiosamente, algo que particularmente creo extensible al estilo gráfico de McFarlane, ya que lo hemos mencionado). Stan Lee, dispuesto a darle otros aires a su superhéroe estrella, necesitaba ensayar con el estilo de Romita sin levantar sospechas ni suspicacias entre los demás artistas implicados, Ditko especialmente, y propuso un nuevo encuentro entre Dare Devil y el trepamuros, pero esta vez en la serie del justiciero ciego, y no en la del trepamuros, como ya habúa ocurrido en el pasado a manos de Ditko (cuando, por cierto, el disfraz del Hombre sin Miedo todavía era negro y amarillo, como de antiguo boxeador o luchador de lucha libre) y no integralmente rojo (como de agente especial o ninja peculiar) y que por entonces corría a cargo de Romita. Lee pudo comprobar que el estilo de Romita, pulcro y atractivo, de bellos rostros estandarizados (una actualización del bello diseño de rostros masculinos y, sobre todo, femeninos, de referentes clásicos como Caniff o Robbins) funcionaba muy bien con sus héroes más acrobáticos. Así, cuando argumentalmente el atribulado Peter Parker-Spiderman por fin se ve acorralado por el empeño de su tía May y su vecina, la señora Watson, para citarse con la sobrina de ésta, Mary Jane (siempre de espaldas o fuera de plano en la era Ditko, hasta su emblemática última viñeta, con la sorprendida expresión del rostro del protagonista) Romita inaugura su era mostrando la despampanante figura de la pelirroja diciendo aquello de "admítelo, tigre, te ha tocado la lotería", con lo que el mundo del lector habitual de la serie, como el de Parker, cambia por otro en el que el grafismo se moderniza, se hace más nítido sin perder clasicismo, y se impregna de un positivista american way of life. Romita dulcifica la fría belleza de la distante y cerebral Gwen Stacy (hasta ahora poco más que un platónico encaprichamiento de Parker) aún conservando rasgos distintivos de su estilismo característico (melena rubia y diadema oscura) y se diría que salimos de los tiempos de Buddy Holly para entrar en la era Beat. La Mary Jane Watson de John Romita, con sus característicos hoyuelos, bebe de cánones estéticos con evocaciones de Ava Gardner y un toque de Shirley McClaine.

 (hoy en día, tal vez el rostro que más se acercaría al de la alegre pelirroja de Romita sea el de Liv Tyler, pero es una apreciación totalmente subjetiva por mi parte, desencantado de la elección de Kirsten Dunst por Sam Raimi, quien quiso aunar demasiados rasgos de carácter de Betty Brant, primera novia gráfica de Parker, con la problemática seriedad de la última Gwen Stacy, perdiendo por el camino la arrolladora positividad de MJ -Dunst hace lo que puede, y cumple, pero no acaba de cumplir con las expectativas generadas con su precoz e impresionante interpretación de Claudia en "Entrevista con el vampiro")

Stan Lee, consciente de la adecuación de este estilo gráfico a la masiva popularización de la serie, dejó a Romita su cargo y cargo de la versión para las tiras de prensa, y es sabido que, siempre pendiente de los gustos y las modas de sus seguidores, solía dejar ejemplares de revistas de moda sobre la mesa de Romita para refrescar los aires de modernidad de esta nueva y gloriosa etapa en la que las relaciones sociales de Parker adquirían todavía más relevancia que en la época dibujada por Ditko. Romita se volcó con sus personajes femeninos, y Gwendolyn Stacy y Mary Jane Watson eran sus figurines para lucir el estandard de belleza femenina que encandiló a una generación de fieles seguidores.
Pues bien, es durante esta época que Lee, acrecentando su fé en las dotes para el estilismo de Romita, decidió una incursión del personaje de la Viuda Negra (al fin y al cabo, una versión femenina de Spiderman anterior a la creación de Spider-Woman) en las páginas del lanza-redes para darle un aspecto más moderno, e influído por la estética de la Nouvelle Vague y de personajes Pop como Modesty Blaise y los nuevos betaniks urbanos que escuchaban jazz de vanguardia y be-bop.




