Perspectiva y óptica. Anamorfosis.

Óptica fotográfica. Objetivos.

Objetivo (fotografía)

Saltar a: navegación, búsqueda

Objetivo de una cámara.

1:2,8/50 Macro - 1:4-5.6/70-300 - 1:4-5.6/10-20

Se denomina objetivo al dispositivo que contiene el conjunto de lentes convergentes y divergentes y, en algunos casos, el sistema de enfoque y/o obturación, que forman parte de la óptica de una cámara tanto fotográfica como de vídeo.
Su función es redireccionar los haces de luz para crear una imagen "óptica" en un soporte fotosensible, permitir un enfoque lo más preciso posible y mantener una colimación constante de los elementos ópticos. Este soporte fue evolucionando de las primeras etapas de la fotografía química, a los sensores de imagen en el caso de una cámara digital.

Índice 1 Historia 2 Principales características 2.1 Luminosidad 2.1.1 Número f 2.2 Distancia focal 3 Tipos de objetivos 3.1 Según características de la distancia focal 3.2 Especiales 3.3 Según la geometría de proyección 4 Elemento de Identificación 5 Elemento de calidad 6 Enlaces externos 7 Véase también

Historia

El agujero de la cámara oscura es considerado como el primer objetivo, ya que permite hacer pasar por él la luz proveniente de una escena exterior y la proyecta sobre las paredes interiores o sobre un lienzo (ver cámara estenopeica). Posteriormente, este agujero fue sustituido por una lente esférica, que concentraba una mayor cantidad de rayos en un mismo punto; a pesar de la ventaja de la cantidad de luz, una lente tiene diversas desventajas: Al estar conformado como un prisma, posee la desventaja de dispersar la luz, lo cual es conocido como aberración cromática; además, de ello, la superficie esférica de un lente no es la forma ideal para hacer converger los haces de luz en un solo punto; esto es conocido como aberración esférica.
Charles Chevalier desarrolló el sistema conocido como doblete acromático, el cual corrige la aberración cromática mediante el uso de dos lentes, de distinto nivel de refracción pero de igual nivel de dispersión; El siguiente adelanto vendría de la mano de József Miksa Petzval, quien optó por un diseño con varios lentes cóncavos y convexos, que trabajando en conjunto corrigen las aberraciones ópticas de mejor manera y permiten una mejor apertura.
Durante finales del siglo XIX y principios del siglo XX se sentaron las bases de los objetivos actuales. Nombres como el de Carl Zeiss, Paul Rudolph, Dennis Taylor y John Dallmeyer figuran como grandes contribuidores para las bases de los actuales objetivos, que se mantienen casi sin alteraciones desde dichos años en el tema de la óptica, salvo por la aparición del objetivo zoom en 1959 y los sistemas de estabilización mecánica en la última década del siglo XX y la primera década del siglo XXI.

Principales características

Luminosidad

La luminosidad de un objetivo esta condicionada por: la cantidad de lentes que lo componen, sus composiciones químicas, el tipo de recubrimientos de sus caras y sus diámetros. Esto define la apertura máxima de su diafragma, conocida como apertura efectiva.

Número f

Esta generalizadamente extendido el uso del número f como indicador comparativo entre objetivos, consiste en un cociente entre su apertura máxima y su distancia focal. El número F es inversamente proporcional a la apertura: a menor número F, mayor luminosidad. Los objetivos pueden ser de número f fijo (generalmente como característica a su vez de los objetivos catadióptricos) o variable y su apertura se regula mediante el diafragma.. Generalmente, la apertura efectiva se rotula gráficamente en el objetivo, con relación a la longitud focal (por ejemplo, como "f/2.8" o "1:2.8"). En el caso de los objetivos zoom, puede ser representado por dos valores, indicando así la disponibilidad de apertura de diafragma según los extremos de funcionamiento para objetivos de distancia focal variable.

Distancia focal

Indica la distancia (generalmente en milímetros, aunque hasta la década de los 50 el centímetro era la unidad) desde el centro óptico del objetivo al plano focal, define el "aumento" o zoom del objetivo, o cuánto acerca la imagen respecto al punto de vista subjetivo del observador, y al mismo tiempo su cobertura angular.

Tipos de objetivos

Según características de la distancia focal

De distancia focal fija: Se destacan por poseer una calidad óptica superior, ya que están construidos con menor número de elementos. Suelen ser más luminosos a distancias focales equivalentes; poseen menos aberraciones geométricas y cromáticas, que perjudican la calidad de la imagen respecto de objetivos tipo zoom, y son más livianos y compactos que estos últimos. Como desventaja, hacen necesaria la sustitución por otros objetivos cuando se hace necesaria una longitud focal distinta, puesto que su longitud focal no puede cambiarse.¹
De longitud focal Variable: Tienen la ventaja de brindar varias longitudes focales agrupadas en un solo cuerpo de objetivo, lo cual se consigue mediante el movimiento de ciertos elementos dentro del mismo. Esto los hace más versátiles para el uso diario puesto que no requiere el cambio de objetivo para obtener una longitud focal diferente. Como desventaja, poseen más elementos ópticos, con lo cual existe una mayor probabilidad de aparición de aberraciones y mayor pérdida de luz, lo cual hace que sean menos luminosos que sus contrapartes de focal fija. Por otra parte, son más pesados y frágiles que un objetivo fijo en igual relación de luminosidad.²
Existen dos tipos de objetivos de longitud focal variable: Los objetivos parfocales (verdaderos zoom) y los objetivos varifocales. Ambas clases de objetivo pueden variar su longitud focal a voluntad del usuario; sin embargo la diferencia entre ambos radica en que los primeros mantienen el foco durante el cambio de longitud focal, mientras que en los varifocales la distancia de enfoque cambia. Esta característica era considerada importante durante las primeras épocas de la filmación de vídeo, puesto que era necesario que el foco se mantuviese estable durante el cambio de enfoque (hacer zoom); hoy en día, gracias a los sistemas de autofoco su relevancia ha disminuido entre los fabricantes, por lo cual la mayoría de diseños de objetivos llamados zoom son varifocales.

