“TÈCNICA
FOTOGRÀFICA II (2on Curs)”
COS DE MESTRES DE TALLER D’ARTS
PLÀSTIQUES I DISSENY
ESPECIALITAT FOTOGRAFIA I PROCESSOS DE
REPRODUCCIÓ 808
Manoel
Anxo Fernández Alborés
apartat
|
tema
|
post
|
Index
|
||
1
|
Introducció
|
|
2
|
Context
|
|
3
|
Atenció a la
diversitat
|
|
4
|
Metodologia
Activitats
(temporització)
|
|
5
|
Recursos
|
siguiente
|
6
|
Competències
Bàsiques
|
|
7
|
Objectius
|
|
8
|
Continguts
Continguts
Seleccionats
|
|
9
|
Avaluació
|
|
10
|
Unitats
Didàctiques
|
a
|
11
|
Programació
de les Unitats Didàctiques
|
|
12
|
Relació de
Continguts , Criteris d’Avaluació, Competències / Resultats d’Aprenentatge
|
INTRODUCCIÓ
Aquest document conté el
desenvolupament de la programació del mòdul “Tècnica Fotogràfica II”, és a dir:
les unitats formatives d’aquest mòdul (que abasta 1er i 2on del cicle
formatius) corresponents a les impartides a 2on curs amb les seves respectives
unitats de programació. En enllaços o documents annexos procurarem donar
informació sobre les unitats formatives i activitats corresponents a 1er curs
del cicle.
La intenció del present escrit i la
documentació a la qual acompanya és acontentar les expectatives associades a un
procés de selecció de personal docent que es basa en la demostració de la seva
competència. Els requisits i el desenvolupament de les proves donen per fet que
no n'hi ha prou amb desenvolupar per escrit els coneixements d'un tema, entre
tants altres, relacionat amb els estudis a impartir, sinó que és imperiós
demostrar la capacitat docent per gestionar i administrar els continguts de
qualsevol mòdul dels cicles formatius generant una guia pautada i precisa del
desenvolupament del curs, punt de partida imprescindible però que l'experiència
ens diu sovint que com més detallada és aquesta guia, més probable és que es
vegi alterada o reconduïda al llarg de les sovint imprevisibles vicissituds
d'un curs concret.
La veritat és que l'atenció a la
normativa sol comportar hores de treball pautat i burocràtic que sovint no
reflecteix fins a quin extrem no té gaire a veure amb el desenvolupament del
curs a la realitat de l'escola i de l'aula, que de vegades ens alegra millorant
les nostres expectatives, però que sovint poc té a veure amb el prometedor (i
generalment farragós) programa que s'oferia a l'alumnat o, el més important
respecte al que ens porta aquí, al professor que s'acaba d'incorporar al mòdul,
substitut o interí.
El docent
ha de procurar ser coherent amb el pla previst tot i que la realitat li obligui
a la capacitat d'improvisació, a la creativitat i a optimitzar les seves
capacitats com a comunicador, a saber transmetre les seves experiències
artístiques i professionals i a contagiar la seva pròpia competència, la qual
cosa no sol reflectir en una documentació pautada, de manera que intentaré en
la mesura del possible que així sigui.
El mòdul escollit, "Tècnica Fotogràfica", del cicle artístic
de grau superior de Fotografia, ens és proper per diverses raons, sobretot desprès de defensar aquesta especialitat a la EASD Serra i Abella d’Hospitalet de Llobregat des del curs 2005-2006 fins el 2016-17, tot i haver
començat per la compaginació d’activitats professionals i docents diverses:
Després d'anys de compaginar la
docència en ensenyament secundari amb la publicitat, el disseny gràfic, la
il·lustració, el cinema i les escenografies aplicades, vaig accedir a la
docència en cicles artístics com a coordinador de mitjans informàtics,
encara que la realitat de les necessitats organitzatives del centre em
portessin a cobrir, com tantes vegades ens passa als professors itinerants,
matèries com tècniques d'expressió plàstica en il·lustració, cosa que en el meu
cas constituïa una afortunada coincidència (els meus inicis van ser al mon de
la il·lustració i el còmic) que complementava tot el que aprenia en impartir
infografia en el cicle de pintura, o en el de fotografia, per apreciar els
diferents objectius específics de cada cicle respecte a temes i continguts
comuns.
En ser destinat posteriorment a una
plaça com a mestre de taller de fotografia (i comprovar que de nou era
impossible limitar-me a impartir la tècnica fotogràfica corresponent a aquesta
especialitat -808-, sinó que el complex organigrama que caps d'estudis i
coordinadors pedagògics han de conformar al costat dels coordinadors d'àrea
reclamen la comprensió i col·laboració del docent en impartir matèries pròpies
d'un professor de fotografia -715-) la perspectiva privilegiada d'un oriünd del
còmic i la il·lustració en impartir la fotografia comuna als cicles
d'il·lustració, gràfica publicitària, gràfica audiovisual i animació
audiovisual m'ha permès apreciar tant aspectes diferencials com comuns a través
d'un mitjà tan important per a tots ells com la fotografia, i en el cicle
específic de fotografia vaig passar per diferents mòduls abans
d'assumir el de tècnica fotogràfica entre d’altres.