Natascha deja su antuguo disfraz de oscuro bodevil y apuesta por un cómodo mono de una pieza (y cuello alto, algo muy de la moderna intelectualidad de los 60, con aires europeos un tanto existencialistas) más propio de un agente especial en plena campaña, deporivo, discreto, cómodo, elástico y ceñido, muy ceñido, posibilitando más que nunca el realzar las curvas y la silueta de esta peligrosa bailarina de las alturas, apenas realzado por un discreto cinturón de cuentas redondas (en un principio remtado en la parte posterior por una especie de canana de mortíferos y multiusos proyectiles) y unas cananas a modo de pulseras. El entintado del dibujo convertía el atractivo cuerpo de la antiheroína en una silueta en la que sólo los precisos huecos que mostraban el papel otrgaban una calidad brillante al material (¿lycra, látex, cuero, charol?) que resaltaban su anatomía como aceite sobre un cuerpo desnudo. Pero no olvidemos que las series más comerciales también eran coloreadas y, del mismo modo que los reflejos de tinta roja nos decían que Natascha y Mary Jane eran pelirrojas y no morenas de pelo negro, la tinta escogida para representar o indicar los reflejos de un material o un cabello negro (como en el caso de Superman o el clásico Capitán Marvel) era el azul oscuro o el violeta al añadir una trama de magenta (recordemos, por ejemplo, que Hulk era originalmente gris, pero las dificultades para reproducir bien este tono con los sistemas de impresión y la calidad de papel habitual en las ediciones de la época empujaron a los creadores a decidir su condición verde). Es por esto que, pese a ser originalmente una mujer enfundada en negro (haciendo honor a su apelativo) la presencia de azul en su uniforme es iconoráficamente reconocible y ha llegado hasta el vestuario escogido para Scarlett Johanson en la segunda aparición del personaje en la pantalla en "El soldado de invierno" y en la segunda entrega cinematográfica de los Vengadores.
La agilidad gatuna del personaje sigue siendo una característica inextricable de sus capacidades bélicas en la acción y seductoras como reclamo visual para lectores/as excitables/as y lectores/as emuladores/as. La asociación entre la erótica femenina y lo felino lo dejaremos para otro capítulo para no saturar de condimentos el presente artículo, aunque no creo que nadie necesite excesivas aclaraciones sobre este hecho cultural.
La sugerencia de un cuerpo desnudo pintado de negro o gris azulado está clara y vigente en diversas manifestaciones gráficas que podemos encontrar en internet, y de hecho es el recurso típico de mis alumnos de fotografía, como podéis comprobar en algunos ejemplos que muestro aquí o en la página específica del blog.
El potencial estético, iconográfico, estilístico y simbólico de la Viuda Negra, conectaba tan bien, a finales de los sesenta y principios de los setenta con la estética pop y el naciente glam que no pocas artistas con aspiraciones a notoriedad soñaban con interpretar personajes en la línea de Catwoman o Black Widow, y, por si no lo sabéis, la mismísima Ángela Bowie, la entoces pareja de David Bowie a quien, dicen, los Rolling dedicaron su "Angie", probó suerte a adquirir derechos sobre la imagen del personaje y producir una serie televisiva protagonizada por ella misma, para lo que se hizo sesiones de concept-art fotográfico acompañada del acor Ben Carruthers como Dare Devil. Carisma y peligrosidad como seducción en la era del advenimiento pop, de la liberación sexual y de las nuevas heroínas de la liberación femenina.
Base de esbozo digital de selección de personaje con Milla Jovovich (material didáctico de Mafa Alborés)
Como última reflexión acerca de las características iconográficas e iconológicas la Viuda Negra, diremos que aún nos quedaría reflexionar sobre el poder de atracción de ciertos superestímulos cromáticos y fisionómicos como son el pelo rojo y los ojos verdes, tema sobre el que prometemos volver en un futuro no lejano, pero que en resumidas cuentas busca las opciones más naturales y simultáneamente extraordinarias (fijaos en la publicidad, plagada de miradas verdes y reflejos cobrizos).
En cuanto a la Viuda Negra encarnada por Scarlett Johanson, hemos de decir que, aunque no se ajusta del todo al físico clasico propuesto por Romita, solventa con carisma e indudable solvencia interpretativa el reto, que algunos puristas habíamos imaginado más en la línea de una fría y contundente belleza del Este como Milla Jovovich (quien ha demostrado en la pantalla sus dotes para encarnar una belleza letal) o incluso ciertos aires de Olivia Wilde, a quien, sencillamente, sentaría bien cualquier mono negro brillante pegado a su piel. Es por ello que os dejamos algunas imágenes sugrentes que subrayen nuestro discurso y algunos extractos de internet recordando a Angie Bowie como dudosa aspirante.David Bowie's wife, the Wonder Woman and Black Widow that never was

