FOTOGRAFIA AL CICLE ARTISTIC D'IL·LUSTRACIÓ

MÒDUL: FOTOGRAFIA
CICLE: IL·LUSTRACIÓ
Durada del mòdul: 90 hores

Unitat de programació 1: Principis de la fotografia (10 hores)
Aquesta unitat pretèn introduïr l’alumne al mòn de la fotografia i els seus condicionants tècnics i conceptuals. Cal que l’alumne, per això, sigui perceptiu, observador i sensible davant de qualsevol experiència visual, per molt fugaç que aquesta sigui, no només des de la perspectiva del dibuixant o el pintor, sinó també per començar a assolir les habilitats del fotògraf com a caçador de fragments temporals d’accions significatives.
És molt important, per tant, comprendre els principis bàsics del procés fotogràfic mitjançant la pràctica dels seus fonaments tècnics per desenvolupar-los amb competència en propostes concretes.
Per tal d’assolir una certa predisposició envers les posibilitats expressives i tècniques de la fotografia, l’alumne ha de ser introduït a l’anàlisi de la tasca fotogràfica d’altres il·lustradors reconeguts.
Un exemple el podríem trobar a l’ús de material fotogràfic de Russel Munson per a les edicions de “Joan Salvador Gavina” de Richard Bach, però, potser de manera més significativa, caldría entendre l’utilització d’imatges fotogràfiques com a models dels dibuixos d’artistes clàssics del còmic com Milton Canniff, Frank Robbins etc.
La fotografia de models tridimensionals i maquetes, o l’ús de fotografia documental per a la realització dels dibuixos de vehicles i maquinària per part de l’equip de dibuixants ajudants d’Hugo Pratt a “Corto Maltés a Sibèria” és un exemple també força esclaridor. L’alumne hauría d’assolir una certa autonomía a l’hora d’observar els treballs exemplars dels il·lustradors comentats a classe o recopilats individualment.
Es dedicaran quatre hores a l’explicació teórica dels conceptes i principis bàsics de la fotografia: comportament de la llum, prehistòria de la fotografia (màquines de dibuix, cambres fosques, llanternes màgiques, inicis de la fotografia –Niépce, Daguerre, Fox Talbot…-, etc.), materials fotosensibles, procediments d’ennegriment directe i procediments “developing out paper”, concepte de imatge latent, el negatiu i el positiu.
Les sis hores següents es dedicaràn a l’explicació teòrica recoltzada amb pràctiques il·lustratives dels conceptes anteriors, tot fent una equiparació entre el laboratori analògic i el digital. Al context del laboratori, i amb exemples pràctics, l’alumnat és introduït a l’ús de l’ampliadora i dels líquids de revelat amb paper fotosensible mitjançant pràctiques de clixé verré, fotogrames de contacte (amb objectes translúcids i opacs) i, sempre que sigui possible, amb l’ampliació de negatius.
Per tal de comprendre el paralelisme entre els procediments analògics i els digitals, caldrà fer una breu introducció teòrica al funcionament dels sensors CCD i el format Raw original de les càmeres digitals. Un cop aclarits conceptes bàsics com què és la compressió d’arxius digitals i els diferents formats de compressió d’imatges digitals, haurem de faccilitar un petit esquema teòric amb exemples pràctics de l’ús del laboratori digital: sistemes d’entrada (scanner, càmera), processat amb Photoshop (només una breu introducció) i sistemes de sortida (impressores –tipus-, impremta, web). En aquesta unitat de programació només introduïrem els fonaments de la càmera fotogràfica, doncs les seves característiques tècniques i el seu funcionament s’explicaran a la unitat següent.
Els procediments emprats per a l’observació de les diferents possibilitats expressives de la fotografia aniran des de l’anàlisi i lectura d’imatges aportades pel professor o pels mateixos alumnes, tot prestant atenció a l’enfocament, composició i enquadrament dels elements fotografiats. Caldrà, doncs, exemplificar les explicacions teòriques amb reculls de imatges de fotògrafs reconeguts i, sobre tot, d’il·lustracions realitzades partint de fotografies a càrrec d’artistes reconeguts com ara Norman Rockwell o Alex Ross per preveure amb eficàcia l’aplicació de la fotografia a la il·lustració.

A l’apartat d’actituds, valors i normes exigides al desenvolupament de les classes donarem especial força a la presa de consciència de la importància de la fotografia al mòn de la il·lustració.
S’exigirà l’alumne un ús correcte de les instal·lacions i del material fotogràfic i receptivitat a les observacions i a les anàlisis crítiques, tant com la participació constructiva en el treball en equip i la predisposició a incorporar les observacions alienes.
Procurarem una reflexió prèvia a l’execució de les propostes de treball a la recerca de l’ús de la metodologia adequada a cada situació particular, la qual cosa faccilitará a poc a poc una certa autonomia i creativitat en la realització dels treballs proposats.

Activitats d’ensenyament i aprenentatge (6 hores):
Un cop iniciada l’explicació teòrica, demanarem l’alumne una activitat que podrá desenvolupar dins o fora de l’espai de la classe, i que està destinada a la comprensió dels aspectes gràfics (composició, tonalitat, contrast…) comuns a dibuixos, pintures i fotografies. Es tracta d’analitzar i reproduir, mitjançant diferents tècniques gràfiques, fotografies escollides lliurement pel mateix alumne.
Exigirem una còpia el més fidel possible de les seves proporcions i valors tonals, sempre fent servir una determinada escala (haurem d’augmentar o reduir el tamany de la imatge original) que no excedirà en cap cas un DIN A3.
La visita al laboratori per a l’explicació de l’ús de l’ampliadora i del comportament del material fotosensible es recoltzarà a la realització pràctica d’un mínim de sis fotografies sense càmera, fent servir les tècniques del fotograma i el clixé verré. Es valorarà la qualitat d’aspectes gràfics, estètics i expressius d’aquestes primeres imatges obtingudes, sigui per la seva composició o per la varietat i encert d’objectes emprats.
Lògicament, la correcta mesura dels temps d’exposició, revelat i fixat del paper per aconseguir resultats de contrast òptim, constituiran els principals arguments d’evaluació tècnica de la prova.
Contrastarem els resultats dels fotogrames de contacte amb els scanogrames digitals obtinguts durant l’explicació al voltant de l’escànner digital, introduint-hi objectes a més de material gràfic. De manera opcional, i sempre que el ritme de treball del grup sigui adequat, podrem suggerir la realització de preses fotogràfiques com a primer contacte amb la càmera analògica (actualment no sempre a l’abast de tots els alumnes, més propers a la tecnologia digital) prèviament al treball de laboratori. No caldrà (no n’hi hauria prou temps) revelar nosaltres mateixos els carrets resultants, i per tant, fins i tot podriem acceptar excepcionalment material en color revelat a un establiment especialitzat, tot i què seria més adient el blanc i negre per tal de poder impresionar el paper amb imatges fotogràfiques sense problemes (farem servir ampliadores sense filtres cromàtics) i no simplement amb la llum de l’ampliadora. El tema d’aquestes fotografies introductòries podría anticipar o introduïr les properes activitats, i, per tant, seria oportú fotografiar textures d'objectes en diferents condicions de llum per estudiar la seva conducta i les seves possibles qualitats (dura/difusa, tènue /intensa, directa/reflectida, zenital, obliqua, lateral, superior, inferior, contrallum, etc.). Aquestes fotografies, en qualsevol cas, podrien servir-nos a la segona unitat de programació com a fons, textures de farciment i, al capdavall, material de collage o de fotomuntatge.