Dotze anys d'experiència com a docent
de la fotografia en què no vaig deixar de madurar pràctiques didàctiques com
ara còmics o story-boards fotogràfics, o exercicis de concept-art audiovisual
vinculats a diferents cicles artístics mitjançant recursos propis de la
fotografia digital.
Així,
doncs, la present programació reflecteix el que s'ha après per aplicar-lo, per
fi, no només en el camp específic de la fotografia, sinó també a altres àmbits,
com per exemple el cicle de còmic al que he treballat amb l’especialitat de
dibuix artístic i color (707) els darrers tres cursos, una feliç casualitat que
m'ha permès adaptar les programacions desenvolupades pels meus predecessors en
el centre per intentar portar-les a un terreny en què els processos manuals i els
digitals es trobin allà on altres
estudis artístics com escenografia, volumetria, fotografia, il·lustració i
còmic es complementen per enriquir-se.
Només ens restaria afegir fins a quin
punt resulta difícil de vegades ajustar
el grau d’exigència de l’estructuració d’aquests continguts a la
realitat que ens trobem a l’aula i a la preparació i predisposició de l’alumnat
mateix davant l’actual indefensió de la qualitat d’aquests cicles. Això es
dona, potser, per part d’una administració pública que no sempre sembla
disposar de prou capacitat decisòria o de recursos per promoure als canals
adequats, com els salons de l’ensenyament, aquests estudis de caràcter públic
davant dels seus homòlegs privats. Els recursos materials i tecnològics es van
quedant obsolets cada cop més ràpidament, i l’actualització dels recursos
digitals i del software no sempre és fàcil de equiparar a la del món professional,
però creiem que, en tot cas, el més
important és conèixer com fer servir les eines i per a què, molt més que disposar
de la versió més actual d’aquestes eines.
Quant a la programació i estructuració
dels mòduls d’aquests cicles, he de dir que l’elecció de la tècnica fotogràfica
de 1er i 2on curs per presentar com a exemple al present procés selectiu es deu
també al fet que d’alguna manera estem implicats al seu disseny, doncs l’any
2012 vam formar part dels membres d’equips docents que vam desenvolupar els
currículums dels cicles formatius d’arts plàstiques i disseny per al
Departament d’Educació, tasca que vaig desenvolupar amb el currículum del mòdul
de Tècnica Fotogràfica fins a la seva penúltima fase, que va portar a terme el
professor Òscar Alvarado. Sentim, per tant, que formen part del desenvolupament
d’aquest mòdul dins del cicle de fotografia i sentim, també, que encara queda
molta feina per fer.
Manoel Anxo
Fernández Alborés
1-
CONTEXT
Tot i
treballar actualment a l’EASD Pau Gargallo de Badalona on ens agradaria continuar
exercint les nostres tasques docents, entenem que en presentar com a proposta
de programació didàctica el mòdul de Tècnica Fotogràfica hem de proposar
igualment el context d’un centre on s'imparteixi el cicle de grau superior de
Fotografia, el que ens porta a contemplar dos casos que coneixem bé, com l'EASD d'Olot o l'EASD
de l'Hospitalet de Llobregat / Serra i Abella. I encara que qualsevol dels
dos centres constitueix un context adequat per desenvolupar els continguts
proposats, utilitzarem com a marc ideal en principi l'EASD Serra i Abella donat
que no només imparteix el cicle de grau superior de Fotografia al que correspon
el mòdul de Tècnica Fotogràfica II de segon curs que proposem, sinó que també
inclou currículums específics amb el perfil
de Fotografia dins l’àmbit dels cicles
formatius de grau mig (concretament al d’assistent al producte gràfic imprès). Hem d’entendre que en altres
centres s’imparteixen estudis que poden requerir de la presència d’un mestre de
taller de fotografia i processos de reproducció, com ara al context de l’EASD de Vic al cicle de Serigrafia, per exemple, que inclou al seu
pla d’estudis el taller de fotografia a més d’altres mòduls que poden ser
impartits per un docent d’aquesta especialitat.
Entenem,
però, que és en el context de l'EASD Serra i Abella on és més interessant la
presència d'un especialista 808 que pugui a més assumir altres tasques
que puguin sorgir de les necessitats organitzatives de centre. Un centre que, a
més, ofereix unes instal·lacions adequades per al desenvolupament de les
activitats docents relatives a la Tècnica Fotogràfica, com el seu Laboratori
de Fotografia Analògica, la seva Aula d'Impressió Digital i Reprografia,
els seus tres platós de llum discontínua, els seus dos platós de llum
contínua i / o natural, i els espais de taller vinculats al gravat i la
serigrafia, dotats de insoladora i altres elements idonis per a aquestes
pràctiques. L'Escola d'Art i Superior de Disseny
Serra i Abella
és un centre públic dedicat a l'ensenyament artístic on s'imparteixen els cicles formatius de grau superior i
mitjà de la Família de la Comunicació Gràfica i Audiovisual, amés dels Estudis Superiors de Disseny (ESDAP), equivalents al Grau
Universitari de Disseny Gràfic. En qualsevol cas, el que motiva l’elecció
d’aquest centre on ja vam desenvolupar la nostra activitat docent a
l’especialitat implicada a aquesta convocatòria durant més d’una dècada és
sobretot el seu tarannà fotogràfic pioner i distintiu, fins el punt d’oferir,
com dèiem més amunt, no només el Cicle Formatiu de Grau Superior de
Fotografia,
sinó a més una adaptació curricular de CFGM d’APGI amb
perfil de Fotografia,
traient encara més partit de les seves instal·lacions i dels seu personal
docent especialitzats.