A continuación, os dejo con una selección de extractos de anteriores entradas de El Animal Invisible y de otros sitios web, con sus respectivos enlaces. Algunos son realmente oportunos para ilustrar lo que hemos comentado en esta entrada sobre la presencia de las mujeres y el tratamiento de su carga sexual en los cómics de superhéroes (no tiene desperdicio la de Octavio Beares sobre sexismo en los cómics) e información sobre el personaje de Black Widow, personajes análogos en el cine, imágenes de dignas candidatas a encarnarlo en el cine y artículos dedicados a la poco conocida aventura superheróica de Ángela Bowie.
Mafa Alborés 

-El oportuno ejemplo de la viuda negra.
La fama terrible de la viuda negra, devoradora ocasional del macho durante la cópula, se tiñe además de su carácter venenoso de arácnido convirtiendo su toxicidad en mortal para el hombre.
Parece ser que este hecho es más accesible de contrastar estadísticamente, y resulta que, según el Instituto de Investigaciones Científicas de Arizona, de cada 3000 picaduras de viuda negra a seres humanos sólo se registra una mortal, y resulta muy difícil que el animal reaccione de forma agresiva, ya que su carácter pacífico le hace usar su veneno sólo para cazar, y no basta con intimidar, sino que hay que acorralar o capturar al animal para que intente morder a cualquier agresor que lo supere en tamaño.
Esto parece estar bastante claro para los responsables del documental sobre arácnidos producido y realizado por Stephen Ellis para KEG-Ellis Productions. En el más puro estilo canadiense, el filme expone de forma estudiadamente desapasionada la injustificada mala fama de la especie, basándose en el estudio estadístico anteriormente mencionado, y escogiendo cuidadosamente la gravedad y serenidad de la voz del narrador, para más señas Neil Diamond.
Sin embargo, a la hora de tocar el tema del apareamiento se omite el hecho de que casi nunca sea fatal ya que en todo caso siempre es un tanto problemático para el macho evitar los impulsos y órganos agresivos de la hembra.
Lo curioso es que se insiste en el hecho aún cuando se muestra al macho repetir la operación dos veces: "...esta separación pacífica es infrecuente en una especie que acostumbra a reciclar al macho". El uso del término "reciclar" es un intencionado distanciamiento de la realidad del macho, y por tanto una forma conscientemente "cruda" de mostrar la redundante crudeza de la vida salvaje, en definitiva la vida más real, dando por sentada nuestra afortunada posición como miembros de una sociedad civilizada. Una pose, en todo caso, que favorece la justificación de cualquier defecto del estado organizado, o de sus abusos. La fórmula, en realidad, es simple: la encarnizada competitividad de la sociedad capitalista no es más que un reflejo de lo que sucede en la naturaleza, aunque lo que se intenta es crear un recelo hacia la vida natural, que se nos presenta como como una amenaza indiscriminada, aleatoria, carente de favoritismos.
"Reciclar" al macho es una actitud deshumanizada, propia de la peor fantasía apocalíptica de Orwell o Huxley. La mecanización de los actos vitales y su reducción a términos de rentabilidad para la especie estaría asociado a un subliminal terror a un estado drásticamente comunista, y, por si fuera poco, machista, temblorosamente machista.
Para los que crean que estas lucubraciones van demasiado lejos, les diré que como mínimo hay un aspecto de esta imagen artificial interesado en el maniqueísmo descriptivo, y se trata de su revalorización.
La revalorización de las imágenes depende de la revalorización de su contenido. Un alto dirigente fotografiado junto a un desconocido carece de interés, a no ser que la vinculación con el desconocido tenga algo de escandaloso o cuando menos raro o llamativo.
La paradoja de documentales como el de Stephen Ellis es que se alimentan de imágenes lo más infrecuentes que sea posible, y sin embargo casi todos ellos caen en un océano de tópicos reconocibles.
Se conjura un acto terrible, llamativo, mortalmente peligroso y vitalmente necesario, que se supone frecuente, y se nos muestra uno aparentemente normal aún cuando parece ser que su inapreciable rareza reside precisamente en su aparente normalidad.
¿Porqué no se nos muestra un ejemplo de apareamiento "normal" con la "natural" captura e ingestión del macho? ¿Es que se filmó este fenómeno "a la primera" y casualmente? ¿O es que se han seleccionado hembras menos agresivas en el terrario que sirve de decorado de apariencia natural a la película?.
Es curioso que sin embargo se llame la atención sobre la subjetividad de nuestra conmoción al ver un anolis (un reptil) devorado por un ciempiés gigante, una muerte que "impresiona más porque somos vertebrados, como el anolis". El criterio de cercanía como móvil de simpatía, que se torna más evidente cuando el que cae bajo el poder de un artrópodo es un ratón (no sólo vertebrado sino también mamífero, "subiendo" en la escala subjetivamente ascendente que va hasta el primate humano).
Lo que nos tiene que llamar la atención es, en realidad, que un acercamiento supuestamente imparcial, científico, que nos recuerda que mamíferos y artrópodos son iguales ante la fatalidad de la naturaleza, nos describa la "parada nupcial" de la viuda negra como una "mezcla de sexo y peligro", o, incluso, "como una película de James Bond".

