La mateixa imatge amb 4 paràmetres diferents de balanç de blancs. Un ajustament incorrecte produeix dominants de color.
El Balanç de Blancs
Contingut
1 Necessitat del Balanç de blancs
2 Descripció
3 Implementació programari del Balanç de blancs
4 Vegeu també
5 Enllaços externs
Necessitat del Balanç de blancs
Els
colors capturats per les càmeres depenen, com és evident, de la il
luminació. La llum que travessa l'objectiu i excita el CCD o la
pel.lícula no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, i dins
d'aquestes, n'hi ha de diferents tipus que depèn d'una sèrie de
característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la
temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de
llum determinada, que varia segons la distribució espectral de
l'energia.
El principal problema que plantejava la temperatura de
color a la càmera fotogràfica analògica, era que no podia distingir si
la llum present era blanca pura o no. Les pel lícules es calibren, en
general, per la llum del dia, la temperatura de color és idèntica a la
llum del flaix. A més també es feien servir filtres fotogràfics de color
per contrarestar els efectes de la temperatura de color.
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de manera aproximadament igual en les tres components de color (RGB). No
obstant això, amb il luminació artificial és molt probable que una de
les components de color sigui més important que les altres. Per exemple,
en l'enllumenat de tungstè predomina la component vermella, molt útil
en escenaris càlids on predominen els tons vermellosos.
Una càmera
no té la possibilitat de processar la llum com ho fa el cervell humà, ja
que està calibrada de manera que el CCD identifica com a llum blanca,
una llum amb una determinada temperatura de color: la llum solar. Els
efectes de la il luminació a la imatge es poden compensar actuant a la
cambra sobre el guany de cada una dels components del color.
DESCRIPCIÓ
La
majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de
balanç de blancs automàtic. Aquest el que fa és ajustar la part més
brillant de la escena per que aparegui com a color blanc, i la menys
brillant com negre.
Algunes càmeres digitals disposen d'opcions més
avançades que l'ajustament automàtic, però no completament manuals,
donant així algunes opcions més del automàtic:
Interiors o tungstè:
S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il •
luminat per llum incandescent o halògena (il luminació típica de la
llar: bombeta).
Sol: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
Ombra: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.
Aquestes
opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb
els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol
ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que
envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual poques
vegades notem ja que ens és massa quotidià.
L'ajustament manual del
balanç de blancs a les càmeres digitals actuals s'ha simplificat
notablement i només cal enfocar la càmera cap a un full de paper o
objecte blanc i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta
manera, el guany de les tres components de color s'ajusta automàticament
per tal que donin el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions
d'il luminació. D'aquesta manera, els colors obtinguts en la nostra
imatge s'apropessin el màxim possible als colors reals de l'escena
fotografiada.
Implementació programari del Balanç de blancs
El
balanç de blancs és una operació programari que altera els nivells de
la imatge. Es podria pensar que és un procés de gran complexitat tècnica
donat el complicat que és desfer-se d'dominants indesitjades un cop la
imatge ha estat revelada amb un balanç de blancs insatisfactori.
Res
més lluny de la realitat, la càmera (en estirar en JPEG) o el nostre
revelador (al tirar en RAW) implementen el balanç de blancs com un
simple escalat de tots els nivells RGB per un valor quan la imatge està
encara en estat lineal ( per això és tan complicat corregir a posteriori
en imatges amb gamma compensada), existint un factor diferent per a
cada canal. Així per exemple, i si prenem com a referència el canal verd
(que deixem inalterable), per aplicar un balanç de blancs 'tungstè' a
la Canon 350D s'utilitzen uns factors: R: 1.392498, G: 1.000000 i B:
2.375114, és dir tots els nivells vermells s'incrementen en un 39% i els
blaus en un 138% respecte als seus valors lineals de partida, tan
simple com això.
Temes relacionats
Temperatura de color
Correcció gamma
La temperatura de color: la importància del balanç de blancs
Balanç de blancs
Equilibrar blancs
BALANÇ DE BLANCS
El
balanç de blancs (White Balanç, WB) és un control de la càmera que
serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i
blau (RGB) amb l'objecte de que la part més brillant de la imatge
aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre. Aquest
control, depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual. Si no tens
clar com funciona aquesta opció de la teva càmera o, simplement, mai
t'has plantejat el seu ús, el que ara t’explicaré t'interessa. En aquest
article explico què és el balanç de blancs i com configurar-lo
correctament per millorar notablement el resultat de les teves fotos.
Per Què Necessitem el Balanç de Blancs?
Els
colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La
llum que entra per el diafragma i registra el CCD no és sempre la
mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents
d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és
precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color
d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució
espectral de l'energia.
En condicions de llum natural, l'energia
lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components de
color Vermell-Verd-Blau (RGB). No obstant això, amb il luminació
artificial una de les components de color sol prevaler sobre les altres.
Per exemple, en il.luminació obtinguda a partir de bombetes
incandescents (tungstè) el color vermell és predominant.
Una càmera
no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja
que està calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca
una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol Per compensar
els efectes de la il•luminació hem d'ajustar a la càmera el guany de
cada una de les components de color.
El Balanç de Blancs a les Cambres Digitals
La
majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de
balanç de blancs automàtic. Com hem explicat anteriorment, el que fa
aquest sistema és ajustar la part més brillant de la escena per que
aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.
Els Modes del Balanç de Blancs
Algunes
càmeres digitals disposen de configuracions del balanç de blancs amb
valors per defecte que es poden seleccionar en els seus menús. Aquestes
configuracions de balanç de blancs solen ser les següents:
_. Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es
troba en un espai il • luminat per llum incandescent (bombetes) o
halògena.
_. Assolellat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
_. Ennuvolat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
_. Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.
Aquestes
opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb
els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol
ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que
envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual cosa
poques vegades notem ja que ens és massa quotidià. En aquests casos és
molt útil disposar d'una manera d'ajust manual del balanç de blancs.
Ajust Manual del Balanç de Blancs
L'ajustament
manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals és bastant
senzill. Només cal enfocar un objecte de color blanc (un paper, per
exemple) i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera el
guany de les tres components de color s'ajustarà automàticament per
donar el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il
luminació, obtenint d'aquesta manera en la nostra imatge uns colors
propers als reals de l'escena fotografiada.
Alguns mètodes per
ajustar el balanç de blancs són l'ús d'eines com el Expodisc o la
cartolina de grisos, i els mètodes casolans del balanç de blancs
mitjançant l'ús d'un filtre de cafè o una tapa de Pringles.
Relacionat:
un article força interessant al voltant de la nostra capacitat per distingir matissos cromàtics (teniu en compte que tenim cèl·lules ocular -bastonets- sensibles al vermell, el blau i el verd i que per això els dispositius electrónics de imatge es basen en la tríada RGB):