Per
motius d’espai no exposarem aquí el detalls sobre l’organigrama de l’escola, professorat, coordinacions dels estudis,
serveis, P.A.S., estructuracions dels estudis, instal·lacions, recursos i serveis i ens
limitarem a enllaçar-los als llocs corresponents mentre no sigui imprescindible
per a la nostra exposició.
Estudis
impartits a l’Escola Serra i Abella:
ESTUDIS
SUPERIORS EN DISSENY GRÀFFIC (ESDAP)
CFGS
ANIMACIÓ
CFGS FOTOGRAFIA
CFGS
GRÀFICA PUBLICITÀRIA
CFGS
GRÀFICA AUDIOVISUAL
CFGS
IL·LUSTRACIÓ
CFGM
D’ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC IMPRÉS
CFGM
D’ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC INTERACTIU
Tots
els Ensenyaments impartits són reglats.
CFGS
fotografia
Els
estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior Fotografia s’orienten a formar
professionals de la fotografia en els camps artístic i tècnic, amb capacitat
per projectar, programar i realitzar preses fotogràfiques amb mitjans analògics
i digitals, així com treballs de postproducció. La feina del fotògraf es
desenvolupa en els àmbits de l’art, la publicitat, el disseny gràfic, la moda,
el món editorial, la documentació, la producció audiovisual, etc. Els diferents
mòduls que s’imparteixen (Teoria Fotogràfica, Projectes, Història de la
Fotografia, Mitjans Informàtics, Llenguatge i tecnologia audiovisual,
Laboratori, Pràctiques en Empresa…) combinen pràctica i teoria per tal de
capacitar l’alumnat en el seu futur professional.
Els
estudis es complementen amb conferències, visites a tallers de fotògrafs,
sessions pràctiques als platós o a l’exterior, exposicions, etc, entre altres
activitats.
L’Escola
d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella, especialitat Fotografia, aposta per
la formació tècnica i artística de l’alumnat per tal d’oferir una formació
professional completa.
Objectius
L’objectiu
dels estudis és capacitar per a la realització de projectes professionals de
fotografia, la qual cosa implica l’aprenentatge de:
• Introducció a la història de la
Fotografia.
• Analitzar documents i materials de
referència del projecte fotogràfic.
• Concretar les característiques
temàtiques, estilístiques i comunicatives d’un encàrrec fotogràfic a partir de
les especificacions donades.
• Elaborar obra original de fotografia
a partir d’un encàrrec professional determinat o d’un projecte propi.
• Valorar i integrar en la proposta
gràfica els elements informatius, identificatius i persuasius adequats als
objectius comunicatius del projecte.
• Organitzar i desenvolupar les
diferents fases del projecte fotogràfic.
• Tècniques avançades d’il·luminació
d’estudi.
• Tècniques de Postproducció: retoc i
tractament de la imatge.
• Tècniques d’exposició i presentació
oral d’un projecte.
• Comprendre i aplicar el marc legal i
normatiu que regula i condiciona l’activitat professional.
Al
final dels estudis cada alumne realitza el seu portafoli de treballs creatius
realitzats durant el curs.
Estructura
Primer
curs
Fonaments
de la representació i l’expressió visual
Teoria
de la imatge
Mitjans
informàtics
Història
de la fotografia
Projectes
de fotografia I
Teoria
fotogràfica I
Tècnica
fotogràfica I
Segon
curs
Projectes
de fotografia II
Projecte
integrat
Teoria
fotogràfica II
Tècnica
fotogràfica II
Llenguatge
i tecnologia audiovisual
Formació
i orientació laboral
Fase de
formació pràctica en empreses, estudis o tallers
Sortides
acadèmiques
Un cop
finalitzats aquests estudis, es pot accedir a d’altres cicles formatius
superiors de la mateixa família per complementar la formació, com ara:
Animació, Gràfica Audiovisual o Il·lustració. També es pot accedir als Estudis
Superiors de Disseny Gràfic (equivalents al Grau Universitari). En tots aquest
estudis, els alumnes poden sol·licitar RECONEIXEMENT dels coneixements
adquirits. Els mòduls subjectes a reconeixement o convalidació depenen dels
estudis als que es vulgui accedir.
Sortides
professionals
El
tècnic superior en fotografia desenvolupa treballs professionals, amb domini de
la tècnica i del llenguatge fotogràfic, amb finalitat i intenció comunicativa,
des dels diferents camps de la fotografia: publicitat, moda, reportatge,
fotoperiodisme, fotografia científica o d’altres.
El
professional en fotografia treballa en empreses relacionades amb la comunicació
visual: publicitat, editorials, estudis de disseny, fotografia, premsa, cine i TV.