Mafa Alborés

Natasha Romanov, la Viuda Negra

Personajes 2 Comentarios
scarlett johansson la viuda negraPara much@s el nombre del personaje de la Viuda Negra está asociado a una actriz: Scarlett Johanson, que le dio vida para las películas de Iron Man 2 y Los Vengadores. Pero la Viuda Negra lleva en activo mucho tiempo dando caña a buenos y malos desde las viñetas. Así que a continuación hablaremos un poco de la vida de esta super mujer y de cómo llegó a ser quien es.
El personaje ha aparecido en muchos cómics a lo largo del tiempo, y su vida ha sufrido muchos cambios y giros. Cada autor ha hecho, un poco, su versión sobre ella y a veces cierta continuidad de su trayectoria se pierde o se confunde  entre aparición y aparición.
Viuda negra Natasha RomanovEl personaje de la Viuda Negra, creado para los cómics por Stan Lee y Jack Kirby, debutó en el nº 52 de Tales of Suspense (Abril, 1964). Su nombre real es Natalia Alianovna Romanova y su nombre en clave: Viuda Negra (Black Widow). En sus inicios llegó a ser enemiga de Iron Man.
Natasha, como se la conoce más comúnmente, nació en Stalingrado (Rusia). Es una mujer fuerte, entrenada en casi todas las artes de lucha y expuesta a tratamientos dudosos por parte del gobierno, formándola como agente durmiente para ser espía. Estudió ballet durante un tiempo, lo que dio la idea a su programador para darle unos recuerdos falsos sobre sus grandes logros como bailarina en la Unión Soviética, para así suavizar su lavado de cerebro y ahondar en su amor por Rusia. Se casó con Alexi Shostakov, otro agente entrenado.
Fue adiestrada para ser la Viuda Negra en la Sala Roja, lugar donde la “crearon” y donde también le implantaron sus recuerdos falsos. Cuando empezó su vida como espía tenía a su marido Alexi, que fue la parte real que conoció y lo primero real que perdió. No fue la única Viuda Negra que entrenaron. Se dice que en total fueron unas 27 y ella es de las últimas que quedan. También se conoce a otra de ellas: Yelena Belova, con la que ha tenido algún que otro encuentro no muy amigable.
La viuda negra armaEn sus inicios era una espía soviética al uso, sus disfraces se limitaban a los propios de su profesión. Compañera sentimental de Ojo de Halcón, también villano en aquella época pero sólo porque las circunstancias le obligaron.
Más tarde rediseñaron el personaje de Natasha para estar más acorde con el resto de los superhéroes. Así que pasó a desertar de su gobierno en favor de los EEUU, ayudando en más de una ocasión a los Vengadores antes de pasar oficialmente a ser miembro del grupo.
Fue gracias a John Romita, que Natasha consiguió el ceñido traje negro por el que se la conoce hasta el día de hoy y con el que debutó en el Amazing Spiderman 86.
viuda negra y ojo de halconSu relación con Ojo de Halcón la empezó tras la muerte de su marido Alexi. Tras terminar esta última relación la hemos visto con personajes como Daredevil (aunque tuvo bastantes altibajos) o Spiderman. Después se casó con el Capitán América con el que tuvo un hijo, James Rogers. Ha sido miembro de los Campeones, de SHIELD y de los Vengadores, grupo al que lideró durante un tiempo.
Ha ido apareciendo en distintas series de Marvel como Los Vengadores, Iron Man o Capitán América. En el año 1999 tuvo por fin su propia serie limitada: Marvel Knights: Black Widow. Después de esto ha continuado apareciendo en otras series del sello Marvel como Secret War (2004) o Secret Invasion (2008).

Sexismo en los cómics.

("serie de viñetas", de  Octavio Beares)
http://gentedigital.es/comunidad/comics/2015/04/10/sexismo-en-los-comics/
10 abril, 2015 in Opinión
La última polvareda en el mundo de la historieta es bastante ridícula salvo por su fondo.
Hace un tiempo Frank Cho, dibujante con una capacidad para hacer pin ups evidente, hizo un chascarrillo que incendió la red.
SpiderGwenSketchCover-600x917
A su vez era una coña que citaba otro polémico dibujo, este sí, una portada de Manara que en su día levantó otra brutal polvareda (¿qué portada? esta).
Volvamos a la Spidergwen de Frank Cho: nalgas en pompa como la de Manara, rostro de pícara dominatriz Lolita, y Spider mirando (no a los ojos de la señorita).
Para mí el tema de fondo no era Cho, ni la cuestión concreta del Spidergwen-dibujo, muy circunstancial, si no que veo que cada vez más el mainstream utiliza lo femenino de un modo que no es el que me gusta, y que además está incidiendo en los modos de ver las cosas en el fandom. Ejemplo: cuando en ZN enseñaron el nuevo diseño que Javier Rodriguez ha creado para una Spiderwoman pizpireta, juvenil, dinámica y renovada, hubo bastantes, BASTANTES comentarios sobre las tetas del personaje.
Eso, creo, no pasa en las conversaciones sobre el nuevo Locas de Jaime Hernández, ni sobre Bella Muerte. Obras donde lo femenino no recibe el tratamiento objetual de los posados que borda Cho y tantísimo dibujante Marvel o DC. Y ojo, en estas dos Grandes también hay cosas que van por caminos más cercanos a Jaime Hernández que a Cho (hablo del enfoque de lo femenino, nada más), como el caso de la citada nueva Spiderwoman, lo cual me gusta, y arroja esperanza.
Personalmente prefiero cualquier modelo narrativo que no derive en convertir en objeto a lo femenino (aunque sea en plan coña, no es importante hasta que se hace sistemático), lo cual no quiere decir que un personaje verista no pueda ser cien mil veces más atractivo, sexy y sugerente que una playgirl en una portada Marvel. Pero cada cual que elija el tipo de narración que le interesa. Eso sí, si consumes telebasura, telebasurero al final te volverás.
La sutil diferencia
Spider Woman de Rodríguez, Viuda Negra de Cho. La sutil diferencia
Por otro lado, las redes tienden a exagerar. Que se ha hablado de casi-campaña contra Cho, yo ni flores, el tema me queda muy tangencial, lo leí en Facebook y no investigué más. Ya dije que no me parece, la anécdota, lo importante, sino el marco general en que se desarrolla el caso particular.
Pero por donde no paso es por las reincidentes comparaciones con el tema Charlie Hebdo. Nadie exige nada ni a Cho ni a Marvel, pero todo producto cultural es susceptible de la crítica (lo contrario sería censura), y por supuesto, de decidir si lo quieres consumir o no.







































Referentes visuales comentados:




 http://animalinvisible.blogspot.com.es/2015/05/ejemplo-de-analisis-documental-de-un.html

Animal Man: destilando la esencia del superhéroe de animalidad alternativa.