• Súper Gran Angular: con distancias focales entre 12 y 28 mm (para película de 35mm) y un ángulo de visión superior a 80°. Suelen ser empleados para conseguir determinados efectos especiales que se obtienen por su distorsión de la imagen.
  • Objetivo ojo de pez: Se trata de un angular extremadamente amplio, superando los 180° en algunos casos. Proporcionan una profundidad de campo extrema, y las líneas de la imagen se proyectan curvas, como si estuvieran reflejadas en una esfera. Se diferencian dos tipos: los que abarcan toda la superficie de exposición (película o sensor) formando por tanto imágenes rectangulares, y los que forman una imagen circular.
• Gran angular: de 28 a 40 mm de distancia focal, y ángulos de captura entre 60 y 180°. Se utilizan para vistas panorámicas de paisajes, arquitectura, deportes.
• Normal: entre 45-70 mm y con un ángulo de entre 40 y 65º. Se caracterizan por crear imágenes con aspecto semejante a la visión del ojo humano. Su profundidad de campo es moderada.
• Teleobjetivos: Poseen longitudes focales entre 70 a 300 mm, y con un ángulo de visión menor a 40°. Tienen una profundidad de campo reducida respecto a las longitudes focales más cortas. Como característica de su imagen, comprimen la perspectiva mostrando objetos relativamente lejanos en sí a un tamaño comparativo similar.
• Superteleobjetivos: distancia focal mayor a 300mm llegando incluso a 1200mm. Permiten acercar objetos situados a grandes distancias; su profundidad de campo es mínima, y por lo general se utilizan en combinación con grandes aperturas para obtener imágenes de objetos totalmente diferenciadas de su fondo. Se utilizan en la cobertura de eventos artísticos y deportivos, y en la fotografía de fauna silvestre.

Especiales

• Objetivos macro: Permiten el enfoque a muy corta distancia. La denominación macro aplica cuando la imagen proyectada, sobre la superficie fotosensible, tiene al menos el mismo tamaño del objeto fotografiado.
• Objetivos anamórficos, usados habitualmente en el cine (por ejemplo en Cinemascope) para estrechar las imágenes sobre la película y comprimir así vistas panorámicas. Obviamente, luego se utilizan también objetivos de este tipo en el proyector para reconstruir las relaciones originales.
• Objetivos shift o descentrables, en los que se puede desplazar el eje óptico, controlando así la perspectiva de la cámara. Se usan mucho en arquitectura, por ejemplo para corregir la fuga de líneas que se produce al hacer un contrapicado de un edificio.
• Objetivos UV, construido con lentes de cuarzo o fluoruro de cuarzo para poder fotografiar el espectro de luz ultravioleta.
• Objetivos flou, que poseen un determinado nivel de aberración esférica que produce cierto grado de difusión o efecto de halo, en algunos el grado de difusión puede variarse a voluntad. Se usan para retratos, desnudos y para conseguir cierto ambiente romántico y de ensoñación. Este efecto también puede lograrse mediante filtros u otros trucos simples.
• Objetivos submarinos, que además de ser estancos, están diseñados para refractar la luz de forma óptima debajo del agua.
• Objetivos medical, que son básicamente objetivos macro con un flash anular automático incorporado para evitar sombras. Suelen ser de una alta calidad y su uso principal -como su nombre indica- es la fotografía médica.

Según la geometría de proyección

• Normal o Rectilínea: En ella aparecen clasificados la mayoría de objetivos convencionales. Son diseñados con correcciones ópticas que hacen una aproximación a la proyección paralela para crear la imagen, de tal forma que las líneas rectas en la escena aparecen igualmente rectas en la imagen. Los objetivos de longitud focal fija están diseñados para cumplir este requisito, mientras que en los objetivos zoom es inevitable cierto grado de distorsión de curvatura, lo cual es considerado un defecto para los mismos.
• Esférica: Proyectan la imagen como si estuviese dentro de una esfera; debido al tipo de proyección, es posible crear objetivos con una mayor cobertura angular que los objetivos de proyección rectilínea, a costa de la distorsión de la imagen proyectada. Tienen su aplicación en la vigilancia y en el campo artístico de la fotografía.

Elemento de Identificación

Para facilitar la identificacion física, las prestaciones ópticas, y las compatibilidades entre sistemas fotográficos (cámaras del mismo fabricante o respecto de otros fabricantes) cada objetivo cuenta con una serie de datos informativos en su carcasa:

• Fabricante de cámaras fotográficas: Nikon, Canon, Leica, Pentax, Olympus, Minolta.
• Fabricantes de objetivos: Carl Zeiss, Tamron, Tokina, Sigma, Vivitar.
• Sistema de montura: Canon EF, Canon EF-S, Nikon F
• Número de serie de fabricación: Número único de identificación, para caso de robo o pérdida.
• Distancia focal: expresada en milímetros. En los objetivos zoom se expresa un rango de valores indicando la mínima y máxima distancia focal.
• Luminosidad o número f: En el caso de los objetivos zoom se expresan también dos valores distintos indicando la luminosidad para la mínima y máxima distancias focales.
• Diámetro de filtro: un valor absoluto en milímetros, expresado con el símbolo (Ø). Indica el diámetro del filtro que se puede acoplar delante del sistema óptico.
• Corrección de aberraciones ópticas: Mediante las expresiones "aspheric" y "apochromatic" el fabricante hace saber si ha aplicado un especial grado de corrección a los objetivos.
• Tratamiento superficial de las lentes: indica el tratamiento óptico de la superficie de las lentes a través de las palabras "coated" o "multicoated".

Elemento de calidad

Existen múltiples parámetros con los que poder atribuir mayor o menor calidad a un objetivo:

• Definición, es decir, la nitidez con la que pueden reproducir las imágenes, determinado por
  • Cantidad de elementos, y agrupaciones.
  • Calidad óptica de los elementos.
• Rango de distancia focal: a mayores rangos de distancia focal disminuye la calidad óptica del objetivo. Ópticamente conviene tener varios objetivos de focal fija o de poco rango, y recurrir al cambio de objetivos según las exigencias del encuadre.
• Montura metálica, más resistente y duradera.
• Mayor peso, que aunque sin relación aparente suele indicar la utilización de materiales de mayor calidad en su construcción.
• Con mecanismos de corrección de ciertas aberraciones ópticas: por ejemplo de tipo "esféricos" (aspheric en inglés), o los "anamórficos".
• Contraste: es decir, que se tenga un comportamiento lineal en todo el espectro de frecuencias de la luz (sin variar la intensidad sus intensidades).
• Tipo de Cuadro: Completo (Full frame) capaz de incidir sobre 36x24mm; o por contra Recortado (Tipicamente los denominados DX en Nikon)
• Fabricante, ya que algunos fabricantes son referencias clave en calidad.

Enlaces externos

1. ↑ «Cómo Escoger tu Próximo Objetivo Réflex» (septiembre de 2011). Consultado el 29 de marzo de 2012.
2. ↑ «Distancia focal ideal según tipos de fotografía» (septiembre de 2011). Consultado el 29 de marzo de 2012.

• Objetivos para tu cámara digital - Una introducción

Véase también

• Diafragma
• número f
• Valor de exposición
• Velocidad de obturación
• Aberraciones ópticas
• Objetivo gran angular
• Objetivo normal
• Teleobjetivo
• Objetivo zoom
• Objetivo macro
• Objetivo ojo de pez
• Cámara fotográfica
• Fotografía

cámara fotográfica histórica

Subastan cámara fotográfica en más de 2 mdd

Por Associated Press | Associated Press – Hace 21 horas

• 
  Associated Press/Dieter Nagl, WestLicht Auction, HO - Handout photo made available on Monday, Nov. 26, 2012 in Vienna, Austria, shows a Leica M3D, on top, that dealership Westlicht Auction says was auctioned …más 

VIENA (AP) — Una cámara utilizada por un fotógrafo que documentó la vida de Pablo Picasso fue vendida por un precio récord mundial de 1,68 millones de euros (2,19 millones de dólares).

La galería Westlicht dijo que la Leica m3d pertenecía a David Douglas Duncan. El ex fotógrafo de la revista LIFE, de 96 años, era íntimo amigo de Picasso y publicó cientos de fotos exclusivas suyas.
Fabricada en 1955, la cámara es una de sólo cuatro fabricadas, y el precio es récord mundial para una cámara producida comercialmente.
En un comunicado, Westlicht dijo el lunes que el segundo precio más elevado en la subasta del sábado fue para una Leica bañada en oro fabricada en 1929, que se vendió por 1,02 millones de euros (1,3 millones de dólares).

Bailarines entre nosotros

"Dancers among us" es un trabajo de Jordan Matter que nos interesa por diversas razones:

En primer lugar ilustra y ejemplifica muy bien la capacidad de la fotografía para congelar el movimiento y añadir una nueva dimensión a nuestra percepción. La actividad "Obturación y movimiento", al menos en su apartado de congelación del objeto móvil utilizando ópticas luminosas, obturaciones rápidas y diafragmas abiertos, Matter la aprobaría con una nota excelente. Os recomiendo ver la web del proyecto y sus entresijos.

Sin embargo, lo que me gusta particularmente de este proyecto es que, además de constituir un peculiar reportaje social, sabe combinar muy bien lo cotidiano y lo extraordinario, enlazando muy bien con la actividad "Superhéroes fotográficos" de segundo curso de nuestro módulo, permitiéndonos conectar de forma especial con esos seres de extraordinarias aptitudes físicas que conviven con nosotros sin revelarlas normalmente en sus actividades profesionales cotidianas.

Distància focal, escala i profunditat de camp

Fa uns dies algú em preguntava a clase un dubte relatiu a profunditat de camp i distància focal en relació a un tema que encara no hem tocat directament: la distància hiperfocal.
Tot i què encara no toca, he començat a avançar amb exemples les diferents perspectives que ofereixen les òptiques curtes, normals i llargues i les seves diferents profunditats de camp. Le òptiques llargues en tenen molt poca, de forma semblant a les lents d'aproximació o "macros", però hem de tenir en compte que fins i tot amb un tele, quan enfoquem a un objecte llunyà i reenquadrem, entrem en l'àrea de plans nítids per a aquesta òptica, és a dir, enfoquem a la seva distància mínima d'enfocament (hiperfocal) quan enfoquem a infinit i la relació de tamany/escala queda alterada (recordeu l'exemple de les postes de sol amb teleobjectiu quan aquest sembla sobredimensionat a l'horitzó darrere d'objectes molt llunyans i aparentment petits)
He trobat aquest exemple que em sembla força il·lustratiu:

Enfocament i textura. Marta Ruíz.

Fotografía, naturaleza, simulacro: paisaje y tradición en el arte de 姚璐 Yao Lu [Fotografía]

Fotografía, naturaleza, simulacro: paisaje y tradición en el arte de 姚璐 Yao Lu [Fotografía]
Si releéis aunque sea por encima "El árbol de plástico" entenderéis que me resulte agotador explicar ahora mismo por qué me produce especial fascinación e interés el arte de Yao Lu, pero queda pendiente una buena selección de ejemplos representativos de artistas en los dominios de la percepción, lo natural y el artificio. Los simulacros, los trampantojos del arte nos enseñan los límites entre lo que apreciamos como genuínamente vivo y lo estrictamente animado.
Transcribo íntegra la entrada de Javier Fuentes en "El Hurgador", pero no os acostumbréis, porque prefiero ofrecer sólo invitaciones o aperitivos para sumergiros en la apabullante selección de temas de interés para cualquier interesado en las relaciones entre arte, ciencia y naturaleza, y cómo no, fotografía.

Yao Lu [Fotografía]

姚璐 Yao Lu

Yao Lu durante la exposición "New Landscapes" en Estambul, mayo/2011
Yao Lu nació en Beijing en 1967. Entre 1987 y 1991 asisitió a la Academia Central de Bellas Artes de Beijing.
Cursó entre 1998 y 2000 un Master de Artes Visuales en Fotografía en el Queensland College of Arts, Universidad de Brisbane, Australia.
Enb 2008 fue el quinto artista en ganar el BMW-Paris Photo Prize para fotografía contemporánea
Actualmente es profesor en la Escuela de Diseño de la Academia Central de Bellas Artes.

"Autumn Mist in the Mountain with Winding Streams 

(Niebla otoñal en la montaña con corrientes sinuosas)", 2007. © Yao Lu

Su trabajo se ha presentado en numerosos festivales y exhibiciones colectivas en China (Lianzhou International Photo Festival 2007, New China Occidentalism – China Contemporary Art in Beijing in 2006, Pingyao International Photography Festival in 2004), en cambio raras veces se ha expuesto en Occidente, excepto en el Fotofest International Houston (2008), la exposición "Space and Transportation" en Graz, Austria, en 1997 y más recientemente la muestra a la que pertenece la foto de presentación de éste post, en Estambul, el año pasado.

Más información en su ubicación original y en "la voz del animal invisible"

"L'hegemonia de la cultura visual"

Acte de presentació de curs, amb Daniel Giralt-Miracle

CaixaForum de Barcelona. Fotografia: http://barcelona.de

Us convidem a tots a l’acte d'inici de curs 2012-2013, amb la lliçó inaugural a càrrec del Sr. Daniel Giralt-Miracle: L’hegemonia de la cultura visual, que tindrà lloc a l’auditori del CaixaForum de Barcelona, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. L'acte està previst per al dimarts 30 d’octubre a les 11:00 h. Us deixem l'enllaç de com arribar-hi.

Us detallem a continuació l'estructura de l'acte de presentació del curs.
-Presentació  a càrrec del director del centre, Eduard Ducròs.
-Ponència de Daniel Giralt-Miracle: L’hegemonia de la cultura visual.
-Presentació i visionat del projecte final de cinc alumnes del curs 2011-2012.
-Cloenda i agraïments a càrrec del director del centre, Sr. Eduard Ducròs.

Informació a la viquipèdia sobre el ponent, Daniel Giralt-Miracle a l'enllaç següent.

DANIEL GIRALT-MIRACLE.  Fotografia: EL Punt Avui.

Moltes gràcies per endavant per la vostra assistència.

LLUMINÀRIES I ACCESORIS D'IL·LUMINACIÓ (2on de Tècnica Fotogràfica)

LLUMINÀRIES

Artefactes que allotgen les làmpades distribuint la llum de diferents formes, segons la seva finalitat.

