FONTS DE LLUM
a) NATURAL
b) ARTIFICIAL:
1)Contínua
2) De descàrrega
LLUM CONTÍNUA
1879
abril: REGNE UNIT: JOSEPH SWAN
octubre: ESTATS UNITS: THOMAS A. EDISON
PRIMERES LÀMPADES ELÈCTRIQUES
Donàven un rendiment de 1’7 lm/w
1910: Filament llis de TUNGSTÉ (WOLFRAMI) rendiment 10 lm/w
1915: Augment de la superfície emissora cargolant el filament en ESPIRAL o en DOBLE ESPIRAL.
L’augment de temperatura es combat refrigerant el filament amb gasos inerts (HIDROGEN, ARGÓ)
El calor suposa emigració de tungsté cap a l’ampolla de vidre :
a) Debilitament de l’espesor del filament (afegit a la major vibració del corrent altern produeix trencament)
b) Enfosquiment del vidre disminuint el FLUX LLUMINÓS.
...per això: Introducció de IODE, doncs a la temperatura del filament (3000 graus C), l’Iode s’evapora, combinant-se amb el tungsté i viatjant plegats capa a zones més fredes.
A la distància a la qual s’arriba als 1400 graus C, tots dos elements es separen, tot tornant el tungsté cap al filament i tornant un altre cicle.
Tot i així, la duració de la làmpada no és indefinida perquè EL METALL NO TORNA A LA MATEIXA POSICIÓ DE LA QUAL VA PARTIR.
La temperatura de separació de IODE i TUNGSTÉ s’alcança no lluny del filament i això implica que es va veure que es podria DISMINUIR el TAMANY DE L’AMPOLLA DE VIDRE si aquest fos resistent donant lloc a la utilització del QUARÇ , que suposava disminució del tamany de les làmpades + augment de la vida mitjana i del corresponent rendiment (27-28 lumens per watt)
La disminució de tamany va suposar tota una repercussió sobre el volum/cost/pés dels equips d’il•luminació.
L’EMISSIÓ DE LES LÀMPADES DE TUNGSTÉ ÉS MÉS RICA EN LONGITUD D’ONA VERMELLA QUE NO PAS VERD I BLAVA.
Això suposa un PROBLEMA respecte a les pel•lícules b/n:
-inicialment eren sensibles a les longituds d’ona BLAVA (MONOCROMÀTIQUES)
-després van ser sensibles també al verd (ORTOCROMÀTIQUES)
-finalment van ser sensibles a totes les longituds (PANCROMÀTIQUES)
Fins i tot en aquest cas, la sensibilitat a la llum artificial (- blava, + vermella/groga) és inferior que a la llum solar
LÀMPADES
LÀMPADES METALL-HALÒGENES i d’altres tipus (Nitra, etc.) augmenten el rendiment encara més i disminueixen el tamany però son molt cares.
Especial interés als ESTUDIS DE TELEVISIÓ I CINEMA.
Als de fotografia s’han extés com a font fonamental les làmpades de descàrrga anomenades FLAIX (intensitats molt altes en temps molt breus)
LLUM DE DESCÀRREGA (FLAIX) / INICIS
Als inicis es va utilitzar el MAGNESI:
Avantatges:
- COMBUSTIÓ RÀPIDA
- LLUM BLANCA MOLT BRILLANT
Inconvenients:
- FUM que desprèn en la combustió
- PERILL de cremades
- CÀLCUL de la quantitat idònia
ANYS 30: LÀMPADES DE BULB:
Tipus de flaix introduït ràpidament entre periodistes gràfics.
Contenien magnesi i alumini en tires, dins d’un BULB DE VIDRE amb una pressió interior inferior a l’atmosfèrica (per compensar l’increment que es produïa en el moment de la ignició provocada pel circuit elèctric)
Al moment del cim màxim d’intensitat s’arribava passats uns milisegons, temps que es va anar allargant i amb una combustió de més llarga durada, fins arribar a les…
…LÀMPADES FP (FOCAL PLANE)
Sincronitzàven amb les càmeres de pla focal (lús de les quals es va començar a extendre en aquella època) en retardar encara més el cim de màxima intensitat, de manera que tot acurría quan s’havia obert totalment la primera cortineta de l’obturador.
TENIEN UN SOL ÚS I CALIA REPOSAR-LES PER CONTINUAR TREBALLANT.
FLAIX ELECTRÒNIC
Presentat pel Dr. Harold Edgerton, del MIT
(Massachusetts Institute of Technology)
-Refinat durant els anys 1920 i 1930
-Ús EXTÉS dençà els anys 50, finalitzada la II Guerra Mundial.
Existèixen UNITATS PORTÀTILS.
Fins i tot, la immensa majoria de les càmeres actuals en porten incorporada una petita unitat.
Per abordar la il•luminació d’estudi s’han dissenyat UNITATS MÉS POTENTS
N’hi ha amb el generador:
-incorporat
-compartit
La PEÇA CLAU d’un flaix elctrònic és un
TUB DE VIDRE on es troben DOS ELECTRODES en una
ATMOSFERA DE XENÓN que, quan reben la descàrrega d’un
CONDENSADOR D’ALTA CAPACITAT ( arriba a varis milers de volts) produeixen una
LLUM DE GRAN INTENSITAT durant un TEMPS MOLT BREU
El tub es disposa de manera que envolti una bombeta de poca potència (- o + 100w) o llum de modelat per veure prou per ajustar el contrast de la llum de l’escena.
a) NATURAL
b) ARTIFICIAL:
1)Contínua
2) De descàrrega
LLUM CONTÍNUA
1879
abril: REGNE UNIT: JOSEPH SWAN
octubre: ESTATS UNITS: THOMAS A. EDISON
PRIMERES LÀMPADES ELÈCTRIQUES
Donàven un rendiment de 1’7 lm/w
1910: Filament llis de TUNGSTÉ (WOLFRAMI) rendiment 10 lm/w
1915: Augment de la superfície emissora cargolant el filament en ESPIRAL o en DOBLE ESPIRAL.
