Diari d'aprenentatge II: "Microformació d'eines i estratègies metodològiques útils per a la classe online"

 

Cinemagraph per Adriana Vallespir (CFGS Gràfica Interactiva)

Afrontem la següent sessió d'aquesta microformació per a docents desprès d'una anterior jornada marcada per activitats pràctiques i revisió de continguts un tant precipitada i densa per a mi degut a les interrupcions de línia que he patit i a la pèrdua de ritme i total atenció per part meva.

S´ha obert de forma més concreta un espai de reflexió sobre l'ús de recursos online i eines digitals per a les tasques docents i hem començat a concretar una mica més els objectius d'aquesta trobada telemàtica.

Es plantegen exemples d'experiències docents, d'encerts i d'incidències negatives, possitives, o, en tot cas, significatives que ens mostren com la metodologia i la planificació han d'estar pel davant de l'ús dels recursos, alhora que el previ coneixement de les possibilitats que aquests ens ofereixen determinaran precissament aquesta planificació, sense la qual ens trobarem amb situacions problemàtiques o, en el millor dels casos, amb situacions en las quals haurem desaprofitat el potencial del grup classe.

Evidentment, es tracta de tenir clar quines necessitats tenim en administrar els continguts de les nostres matèries docents en funció de les característiques del grup, i com, en aprendre a gestionar els nostres continguts mitjançant els nostres recursos expositius i de interacció amb l'alumnat, també podem extreure dades força interessants per establir una certa metodologia d'avaluació contínua, no només del seu aprenentatge, sinó també de la nostra eficàcia com a docents. 

Hem tractat temes de molt pés al dia a dia de la docència, sigui presencial o no, però particularment delicats en la seva versió online, com el control d'assistència, doncs tenim clar que no es tracta només de connectar-se. Cal donar temps de participació a l'alumnat i, depenent del nombre de particpants a l'aula, sens dubte abans de tot ens hem de plantejar la gestió del temps com a, potser, la nostra primera obligació com a docents. No obstant això, hem de donar testimoni documental d'aquesta gestió del temps de la classe i el seu aprofitament, i això suposa, per descomptat, una tasca de control d'assistència que passa, en l'ensenyament telemàtic, no només per un control d'assistència, sinó per un control de participació. Parlem, doncs, de la necessitat de demanar l'alumnat l'us de la càmera activa, qüestió que no ha estat exempta d'un cert debat. A més a més, un cop tenim els nostres alumnes connectats i visibles, ens hem d'assegurar de la seva participació.

És aquí on entren en joc els recursos que hem d'oferir, i els participants en aquest curs estem d'acord amb la recomanació dels seus conductors: la nostra tasca docent es veu marcada per la recerca d'estratègies de comunicació específiques, la qual cosa inclou enllestir arxius d'interés, encaminats a que l'alumnat no només tingui la possibilitat de recollir els continguts de la matèria, sinó que entengui la necessitat d'agafar-los i que es senti atret per accedir-hi. 

Per sapiguer si ens segueixen en aquest objectiu d'aprofitament de les classes, hem d'establir un pla, que pot incloure fer preguntes, fer servir el xat, enregistrar les activitats i els diàlegs establerts per comprovar l'activitat dels participants no exclusivament durant la classe (sovint no n'hi ha prou temps ni atenció per part nostra). 

En aquest sentit, i quant a una qüestió tan bàsica com les normes establertes a la classe per facilitar el nostre control de la mateixa, alguns companys participants en aquest curs plantegen la dificultat que troben, per exemple, en aconseguir que els seus alumnes segueixin unes normes (com tenir la càmera activa durant les sessions) que potser no tot el professorat del centre exigeix amb la mateixa persistència. En aquest sentit s'ens recomana, amb la qual cosa estic totalment d'acord, que al centre educatiu cal generalitzar i compartir pautes o normativa d'assitència. És el primer pas per donar peu a una cerca d'estratègies participatives.

