 |
| Adrián Martínez |
Fotomuntatges d'alumnes en EASD Pau Gargallo de Badalona.
Rostres que no existeixen.
La fotografia ja no reprodueix la realitat, sinó l'aparença que va tenir, al seu dia, de reproduir-la, de manera que ja tan sols la representa.
 |
| Adrián Martínez |
Una pràctica bàsica consisteix en escollir diferents fotografies pròpies o alienes amb un angle i qualitat d'il·luminació semblants, amb un equilibri de color, una atmosfera cromàtica, semblant. Fins i tot amb una nitidesa, contrast i resolució semblants per combinar-les en forma de collage o fotomuntatge digital de tal manera que s'integrin sense haver de fer gaires ajustaments als diferents paràmetres indicats per donar la sensació visual de formar part tots els elements de la mateixa escena.
 |
| Adrián Martínez |
Amb això el que pretenem és que els alumnes entenguin d'on vé la llum, i si aquesta és dura o difusa, filtrada o rebotada, si es veu afectada per cap mena de cromatisme ambiental, si els objectes es veuen més o menys enfocats segons la seva distància aparent al pla d'enfocament, etcétera.
 |
| Adriana Vallespí |
Un cop els alumnes s'han acostumat a descriure els aspectes òptics, compositius, cromàtics i lumínics d'una escena fotogràfica, tenen millor criteri a l'hora d'escollir peces o fragments d'altres escenes que puguin oferir coherència i versemblança, i s'en adonen d'allò que cal reajustar d'una i d'altra per tal d'optimitzar l'esmentada coherència. Sobre aquestes línies, veiem un exemple que funciona força bé en principi, però que a la imatge del fons (esquerra) la saturació de blaus i vermells és més alta i al muntatge final s'ha baixat una mica, tal i com s'ha pujat a la imatge de l'ocell, originalment més desaturada i verdosa, fent ajustaments d'equilibri de color i tó/saturació amb Photoshop per entendre millor el funcionament d'aquests paràmetres.
 |
| Carla Muñoz |
 |
| Judith Martínez |
Tot i que no es tracta d'un repte estrictament creatiu, sinó més aviat analític i tècnic en l'observació dels trets característics de les imatges observades, es poden aconseguir resultats força expressius, com a la imatge superior, on es va introduïr la imatge del gos sota el dosel rocós de manera que, de cop i volta, la percepció de la seva presència canvia i es centra a la seva mirada, que es torna salvatge gràcies al context. De fet, l'ombra projectada sobre el seu cap no es produeix a la fotografia original.
A la imatge inferior, si la observem amb cura, ens adonem que la direcció de la llum no coincideix entre les flors i el colibrí, però gairebé no ho apreciem perqué hi ha molta coherència cromàtica i ambiental que coincideix amb el fons desenfocat que té al darrere, afectat per una il·luminació reflectida difusa, quan, en realitat, les flors a la seva vora reben una llum dura des de la dreta de la imatge, gairebé a contrallum, mentre l'ocellet rep una llum gairebé zenital, difusa, lleugerament des de l'angle esquerre superior de l'enquadrament. Tot i així, al primer cop d'ull l'integrem a l'escena potser per una associació no només cromàtica (que harmonitza pels blancs, verds i rosats que veiem tant al colibrí com a les plantes i flors del seu voltant) i també, segurament, per la predisposició psicològica a associar l'idea de colibrí a la de flor, tingui coherència biogeogràfica o no (per a això ja necessitariem l'opinió d'un biòleg o d'un ornitòleg, o potser d'un botànic).
 |
| Judith Martínez |
 |
| Maite Mesa |
 |
| Maite Mesa |
 |
| Santiago Pizarro |
El fotomuntatge serveix als alumnes per observar els factors que
defineixen la il·luminació, l'enquadrament, la qualitat i l'equilibri de
color d'una escena. Quan són coincidents entre diverses imatges, és
factible fer un fotomuntatge coherent i versemblant. Amb això es poden
realitzar escenes fotorealistes però impossibles, tot fent creïble allò
evidentment fantàstic o impossible, o, de contra, presentar-nos les
imatges com aparentment vulgars o anodines malgrat el seu caràcter ja
fictici un cop editades. Els rostres que veureu a continuació dels sis
primers exemples no existeixen. Són mescles i hibridacions de diversos
de diferents. Són la versió visual, amb rostre, d'allò que els literats
surrealistes denominaven "cadàver exquisit"
Adrián Martínez:
 |
| Maite Mesa |
 |
| Maite Mesa |
 |
| Maite Mesa |
Aillò que afavoreix la coherència que facilita el fotomuntatge és la mateixa il·luminació de tots els retrats emprats. I és que un cop feta la primera pràctica introductòria, molt lúdica i senzilla però que exigeix una certa observació, es tracta de fer fotos amb un esquema d'il·luminació determinat per una imatge escollida com a fons o fer fotos de diferents subjectes al mateix espai amb la mateixa il·luminació, la qual cosa és una bona excusa per tenir un objectiu a l'hora de practicar diferents esquemes d'il·luminació d'estudi amb retrats i començar a entendre els principis bàsics de la fotometria. En els exemples que veiem sobre aquestes línies s'han provat diferents combinacions de les franjes dels ulls, nas i boca de tres rostres diferents, tot creant tres imatges d'una mena de retrats robot fotogràfics en en realitat no existeixen. L'alumna només ha hagut de fer reajustaments tonals als matissos cromàtics de la pell de les tres persones fotografiades, prou bé com per donar-nos una sensació d'unitat.
La diferència més gran de color, reflectància i textura de la pell del dos retratats a continuació va obligar l'autora de l'exercici a forçar molt més els ajustaments digitals, però el problema més greu que va haver de superar va ser l'intensitat i la direcció del focus de llum i l'absència de llum de farciment reflectida a un dels retrtas utilitzats.
 |
| Natalia Adalid |
 |
| Natalia Adalid |
 |
| Natalia Adalid |
Tot basant-se en el mateix principi dels dos exercicis precedents, els alumnes van haver de combinar dos retrats de persones de diferent edat i aparença física per aconseguir un efecte d'envelliment d'un rostre. Un altre cop es tracta de fer servir el mateix esquema d'il·luminació en totes dues imatges, per tant, per resoldre l'exercici amb èxit, la solució més fàcil és fotografiar tots dos models al mateix lloc i moment, amb la mateixa llum, o fer servir una imatge com a refrent de l'esquema d'il·luminació de l'altre.
 |
| Natalia Adalid |
 |
| Natalia Adalid |
 |
| Natalia Adalid |
 |
| Natalia Adalid |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Nerea Micaelo |
 |
| Sara de Lira |
 |
| Sara de Lira |
 |
| Sara de Lira |
 |
| Adrián Martínez |
 |
| Adrián Martínez |
 |
| Adrián Martínez |
 |
| Adrián Martínez |
 |
| Adrián Martínez |
 |
| Adrián Martínez |
 |
| Adrián Martínez |