Pots
professionalitzar-te com:
• Cobertura gràfica de la informació
per als diferents mitjans de comunicació.
• Fotògraf de reportatge social.
Documentació d’actes socials i retrats.
• Fotògraf publicitari. Treballs per a
agències de publicitat, estudis de disseny gràfic i bancs d’imatges.
• Fotògraf de moda. Encàrrecs de
dissenyadors, fabricants, distribuïdors i revistes de moda.
• Fotògraf d’arquitectura i
interiorisme. Treballs editorials, documentació i seguiment d’obra.
• Fotògraf artístic. Realització d’obra
pròpia per al circuit comercial de l’art.
Postproducció
fotogràfica digital.
És una
Escola jove, nascuda el 1989, pionera en la implantació dels nous plans
d'estudis artístics, i especialment cal dir que pionera en la implantació dels estudis artístics de Fotografia als
cicles formatius de grau superior. Es defineix com una escola catalana
integrada en l'Espai Europeu, amb els plans d'estudis adaptats a Bolonya. Les
relativament reduïdes ràtios d'alumnes a l'aula permeten l'atenció propera i
personalitzada, i cada alumne pot ser atès d’acord amb la seva evolució
personal. L'escola treballa en la formació de professionals del món visual i
gràfic, creadors amb capacitat crítica, oberts a idees innovadores en el
disseny i amb recursos intel·lectuals i tècnics. Entén l'art i el disseny com
una creació amb valor intern, plena de conceptes, i no merament com un bonic
embolcall, sense contingut.
El seu
objectiu és, per tant, aportar a la societat persones preparades en les
diferents disciplines de la comunicació visual i gràfica, professionals
creatius i sensibles amb l'entorn, Conscienciats de què la seva tasca hauria de
ser útil per al desenvolupament i millora de la societat. Potenciant sempre el
respecte i la conservació de l'entorn, és a dir, fent un bon ús dels recursos i
el reciclatge, així com el gaudi respectuós i responsable dels recursos
naturals i del paisatge. Tot això queda reflectit en el seu PEC, i tanmateix a la seva normativa
oficial de centre (NOFC) o Reglament de Règim Intern, on podem
comprovar, per exemple, l’especificació d’especialitats docents associades a la
composició dels Seminaris: El professorat depenent del seu nomenament i en
funció de les matèries impartides estarà adscrit a un o altre seminari. Els
seminaris estaran composats per el professorat nomenat per les especialitats
de:
Seminari
de Dibuix: 707 dibuix artístic, 708 dibuix tècnic, 814 tècniques de gravat i
estampació
Seminari
de Fotografia:
715 fotografia, 808 fotografia i processos de reproducció
Seminari
d’Audiovisuals: 721 mitjans audiovisuals
Seminari
de Disseny gràfic: 712 dissenys gràfic
Seminari
de Ciències Socials: 716 història de l‟art, 723 organització industrial i
legislació
Seminari
d’Informàtica: 722 mitjans informàtics
També
caldrà tenir en compte que estem parlant de la programació d’un mòdul vinculat
als continguts contemplats a la
Fotografia comuna a altres cicles, i que és objecte de convalidació amb
experiències professionals o laborals, tal i com s’especifica a l’apartat
referent als mòduls que poden ser objecte de correspondència amb la pràctica
laboral, i que són:
• Gràfica
publicitària: Tipografia, fotografia, tècniques gràfiques
industrials, llenguatge audiovisual, formació i orientació laboral.
• Il·lustració:
Tècniques gràfiques industrials, tècniques gràfiques tradicionals, disseny
gràfic assistit per ordinador, formació i orientació laboral.
• Fotografia
artística: Tècnica fotogràfica, formació i orientació laboral.
Hem
d’entendre, a més el context acadèmic del mòdul específic de Tècnica
Fotogràfica al CFGS de Fotografia, que podem concretar amb l’identificació del
títol i la distribució horària dels ensenyaments i, per tant de la relació dels
mòduls i les seves unitats formatives:
1. Identificació del títol
1.1 Denominació: tècnic superior d'arts plàstiques i disseny en fotografia.
1.2 Nivell: Grau superior dels ensenyaments professionals d'Arts Plàstiques
i Disseny. El nivell de Tècnic Superior es constitueix en el nivell 1 de
l'ensenyament superior en el Marc Espanyol de Qualificacions per a la Educació
Superior (Reial Decret 1027/2011, de 15
de juliol, pel qual s’estableix el Marc espanyol de qualificacions per a
l’educació superior).
1.3 Durada total del cicle: Dos mil hores lectives. 120 ECTS
1.4 Família professional artística: Comunicació gràfica i audiovisual.
1.5 Referent europeu: CINE 5-b (Classificació Internacional Normalitzada de
l'Educació).
Continuïtat:
Les
persones que superen el cicle formatiu de grau superior obtenen un títol de
tècnic superior,
que els permet accedir a qualsevol estudi
universitari oficial de grau
(es
dona preferència als cicles formatius de les mateixes branques de coneixement),
als
ensenyaments artístics superiors de disseny,
als
ensenyaments artístics superiors
de
conservació i restauració de béns cultural i al món laboral.