1) PROJECTORS AMB LENT FRESNEL

2) PROJECTORS SOFTLIGHT (LLUM DIFUSA)


3) PROJECTORS OBERTS:

-Quartz
-Bombetes tipus Nitra
-“Arturo”
-Font freda
-Ciclorama

4) PROJECTOR DE RETALL / ELIPSOIDAL / “LEKO”


5) LÀMPADES PAR


6) LLUMINÀRIES D’EQUIPAMENTS DE FLAIX (actualment existeixen versions per a flaix de gairebé totes les categories descrites per a llum contínua als apartats precedents, però els descrits a continuació son el aparells tipics d'un estudi fotogràfic fent servir unitats de flaixos estàndard)


Limitadors d’amplada del faig:
-cons
-reixetes de bresca d’abella


Paraigües:
-reflectors
-difusors

Finestres de llum difusa (de totes les formes i tamanys)
Lents fresnel per simular llum puntual (de recent aplicació)


ACCESORIS D’IL•LUMINACIÓ
Alguns elements son imprescindibles per:
- retallar la llum
- suavitzar-la
- reflectir-la
- disminuir-la

Perquè:
- les viseres que poseeixen la major part de les lluminàries estàn tan properes a la llum que no poden retallar-la bé.
- Hi ha lluminàries, com ara els projectors de fresnel, que produeixen ombres molt imprecisses 
-  això suposa que cal utilitzar elements anomenats negres, de diversos tamanys i formes, que impedeixen el pas de llum, com ara

-Teles negres (feltre)
-Kremels
-Altres elements pintats de negre

- PER REFLECTIR LA LLUM:
-sedes
-gases
-difusors (tela, metall)

- PER DIFONDRE LA LLUM:
- (Materials sintètics) Rotllos de gran tamany (permeten grans superfícies sobre bastidors)
- PER SUBJECTAR I ORIENTAR AQUESTS ELEMENTS:
- Assortits de peces mecàniques per a subjeccions a:
- trípodes
- pantògrafs (penjats del sostre o a les vores del decorat) i “Ceferinos”
- peus auxiliars 

 

Lluminàries de llum contínua (2on Tècnica Fotogràfica) per M. Vilimelis

FONTS DE LLUM (2on de Tècnica Fotogràfica)

FONTS DE LLUM

a) NATURAL

b) ARTIFICIAL:
1)Contínua
2) De descàrrega


LLUM CONTÍNUA

1879
abril: REGNE UNIT: JOSEPH SWAN
octubre: ESTATS UNITS: THOMAS A. EDISON
 PRIMERES LÀMPADES ELÈCTRIQUES
Donàven un rendiment de 1’7 lm/w


1910: Filament llis de TUNGSTÉ (WOLFRAMI)  rendiment 10 lm/w

1915: Augment de la superfície emissora cargolant el filament en ESPIRAL o en DOBLE ESPIRAL.
L’augment de temperatura es combat refrigerant el filament amb gasos inerts (HIDROGEN, ARGÓ)

El calor suposa  emigració de tungsté cap a l’ampolla de vidre  :

a)  Debilitament de l’espesor del filament (afegit a la major vibració del corrent altern produeix trencament)
b)  Enfosquiment del vidre disminuint el FLUX LLUMINÓS.

...per això:  Introducció de IODE, doncs a la temperatura del filament (3000 graus C), l’Iode s’evapora, combinant-se amb el tungsté i viatjant plegats capa a zones més fredes.
A la distància a la qual s’arriba als 1400 graus C, tots dos elements es separen, tot tornant el tungsté cap al filament i tornant un altre cicle.
Tot i així, la duració de la làmpada no és indefinida perquè EL METALL NO TORNA A LA MATEIXA POSICIÓ DE LA QUAL VA PARTIR.

La temperatura de separació de IODE i TUNGSTÉ s’alcança no lluny del filament i això implica que es va veure que es podria DISMINUIR el TAMANY DE L’AMPOLLA DE VIDRE si aquest fos resistent donant lloc a la utilització del QUARÇ , que suposava disminució del tamany de les làmpades + augment de la vida mitjana i del corresponent rendiment (27-28 lumens per watt)

La disminució de tamany va suposar tota una repercussió sobre el volum/cost/pés dels equips d’il•luminació.

L’EMISSIÓ DE LES LÀMPADES DE TUNGSTÉ ÉS MÉS RICA EN LONGITUD D’ONA VERMELLA QUE NO PAS VERD I BLAVA.

Això suposa un PROBLEMA respecte a les pel•lícules b/n:

-inicialment eren sensibles a les longituds d’ona BLAVA (MONOCROMÀTIQUES)
-després van ser sensibles també al verd (ORTOCROMÀTIQUES)
-finalment van ser sensibles a totes les longituds (PANCROMÀTIQUES)
Fins i tot en aquest cas, la sensibilitat a la llum artificial (- blava, + vermella/groga) és inferior que a la llum solar


LÀMPADES

LÀMPADES METALL-HALÒGENES i d’altres tipus (Nitra, etc.) augmenten el rendiment encara més i disminueixen el tamany però son molt cares.
Especial interés als ESTUDIS DE TELEVISIÓ I CINEMA.
Als de fotografia s’han extés com a font fonamental les làmpades de descàrrga anomenades FLAIX (intensitats molt altes en temps molt breus)


LLUM DE DESCÀRREGA (FLAIX) / INICIS

Als inicis es va utilitzar el MAGNESI:

Avantatges:
- COMBUSTIÓ RÀPIDA
- LLUM BLANCA MOLT BRILLANT

Inconvenients:
- FUM que desprèn en la combustió
- PERILL de cremades
- CÀLCUL de la quantitat idònia

ANYS 30: LÀMPADES DE BULB:
Tipus de flaix introduït ràpidament entre periodistes gràfics.
Contenien magnesi i alumini en tires, dins d’un BULB DE VIDRE amb una pressió interior inferior a l’atmosfèrica (per compensar l’increment que es produïa en el moment de la ignició provocada pel circuit elèctric)

Al moment del cim màxim d’intensitat s’arribava passats uns milisegons, temps que es va anar allargant i amb una combustió de més llarga durada, fins arribar a les…


…LÀMPADES FP (FOCAL PLANE)
Sincronitzàven amb les càmeres de pla focal (lús de les quals es va començar a extendre en aquella època) en retardar encara més el cim de màxima intensitat, de manera que tot acurría quan s’havia obert totalment la primera cortineta de l’obturador.
TENIEN UN SOL ÚS I CALIA REPOSAR-LES PER CONTINUAR TREBALLANT.

FLAIX ELECTRÒNIC
Presentat pel Dr. Harold Edgerton, del MIT
(Massachusetts Institute of Technology)

-Refinat durant els anys 1920 i 1930
-Ús EXTÉS dençà els anys 50, finalitzada la II Guerra Mundial.

Existèixen UNITATS PORTÀTILS.
Fins i tot, la immensa majoria de les càmeres actuals en porten incorporada una petita unitat.

Per abordar la il•luminació d’estudi  s’han dissenyat UNITATS MÉS POTENTS

N’hi ha amb el generador:
-incorporat
-compartit

La PEÇA CLAU d’un flaix elctrònic és un
TUB DE VIDRE on es troben DOS ELECTRODES en una
ATMOSFERA DE XENÓN que, quan reben la descàrrega d’un
CONDENSADOR D’ALTA CAPACITAT ( arriba a varis milers de volts) produeixen una
LLUM DE GRAN INTENSITAT durant un TEMPS MOLT BREU

El tub es disposa de manera que envolti una bombeta de poca potència (- o + 100w) o llum de modelat per veure prou per ajustar el contrast de la llum de l’escena.

FUNCIONS I CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM (1er i 2on Tècnica Fotogràfica)

FUNCIONS I CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM
És posible que necessitem una quantitat concreta de DOF (Deep Of Field / Profunditat De Camp), la qual cosa determinarà el nivell de llum adequat per aconseguir-lo amb aquest objectiu i aquest diafragma.

No parlem només d’ajustar el nivell de llum per poder enregistrar adequadament la imatge, sinò que parlem de SIGNIFICACIÓ.

El caràcter dramàtic pot venir assenyalat per:

CONTRAST de l’escena = INTENSITAT
COLOR de l’escena = TEMPERATURA
APARIÈNCIA de les ombres = QUALITAT
DIRECCIÓ de la il•luminació = DIRECCIÓ

A més de…:

CAPACITAT DE DESVELAR OMBRES
CAPACITAT DE CREAR SENSACIÓ DE:
-Volum/textura
-Espai

Quan analitzem una imatge fotogràfica o pre-fotogràfica, ho fem en funció de les seves característiques principals, que, en resum, podem expresar com:


CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM:

DIRECCIÓ
INTENSITAT
QUALITAT
TEMPERATURA DE COLOR

L’Espai Fotogràfic Can Basté convoca el 12è Fòrum Fotogràfic

Actualment estem preparant el 12è Fòrum Fotogràfic. En aquests moments estem en el període de recepció de projectes fins el 26 d'octubre. És per això que us agraïrem poguessiu realitzar difusió entre el vostre alumnat, equip docent i contactes de la convocatòria o la vostra secció de notícies a la web.
Us adjunto la imatge del Fòrum d'enguay i a continuació un petit text introductori,
Gràcies per endavant i salutacions,

 

-----

L’Espai Fotogràfic Can Basté convoca el   12è Fòrum Fotogràfic, un punt de trobada entre novells creadors i experts en l’àmbit de la fotografia i l’art contemporani.

El Fòrum atorga cada edició dues beques de   1.200 € cadascuna per a la producció de   projectes expositius fotogràfics.  

La data límit de presentació és el dia   26 d'octubre de 2012. Més informació i bases:

http://forumfotograficocanbaste.wordpress.com/bases-becas/ http://forumfotograficcanbaste.wordpress.com/bases/ http://canbastephotoforum.wordpress.com/rules/

-----

Eva Clemente
Comunicació Can Basté

Ho Fan (o Fan Ho, si lo preferís)

Os ofrezco un extracto de una entrada de "El Hurgador del Arte" de Javier Fuentes para admirar la obra de un polifacético maestro de la fotografía. Tenéis más información en su ubicación original

何藩 Fan Ho

Fan Ho en la Modernbook Gallery

Ho Fan es un célebre fotógrafo, director de cine y actor chino nacido en Shanghai en 1937. Emigró con su familia a Hong Kong a edad muy temprana.

Comenzó a fotografiar desde muy jóven con una cámara Rolleiflex que le regaló su padre. Autodidacta, sus fotografías muestran su fascinación por la vida urbana, callejones, barriadas, mercados y calles.

"Lonely Stroll (Paseo solitario)", 1958

"On the Stage of Life (En el escenario de la vida)", 1954

"Sun Rays (Rayos de Sol)", de Shadows and Silhouettes

En sus inicios, revelaba en la bañera de su casa y pronto desarrolló un volumen de trabajo significativo, haciendo una crónica del Hong Kong de los 50 y 60s en tiempos en que la ciudad se convertía en un importante centro metropolitano.

"Arrow (Flecha)", 1958, de Shadows and Silhouettes

"Approaching Shadow (Sombra aproximándose)", 1954

"Les Misérables", Hong Kong, 1963, de The Living Theatre

Ha ganado más de 280 premios en exhibiciones y competiciones en todo el mundo desde 1956.