L’avaluació inicial o diagnòstica d’aquesta primera unitat de programació es basarà primerament en la detecció inicial dels coneixements de cada alumne mitjançant preguntes durant l’explicació teòrica per tal de comprovar la seva familiaritat amb els estris i materials gràfics i fotogràfics. Les activitats proposades, especialment quant a la reproducció d’imatges fotogràfiques amb tècniques gràfiques manuals, ens ajudaran a evaluar i valorar les habilitats manuals i tècniques.
Quan es tracta d’alumnes de segon curs és normal que ja estiguin iniciats conceptualment i tècnica amb els diferents materials de suport i aplicació gràfica, però també és freqüent que acostumin fer servir preferentment les tècniques amb les quals es consideren més hàbils, per la qual cosa hem de procurar establir de forma clara i rotunda quines d’aquestes considerem més importants o generals (grafit, carbonet, pinzell –tinta, gouache, tèmpera, acrílic…-) per aconseguir que tots experimentin amb les més bàsiques.
L’alumne del cicle d’il·lustració normalment està obert a l’aplicació de les tècniques fotogràfiques tot i què acostuma resoldre els problemes més aviat amb les habilitats gràfiques que l’hi han portat a interesar-se pel dibuix i les tècniques pictòriques aplicàdes al mòn professional. És possible, per tant, que no sigui massa exigent amb els acabats estrictament fotogràfics i es deixi complaure ràpidament amb les primeres imatges suggeridores tot i les seves imperfeccions tècniques.
Es tracta d’una problemàtica anàloga, però a la inversa, a la que trobem entre els alumnes de gràfica publicitària o de fotografia, a l’hora d’assolir mòduls com ara tècniques d’expressió plàstica. Acostumats a resoldre problemes gràfics mitjanjant tècniques i tecnologies molt concretes, es troben enfrontan-se a les seves habilitats per al dibuix i la pintura, que no han desenvolupat i de les quals es senten allunyats (raó per la qual van escollir estudis de caire artístic que, des de la seva perspectiva, no exigeixen posseir el do del dibuix, de la seva habilitat manual iconceptual). És tasca del professor convèncer-los que hi ha moltes i diverses vies per assolir les habilitats tècniques del dibuix, i és igualment ardu, sovint, convèncer de no utilitzar-les com a taula de salvació als hàbils dibuixants i pintors que rebutgen els recursos digitals o tecnològics, inclosos aquells fotogràfics.
És per això que cal remarcar la importància de la metodologia bàsica al laboratori: utilitzar els temps adequats d’exposició del paper a l’ampliadora i els temps i temperatures correctes al líquids de revelat i fixat, a més de pendre consciència de la importància del enquadrament a la presa fotogràfica i de la composició (reenquadrament) de la imatge per optimitzar les seves qualitats expressives.
Tot i això, hem de valorar aquests aspectes manuals i tècnics de la tècnica fotogràfica en combinació amb les habilitats gràfiques que optimitzaran el resultat final: una il·lustració dún tema concret.

A l’apartat de l’Avaluació Contínua, Formativa ens recoltzarem en el seguiment del procés d’elaboració dels scanogrames i els fotogrames de contacte segons l’ús adeqüat dels materials i les tècniques corresponents a cada part del procès tot reorientant els possibles errors durant l’execució de l’activitat.

Avaluació Final, Sumativa: Cal contemplar sempre la possibilitat d’una prova escrita per avaluar l’assoliment dels continguts en relació als fonaments històrics i teòrics de la fotografia i els conseqüents processos de reproducció.
Quant als continguts pràctics, a l’entrega dels treballs per part de l’alumne valorarem la bona administració del temps i la puntualitat, així com el nombre significatiu de proves realitzades. En relació als resultats d’aquestes proves valorarem la pulcritud i ordre de l’arxiu d’imatges obtingudes pel alumne un cop valorats els diferents aspectes gràfics, estètics i expressius d’aquestes pràctiques introductòries (obtenció dels escanogrames, fotogrames, clixés verrés i primeres preses fotogràfiques).
Es tindrà en compte l’autonomia i l’interés mostrats, tant mateix l’afany d’experimentació davant els resultats obtinguts.


(1. Principis de la fotografia. 10 hores)

Activitat d’ensenyament/aprenentatge

1.1.Introducció al prodés fotogràfic. 6 hores

Objectius didàctics
1. Enumerar els elements clau que intervenen en el fet fotogràfic: l’emulsió, la llum, l’aparell o càmara i el procés de revelat, amb diferenciació oportuna entre els entorns digitals i els analògics.
2. Diferenciar els papers fotogràfics segons el contrast i la seva composició de les capes que el formen.
3. Distingir les diferents substàncies, lòrdre i la funció que intervé en el revelat.
4. Saber utilitzar correctament els concentrats i els temps d’immersió.
5. Classificar les parts d’un laboratori i l’ordre més apropiat segons de l’espai de que es disposa.
6. Experimentar amb les tècniques de l’escanograma i el fotograma de contacte.
7. Tenir una primera presa de contacte amb la càmera analògica i la pel·lícula b/n

Enunciat/Descripció de l’activitat
Procurarem fomentar la capacitat de l’alumne per pendre apunts ordenats de les explicacions teòriques a classe. Hi dedicarem quatre hores al desenvolupament dels continguts teòrics:
- Antecedents de la fotografia
- Aparició de la fotografia: Niépce, Daguerre, Fox Talbot
- Processos P.O.P. i D.O.P.
- La imatge latent. L’emulsió, el possitiu i el negatiu.
- L’ampliadora i el laboratori.
- El laboratori digital i els dispossitius fotogràfics digitals (càmeres, scanners)

Aquests continguts, tot i que els haurem d’observar reflectits al contacte amb l’alumne s’avaluaràn mitjançant una prova escrita amb preguntes dels principis de la fotografia.
L’alumnat haurà de realitzar un mínim de 6 fotografies sense càmera utilitzant la tècnica de l’escanograma i el fotograma de forma analògica (ampliadora) i digital (scanner) fent servir diferents qualitats d’objectes (transparents, transllúcids i opcacs, fins i tot estàtics i mòvils). Aquests fotogrames els podrem fer servir a la UP 2 per fer fons i textures per a les il·lustracions.
Prenent com a referent autors com Alberto Breccia a “Perramus” o Dave McKean a “Sandman” introduirem el concepte de collage i muntatge fent servir material gràfic en suport transllúcid (per exemple, dibuixos reproduits en acetat –fotocopiats, impresos digitalment,dibuixats directament amb retoladors opacs, etc.-). N’és bó saber quines activitats d’altres mòduls poden generar material gràfic reproduïble amb aquestes tècniques per augmentar les possibilitats d’optimització del treball de l’alumne a tot el cicle. Les preses fotogràfiques fetes pel alumne es faran fora de l’àmbit de lèscola, i, per tant, el temps necessari per a la seva execució no es reflectirà a la temporalització de les activitats conseqüents. Les sis hores assenyalades inclouràn el procés de positivat i revelat dels scanogrames/fotogrames (3h) i la seva posterior manipulació digital (3h).