Aules,
espais específics i mobiliari: (per a especificacions més amples veure apartat
5 -recursos- i annex)
MÒDULS
COMPARTITS, DESDOBLAMENT, AGRUPACIÓ I ASSIGNACIÓ.
Existeix
la possibilitar compartir i assignar a més d’un professor/a aquells mòduls de
més de 90 hores, també ho són aquells que el Consell Escolar ha aprovat la seva
docència i desenvolupament en dos anys acadèmics.
Els
desdoblaments d’alumnat de determinats mòduls ve establert en el currículum
publicat al DOGC. Es poden desdoblar els classificats com a pràctics (taller).
Donat
el cas de no poder desdoblar tots els mòduls–taller es prioritzarà aquells que
necessitin d’una ràtio menor d’alumnes per a la utilització d’un espai i/o
material molt més específic. Donat el cas la Capçalera d’Estudis consultarà al
Departament de l’especialitat.
L’agrupació
de mòduls que han de ser impartits per un mateix professor especialista es
determina des dels Departaments de l’especialitat del Centre.
2- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L'Escola
es declara laica i plural. Com a escola pública i, en el marc legal que
prescriu la igualtat en drets de tots els ciutadans davant l'Administració, és
respectuosa amb les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida,
així com amb el pluralisme ideològic de la societat que ens envolta, amb
l’intenció de seguir treballant per fer una escola democràtica i participativa,
establint relacions positives amb els altres, facilitant la cooperació, el
treball en equip i la construcció d'estratègies col·lectives.
Tot
això queda reflectit en el seu PEC, i tanmateix a la seva normativa
oficial de centre (NOFC) o Reglament de Règim Intern, on podem
comprovar el detalls que no tenen prou espai en aquest document sobre el drets
i deures de la comunitat educativa, la declaració de l’escola coma plural i
laica, la seva acofenssionalitat i el seu seguiment de la normativa d’atenció a
la diversitat, etc.
Normativa (excloent-hi els articles referents e
educación primaria i educación compilats a http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/normativa/)
·
Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments
de l'educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6945, de 28.8.2015).
·
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats
en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010).
·
Resolució
ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de
l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
·
Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol,
de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC núm. 6419,
de 17.7.2013).
·
Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen
el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i
diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les
particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn
·
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix
l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat
·
Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a
l'educació secundària obligatòri.
Modificada per l’Ordre ENS/56/2012, de
8 de març (DOGC núm. 6088, de 15.3.2012).
·
Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les
instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi
malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de
professorat del Departament d'Educació.
·
Decret 299/1997 de 25 de novembre Sobre l'atenció educativa a
l'alumnat amb necessitats educatives especials
·
Decret 117/1984, sobre ordenació de l'Educació Especial per a
la seva integració en el sistema ordinari
Més enllà del que
estableix la normativa vigent a Catalunya, una guia sens dubte valuosa però
extensament densa, voldria reflectir en aquest apartat el que el sentit comú i
l'experiència m'han portat a prioritzar en el dia a dia i exemplificar-ho amb
alguns casos significatius , a més d'intentar reflectir les particularitats de
les tècniques d'expressió gràfica en còmic en aquest sentit.
Per començar
caldria remarcar que l'atenció a la diversitat la hauríem de considerar
literalment. La diversitat dels alumnes en els cicles artístics de grau
superior està supeditada primerament a la diversitat de personalitats de
qualsevol grup social, però, des d'un punt de vista acadèmic, l'alumnat
d'estudis artístic opta per aquesta opció per molt diversos motius. Hem de
reconèixer que els batxillerats artístics solen acollir alguna cosa més que
estudiants amb aptituds o vocació artístiques, atès que els que no es veuen en
opcions humanístiques, científiques o tecnològiques busquen en l'opció
artística un refugi d'espera on seguir estudiant a l'espera d'una sortida
professional excessivament hipotètica i llunyana, així que d'entrada és
freqüent que gairebé la meitat d'un nou grup pertanyi a la categoria, el que
implica que hem d'optimitzar recursos expositius i pedagògics que despertin el
seu interès i la seva curiositat esbrinant quins són els seus interessos per
intentar connectar amb ells. Buscar exemples de diversos àmbits culturals, de
diversos estils artístics i intentar fomentar que ampliïn els seus propis
referents és estratègicament prioritari per a qualsevol professor que no vulgui
ser testimoni directe del desinterès o fins i tot l'abandonament acadèmic dels
seus alumnes.
Dit
això, i sobrevolant qüestions bàsiques com l'atenció bàsica a alumnes amb
problemes de mobilitat (el centre disposa de rampes d'accés i ascensors interiors
per a casos d'aquesta índole) o amb problemes d'audició (als quals es prioritza
en els llocs més avançats de l'aula, a més d'assegurar-los tutories
personalitzades perquè segueixin el ritme del curs), podríem esmentar alguns
problemes específicament relacionats amb la percepció visual, lògicament poc
freqüents en aquest tipus d'estudis, però sorprenentment menys del que es
podria esperar, atès que ens hem trobat amb casos de dislèxia, casos de
dificultat per a l'apreciació de l'estereoscòpia (majoritàriament per
hipermetropia, ull vague o falta de visió parcial), casos de percepció
cromàtica problemàtica (daltonismes, acromatòpsies ...) que dificulten
l'assimilació d'alguns continguts o l'execució d'algunes pràctiques, però la
superació pot comportar alguns resultat s sorprenentment satisfactoris i
rellevants per al grup classe.