Es miembro de la Sociedad Fotográfica de América, de la Royal Photographic Society y de la Royal Society of Arts, de Inglaterra, Miembro Honorario de las Sociedades Fotográficas de Alemania, Francia, Italia, Bélgica, Brasil, Argentina y Singapur.

Actualmente reside en California.

"Boat Girl (Barquera)", 1952, de The Living Theater

"Life in a Slum (Vida en una barriada)", 1966, de The Living Theater

Su trabajo se caracteriza por una singular observación de la vida cotidiana en las calles, las sombras y claroscuros por los que se le ha identificado como un descendiente de la Bauhaus. Trabaja en blanco y negro, sepias y hay un especial cuidado por la luz y el encuadre, creando unas atmósferas sobrias, melancólicas y altamente estéticas.

Está representado por la Modernbook Gallery de San Francisco, en cuyo sitio web se puede disfrutar de una buena muestra de su obra.

LLEI DE RECIPROCITAT (1er Tècnica Fotogràfica)

LLEI DE RECIPROCITAT


3 PILARS FONAMENTALS DE LA FOTOGRAFIA:

1) DIAFRAGMA : Abertura específica per on ingresa el faig lluminós.
2) VELOCITAT D’OBTURACIÓ : Temps que romana oberta la cortineta de l’obturador.
3) SENSIBILITAT: Capacitat de reacció d’un material fotosensible davant la presència d’un faig lluminós.

Si exposem una pel•lícula de 100 ISO en un dia assolejat amb una velocitat de 125 i un f16, també podrem establir la següent relació:

250 v / f8, 500 v / f4, ...

En obrir un punt més de diafragma hi entra el doble de llum, però en augmentar al doble la velocitat d’obturació, ens arriba a la pel•lícula la mateixa quantitat d’energia lluminosa i, per tant, la presa estarà ben, o, si més no, igualment exposada (es manté el mateix EV -valor d'exposició-).

Per tant, si partint d’una combinació determinada, podem aconseguir el mateix EV (valor d’exposició) obrint o tancant els mateixos pases de diafragma que disminuïnt o augmentant el temps d’exposició, ¿Quina diferència hi haura entre totes aquestes imatges amb el mateix EV i, per tant, amb el mateix contrast?

El factors que variarem a la nostra imatge tenen a veure amb la NITIDESA de la imatge (òptima amb diafragmes intermitjos, doncs estem afectant a la PROFUNDITAT DE CAMP.

El Balanç de Blancs. Llum i color. Sensibiltat cromàtica. (2on Tècnica Fotogràfica)

 

La mateixa imatge amb 4 paràmetres diferents de balanç de blancs. Un ajustament incorrecte produeix dominants de color.

 

 

 

El Balanç de Blancs

Contingut
1 Necessitat del Balanç de blancs
2 Descripció
3 Implementació programari del Balanç de blancs
4 Vegeu també
5 Enllaços externs

Necessitat del Balanç de blancs

Els colors capturats per les càmeres depenen, com és evident, de la il luminació. La llum que travessa l'objectiu i excita el CCD o la pel.lícula no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, i dins d'aquestes, n'hi ha de diferents tipus que depèn d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.
El principal problema que plantejava la temperatura de color a la càmera fotogràfica analògica, era que no podia distingir si la llum present era blanca pura o no. Les pel lícules es calibren, en general, per la llum del dia, la temperatura de color és idèntica a la llum del flaix. A més també es feien servir filtres fotogràfics de color per contrarestar els efectes de la temperatura de color.
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de manera aproximadament igual en les tres components de color (RGB). No obstant això, amb il luminació artificial és molt probable que una de les components de color sigui més important que les altres. Per exemple, en l'enllumenat de tungstè predomina la component vermella, molt útil en escenaris càlids on predominen els tons vermellosos.
Una càmera no té la possibilitat de processar la llum com ho fa el cervell humà, ja que està calibrada de manera que el CCD identifica com a llum blanca, una llum amb una determinada temperatura de color: la llum solar. Els efectes de la il luminació a la imatge es poden compensar actuant a la cambra sobre el guany de cada una dels components del color.

DESCRIPCIÓ

La majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de balanç de blancs automàtic. Aquest el que fa és ajustar la part més brillant de la escena per que aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.
Algunes càmeres digitals disposen d'opcions més avançades que l'ajustament automàtic, però no completament manuals, donant així algunes opcions més del automàtic:
Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent o halògena (il luminació típica de la llar: bombeta).
Sol: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
Ombra: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.
Aquestes opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual poques vegades notem ja que ens és massa quotidià.
L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals s'ha simplificat notablement i només cal enfocar la càmera cap a un full de paper o objecte blanc i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera, el guany de les tres components de color s'ajusta automàticament per tal que donin el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il luminació. D'aquesta manera, els colors obtinguts en la nostra imatge s'apropessin el màxim possible als colors reals de l'escena fotografiada.
Implementació programari del Balanç de blancs

El balanç de blancs és una operació programari que altera els nivells de la imatge. Es podria pensar que és un procés de gran complexitat tècnica donat el complicat que és desfer-se d'dominants indesitjades un cop la imatge ha estat revelada amb un balanç de blancs insatisfactori.
Res més lluny de la realitat, la càmera (en estirar en JPEG) o el nostre revelador (al tirar en RAW) implementen el balanç de blancs com un simple escalat de tots els nivells RGB per un valor quan la imatge està encara en estat lineal ( per això és tan complicat corregir a posteriori en imatges amb gamma compensada), existint un factor diferent per a cada canal. Així per exemple, i si prenem com a referència el canal verd (que deixem inalterable), per aplicar un balanç de blancs 'tungstè' a la Canon 350D s'utilitzen uns factors: R: 1.392498, G: 1.000000 i B: 2.375114, és dir tots els nivells vermells s'incrementen en un 39% i els blaus en un 138% respecte als seus valors lineals de partida, tan simple com això.