L’augment de temperatura es combat refrigerant el filament amb gasos inerts (HIDROGEN, ARGÓ)
El calor suposa emigració de tungsté cap a l’ampolla de vidre :
a) Debilitament de l’espesor del filament (afegit a la major vibració del corrent altern produeix trencament)
b) Enfosquiment del vidre disminuint el FLUX LLUMINÓS.
...per això: Introducció de IODE, doncs a la temperatura del filament (3000 graus C), l’Iode s’evapora, combinant-se amb el tungsté i viatjant plegats capa a zones més fredes.
A la distància a la qual s’arriba als 1400 graus C, tots dos elements es separen, tot tornant el tungsté cap al filament i tornant un altre cicle.
Tot i així, la duració de la làmpada no és indefinida perquè EL METALL NO TORNA A LA MATEIXA POSICIÓ DE LA QUAL VA PARTIR.
La temperatura de separació de IODE i TUNGSTÉ s’alcança no lluny del filament i això implica que es va veure que es podria DISMINUIR el TAMANY DE L’AMPOLLA DE VIDRE si aquest fos resistent donant lloc a la utilització del QUARÇ , que suposava disminució del tamany de les làmpades + augment de la vida mitjana i del corresponent rendiment (27-28 lumens per watt)
La disminució de tamany va suposar tota una repercussió sobre el volum/cost/pés dels equips d’il•luminació.
L’EMISSIÓ DE LES LÀMPADES DE TUNGSTÉ ÉS MÉS RICA EN LONGITUD D’ONA VERMELLA QUE NO PAS VERD I BLAVA.
Això suposa un PROBLEMA respecte a les pel•lícules b/n:
-inicialment eren sensibles a les longituds d’ona BLAVA (MONOCROMÀTIQUES)
-després van ser sensibles també al verd (ORTOCROMÀTIQUES)
-finalment van ser sensibles a totes les longituds (PANCROMÀTIQUES)
Fins i tot en aquest cas, la sensibilitat a la llum artificial (- blava, + vermella/groga) és inferior que a la llum solar
LÀMPADES
LÀMPADES METALL-HALÒGENES i d’altres tipus (Nitra, etc.) augmenten el rendiment encara més i disminueixen el tamany però son molt cares.
Especial interés als ESTUDIS DE TELEVISIÓ I CINEMA.
Als de fotografia s’han extés com a font fonamental les làmpades de descàrrga anomenades FLAIX (intensitats molt altes en temps molt breus)
LLUM DE DESCÀRREGA (FLAIX) / INICIS
Als inicis es va utilitzar el MAGNESI:
Avantatges:
- COMBUSTIÓ RÀPIDA
- LLUM BLANCA MOLT BRILLANT
Inconvenients:
- FUM que desprèn en la combustió
- PERILL de cremades
- CÀLCUL de la quantitat idònia
ANYS 30: LÀMPADES DE BULB:
Tipus de flaix introduït ràpidament entre periodistes gràfics.
Contenien magnesi i alumini en tires, dins d’un BULB DE VIDRE amb una pressió interior inferior a l’atmosfèrica (per compensar l’increment que es produïa en el moment de la ignició provocada pel circuit elèctric)
Al moment del cim màxim d’intensitat s’arribava passats uns milisegons, temps que es va anar allargant i amb una combustió de més llarga durada, fins arribar a les…
…LÀMPADES FP (FOCAL PLANE)
Sincronitzàven amb les càmeres de pla focal (lús de les quals es va començar a extendre en aquella època) en retardar encara més el cim de màxima intensitat, de manera que tot acurría quan s’havia obert totalment la primera cortineta de l’obturador.
TENIEN UN SOL ÚS I CALIA REPOSAR-LES PER CONTINUAR TREBALLANT.
FLAIX ELECTRÒNIC
Presentat pel Dr. Harold Edgerton, del MIT
(Massachusetts Institute of Technology)
-Refinat durant els anys 1920 i 1930
-Ús EXTÉS dençà els anys 50, finalitzada la II Guerra Mundial.
Existèixen UNITATS PORTÀTILS.
Fins i tot, la immensa majoria de les càmeres actuals en porten incorporada una petita unitat.
Per abordar la il•luminació d’estudi s’han dissenyat UNITATS MÉS POTENTS
N’hi ha amb el generador:
-incorporat
-compartit
La PEÇA CLAU d’un flaix elctrònic és un
TUB DE VIDRE on es troben DOS ELECTRODES en una
ATMOSFERA DE XENÓN que, quan reben la descàrrega d’un
CONDENSADOR D’ALTA CAPACITAT ( arriba a varis milers de volts) produeixen una
LLUM DE GRAN INTENSITAT durant un TEMPS MOLT BREU
El tub es disposa de manera que envolti una bombeta de poca potència (- o + 100w) o llum de modelat per veure prou per ajustar el contrast de la llum de l’escena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario