Manifest contra les retallades de l’EASD Serra i Abella de
L’Hospitalet de Llobregat
Els sotasignants, professionals de l’ensenyament
públic de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Josep Serra i Abella de
L’Hospitalet de Llobregat, volem manifestar el nostre malestar davant les
mesures adoptades pels polítics en aquest context de crisi, que estan minvant
considerablement drets i serveis socials que han costat molt d’aconseguir.
Concretament, en el sector de l’educació s’estan
aplicant mesures com:
· l’augment de la ratio d’alumnat per aula;
· l’increment de les hores lectives del personal docent;
· la rebaixa dels salaris del personal;
· la reducció de l’assignació econòmica als centres;
· la manca de cobriment d’algunes baixes per la nova política de
substitucions;
· l’empitjorament de les condicions laborals del personal
interí/substitut;
· la implantació de taxes en les matrícules dels estudis
professionals.
· l’aturada
en la implantació de nous cicles formatius.
Totes elles, mesures que no només suposen un
empitjorament de les condicions laborals dels treballadors sinó que també estan
provocant un progressiu deteriorament de la qualitat de l’ensenyament públic,
a causa de:
·
la massificació de les
aules;
·
la dificultat en
l’adquisició i la renovació dels equipaments;
·
l’augment en la precarietat
de les condicions laborals del personal docent i PAS;
·
la dificultat en atendre de
forma personalitzada l’alumnat;
·
la dificultat en l’accés a
l’educació per part de les persones amb menys recursos.
I, el que és més greu, algunes de les
conseqüències d’aquesta política són:
·
el desprestigi a nivell
social del propi ensenyament públic, ja prou malmès;
·
l’augment de les
desigualtats socials a causa de la dificultat d'accés a l'educació pública que suposarà la implantació de
taxes de matrícula en estudis fins ara gratuïts (CFGS), la considerable pujada
de les mateixes en les universitats, etc.;
·
la dificultat per poder
atendre les necessitats específiques de cada alumne, que és un dels puntals
de la llei d’educació vigent;
·
l’impediment en portar
endavant la tasca docent amb l’eficàcia professional que seria desitjable,
ja que un augment d’hores lectives es tradueix en una considerable rebaixa del
temps de preparació de les classes, disseny de models i activitats, recerca i
innovació i reciclatge professional del professorat, temps que sovint ja ens
ocupa gran part de les nostres vacances i temps lliure;
·
la sensació per part dels
professors de ser menystinguts i exclosos en el procés de presa de decisions
sobre aspectes cabdals en la tasca docent, sobre la qual, com a professionals
que som de l’ensenyament, tenim moltes coses a dir i volem que la nostra opinió
es tingui en compte.
Per tot això volem expressar el nostre rebuig a
com s’estan aplicant les anomenades “mesures contra la crisi” en el sector de
l’educació. Considerem que, lluny de solucionar la situació, l’agreujaran, ja
que les actuacions que s'estan fent no van en la direcció de garantir una
millor formació, sinó que responen a una política d'estalvi sense criteri de
futur, ja que ara més que mai serà necessària una societat ben formada que
sigui capaç de canviar els errors del passat i d'inventar un nou model
productiu.
Reclamem un
model realment "pensat" i "consensuat" d’ensenyament públic,
on no es supeditin les decisions únicament a les necessitats econòmiques del
moment, ni als interessos canviants derivats de l'alternança del poder polític.
L'actual situació fa necessari, més que mai,
definir un model d'ensenyament públic coherent i adequat a les circumstàncies, on
veritablement predominin criteris de formació i amb uns objectius, pensats
i pactats per tots els agents socials implicats. Un autèntic model educatiu
ha de fugir de la immediatesa i la improvisació i apuntar a mig o llarg
termini. I és obligació de l’administració de l’estat establir les condicions i
facilitar els recursos per a fer-lo possible. Hem de caminar cap a un model del
que tots estiguem convençuts, que valori realment la importància d’una
educació de qualitat per la nostra societat.
Necessitem creure en un model d'ensenyament
públic que garanteixi el dret de qualsevol ciutadà a tenir accés a una formació
de qualitat que li pugui obrir expectatives de futur. Un model al
servei de la societat i que no sigui moneda de canvi dels politics, i on
els professionals de l'ensenyament puguin abocar els seus esforços convençuts
que és el millor model possible.
Entre tots, hem d’aconseguir canviar la visió
pessimista de gran part de la nostra societat, i especialment dels joves,
que veuen de poca utilitat per al seu futur invertir temps i esforços en formació. I això no
s’aconsegueix precisament retallant recursos, massificant aules, reduint
professors, aturant la implantació de nous cicles formatius...
Potser hem de recordar que l’educació no ha
estat la causant de la crisi, i que no es poden retallar així com així els
serveis públics només perquè resulta més senzill que enfrontar-se als
veritables causants d’aquesta situació.
Una societat que no cuidi i millori la seva
educació pública tindrà veritables problemes per a sortir d’una situació d’enfonsament
econòmic com l’actual, ja que vivim en un context global on les idees, la
innovació i la investigació es revelen com a factors cabdals per a la pròpia
prosperitat econòmica. I, per a això, l’educació és essencial. El context
present demana obrir nous horitzons que permetin el reciclatge professional de
moltes persones avui dia a l’atur. En això, també, l’educació és essencial i,
molt especialment, la formació professional. Si volem un model educatiu
realment eficaç i en consonància amb els temps hem d’apostar clarament per
aquesta formació a través de la dotació de recursos i de fomentar i
facilitar-ne l’accés al conjunt de la població, sense discriminacions.
Hipotecar l’educació és hipotecar el futur de
tota una societat i limitar greument les seves possibilitats de progrés. L’educació no és el problema, és part essencial de la
solució.
Signat:
Professors d’Arts Plàstiques
i Disseny de l’Escola d’Arts i Superior de Disseny “Josep Serra i Abella” de l’Hospitalet
de Llobregat.
A continuació teniu alguns
exemples d’accions que ha fet altra gent que, com nosaltres, vol defensar una
educació pública de qualitat.
Blog d'una professora on explica la diferència entre privilegis i drets
(intenta aclarir alguns tòpics de la tasca dels docents (està molt bé i pot
servir per treure idees).
Vídeo “Yo estudié en la
pública”, de “Ciudadan@s por la Educación
Pública”, d’una associació ciutadana que ha fet aquest documental que recull
testimonis de famosos a favor de l’educació pública
L'educació no és retallable (masnifest de les comarques gironines).
Blog que centralitza les accions antiretallades en educació d’un col·lectiu
gironí; també acull una iniciativa de recollida de signatures digitals a nivell
estatal
Exemple d’un audiovisual que no tracta directament de educació (tracta
sobre l’atur), però que em sembla una peça molt ben feta que podria servir de
model per als nostres temes.
El Bages es mou en defensa de l'ensenyament públic de qualitat
“Ruta de les retallades”
(iniciativa d’un grup de professors de l’escola Pasífae de Vilanova per
recórrer en bici una ruta que passa per 10 centres públics que CiU ha anunciat
que vol tancar properament).
Twitter estudiants mobilitzats
Por Bertrand Guay | AFP – vie, 22 jun 2012