Eines i materials de l’alumne
Durant l’explicació teórica hem d’anticipar quins tipus de resultats obtindrem amb diferents tipus de qualitats materials dels objectes emprats, i per tant caldrà que l’alumne en fagi un recull oportú de materials transparents, transllúcids i opacs susceptibles de la seva utilització a l’ampliadora damunt del suport de paper fotogràfic.
Per tal de facilitar l’entrega de treballs i proves practiques per part de l’alumne, caldrà que fagi servir CDs regravables, pen-drives o d’altres suports digitals d’emmagatzematge d’imatges.
N’es recomanable l’ús preferent de càmera rèflex analògica o digital, i només acceptable l’ús de compactes per a la presa d’imatges fotogràfiques referencials o accidentals.

Bibliografía

1. Langford, M.: “La fotografía paso a paso”, Herman Blume, Barcelona 1986
2. Laguillo, Manolo: “El sistema de zonas”, Kodak/Photovision
3. VVAA.: “La imagen fotográfica”, Akal, Madrid 2007
4. VVAA.: “Manual completo de fotografía”, Celeste, Madrid, 1998
5. Fuentes de Cía, Ángel*: “Identificació dels materials de copia del secle XIX” (Recull d’apunts del profesor: extracte del Taller-Seminari impartit per l’autor)
*(RIT College of Graphic Arts and Photography, George Eastman House, Rochester U.S.A.) En farem especial incidencia a les primeres formes de fotogravat, letter-press i woodbury tipus.

Recursos de l’escola I el profesor
Per il·lustrar les explicacions teòriques, especialment al voltant dels procediments fotogràfics emprats i per tal de previsualitzar resultats, mostrarem a l’alumnat tot un recull d’imatges i mostres de treball pràctic de l’arxiu del profesor:

-exemplars de còpies fotogràfiques en b/n sobre papers de diferents qualitats i graduació
-exemplars de còpies fotogràfiques i reproduccions (fotocòpies, impresions digitals...) amb intervencions amb materials pictòrics diversos o manipulades químicament (virats –blau, vermell, sèpia, seleni...-)
-exemplars de collages, fotos pintades i fotomuntatges digitals impresos en diferents tipus de suport, etc.

Recull d’imatges de fotogrames i scanogrames realitzats per fotògrafs reconeguts.

Un ordinador per alumne.
Un scanner.
Laboratori fotogràfic totalment equipat.

Avaluació
La prova escrita suposarà una primera nota referencial que farà mitja amb la nota obtinguda com a resultat dels 6 escanogrames i els 6 fotogrames digitals.
Es procurará tenir en compte el nombre de proves realitzades, la qualitat tonal del seu revelat o processat digital així com l’autonomia, l’interès i l’afany d’experimentació amb els resultats obtinguts.


2. La càmera analógica i el laboratori: revelat en blanc i negre (35 hores)

Objectius terminals:
En concloure aquesta unitat, l’alumne hauria d’estar capacitat per emprar i reconèixer diversos tipus de càmeres i formats, tot i què, com a mínim, hem d’exigir l’ús correcte de les càmeres de pas universal, especialment de tipus rèflex.
Haurem de detectar i potenciar la capacitat de l’alumne de mostrar habilitat perceptiva davant d’una experiencia visual per fugaç que aquesta sigui, i per tant, d’analitzar i apreciar els trets expressius i tècnics de qualsevol imatge fotográfica. Per això, hem de iniciar l’alumne als procediments fotogràfics per tal de reconèixer les seves dificultats i desenvoluparlos amb competència en propostes concretes.
Tenint en compte què tractem amb alumnes del cicle de Il·lustració i què, al capdavall el seu treball gràfic està encaminat a aquest camp artístic, l’alumne he d’estar capacitat per estudiar i analitzar en una publicació la tasca fotográfica d’un determinat il·lustrador i saber esposar les característiques i validesa d’un determinat projecte, propi o alié.
Com a resultat d’allò exposat, l’alumne haurà d’adequar en una il·lustració fotográfica aspectes formals i expressius i ser capaç de manipular una fotografia per ser emprada com a il·lustració d’un tema determinat.

Desenvolupament de continguts / seqüenciació

Fets, conceptes i sistemes
És fonamental què l’alumne aprengui les nocions bàsiques de la técnica i la tecnología fotogràfiques, tant a l’explicació teórica com als comentaris al voltant de les pràctiques realitzades al laboratori:

-La càmera fotogràfica (els seus components i el seu funcionament)
-Les característiques de la imatge fotogràfica: composició, enquadrament, enfocament.
-El comportament de la llum i l’ús dels filtres cromàtics al b/n (introducció a la selecció de canals en suport digital i a la comprensió de la selecció cromàtica als processos de reproducció mecánica)
-Els diferents tipus d’objectius i els seus usos expressius. Variacions en la profunditat de camp.
-La relació entre diafragma i obturador. Caldrà, doncs, fer una explicació de la Llei de Reciprocitat i els seus límits.
-Il.luminació fotográfica: tipus de il·luminació segons la seva qualitat (dura, difusa, directa, reflexada, filtrada...), el seu angle d’incidència (zenital, lateral, oblíqua, superior, inferior, contrallum...) i una breu introducció a les qualitats cromàtiques de la llum i de les fonts artificials de il·luminació (tungstè, fluorescent, halògen, etc.)

Tot i la consideració d’aquesta basant técnica del treball, hem de procurar una sensibilització per part de l’alumne cap a aspectes formals i estètics de la imatge per tal d’apreciar les seves connotacions i fomentar l’estudi i l’ús de la foto referencial al treball de l’il·lustrador.

Procediments
El professor faccilitarà l’alumne la manipulació de imatges fotogràfiques i demanarà i conduirà la seva realització amb diferents objectius (lens), obturacions i diafragmes per analitzar els diferents resultats obtinguts. En aquest sentit, i amb l’intenció d’aclarir la comprensió de la Llei de Reciprocitat, encarregarem a l’alumne una sèrie de preses fotogràfiques encaminades a experimentar la profunditat de camp i l’enquadrament d’objectes fixos i en moviment. És important, doncs, treballar amb diferents formats i enquadraments.
Els resultants obtinguts serviran com a base per a l’aplicació pràctica de la fotografia a la il·lustració, creant diferents il·lustracions tot partint de la mateixa fotografia amb resultats expressius diferents.
En tot aquest procés, hem d’acostumar l’alumne a la correcta selecció dels materials òptims per a cada técnica aprenent dels encerts i els errors detectats a les seves pràctiques i, en definitiva, fomentar la creació i ordenació del seu propi arxiu d’imatges pròpies i alienes per a la seva utilització al treball d’il·lustrador.

Les actituds, valors i normes que exigirem a classe tindràn molt a veure amb la responsabilitat envers el material comú o del centre i amb l’optimització i cura dels recursos materials i tècnics.
És molt important què l’alumne estigui habituat al tractament adequat del material fotogràfic i que sigui constant en el manteniment, neteja i ordre a l’aula i al laboratori, molt especialment en relació als aparells i estris de fotografia.
Valorarem l’interés, l’apreciació de l’anàlisi i observacions per part del profesor i d’altres companys.
Qualificarem possitivament tota mostra d’interés per l’aplicació de la fotografia al procés de treball de l’il·lustrador i l’adquisició d’esperit crític i autocrític envers l’obra fotográfica propia i aliena en funció de la seva finalitat.