En
estudiar el color i el tractament del color a la tècnica fotogràfica, i en fer
servir l’anàglif com a sistema de visualització estereoscòpica, per exemple,
ens hem trobat amb casos d’alumnes amb problemes de percepció del color o
diferents graus d’acromatòpsia. Evidentment, s’han de buscar activitats
alternatives o trobar la manera de fer entendre l’alumne la seva peculiar
limitació i portar a terme un treball alternatiu o passar per sobre d’aquestes
dificultats i fer d’allò un al·licient partint de la pròpia curiositat.
Per
a això es vam servir, entre d'altres orientacions per part dels professors,
d'una recomanació per part meva d'accedir a un
projecte d'un antic alumne
de Gràfica Publicitària que, interessat per un cas similar, va desenvolupar un
projecte final ( "El germà Dalton") va veure també la seva menció al blog de
seguiment de continguts dels mòduls impartits per aquest professor a http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2014/11/el-hermano-dalton-y-la-ceguera.html) que va despertar l'interès de la resta de la classe per una cosa tan
fonamental i objectivament subjectiu com la percepció del color.
Un altre problema bàsic,
sobretot en els primers cursos de cicles artístics, i molt especialment en els
d'il·lustració i còmic, és la diversitat de capacitats pràctiques per al
dibuix, llenguatge bàsic de qualsevol artista gràfic, i el grau de pràctica,
habilitat o experiència que mostren els diferents alumnes del grup, que poden
ser molt pobres (compensades sovint per una bona predisposició a afrontar les
pràctiques perquè resultin fructíferes) o realment bones (en aquest cas cal
evitar que porten l'alumne a la desídia o la repetició de recursos o fins i tot
vicis adquirits que poden limitar tan prometedores aptituds).
Sens dubte és freqüent
també la detecció de problemes per a l'expressió oral o escrita, emparats
sovint en una enganyosa priorització dels recursos visuals, de manera que
fomentar una conscienciosa supervisió dels treballs escrits (cosa d'altra banda
molt important en còmic) és fonamental, però també és cert (ho sé bé perquè
també tinc estudis superiors de filologia i certa experiència docent en àrees
de llengües) hem de procurar que es faci de forma lleugera, amena i divertida,
perquè llevat d'excepcions els alumnes solen ser refractaris a aquest tipus
d'observacions.
Quan
les dificultats lingüístiques provenen d'una immersió en una llengua aliè,
sempre hem procurat assegurar-nos que l'alumne o l'alumna han comprès
l'essencial del que transmès a classe, donant marge a que amb el temps i la
pràctica de l'idioma els resulti més fàcil comprendre-ho i expressar- se en ell
oralment i per escrit.
Però
considerem important procurar, amb persistència però sense pesada insistència,
no conformar-nos amb un acceptable nivell d'expressió, sinó buscant en la
mesura dels possible apropar les exigències a les que aplicaríem a qualsevol
altre alumne natiu. En el cas concret del context bilingüe català, la
preferència pel castellà o el català ha d'estar supeditada a un diàleg natural
amb l'alumne sigui castellà o catalanoparlant, encara que prioritzem una de les
llengües com a vehicular.
En
certs contextos locals, circumstancials o temporals, he prioritzat l'ús d'una o
altra llengua sense que resultés en cap moment problemàtic, encara que he de
reconèixer que em sòl preocupar per que utilitzin amb propietat les dues i
minimitzin les mistificacions pròpies de la diglòssia, donat que en impartir
matèries eminentment pràctiques, matèriques o visuals, hi ha la temptació de
tolerar treballs escrits que barregen gramàtiques, lèxics i grafies de tots dos
idiomes i considero important cridar l'atenció sobre això. El meu back-ground
com a lingüista i la meva condició triglòsica (soc gallec vernacle) m'empeny a
això de forma constant i ajuda a donar cos al discurs teòric que acompanya les
explicacions dels exercicis pràctics.
Altres
particularitats d'índole circumstancial, laboral, mèdica o personal dels
alumnes també es tenen en compte a l'hora d'avaluar l'assistència o el grau de
seguiment del curs, però no m'estendré en el seu comentari més enllà de que
generalment depenen de tutories directes o de consultes al tutor, així com de
reunions informatives amb la resta de professors del grup.