Temes relacionats
Temperatura de color
Correcció gamma
La temperatura de color: la importància del balanç de blancs
Balanç de blancs
Equilibrar blancs

BALANÇ DE BLANCS

El balanç de blancs (White Balanç, WB) és un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre. Aquest control, depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual. Si no tens clar com funciona aquesta opció de la teva càmera o, simplement, mai t'has plantejat el seu ús, el que ara t’explicaré t'interessa. En aquest article explico què és el balanç de blancs i com configurar-lo correctament per millorar notablement el resultat de les teves fotos.


Per Què Necessitem el Balanç de Blancs?
Els colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La llum que entra per el diafragma i registra el CCD no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components de color Vermell-Verd-Blau (RGB). No obstant això, amb il luminació artificial una de les components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en il.luminació obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungstè) el color vermell és predominant.
Una càmera no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja que està calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol Per compensar els efectes de la il•luminació hem d'ajustar a la càmera el guany de cada una de les components de color.




El Balanç de Blancs a les Cambres Digitals
La majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de balanç de blancs automàtic. Com hem explicat anteriorment, el que fa aquest sistema és ajustar la part més brillant de la escena per que aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.

Els Modes del Balanç de Blancs
Algunes càmeres digitals disposen de configuracions del balanç de blancs amb valors per defecte que es poden seleccionar en els seus menús. Aquestes configuracions de balanç de blancs solen ser les següents:

_. Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent (bombetes) o halògena.
_. Assolellat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
_. Ennuvolat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
_. Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.

Aquestes opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual cosa poques vegades notem ja que ens és massa quotidià. En aquests casos és molt útil disposar d'una manera d'ajust manual del balanç de blancs.



Ajust Manual del Balanç de Blancs
L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals és bastant senzill. Només cal enfocar un objecte de color blanc (un paper, per exemple) i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera el guany de les tres components de color s'ajustarà automàticament per donar el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il luminació, obtenint d'aquesta manera en la nostra imatge uns colors propers als reals de l'escena fotografiada.
Alguns mètodes per ajustar el balanç de blancs són l'ús d'eines com el Expodisc o la cartolina de grisos, i els mètodes casolans del balanç de blancs mitjançant l'ús d'un filtre de cafè o una tapa de Pringles. 



 

Relacionat: un article força interessant al voltant de la nostra capacitat per distingir matissos cromàtics (teniu en compte que tenim cèl·lules ocular -bastonets- sensibles al vermell, el blau i el verd i que per això els dispositius electrónics de imatge es basen en la tríada RGB):

Cámara oscura

Somni 267 from genorras on Vimeo.

FOTOMETRIA/IL·LUMINACIÓ (TIPUS DE MESURES DE LA LLUM) (NOMBRE GUIA)

Cal fer una mesura de la llum en cadascuna de les imatges que realitzem.
Aquesta anàlisi ens permetrà establir el valor d’exposició EV adequat per a la sensibilitat de pel·lícula o d’ajustament digital que disposem.

SEMPRE HAUREM D’ESTABLIR UNA COMBINACIÓ DE DIAFRAGMA I OBTURACIÓ

Com més gran sigui la potència d’una determinada font de llum, més gran serà l’EV

La unitat d’emisió (= emitància = intensitat) és la candela. Dins una esfera d’un metre de radi, una candela emet un lumen d’energia radiant (flux lluminós) i aquest lumen il·lumina l’interior de l’esfera amb un lux (de il·luminància).

El lux és el veritable valor d’il·luminació de l’escena, i allò que veritablement analitza un fotòmetre de Llum Incident.

COM MÉS GRAN IL·LUMINACIÓ EN LUX, UN EV MAJOR

Si la distància de la font és més gran, la il·luminació baixa en funció inversa al quadrat d'aquesta distància.

Si a 1m una font dòna 4000 lx a 2m no tindrem la meitat sinò la quarta part de lux, és a dir: dos EV menys.

EL NOMBRE GUIA És el producte del DIAFRAGMA PER LA VELOCITAT per a una determinada sensibilitat.
És un valor que habitualment ens dòna el fabricant del flaix i que defineix la seva potència.

El podem calcular també multiplicant la distància entre la font i el subjecte fotografiat per el diafragma, de manera que:

NG=Distància x Diafragma (f) ⇒ NG=D·F ⇒ D=NG/F ⇒ F=NG/D

PER EXEMPLE:
Si un flaix té NG 45 per a una sensibilitat de 100 ASA, podem deduir què diafragma farà servir per a totes les distàncies.

a 1m, f45 perquè 1 x 45 = 45
a 2m, f22 perquè 2 x 22 = 44
a 4m, f11 perquè 4 x 11 = 44
a 8m, f5.6 perquè 8 x 5.6 = 44.8
a 16m, f2.8 perquè 16 x 2.8= 44.8 y tots aquests resultats son el més semblant possible a 45