Activitats d’ensenyament / aprenentatge
Les preses fotogràfiques necessàries per a la realització d’aquestes pràctiques no condicionaràn la seva temporalització, ja que es realitzarán preferentment fora de l’àmbit de la classe per part del propi alumne, tret de la posterior manipulació i optimització gràfica dels resultats obtinguts per a les quals si establirem una distribució concreta d’hores a disposició.

a) “Profunditat de camp”: Es tracta de realitzar una sèrie de preses fotogràfiques amb negatiu (indistintament b/n o color) per entendre la llei de reciprocitat i el funcionament del diafragma i l’obturador, disposant 3 objectes diferents mòbils o estàtics, a diferents distàncies focals per, tot enfocant el de segon terme, observar la definició amb diferents obturacions, dels elements situats a primer i tercer terme. Es recomanará una observació de les proporcions, punt de vista, contorn i direcció i intensitat de la llum, així com la possibilitat de introduir objectes en moviment per detectar el grau de desenfocament amb exposicions llargues.

b) Enfocament: “Textures i paissatges corporals”: Realitzar una sèrie de fotografies b/n prenent com a tema referencial el nu, reforçant l’interés en la iluminació dels detalls i la textura i, per tant, l’alumne treballarà preferentment composicions de plans molt tancats (primers plans i plans de detall) .

c) Composició i valoració tonal: “Autorretrat i retrat”. L’alumne n’haurà de realitzar un mínim de 6 en analògic (pel·lícula b/n) o en digital (en aquest cas, com a l’activitat alternativa “b”, tot i què el resultat obtingut sigui conceptualment una imatge en blanc i negre, es dispararà en color per tal de disposar de les diferències als perfils dels canals RGB com a optimitzadors dels resultats tonals i de contrast en b/n)
Els resultats obtinguts en aquestes pràctiques, juntament amb els de la UP anterior, es podrien tenir en compte com a possible material gràfic per composar les il·lustracions de la última UP del curs. Intentarem, doncs, fer el possible per trobar, conjuntament amb els alumnes, encerts i possibilitats estilístiques per aprofitar plàsticament les imatges resultants de les seves pràctiques fotogràfiques a l’entorn dels projectes específics de il·lustració.

Avaluació

Inicial/diagnòstica
Cal detectar qualsevol indici possitiu de coneixements que té cada alumne, sobre tot durant la introducció a les explicacions teòriques, durant les quals farem preguntes encaminades a determinar o comprovar la seva assimilació de conceptes bàsics imprescindibles: focus, enfocament, focal com determinants de la qualitat tipològica de l'objectiu emprat, funcionament del diafragma com determinant de la quantitat de llum que entra per l'objectiu i funcionament del’obturador com determinant del temps d'exposició a la llum. Profunditat de camp en relació al diafragma i al’obturador.
És possible avaluar els continguts teòrics en una petita prova escrita concisa i comprovar que en els exercicis pràctics saben el que busquen, perquè entenguin més fàcilment que aspectes vam aprovar o vam rebutjar de les seves fotografies a nivell purament tècnic i didàctic.

Contínua/Formativa
Farem, doncs, un seguiment del procés a les primeres preses fotogràfiques i especialment al laboratori, a la dilució correcta del reveladors, aturs i fixadors i de la exposició i revelat correcte de les primeres tires de prova valorant la correcta metodologia i els resultats obtinguts quant a contrast i composició.
Organitzarem un ordre el més precís possible al taller d’elaboració de les il·lustracions a partir d’aquestes imatges (es tracta de trobar possibiltats expressives que es puguin incloure a diferents àmbits narratius de lliure elecció) per valorar pas a pas l’ús correcte dels materials i tècniques i reorientació dels errors durant l’execució.

Final/Sumativa
Caldrà tenir especialment en compte la correcta utilització dels diferents materials (ús metòdic de diafragma i obturador amb diferents objectius, correcta manipulació de la pel·lícula i dels menús bàsics de la càmera digital; comprobació correcta de la temperatura i concentració dels líquids de revelat i dels temps d’immersió; comprovació dels temps d’exposició a l’ampliadora; comprovació de l’ús correcte de l’escànner i entrades d’arxius d’imatge a l’ordinador)
Valorarem especialment l’autonomia i l’interés a l’hora de trobar solucions sobre el tema proposat, així com l’autoexigència envers els resultats obtinguts.
Tindrem molt en compte l’afany d’experimentació tècnica.


(2- La càmera fotogràfica i el laboratori: revelat b/n)

Activitat d’ensenyament/aprenentatge)
2.1- Exposició teòrica i aplicació pràctica de la càmera (10 hores)

Objectius didàctics
Totes les explicacions es realitzaràn amb una o vàries càmeras per mostrar les seves parts i components i per a la manipulació directa per part dels alumnes. A la presentació del mòdul procurarem concienciar l’alumne de la necessitat de fer-se amb una càmera rèflex analògica per utlitzar-la a classe i averiguar qui ja en té per organitzar possibles equips de treball (principalment per les proves de profunditat de camp), per tant, ens posarem com a objectius didàctics d’aquestes exposicions teòric-pràctiques els següents:

1-Reconèixer i practicar la càmera (parts, característiques, diferències i semblances entre analògiques i digitals, etc.)
2-Diferenciar tipus de càmeres i utilitats
3-Relacionar diafragma i obturador (nº f, velocitats, profunditat de camp, distància hiperfocal, desenfocament per acurtament d’exposició d’objectes inmòvils, desenfocament pel mateix motiu d’objectes en moviment)

Depenent de la resposta i aptituds dels alumnes, i de l’optimització més o menys rendible del temps disposat, també caldria en aquesta exposició:

4-Estudiar i utilitzar las diferències bàsiques entre els principals tipus d’òptiques, fins i tot aplicant la denominació d’imatges de focal curta o llarga a les seves planificacions dibuixades.
5-Estudiar i reconèixer el fotòmetre independent i el incorporat a càmera.

Enunciat/Descripció de l’activitat
Un cop desenvolupada l’explicació teòrica i pràctica de la càmera i el seu vocavulari i tipologies, proposarem un exercici de control de càmera per a la resolució de problemes relacionats amb:

1-Diafragma/Velocitat d’obturació
2-Profunditat de camp
3-Distància focal
4-Enfocament selectiu
5-Moviment
6-Il·luminació
7-Composició i enquadrament

Es tractarà, doncs, de fotografiar tres objectes respectivament més allunyats de la càmera, enfocant sempre el de distància mitjana i procurant que un d’aquests objectes, com a mínim, tingui elements en constant moviment (com ara un pèndol, un metrònom, un molinet de vent, un ventilador o, senzillament, una persona movent cíclicament un braç o una mà) per tal de comprovar a les còpies obtingudes, el desenfocament dels objectes mòbils a l’augmentar el temps d’exposició i el desenfocament dels objectes immòbils fora del pla d’enfocament quan el reduïm. Aleshores, és convenient que l'objecte mòbil sigui el qual tenim com referència d'enfocament i que enquadrem també un objecte més allunyat i altre més proper. Partirem d'una fotografia inicial amb diafragma 8 a i obturació de 125, per a realitzar una sèrie en la qual baixarem un punt de diafragma per cada punt que pugem d'obturació i viceversa (8/125, 11/60, 16/30, 22/15; 5.6/250, 4/500, 2.8/1000) buscant l'obtenció de valors tonals semblants amb diferents possibilitats d'enfocament.
Aquesta pràctica es podrà fer amb càmera analògica o digital (seria convenient, si disposem de prou temps, desenvolupar les proves amb totes dues) i en tot cas no caldrà revelar la pel·lícual ni las còpies analògiques, sinò enviar el material per al seu processat a un establiment especialitzat, doncs es tracta de fer una constatatació del comportament de la llei de reciprocitat. De fet, és factible realitzar la pràctica amb pel·lícula color per faccilitar la gestió del seu processat a un establiment comercial (l’entrega del material en color pot realitzarse de manera gairebé immediata, mentre el material de pel·lícula b/n exigeix un retard de dies, tot i què les còpies en paper es poden fer amb un processat color “de una hora”). En el cas de les preses digitals, demanarem l’alumne la descàrrega dels drivers de la càmera utilitzada per gestionar les imatges des de Photoshop CS als ordinadors de classe. S’acceptarà l’ús de qualsevol compacta de més de 4 megapíxels amb un menú que permeti les operacions demanades, tot i que recomanem emprar una rèflex digital.
Es recomanarà fer les preses fotogràfiques amb llum natural a exteriors o bé al plató de l’escola si està disponible.

Eines i materials de l’alumne
Càmera analògica rèflex i carret fotogràfic de 100 a 400 ASA b/n o color.
Càmera digital de 4 megapíxels o superior amb menú d’exposició manual.
Càmera rèflex digital.
Objectes d’atrezzo per a la presa fotogràfica o colaboració de companys de classe com a models.

Bibliografia
A més dels ja recomanats manuals de Michael Lanford i Joaquín Perea, podem afegir-hi:
Hedgecoe, John: “El nuevo libro de la fotografía”, Blume 1995

Recursos de l’escola i del professor
Laboratori totalment equipat per als alumnes que vulguin practicar voluntàriament el processat analògic.
Plató totalment equipat per dirigir si més no una pràctica de presa fotogràfica amb llum artificial invariable.
Aula amb ordinadors (amb Photoshop CS) i un projector RGB per a l’explicació teòrica i la gestió de les pràctiques amb material digital.
Per a l’explicació teòrica caldrà un recull d’imatges de fotògrafs i il·lustradors reconeguts que exemplifiquin les possibilitats expressives dels canvis a la profunditat de camp i l’enfocament o desenfocament dels objectes mòbils.

Avaluació

Inicial/Diagnòstica
És oportuna la detecció inicial dels coneixements de cada alumne del prograna Photoshop mitjançant preguntes i petites proves pràctiques durant l’explicació teòrica. També haurem de constatar la seva comprensió del concepte de profunditat de camp i les seves possibilitats expressives durant el comentari de les imatges de mostra.

Contínua/Formativa
Farem un seguiment del procés d’elaboració de les fotos, de l’ús correcte dels materials i de les tècniques adequades per reorientar, si cal, els possibles errors durant l’execució.

Final/Sumativa
Es valorarà la correcta utilització de càmera, especialment l’ús intencionat de les variacions d’obturació modificant adequadament el diafragma per a fins expressius concrets.
Qualificarem possitivament l’autonomia de l’alumne i l’assoliment dels coneixements a la realització de les pràctiques. Tammateix valorarem el seu interés crític pels resultats obtinguts.




Activitat d’ensenyament/aprenentatge
2.2-La fotografia en blanc i negre (15 hores)

Objectius didàctics
1-Reconèixer tots els conceptes que intervenen en la composició.
2-Llegir i reconèixer les connotacions d’una imatge.
4-Distingir les característiques principals i diferencials segons la composició.

Enunciat/Descripció de l’activitat
Realitzar una sèrie de fotografies b/n amb els temes alternatius de figura (un) i retrat on es tingui en compte:
1.1-Proporcions i format (horitzontal/vertical)
1.2-Punt de vista
1.3-Contorn i ombra
1.4-Intensitat i direcció de la llum (aquest apartat amb una atenció preferent)
1.5-Moviment
1.6-Estructura
1.7-Profunditat i perspectiva
1.8-Deformació
1.9-Composició i línies de composició
1.10-La llei dels tres terços
1.11-Contrast i tonalitat (aquest apartat amb una atenció preferent)
1.12-Textura i volum (aquest apartat amb una atenció preferent)
1.13-Equilibri
1.14-Abstracció

Es proposarà com alternativa a les preses analògiques fer servir una càmera digital disparant en color per optimitzar el seu processat digital en b/n

Eines i materials de l’alumne
Càmera rèflex analògica (es contempla l’ús alternatiu de càmera digital)
Carret b/n de 100 a 400 ASA
Paper b/n grau 2, o bé multigrade amb el kit de filtres corresponent.
Liquids de revelat, atur i fixat.

Bibliografia
L’assenyalada a anteriors UPs i activitats.

Recursos de l’escola i el professor
Plató (opatiu)
Laboratori

Avaluació
Desenvolupament teòric i pràctic tenint en compte els apartats descrits a l’activitat d’un dossier d’imatges obtingudes comentades per escrit.




3-Manipulació de la imatge (25 hores)

Objectius terminals (DOGC 2419-25.6.1997. Decret 137/1997, de 13 de Maig)
4-Desenvolupar amb competència els procediments fotogràfics inclosos en una proposta.
5- Analitzar en una publicació la tasca fotográfica d’un determinat il·lustrador
6-Exposar les característiques i validesa d’un determinat projecte.
7-Adequar en una il·lustració fotográfica aspectes formaals i expressius.
9-Manipular una fotografia per ser emprada en una il·lustració d’un tema determinat.


Desenvolupament de continguts/Seqüenciació

Fets/Conceptes/Sistemes
La direcció artística.
L’encàrrec i la seva realització.
El banc de imatges fotogràfiques.
Photoshop CS aplicat a la il·lustració:
-Eines.
-Seleccions.
-Capes.
-Màscares.
-Ajustaments de imatge (nivells, corves, correccions cromàtiques selectives –reemplaçament de color, correcció selectiva, tò/saturació, equilibri de color- sub i sobreexposició amb pinzell, saturació i desaturació amb eina esponja...-).
-Filtres d’enfocament i desenfocament (Gaussià, Moviment, Radial)
-Filtres de modelatge: Filtre liquar i consells d’utilització.

Procediments
-Manipulació d’imatges fotogràfiques
-Aplicació de la fotografia a la il·lustració
-Creació de diferents ilustracions partint de la mateixa fotografia:
-Observació del valor expressiu d’una mateixa imatge a diferents contexts narratius.
-Intervencions sobre una mateixa imatge per aconseguir ambientacions cap a diferents estils (per exemple: anys 70, futurista, punk, diferents estils de còmic…etc.)
-Observació de dos exemples de il·lustrador com a referents d’artistes que complementen les activitats de dibuixants/fotògrafs/pintors-il·lustradors:
“Clàssic”: Norman Rockwell
“Neoclàssic”: Alex Ross

Actituds/Valors/Normes
-Ús correcte d’instalacions i material fotogràfic.
-Receptivitat a les observacions i les crítiques.
-Participació constructiva en el treball d’equip.
-Consciència de la importància de la fotografia al món de la il·lustració.
-Predisposició a incorporar les observacions alienes.
-Autonomia i creativitat en la realització de treballs.
-Ús de la metodologia adequada a cada situació.


Activitats d’ensenyament/aprenentatge
-Explicació teòrica de les eines de Photoshop CS adients pels il·lustradors.
-Amb fotografies fetes pels mateixos alumnes a les UP’s 3 i 4, i les textures fetes a la UP 1, es proposaran encàrrecs de il·lustracions d’estils molt diferents, fent servir aquestes imatges com a fons de la següent proposta.
-Realització d’un retrat o, preferentment, un retrat de cos sencer (figura en acció o posat d’acció) adoptant l’actitud i angle de pla d’una figura concreta d’una il·lustració referenciada al món del còmic de superherois.
-Transformació infogràfica de la imatge obtinguda fins arribar a una versió el més fotorrealista possible per a la coberta d’una edició de còmic o el seu cartell promocional, o bé per al disseny conceptual o cartell d’una pel·lícula basada al personatge escollit. El format pot ser vertical o bé horitzontal
-És obligatòria la circunscripció exclusiva al món dels superherois i és permès l’ús de recursos escènics i d’atrezzo, tot i què l’acabat final hagi de passar per la manipulació de la fotografia original fent servir les eines i recursos següents:
1-Clonació de càpes.
2-Ajustaments de imatge: nivells/corves, equilibri de color, tò-saturació, tamany de imatge (màxim 900 punts d’alçada o amplada).
3-Eines de selecció, màscara ràpida.
4-Filtres de desenfocament i moviment.
5-Eines de sobre i subexposició, saturació-desaturació.
-El treball haurà de ser entregat en format psd conservant les càpes utilitzades des de la foto original i també en format jpg a més d’una impressió digital no superior a un tamany DIN A3.


Avaluació

Inicial/Diagnòstica
Detecció dels coneixements que té cada alumne de Photoshop desprès de les primeres pràctiques amb exercicis senzills i mitjanjant preguntes durant les explicacions teòriques.
Comprovació de la permanència de les accions apreses a les pràctiques inicials.
Detecció dels coneixements dels alumnes al voltant dels dibuixants de còmic i del món del còmic de superherois americà a partir dels anys 30.


Contínua/Formativa
Observació de l’aplicació ordenada i metódica de recursos escènics, fotogràfics i infogràfics a les activitats proposades.
Seguiment del procés d’elaboració de les il·lustracions.
Observació dels encerts i reorientació dels errors durant l’execució
(es proposarà com a model referencial el tipus d’acabat gràfic dels treballs a tot color d’Alex Ross sempre amb l’acotació temática restringida al món dels superherois de còmic).
Es valorarà la previsió de la imatge a la presa fotográfica com a optimització de la feina evitant al màxim el retoc infogràfic posterior o bé facilitar els seus recursos (per exemple: per aconseguir més varietat de matissos cromàtics als ajustaments tò-saturació, caldria utilitzar roba de colors saturats i uniformes).



Final/Sumativa
Per avaluar aquesta UP és imprescindible aprobar aquestes pràctiques, i per tant s’hauran de realitzar adequadament totes les il·lustracions proposades.
Amb la superació dels continguts demanats a cadascuna farem notes separades amb les quals farem la mitjana per a la UP sencera.




3-Manipulació de la imatge (25 hores)
3.1-Il·lustracions d’origen fotogràfic mitjançant Photoshop (10 hores)

Objectius didàctics
Saber utilitzar correctament els recursos de Photoshop CS a l’hora de fer una il·luustració partint de material fotogràfic analògic o digital.
Assolir tècniques per a resultats fotorrealistes com a referència o entrenament tècnic per assolir altres estils gràfics.
Sensibilitzar-se davant els recursos expressius de les fotografies d’autors reconeguts i les seves influències en/de treballs del món de la il·lustració.
Reconèixer i utilitzar recursos gràfics i infogràfics per separat o combinats respectant les característiques gràfiques i visuals de les imatges produïdes directament pels aparells de registre fotogràfic (diferents tipus d’òptiques, càmeres, scànners, etc.)

Enunciat/descripció de l’activitat
Realitzar preses fotogràfiques referencials per a la realització d’una il·lustració de caire fotorrealista per il·lustrar uun tema fantàstic del món de la ciencia-ficció. Es demana una aproximació al món còmic, la il·lustració de ciència divulgativa i ciència-ficció, així com un repàs al món del cinema i la seva publicitat gràfica, establint-hi una acotació tamàtica a l’àmbit dels superherois.
Proposarem la realització d’una il·lustració fotorrealista a partir de la imatge d’un superheroi reconegut del món del còmic partint d’una vinyeta d’un autor concret com a possible imatge promocional d’un producte audiovisual (videojoc, telesèrie, pel·lícula cinematogràfica, còmic...) de caire fotorrealista basat en aquest personatge.
Com a proposta d’estil alternativa, es proposa l’estilització d’aquesta imatge cap a un estil de fotografia menys artificiòs o d’estudi i més inspirat a la instantània de premsa i reportatge gràfic, il·lustrant una notícia d’un fet insòlit protagonitzat per un superheroi tractant el tema com si fòs un fet real aparegut a la premsa diària, tot fent servir tècniques fotogràfiques i de collage infogràfic o fotomuntatge digital. S’en presentaràn un mínim de dues possibilitats, una de les quals farà servir com a fons escènic les imatges obtingudes a l’activitat “paissatge corporal”.
Caldrà aplicar-hi un mínim de 5 càpes al fons:
1 capa fotograma/escanograma
1 capa paissatge corporal
1 capa retrat/auto retrat
2càpes de fotos referencials
I un mínim de 4 càpes amb les fotos de posat referencial (2 fotos referencials, 2 imatges “trobades”)
En cap cas les imatges excediràn les 25 càpes.
En cap cas el resultat superarà un tamany de més de 900 píxels d’alçada o amplada.
S’haura d’entregar una versió impresa (màxim DIN A3) dels fotomuntatges finals.

Eines i materials de l’alumne
Referents gràfics
(còmics, revistes de cinema, il·lustracions, llibres il·lustrats de divulgació científica i ciència ficció, documentals audiovisuals, fotos de premsa...).
Càmera rèflex analògica o digital
(més material de revelat analògic en cas de processat analògic)
Photoshop CS
Paper de impressió de qualitat fotogràfica (màxim DIN A3)
(paper fotogràfic per procés analògics)
Material fotogràfic elaborat a anteriors UP’s.
Materials de dibuix i per a tècniques humides de color.

Bibliografia
VVAA: “Photoshop CS”, ed. ANAYA.
VVAA: “Photoshop CS para fotógrafos”, ed. ANAYA.
Mellado, J.M.: “La fotografía digital de alta calidad”
Perea, Joaquín et alt.: “La imagen fotogràfica”, Akal 2007.
Busiek, Kurt & Ross, Alex: “Marvels”, Comics Forum 2005.


Recursos de l’escola i del professor
Recull de imatges de fotògrafs i il·lustradors reconeguts (Wee-gee, Sandy Skoglund, Cindy Sherman, Tony Catany, Ouka Lele, Norman Rockwell, Vicente Segrelles, Luís Giménez, Fernando Fernández, Richard Corben, Bernie Wrighston, Will Eisner, Jack Kirby, Steve Ditko, John Romita, Todd McFarlane, Frank Miller, Alex Ross…).
Recull d’apunts i notes tècniques extretes de curs de fotografia digital impartit per Luís Castelo (coautor de “La imagen Fotográfica”, Akal-Bellas Artes, Madrid 2007)
Plató totalment equipat.
Laboratori totalment equipat.
Aula amb ordinadors i Photoshop CS.
Scànner preferentment amb possibilitat de mòdul de transparències.
Projector RGB.


Avaluació
Seguiment del procés d’elaboració de les foto-il·lustracions i observació de lús correcte del nombre mínim i màxim de capes exigit.
Valoració de la precissió tècnica al procés de retoc de la imatge.
Valorarem la creativitat, l’autonomia i l’interès a la presa de decisions tècniques.
Observarem com a conceptes primordials d’avaluació l’assoliment dels coneixements utilitzats i l’expressivitat plàstica.
Valoració possitiva de qualsevol recurs tècnic o plàstic encaminat a optimitzar els aspectes referents l’aparença documental realista o versemblança de les imatges obtingudes.




4-La fotografia digital (20 hores)

Objectius terminals (DOGC 2419-25.61997. Decret 137/1997, de 13 de Maig)

1-Emprar de manera adequada diversos tipus de càmeres i formats.
2-Mostrar habilitat perceptiva davant una fugaç experiència visual.
3-Jutjar, d’acord amb les convencions a l’ús, les qualitats expressives d’una fotografia.
4-Desenvolupar amb competència els procediments fotogràfics inclosos en una proposta.
9-Manipular una fotografia per ser emprada en una il·lustració d’un tema determinat.


Desenvolupament de continguts/seqüenciació

Fets/conceptes/sistemes
1-Concepte, principis i possibilitats de la fotografia digital.
-Captura i sortida:
-Escànners i càmeres
-Impressores digitals

2-Components i funcionament d’una càmera digital.
6-Il·luminació fotogràfica.


Procediments
Explicació teòrica de l’ús i aplicació dels aparells digitals de captura i sortida d’imatge (5 hores com a màxim)
Ús dels diferents tipus de càmeres i objectius fotogràfics.
Ús de l’escànner.
Experimentació en diferents composicions i enquadraments.
Reproducció gràfica de fotografies.
Reproducció fotogràfica d’il·lustracions.
Representació fotogràfica com a forma d’il·lustració.

Actituds/Valors/Normes
Responsabilitat envers el material comú o del centre.
Habituar-se a tractar el material fotogràfic adequadament.
Ser constant en el manteniment i l’ordre a l’aula i al plató, especialment amb els aparells de fotografia personals i de l’escola.
Interesar-se per l’anàlisi i observacions d’altres companys, professors i professionals i valorar-los constructivament.
Adquirir l’esperit crític i autocrític envers una fotografia, en funció de la seva finalitat.


Activitats d’ensenyament/Aprenentatge
Realitzar una sèrie de planificacions (croquis o esbós amb llàpis o cualsevol eina infogràfica adient: Photoshop, Ilustrator, Freehand, Flash, 3D StudioMax…)
Realitzar, recoltzant-se en aquestes planificacions gràfiques, una sèrie de fotografies proposant alternatives de:

-Composició.
-Perspectiva.
-Punt de vista/enquadrament.
-Profunditat de camp.

El tema d’aquestes fotografies serà el retrat i l’expressivitat de la figura humana.
Fotografiarem primers plans (retrats) i plans de figura de models vius l’exterior o a plató i de figuretes d’acció, ninots articulats, models per a dibuix, etc. , a la taula de bodegó del plató.
Es dirigirà l’adequació de les imatges obtingudes com a futures parts integrants de fotomuntatges digitals de caire realista. L’alumne adequarà, conseqüentment, la corresponent il·luminació, enfocament, exposició, etc., dels elements fotogràfics a la composició final.



Avaluació

Inicial/Diagnòstica
Tot i què a aquestes alçades del curs ja ens hem format una idea de l’assoliment de continguts, és força convenient aprofitar les explicacions inicials per fer preguntes al voltant de les diferències i semblançes entre les tecnologies fotogràfiques analògiques i digitals i detectar el grau de familiaritat de cada alumne amb les càmeres digitals, els escànners i els sistemes d’impressió, sobre tot si hem detectat mancances o aprofitament d’altres recursos diferents a les activitats precedents.

Contínua/Formativa
Seguiment del procés en la pràctica a plató i al taller digital.
Direcció del treball cap a l’economia de recursos i de passos necessaris per a l’obtenció dels resultats dessitjats a cada fase del treball, preveient les necessitats envers el pas següent.

Final/Sumativa
Es tindrà principalment en compte la correcta utilització del material emprat.
Es valorarà l’autonomia, així com l'autoexigència amb els resultats obtinguts a partir dels coneixements adquirits o experimentats, amb el mínim nombre d'accions per arribar’hi.



Activitat d’ensenyament/Aprenentatge
4.1-La captura fotogràfica digital

Objectius diàctics
1-Reconèixer i practicar la càmera digital i l’escànner (parts, característiques, diferències, semblances…)
2-Diferenciar prestacions dels diferents tipus de càmeres i escànners.
3-Utilitzar correctament el balanç de blancs i el control d’exposició.
4-Desenvolupar amb competància els procediments fotogràfics inclosos a una proposta.
5-Distingir les diferències i semblances entre la captura d’escànner i de càmera.


Enunciat/Descripció de l’activitat
Realitzar una sèrie de fotografies amb càmera digital tant per obtenir figures i retrats com per obtenir fons en dues (com a mínim) il·lustracions seqüencials o narratives basades a un text literari de lliure elecció, a partir d’una planificació en croquis i escrita, tot tenint en compte:
1-Proporcions (format –vertical/horitzontal).
2-Punt de vista.
3-Contorn i ombra.
4-Direcció, intensitat i qualitat de la llum. Contrallum.
5-Moviment.
6-Estructura formal.
7-Profunditat de camp i perspectiva.
8-Deformació.
9-Línies de composició.
10-Llei dels terços.
11-Contrast i tonalitat.
12-Textura i volum.
13-Equilibri.
14-Abstracció.

En cas de no haver assolit els objectius de l’exercici “superherois”, aquesta suposarà l’oportunitat de recuperació i, per tant, el tema es basarà obligatòriament a un fragment d’un còmic o novel·la gràfica d’aquest gènere.

Eines i material de l’alumne
Càmera digital.
Documentació literària per a l’elecció d’un fragment per il·lustrar.
Documentació gràfica (fotografies, il·lustracions estretes de publicacions gràfiques o digitals –llibres, revistes, novel·les gràfiques, fotonovel·les, pàgines web, llibres il·lustrats…).
El·lements d’atrezzo (opcionals) i figuretes d’acció i ninots per bodegons de simulació.