La presente entrada atiende a la demanda de algunos seguidores del blog y a una deuda que vuestro afable editor sentía tener consigo mismo. Los motivos son bien simples: en este blog observamos la presencia de la imagen gráfica de los animales en diversos medios de difusión cultural, ya sea literatura naturalista ilustrada, libros de aventuras, 
manuales de zoología o, cómo no, cómics. 
Los cómics, y de manera especial los cómics de superhéroes, han sido muy frecuentemente objeto de nuestras observaciones por razones diversas, aunque todas se podrían resumir en que consideramos a los superhéroes como una sublimación de los límites de la animalidad humana. De hecho, muchos de ellos reivindican ciertas cualidades emblemáticas de diferentes especies animales que, como una especie de espíritu totémico, les otorgan dichas cualidades junto con su nombre, generando un compuesto, un híbrido nominal, entre dichas especies y la especie humana: hombre hormiga, hombre mosca, hombre araña, hombre murciélago, mujer gato... o, directamente, han adoptado el nombre de la especie animal para ofrecer su verión antropomorfa afectada por sus cualidades físicas (pingüino, rino, buitre, escorpión, grizzlie...) simbólicas (medusa, camaleón, ángel, halcón, gata negra, bestia...) o incluso ambas con cierta carga sociopolítica, como es el caso de la Pantera Negra de Marvel Comics. Otros, aunque no llevan el nombre del animal, lo arrastran implícitamente por las características específicas de sus superpoderes. Si el batman de DC es un hombre murciélago por la estética de su traje y el oscuro simbolismo atemorizante del animal que representa la noche, el Dare Devil de Marvel es un hombre con capacidades sensoriales propias de un murciélago, ciego, como el falso tópico atribuído a los quirópteros, como la justicia que decide impartir desde su faceta superheróica, porque Matt Murdock, la identidad secreta de Dare Devil, además de ciego, es abogado de profesión, y ambas simbologías se encuentran en su identidad uniformada.
Superar las limitaciones impuestas por las capacidades físicas adquiridas por nuestro organismo de primate a lo largo de la evolución de forma brusca, fortuita o mágica, accidental o intencionada, para poder saltar o trepar como una araña, poseer la agilidad o la fuerza de un felino o la capacidad voladora de las aves es algo consustancial a la esencia de la mayoría de los superhéroes y por ello han tenido un puesto de privilegio entre los contenidos de nuestras páginas, por su interés iconográfico y por su carga antrozoológica resumidos en su condición de animales-hombres.
¿Cómo es, entonces, que hemos tardado tanto en dedicar un artículo a Animal Man? Al fin y al cabo, es el primero en asumir al cien por cien la condición de animalidad extendida de todo superhéroe, y sus poderes se basan en la adquisición de las facultades físicas y sensoriales de los animales que tiene más cerca, con lo que tendríamos un terreno bien abonado para observar cuáles son la cualidades tópicamente aceptadas de diversas especies zoológicas implicadas en los desarrollos argumentales de la serie.
La primera reflexión que podríamos hacer al respecto del personaje se referiría necesariamente al carácter tautológico, reiterativo, de su nombre, a no ser desde una perspectiva claramente segregacionista del hombre con respecto al reino animal: 
Si aceptamos que el humano es un animal, calificarlo como tal equivale al uso de un epíteto tautológico e inútil, pero bien sabemos que no es así. Lo que es evidente, ya a la vista de los recursos gráficos empleados en el diseño de su logotipo editorial, es que la animalidad adquirida por este hombre tiene que ver con la fuerza física y los mecanismos de ataque y defensa: uñas, dientes, zarpas, garras, cuernos...todas las armas blancas naturales que poseen los animales más temibles (y que solemos encontrar resumidas en las representaciones de criaturas diabólicas y atemorizantes: formas humanoides con rasgos armamentísticos zoológicos). La mano humana, su gran logro para sus habilidades técnicas e industriales, es un arma ofensiva hábil cuando la dotamos de fuertes uñas cortantes, así que la huella de unas uñas afiladas rasgando transversalmente la tipografía son un recurso claro para sugerir una expectativa compartida culturalmente con el lector.

