Cinemagraph per Adriana Vallespir (CFGS Gràfica Interactiva) |
S´ha obert de forma més concreta un espai de reflexió sobre l'ús de recursos online i eines digitals per a les tasques docents i hem començat a concretar una mica més els objectius d'aquesta trobada telemàtica.
Es plantegen exemples d'experiències docents, d'encerts i d'incidències negatives, possitives, o, en tot cas, significatives que ens mostren com la metodologia i la planificació han d'estar pel davant de l'ús dels recursos, alhora que el previ coneixement de les possibilitats que aquests ens ofereixen determinaran precissament aquesta planificació, sense la qual ens trobarem amb situacions problemàtiques o, en el millor dels casos, amb situacions en las quals haurem desaprofitat el potencial del grup classe.
Evidentment, es tracta de tenir clar quines necessitats tenim en administrar els continguts de les nostres matèries docents en funció de les característiques del grup, i com, en aprendre a gestionar els nostres continguts mitjançant els nostres recursos expositius i de interacció amb l'alumnat, també podem extreure dades força interessants per establir una certa metodologia d'avaluació contínua, no només del seu aprenentatge, sinó també de la nostra eficàcia com a docents.
Hem tractat temes de molt pés al dia a dia de la docència, sigui presencial o no, però particularment delicats en la seva versió online, com el control d'assistència, doncs tenim clar que no es tracta només de connectar-se. Cal donar temps de participació a l'alumnat i, depenent del nombre de particpants a l'aula, sens dubte abans de tot ens hem de plantejar la gestió del temps com a, potser, la nostra primera obligació com a docents. No obstant això, hem de donar testimoni documental d'aquesta gestió del temps de la classe i el seu aprofitament, i això suposa, per descomptat, una tasca de control d'assistència que passa, en l'ensenyament telemàtic, no només per un control d'assistència, sinó per un control de participació. Parlem, doncs, de la necessitat de demanar l'alumnat l'us de la càmera activa, qüestió que no ha estat exempta d'un cert debat. A més a més, un cop tenim els nostres alumnes connectats i visibles, ens hem d'assegurar de la seva participació.
És aquí on entren en joc els recursos que hem d'oferir, i els participants en aquest curs estem d'acord amb la recomanació dels seus conductors: la nostra tasca docent es veu marcada per la recerca d'estratègies de comunicació específiques, la qual cosa inclou enllestir arxius d'interés, encaminats a que l'alumnat no només tingui la possibilitat de recollir els continguts de la matèria, sinó que entengui la necessitat d'agafar-los i que es senti atret per accedir-hi.
Per sapiguer si ens segueixen en aquest objectiu d'aprofitament de les classes, hem d'establir un pla, que pot incloure fer preguntes, fer servir el xat, enregistrar les activitats i els diàlegs establerts per comprovar l'activitat dels participants no exclusivament durant la classe (sovint no n'hi ha prou temps ni atenció per part nostra).
En aquest sentit, i quant a una qüestió tan bàsica com les normes establertes a la classe per facilitar el nostre control de la mateixa, alguns companys participants en aquest curs plantegen la dificultat que troben, per exemple, en aconseguir que els seus alumnes segueixin unes normes (com tenir la càmera activa durant les sessions) que potser no tot el professorat del centre exigeix amb la mateixa persistència. En aquest sentit s'ens recomana, amb la qual cosa estic totalment d'acord, que al centre educatiu cal generalitzar i compartir pautes o normativa d'assitència. És el primer pas per donar peu a una cerca d'estratègies participatives.
Això ens porta a tenir en consideració l'ús d'eines i recursos participatius cara a aconseguir l'atenció basada en l'experiència plaent de l'alumnat envers les tasques educatives, tot passant, si cal, per allò anomenat gamificació a l'aula, una opció oferida per plataformes com a Kahoot, que no cal associar exclusivament als ensenyaments primaris i que poden oferir recursos puntuals, freqüents, o fins i tot habituals a l'ensenyament d'adults, tal i com ens relata per la seva experiència un dels companys participants. Sens dubte, els recursos lúdics ofereixen una experiència que juga amb el plaer, el més valuós recurs de l'aprenentatge de qualsevol tipus.
Time Lapse d'Adrian Martínez (CFGS Gràfica Interactiva) |
Tot això ens portarà, en definitiva, a establir un pla de seqüenciació de seguiment de continguts i activitats que portin a uns objectius d'aprenentatge que es fagin palesos pel seu enregistrament per part nostra.
Això ens va portar a parlar de l'avantatge d'aquestes eines des del punt de vista avaluatiu, doncs dins d'aquestes propostes de tarnnà lúdic sempre podem incloures qüestionaris implícits o explícits, tests (com els que ens ofereix google forms, per exemple) i tota mena de suports que podem incloure en l'espai virtual de la classe.
Aquest blog on publiquem aquesta reflexió, sense anar més lluny, va constituir un dels més primers recursos per oferir diferent tipus de continguts als meus alumnes de diferents àmbits i disciplines dels ensenyaments artístics, i encara mostra la seva eficàcia com a suport, però sens dubte podem anar més enllà. Per exemple, on desenvolupo publicacions i apunts sobre els temes que han marcat la meva especialització doctoral, El Animal Invisible, he compartit contiguts comuns a aquesta mena de filial que esteu llegint, i també altres molt més específiques, però sens dubte cada cop més podem incloure-hi enllaços, audiovisuals, imatges i tota una xarxa que només hem de procurar que no es converteixi a una mena d'embolic o poti-poti esfilagarsat.
Mafa Alborés
enllaços d'interés:
No hay comentarios:
Publicar un comentario