Bibliografia
Ang, Tom: “Manual de fotografía digital”, ed. Omega 2003
Mellado, J.M.: “Fotografía digital de alta calidad”, ed. Artual 2007
Perea, Joaquín, et alt.: “La imagen fotográfica”, ed. Akal Bellas Artes, Madrid 2007


Recursos de l’escola i el professor
Projector RGB i pantalla de projecció.
Càmera digital.
Scànner.
Photoshop CS.
Aula amb un ordinador per cada alumne.
Plató totalment equipat.
Recull d’imatges de mostra.




Avaluació

Quantificació i qualificació de les imatges obtingudes.
Valoració del desenvolupament pràctic de de les preses fotogràfiques amb càmera digital o amb scanner tenint en compte cada apartat.
Se’n farà seguiment per corregir possibles errors de mètode al procés tenint en compte els resultats perseguits a la imatge.
Es tindrà en compte la correcta coincidència d’il·luminació dels elements de les diferents preses fotogràfiques per aconseguir una coherencia fotogràfica al resultat final (fotomuntatge digital)


DESENVOLUPAMENT DE L'ÍNDEX DE LA PROGRAMACIÓ

INTRODUCCIÓ:
LA FOTOGRAFIA I LA IL·LUSTRACIÓ COM A ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Etimològicament, "il·lustrar" i "il·luminar" són vocables pràcticament sinònims. L'alumne d'estudis artistics de qualsevol mena ha d'ésser conscient d'això. Els llibres, en el seu origen manuscrits, es deien "il·luminats" quan els textos anaven acompanyats d'imatges, la funció de les quals, més que merament ornamental, era la d'ajudar la comprensió del text, il·luminar sobre els seus continguts o, al capdavall, il·luminar-los. La fotografia és, etimològicament, el dibuix fet per la llum, així doncs, té molt a veure amb amb la il·luminació imprescindible per a la seva realització i, com tots sabem, constitueix una de les tècniques, de forma directa o indirecta, més utilitzades per a la il·lustració de publicacions gràfiques de tota mena, tot mostrant l’aspecte visual de les coses més fidel posible amb la realitat, o, si més no, així ho acceptem.

Els còdexs il·luminats van establir les primeres pautes de relació entre text i dibuix en la mesura en què tots dos mostraven una relació de mutu reforç conceptual, alhora que les imatges, les il·lustracions, no només servien per ajudar a la fixació mental dels fets i esdeveniments descrits pels signes literaris, sinó també com a fites referencials que ajudaven la localització de passatges concrets i, per tant, a orientar-se, d'alguna manera, a l'espai del propi text.
Els còdexs manuscrits medievals, per exemple, oferien, a més a més de l'embelliment ornamental de les lletres majúscules als encapçalaments, petites imatges marginals que reproduïen o escenificaven esdeveniments narrats per escrit.



L'ús del mini (Monòxid de plom de color vermellós ataronjat que, diluït en oli o àcid, s'usa com ara pintura o preparació antioxidant i a l'Edat Mitjana s'utilitzava precisament per a la il·lustració dels còdexs anomenats, per això, "miniats") en aquestes petites il·lustracions ornamentals, explicatives o il·luminadores, va donar lloc a l'expressió "miniatura", el significat de la qual va acabar per associar-se a la grandària de les imatges i no al pigment emprat, malgrat la freqüent presència de grans miniatures a tota pàgina.
Les tècniques del gravat no van trigar a ser aplicades a la inclusió d'imatges realitzades a partir de dibuixos que es podien incloure en els llibres, molt especialment des de la revolucionària aparició de la impremta de tipus mòbils de Guttenberg. L'associació entre imatge i text estava servida en una societat occidental cada vegada més àvida d'informació escrita il·lustrada.
Lògicament, les diferents tècniques de gravat van anar succeint per reproduir amb una més gran o menor fidelitat els dibuixos originals de grans i no tan grans artistes a càrrec de cada vegada més nombrosos gravadors. De fet, molts artistes importants van practicar amb gran solvència les tècniques del gravat, les peculiaritats del qual condicionaven una manera concreta d'utilitzar les línies i les trames per aconseguir clarobscurs que no s'esborrallessin en copiar-los.
És fàcil entendre que els models referencials dels gravadors i il·lustradors provenien d'altres àmbits del dibuix, i, sens dubte, de la pintura, la presència pública de la qual es donava principalment en decoracions religioses i civils, que, fins el renaixement, pràcticament es limitaven a l'ús de les tècniques murals del fresc i la pintura al tremp sobre taula. Es podria remarcar l'alumnat que la tècnica a l'oli va suposar un pas més cap al realisme condicionat per una nova clientela dels pintors; la burgesia, els béns materials de la qual podien ser reproduïts amb cura i gran detall de textura i aparença a les teles els ; a l'oli, on era possible admirar les fustes nobles, les exòtiques pells i els cars teixits que lluïen els retratats.
Hi ha dos aspectes importants que la societat exigia a la fotografia fins i tot abans de la seva aparició: la fidel reproducció de l'aspecte visual de les coses, d'una banda, i una forma ràpida i exacta de reproduir els dibuixos ja existents de forma múltiple. De fet, aquesta sigui potser la principal contesa dels responsables de la primera patent fotogràfica, Niépce i Daguerre. Niépce no estava convençut de l'eficàcia i continuitat del mètode de Daguerre, i no era per la seva sorprenent qualitat de detall. A Daguerre, home d'espectacle, amant dels trompes l'oeil i diorames més sofisticats i eficaços tan bon punt il·lusions òptiques, l’interessava principalment enregistrar fidelment els aspectes visuals de la realitat. Niépce, tanmateix, cercava el dibuix automatitzat, d'alguna manera: la capacitat de reproduir imatges de forma no solament exacta, fidel i precisa, sinó múltiple, perquè ell entenia la fotografia com el substitut del gravat en el món editorial. Per tant, el Daguerrotip, tècnica que donava com a resultat negatius directes opacs i no reproduïbles, no li semblava alguna cosa que anés a tenir una vida molt llarga (i els fets li donarien la raó) una cosa que sí buscava en els seus experiments heliogràfics i que tanmateix oferien, gairebé immediatament a la història, els calotips de Fox Talbot. De fet, la inclusió d'imatges fotogràfiques i fotogravats en els llibres i totes les altres publicacions gràfiques no va trigar en produir-se. D'altra banda, l'ús de referents fotogràfics per part de dibuixants, pintors i il·lustradors va ser un fet consubstancial a l'aparició de la fotografia.

Molts grans artistes de l'àmbit de la il·lustració han copiat referents fotogràfics per documentar-se, per copiar elements concrets presents a les seves produccions gràfiques o per millorar el realisme de les seves composicions, i avui dia, gràcies a la tecnologia digital i la conseqüent fusió de tots aquests recursos a eines com Photoshop, no cal dir que fotografia i il·lustració cavalquen juntes sense necessitat d'esmentar exemples tan evidents com Norman Rockwell, entre els més clàssics, o Dave McKean o Alex Ross entre els més actuals. Per tant, a l'hora d'incloure al cicle d'il·lustració un mòdul de fotografia, el professor ha d'oferir a l'alumne no només la possibilitat d'iniciar-se com a fotògraf sinó de preveure les possibles combinacions de tècniques pictòriques i fotogràfiques i servir-se de les nocions més elementals de la fotografia, sigui analògica o digital, per optimitzar unes certes tasques pròpies de l'il·lustrador.