 Recientemente, en un estudio sobre la aceptación de nuestro propio físico, un cuestionario preguntaba a los participantes qué cambiaría de su cuerpo. El resultado mostraba claramente que los adultos se preocupaban por su ajuste a los criterios estéticos socialmente establecidos, con una notable tendencia a desear para sí mismos la hipertrofia o atrofia selectiva de diversas partes de sus cuerpos de acuerdo a las preferencias sexuales y sociales de su entorno: ojos, pechos, pómulos grandes; tobillos, cinturas cuellos esbeltos... en cambio, los niños preadolescentes, lejos de desear superestímulos sexuales o la "corrección" de rasgos físicos supuestamente no deseables, respondían que no cambiarían nada, con cierta perplejidad, o, ya puestos, les gustaría tener alas, branquias para respirar bajo el agua, pieles acorazadas o cosas por el estilo. La eterna conexión entre niños y animales tiene que ver con la empatía y con el deseo de romper con los límites físicos de nuestro cuerpo.

El merchandising generado por los cómics, el cine y los videojuegos, en su vertiente de volumetrías y reproducciones tridimensionales, tal vez sólo es parangonable al dedicado a las reproducciones naturalistas de especies animales. En un claro eco a las figuras aladas, sean sirenas, esfinges o ángeles, muchos personajes voladores del mundo del cómic han mostrado la presencia de alas directamente surgidas de sus escápulas, como miembros extra que no sustituyen a brazos y manos, sino que los complementan extraordinariamente. En el ejemplo de la foto, la figura de Animal Man podría ser confundida con la de Ángel, de X Men, pero la blancura de sus alas no está, conectándonos no con el mundo de la simbología mitológica y religiosa, sino con la puramente ornitológica, por la coloración más naturalista de su plumaje en marrón. Además, la presencia de una mano transformada en garra nos avisa de la animalidad híbrida y cambiante que caracteriza Animal Man, frente a la estable estampa angelical del mutante Warren Worthington III (el álter ego de Ángel en los cómics originales), por lo que sabemos que estamos ante una reproducción del personaje de Buddy Baker creado en su día por Dave Wood y Carmine Infantino.
Tal vez por la capacidad de percibir las cosas desde diferentes capacidades físicas o animalidades, la realidad misma se convierte en algo tan relativo que sus límites suelen ser diseccionados en la serie, algo muy al gusto del ilustre guionista a quien debemos los mayores éxitos de la serie y sus méritos más carismáticos: Grant Morrison, quien siempre quiso emular estos guiños metarreales al lector ya utilizados por el maestro Eysner o Al Capp, pero que al guionista escocés le  venían muy especialmente de los momentos más inspirados de su admirado dibujante Neal Adams, quien había llamado poderosamente la atención del entonces lector Morrison con una portada en la que Flash pedía ayuda al lector desde el interior de su mundo dibujado. El mundo es del color del cristal con que se mira, o dicho de otro modo, la realidad depende de la animalidad desde la que se percibe.





Es bien posible que más adelante ampliemos información o reflexiones más o menos oportunas sobre Animal Man, pero, de momento, baste con compartir con vosotros parte de las muestras gráficas de mi archivo y de la información obtenida en distintas fuentes on line, bastante completa en wikipedia, como podréis observar más abajo o en el enlace, y especialmente notable en un comentario a un post oficial de DC comics que reproducimos a continuación del extracto de wikipedia.

 (Mafa Alborés)

Galería de imágenes:







 http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2015/04/animal-man-destilando-la-esencia-del.html



Mostres de treballs gràfics (més directament relacionats amb còmic) de M. A. F. Alborés:























http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2018/03/annex-tecniques-dexpressio-grafica-al.html

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Entradas (Atom)