3- METODOLOGIA I ACTIVITATS (TEMPORITZACIÓ):
METODOLOGIA
Cada professor/a,
de fet, arriba a l’Escola aportant el seu propi estil
docent, fonamentat en un conjunt de principis
psicopedagògics que la seva formació i la seva experiència han anat sedimentant
i validant. Això figura als estatuts
del centre i ho posem en pràctica tot
seguint les seves recomanacions: Revisar en comú amb els companys del claustre
la manera de fer de cadascun,
analitzar i reflexionar sobre la pràctica docent i
tractar de donar coherència a l ’acció col· lectiva del claustre sovint exigeix
certs canvis,
certes renúncies a plantejaments personals i, tal vegada,
la necessitat de vèncer la inèrcia. Per això ens proposem:
a)
Propiciar
el diàleg i el consens
entre el professorat en les reunions de
coordinació, una mensual.
b)
Possibilitar
entre el professorat un coneixement i una concepció
de l ’Escola com un tot, no únicament
una visió parcel· lada i
incompleta del pas dels alumnes pel nivell, cicle o mòdul que
li
és propi, en
les reunions d’ avaluació de continguts
i d’alumnes.
c)
Enfocar
el treball en funció de les necessitats dels alumnes,
atenent a la diversitat, quedant injustificades actituds i
conductes individualistes. Compartir experiències i
resultats, sempre enriquidors en la formació del professorat, en les
reunions de coordinació i avaluació.
d)
Seguir
una metodologia activa, globalitzada i interdisciplinar, individualitzada
i creativa. La metodologia
activa vol dir que practiquem una metodologia
de l ’experimentació i el
descobriment a partir d’uns paràmetres
aportats pel col· lectiu
del professorat. L’ ensenyament per matèries proporciona un
coneixement allunyat de una relació vivencial i significativa. La interdisciplinaritat
contribueix a la integració del coneixement,
seleccionant i organitzant les diferents estructures conceptuals
( teories, terminologia, conceptes, principi s bàsics) i
estructures fàctiques ( la matèria, els
individus que intervenen
en el procés, els medis,
etcètera) de les disciplines. És el mitjà d’organització
del coneixements especialitzats, modificant
les f ronteres
imposades
per cada disciplina
unint - les sota un nou concepte.
orientar la tasca escolar des d’una perspectiva de futur
Principis i estratègies metodològiques:
Pel que
fa a la metodologia emprada hauríem d’observar-la en tres àmbits diferenciats:
les introduccions teòriques, les explicacions pràctiques i l'extracció de
conclusions en visualitzar de manera crítica el treball realitzat.
Per a
això hem trobat un suport important en la gestió de mostres i continguts a
través de recursos on line, mitjançant el bloc
de seguiment de temes d'interès per a la classe seleccionats o elaborats
directament pel professor.
Aquest
espai compartit serveix també com a espai d'exposició de treballs d'alumnes per
a la seva discussió crítica a l'aula, o per al seu visionat immediat durant els
exercicis pràctics, cosa a la qual solen estar acostumats des dels seus propis
dispositius mòbils. Així mateix la disponibilitat de continguts selectes
fàcilment assequibles des de casa fa que sempre tinguin accés a aquests en
qualsevol fase del desenvolupament dels seus treballs. Per això, en establir
una certa coordinació amb altres mòduls, com teoria de la imatge
o fonaments de la representació i l’expressió visual en el primer
curs, i el professor pot permetre avançar qüestions teoricopràctiques que
contextualitzin la finalitat dels exercicis de caràcter instrumental, tècnic i
pràctic que es desenvolupen en aquestes tècniques fotogràfiques des de primer
curs quant als principis bàsics de la captació de la imatge fotogràfica ins a
les particularitats dels formats flexibles, per exemple, que observem a segon..
I és en
el cas d'aquest mòdul concret en el qual no queda més remei que generar un
ambient de taller agradable, tranquil i amè en què l'ús de les successives
tècniques generi treballs pràctics a un ritme el més sincronitzat possible tot
i permetent que cada alumne s'adapti al seu propi tempo sense
excessives pressions si és de caràcter pausat ni desmotivant-se al ralentí si
és un alumne resolutiu i ràpid, donant temps sempre a contrastar els seus
propis resultats amb els dels seus companys, dels que més aprenen, i tenint
accés immediat a les demostracions directes del professor a nivell
instrumental.
Per
optimitzar aquest tipus de desenvolupament de les pràctiques es procura que
estiguin concisament estructurades per permetre la seva flexibilitat en cas
necessari, i el seu plantejament sol ser un tipus de desenvolupament fotogràfic
concret molt pautat per al seu desenvolupament individual o en grup, sobretot
en el cas d’activitats de segon desenvolupades a plató i amb lluminàries de
flaix i recursos específics com a fons, etc. En aquests casos, sovint els
alumnes fan els treballs formant equips de treball per poder compartir uns
espais amb recursos limitats.
Cal
tenir en compte també la transversalitat que pot trobar la fotografia com a
mòdul comú d’altres cicles amb les possibilitats expressives que parteixen dels
principis bàsics de la tècnica fotogràfica sigui al context de la fotografia o
d’altres com la gràfica o l’animació audiovisual. Així hem contemplat les
possibilitats de la fotografia en formats d’arxiu que la converteixen en unitat
bàsica de produccions audiovisuals, i així mateix, a gràfica audiovisual o a
animació audiovisual hem procurat incloure una opció alternativa d’activitat
afegint-hi il·lustracions o escenificacions fotogràfiques editades com a GIF
animat amb moviment, desenvolupant tècniques pròpies del cinemagraph, (veure http://animalinvisible.blogspot.com.es/p/blog-page.html) sovint de realització poc
complexa però força expressiva si es planifica amb un mínim de deteniment, tot
i què de vegades els alumnes més avançats i hàbils amb eines infogràfiques
entreguen treballs més elaborats i sofisticats. En tot cas, i el que és més
important, el visionat conjunt d’aquestes activitats és especialment
interessant i divertit per al conjunt de la classe i reforça la seva actitud
crítica, positiva i enriquidora cap als treballs dels companys.
Els
límits de lliurament de les activitats són determinants per acostumar l'alumne
a temporitzar el treball i acostumar-lo a preveure els condicionants normals en
qualsevol encàrrec professional i saber gestionar el seu propi ritme de
treball, així que creiem convenient intercalar petites pràctiques
complementàries encaminades a exercitar habilitats manuals bàsiques respecte a
l'ús dels instruments i els diferents suports i tècniques de fotometria i
il·luminació. Això exigeix estructurar-les i temporitzar-les de forma precisa
només per admetre sempre la possibilitat de mostrar-nos flexibles d’acord amb
les aptituds i capacitats de cada alumne.
En
resum, el plantejament metodològic es basa en una pràctica continuada de les
diferents apartats tècnics des de les
compatibles amb el món analògic per assolir una predisposició a entendre el seu
ús expressiu i les seves particularitats un cop les abordem amb eines digitals.
Sovint, amb el programari d’edició d’imatges, l’alumne s’obsessiona amb quantes
eines pot fer servir, més que amb què vol fer i com resoldre-ho amb les eines
bàsiques que coneix. Si tot va bé i sense incidències que interrompin el
desenvolupament del curs, en arribar a la culminació de l’últim quadrimestre
mostren una evolució positiva en els seus recursos tècnics i expressius i
tendeixen a no compartimentar tant el continguts dels diferents mòduls sense
aïllar-los, la qual cosa els fa treure major profit de tot allò que aprenen i
practiquen a l’escola, sigui amb eines digitals o practicant les seves
habilitats amb recursos gràfics i fotogràfics de tota mena.
Remarquem
que ens centrem en capacitats procedimentals molt pràctiques, i son aquestes
les que avaluem i valorem, però no deixem mai d’incentivar mitjançant les
qualificacions altres aspectes més relacionats amb temes, plantejament,
expressió visual, creativitat, expressivitat o composició. Tot i pertànyer a
àmbits d’altres mòduls específics, constitueixen el context natural de
l'aplicació d'aquestes tècniques.
- ACTIVITATS
(TEMPORITZACIÓ)
Un altre
cop, les limitacions d’espai i extensió d’aquest document ens impedeixen
incloures les especificacions del centre al respecte, exposades al PEC, i tanmateix a la seva normativa
oficial de centre (NOFC) o Reglament de Règim Intern. Fem
referència, és clar, a les activitats extraescolars, com ara sortides culturals,
viatges culturals i de fi de curs, sortides satèl·lit (activitat
teòric-pràctica, integrada en la programació curricular del mòdul o
assignatura, el resultat
de la qual és un treball avaluable, tutorat i realitzat fora del Centre), i el procediments a seguir per a
la seva tramitació. En tot cas, fins i tot en el cas de veure'ns ocasionalment
implicats per motius horaris o circumstancials, el fet és que el caràcter
instrumental i pràctic del mòdul en qüestió no suposa en cap cas l'organització
de cap d'aquestes activitats, atès que el seu desenvolupament es confina sempre
als límits de les instal·lacions i l'horari lectiu de l'escola.
A
l’apartat específic d’activitats d’ensenyament/aprenentatge vinculades al
desenvolupament de les unitats de programació incloses en les unitats
formatives que exposem resta palès tot detall referent a la temporització
específica de cadascuna durant l’horari lectiu i no lectiu del curs i la seva
vinculació als espais i instal·lacions d’us específic.
Espais
formatius
Els
centres que imparteixin els cicles formatius d’arts plàstiques i disseny han de
complir, com a mínim, els requisits d'instal·lacions i condicions materials que
estableix el Reial Decret 303/2010 , de 15 de març i a l’Ordre ENS/30/2012, de
10 de febrer, per la qual s’especifica la superfície determinades
instal·lacions dels centres que imparteixen els ensenyaments artístics.
Els
espais disposaran de la superfície necessària i suficient per a desenvolupar
les activitats d'ensenyament dels mòduls professionals que s'imparteixen.
A més a
més, hauran de complir les següents condicions:
a) La
superfície s'establirà en funció del nombre de persones que ocupin l'espai
formatiu i del tipus d'ensenyament i ha de permetre el desenvolupament de les
activitats formatives amb l'ergonomia i la mobilitat requerides dins el mateix.
b) Hauran
de cobrir la necessitat espacial de mobiliari, equipament i instruments
auxiliars de treball.
c) Hauran
de respectar els espais o superfícies de seguretat que exigeixin les màquines i
equips en funcionament.
d) Respectaran
la normativa sobre prevenció de riscos laborals, la normativa sobre seguretat i
salut en el lloc de treball i totes les altres normes siguin d'aplicació.
Això
ens porta al següent apartat:
(veure següent post)
No hay comentarios:
Publicar un comentario