Això ens porta a tenir en consideració l'ús d'eines i recursos participatius cara a aconseguir l'atenció basada en l'experiència plaent de l'alumnat envers les tasques educatives, tot passant, si cal, per allò anomenat gamificació a l'aula, una opció oferida per plataformes com a Kahoot, que no cal associar exclusivament als ensenyaments primaris i que poden oferir recursos puntuals, freqüents, o fins i tot habituals a l'ensenyament d'adults, tal i com ens relata per la seva experiència un dels companys participants. Sens dubte, els recursos lúdics ofereixen una experiència que juga amb el plaer, el més valuós recurs de l'aprenentatge de qualsevol tipus.

Time Lapse d'Adrian Martínez (CFGS Gràfica Interactiva)

Tot això ens portarà, en definitiva, a establir un pla de seqüenciació de seguiment de continguts i activitats que portin a uns objectius d'aprenentatge que es fagin palesos pel seu enregistrament per part nostra. 

Això ens va portar a parlar de l'avantatge d'aquestes eines des del punt de vista avaluatiu, doncs dins d'aquestes propostes de tarnnà lúdic sempre podem incloures qüestionaris implícits o explícits, tests (com els que ens ofereix google forms, per exemple) i tota mena de suports que podem incloure en l'espai virtual de la classe.

Aquest blog on publiquem aquesta reflexió, sense anar més lluny, va constituir un dels més primers recursos per oferir diferent tipus de continguts als meus alumnes de diferents àmbits i disciplines dels ensenyaments artístics, i encara mostra la seva eficàcia com a suport, però sens dubte podem anar més enllà. Per exemple, on desenvolupo publicacions i apunts sobre els temes que han marcat la meva especialització doctoral, El Animal Invisible, he compartit contiguts comuns a aquesta mena de filial que esteu llegint, i també altres molt més específiques, però sens dubte cada cop més podem incloure-hi enllaços, audiovisuals, imatges i tota una xarxa que només hem de procurar que no es converteixi a una mena d'embolic o poti-poti esfilagarsat.

Mafa Alborés

enllaços d'interés:

El dibujo como transmisión de información naturalista. Conflictos entre reproducción y representación.

Mierdas cúbicas: Chinchillas, marmotas y wombats. El Wombat y los prerrafaelitas según Angus Trumble. Confusiones iconográficas entre especies. 

Fotografia i percepció com a eines didàctiques i artístiques. Moviment i tridimensionalitat com a elements expressius possibles en l'elaboració d'imatges.

Ilusiones ópticas y visión humana. La estereoceguera, la percepción y la transmisión al cerebro en 3D de las imágenes desde la retina.

Enseñanza y simulacro (El arte de la enseñanza y la enseñanza del arte (II)

El Arte de la Enseñanza y la enseñanza del arte. Arte y supervivencia.

El escritor, el fotógrafo y el lógico matemático al desnudo. Malentendidos entre Charles Dogson y Lewis Carroll al otro lado del espejo.

La mejor definición de la Imagen Animal actual mediante la peor definición de la Imagen Animal actual. Mapas de bits y mosaicos fotográficos por Mikami Yoshiyuki y JJSmooth44. Googleramas de googleramas. El cuadro dentro del cuadro.(II)

Animales en la publicidad y publicidad de concienciación animal. Publicidad y Ecologia.

 

Diari d'aprenentatge: "Microformació d'eines i estratègies metodològiques útils per a la classe online"

 De moment, em veig iniciant un nou procés d'aprenentatge online, precissament sobre l'ús d'eines i estratègies sobre les classes online.

He de dir que l'inici d'aquesta activitat ha estat marcada per circumstàncies adverses, doncs em veig obligat a atendre, supervisar i patir els inevitables inconvenients d'una reforma de la instal·lació elèctrica al meu domicili. 

Això comporta interrupcions, sorolls, tancaments puntuals de la meva connexió i, per tant, un seguiment deficient d'aquesta activitat de suport docent.

Tot i això, en principi es tracta de fer servir com a plataforma d'inici l'ús d'un tauler de treball compartit mtjançant l'aplicació Miro, un espai de treball compartit potencialment molt útil per a les tasques docents online.

En la primera sessió es planteja només un primer apropament les aplicacions i eines bàsiques que farem servir els participants, dividits en dos grups de treball. 

Ens presentem i describim breument els nostres camps de treball docent i les nostres necessitats a l'aula. La meva pròpia presentació es veu obstaculitzada pel soroll de fons ocasionat per les obres a casa i no puc exposar com m'agradaria les expectatives que tinc d'aquest curs. Desprès de les presentacions d'uns quants companys, comença la introducció al curs pròpiament dit i, degut a un tall de llum, perdo la connexió i em veig, en tornar aquesta una estona més tard, inmers en una activitat d'iniciació que compartirem amb els membres de l'equip 1, al qual pertanyo, que consisteix en fer, de moment, una mena de brain storming al voltant de la idea d'optimitzar la percepció del barcelonins, i especialment del veïnat proper a la Sagrada Família, del coneixement i de l'accés sense prejudicis al temple, ignorat per aquest colectiu potser per la seva excessiva proximitat o per asociar-lo a una activitat pròpia de turistes que provoca un cert rebuig entre els residents. 

Es tracta, per tant, de fer servir aquest problema a resoldre des d'un punt de vista del merchandising i la comunicació, per compartir propostes dels membres de l'equip de treball fent servir com a plataforma de treball les eines oferides per Miro. 

A més de les dificultats circumstancials i d'accés que m'he trobat, particulars i alienes a l'organització pedagògica del curs, m'he trobat amb una introducció per part dels docents, en els seus diferents apartats, llarga i detallada, amb un decidit esforç per condensar informació i contextualitzar-la, tot i que, potser, he percebut una certa desproporció entre el temps emprat en qüestions relatives al suport (l'objecte d'aquest aprenentatge) i els temes i continguts fets servir com a pretext argumental. 

Estic fent un esforç considerable per invertir un temps del meu dia a dia, desprès d'un curs acadèmic especialment dur i complex degut a les cirmstàncies propiciades per la pandèmia i la semipresencialitat amb els meus propis alumnes (a mòduls d'aprenentatge especialment de tarnnà pràctic i procedimental) com per agafar amb la predisposició adequada el seguiment d'uns continguts de cràcter gairbé anecdòtic. 

S'ha fet servir més temps de la sessió en parlar sobre qüestions relatives al tema de la tasca proposada que no pas al del seu suport. S'ha fet servir com a exemple de l'estudi del target de públic i dels seus possibles qüestionaments el famós fragment de document audiovisual amb el Paco Umbral queixant-se davant l'audiència de la Mercedes Milà, que ell només volia parlar del seu llibre i no participar en cap debat televisiu. 

Mai m'havia sentit tan identificat amb l'escriptor, que tot i mostrar una actitud agra, potser egocèntrica i fins i tot grollera amb la seva hostessa, tenia tota la raó, tot i exposar-la amb poca sensibilitat o aparent delicadesa. Jo he vingut a sentir parlar de la pissarra que fem servir, no del contigut dels elements que compartim a aquesta pissarra. A més a més, he de dedicar un temps a elaborar aquest diari fora de les hores assignades al curs. Intentarem optimitzar el temps.

De totes maneres, un cop dit això, veig que a la segona part de la segona sessió, arriba tota la informació pertinent sobre l'ús de les eines de Miro per optimitzar l'ús dels boards l'aula virtual. Potser, com acostuma passar en aquestes formacions, siguin online o presencials, el ritme de l'explicació, tot i èsser molt amé i àgil, és molt acelerat i dens quant a continguts i informació, de manera que difícilment païrem tot plegat. Personalment necessito un ritme més pausat i donar-me opció a fer preguntes sense tenir la sensació que trenco aquest ritme o interfereixo en l'atenció dels altres participants.

Crec que en ensenyaments artístics, especialment en mòduls teòric-pràctics, l'ús d'aquestes aplicacions és potencialment molt valuòs, però en mòduls normalment pressencials de mena (de taller o eminentment pràctiques) hem d'estudiar força quina mena d'ús donem a aquestes plataformes de treball o de compartició i comentari de treball.